Connect with us

Mataró

Amaranta Fernández, la millor jugadora catalana de la història

Una entrevista d’Helena Rigol

És, amb tota probabilitat, la millor jugadora de voleibol catalana de tota la història, tant de pista coberta com de platja. Somia a guanyar una plaça pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020. L’esportista de Mataró ens rep a Tenerife, on s’està preparant fer afrontar una temporada apassionant

La teva primera experiència en el món de l’esport no va ser el vòlei…

No, va ser jugant a bàsquet, amb el Boet Mataró, quan tenia 10 o 11 anys.

Per què vas passar-te al vòlei?

Estava fent 8è d’EGB i va venir una professora de substitució a la meva escola. Em va dir per què no anava a fer unes proves a la Blume, on feien captació de gent amb alçada, projecció i aptituds físiques. Jo no sabia ni per quin esport eren.

No és el normal entrar a la Blume sent tant petita.

No. Jo anava a l’escola a Esplugues, entrenava a la Blume i vivia a la residència un any abans del que hauria tocat.

“Vaig començar a jugar a bàsquet al Boet Mataró, però amb 13 anys em van seleccionar per fer unes proves a voleibol i van donar-me una beca per a la Blume”

Així… vas marxar molt aviat de casa?

Tenia 13 anys! En aquell moment era tot nou i molt enriquidor. Passava els caps de setmana a casa… Crec que va ser més complicat per als meus pares que per a mi.

Els teus pares encara viuen a Mataró?

Si, a la mateixa casa de sempre. És on encara vaig quan torno a Mataró. Sóc molt nòmada. Per a mi tornar a casa és tornar a casa dels meus pares. És el meu únic punt de referència.

A quina escola vas anar?

A la Pere Mas. En tinc molt bons records.

Com recordes la primera època de la Blume?

Em costa recordar aquella època. Se que tothom em tractava molt bé i crec que era una mica com la joguina. Allà només hi vaig estar un any.

I després….

La RFEVB em van cridar per anar a la concentració permanent un any abans del que tocava. Així que amb 14 anys vaig marxar cap a Pontevedra.

“El vòlei platja es més difícil. El vòlei pista és molt tècnic, has d’estar molt més especialitzat en la teva posició, però a la platja has de ser molt   versàtil i el factor mental és molt més dur i determinant”

T’agradava el vòlei o ho feies inconscientment?

M’ho van vendre com una cosa on m’ho passaria genial i vaig acceptar sense saber que m’hi trobaria.

Tot una mica precoç, no?

A Pontevedra sí que va ser molt dur per a mi. Tenia 14 anys i estava a més de 1000 km de casa. Els meus pares venien sovint a veure’m. em va servir per aprendre moltíssim i vaig formar una gran família d’amigues.

Quant de temps vas estar fora?

En total vaig estar tres anys fora de Catalunya; dos a Pontevedra i un a Múrcia a la concentració permanent.

Per tant, gairebé la teva formació en voleibol ha estat fora de Catalunya…

A nivell de voleibol sí.

Quan vas tornar a Catalunya?

Em van trucar per jugar al CVB Barcelona, al que ara seria Superlliga. Podia tornar a casa i em van oferir una beca per acabar els estudis a la Blume, que era el meu objectiu principal a la vegada que jugava a Divisió d’Honor.

En quin moment vas pensar que el vòlei podria ser la teva professió?

Just en aquell moment. Ja havia jugat amb la selecció espanyola i veia que estava en el bon camí per ser una jugadora d’alt nivell.

Tens un munt de títols…

La majoria de títols són dels anys que vaig estar a Múrcia. L’any que més he gaudit del voleibol, per exemple, va ser l’any que vaig estar a Polònia. Vàrem quedar subcampiones de lliga i de copa, vam anar a la Champions i gairebé aconseguim anar a la Final Four. Aquella temporada és una de les que més m’ha marcat.

“A partir dels 14, vaig estar tres anys fora de Catalunya, a la selecció espanyola permanent; dos a Pontevedra i un a Múrcia”.

Tot això sent també jugadora de la selecció espanyola.

La meva presència a la selecció ha estat bastant paral·lela a la meva carrera. Va créixer la selecció i jo amb ella. Un any vam acabar novenes a Europa, que sembla una cosa fàcil, però amb la cultura amb què veníem a Espanya, que no és gaire de promoure el voleibol, va ser tota una fita.

A més, vas acabar sent capitana de la selecció també.

Ho vaig ser els últims anys. Em tocava una mica, entre cometes, pels anys acumulats.

I en el moment en què ho tenies tot… Deixes el voleibol.

Crec que sóc una de les jugadores amb pitjor sort de la història a l’hora de cobrar dels clubs. Em deuen molts diners. Una altre motiu és que aquest món em va saturar. S’havia convertit en una cosa molt monòtona i vaig perdre la motivació. A Itàlia i Polònia em tractaven molt bé, però necessitava alguna cosa més, i per mi aquesta cosa van ser els estudis.

Vas deixar el voleibol per estudiar?

Quan vols ser un esportista d’alt nivell no és fàcil compaginar els estudis que t’agraden. Necessitava un estímul intel·lectual i no només l’esport. Així que vaig parar, em vaig quedar a Torí i em vaig posar a estudiar.

I què vas estudiar?

La carrera de fotografia i vídeo.

És el que sempre havies volgut estudiar?

La veritat és que no! Mai m’havia plantejat que volia ser quan fos gran i quan ho vaig ser, ho vaig tenir clar.

I quin és el motiu de començar a fer vòlei platja?

Després d’aquest any va arribar la trucada de l’Ester Ribera, que em va mig enganyar amb un nou projecte. Enganyar carinyosament. Sempre m’havia cridat molt l’atenció el vòlei platja i en el projecte que em platejaven teníem el suport de la Federació Catalana, que van apostar molt per nosaltres. Vam començar molt a poc a poc i la veritat és que va anar molt bé. El projecte ens permetia que l’Ester treballés i que jo seguís estudiant a Torí.

“El meu gran somni és ser als Jocs Olímpic de Tòquio 2020”

L’Ester també va estar a la Blume… i també és del Maresme.

Si! Vam coincidir a la Blume i va ser l’any que jo vivia a la residència i jugava amb el CVB Barcelona. Ens coneixíem, ens portàvem bé, compartíem estones, però tampoc passàvem molt de temps juntes. Després amb el temps sí que és cert que mai hem perdut el contacte.

Trobaves a faltar competir i nous reptes?

Per mi era entrar en un projecte fent el que sé fer, però també eren estímuls nous.

Com us va ajudar la FCVb en el vostre projecte?

El que necessitàvem en aquella època era jugar el màxim possible, així que necessitàvem diners per poder viatjar i jugar. Després ens van facilitar instal·lacions per entrenar i més tard vam tenir una beca del CAR que ens prestava serveis mèdics i més instal·lacions.

I com va anar aquest projecte?

Molt bé, fins i tot vam jugar una Continental Cup.

A part, amb l’Ester vau ser campiones de Catalunya al 2016.

Si, i va ser a Mataró l’últim any que competíem juntes. Va ser molt bonic. No havia jugat mai a casa i va ser molt emocionant.

Competir és una necessitat?

És el meu ofici. No és una droga o una necessitat. Sóc conscient que tinc molta sort de ser una esportista d’elit.

Quin és ara el teu objectiu?

Tinc un repte molt clar. Estic en un projecte molt ambiciós, que és estar entre els 20 millors equips del món. I això vol dir, que si tot va bé, l’objectiu final seria acabar guanyar una plaça pels Jocs Olímpics. Un somni que jugant a vòlei pista no podia tenir.

Per tant, Tòquio 2020?

Tòquio, Tòquio! Sóc conscient que aquesta podria ser la meva últimaincursió en el món de l’alta competició. 

Quina de els dues modalitats és més dura?

El vòlei platja! El vòlei pista és molt tècnic, has d’estar molt més especialitzat en la teva posició, però a la platja has de ser molt versàtil i el factor mental és molt més dur que a la pista. Per mi el vòlei pista i el vòlei platja són dos esports totalment diferents.

Serveix de molt el vòlei pista per fer el salt a la platja?

El meu bagatge esportiu de la pista em serveix, però no els gestos tècnics ni la tàctica. Em serveix haver estat en situacions d’estrès i la disciplina, però la resta no s’assemblen en res. Són totalment diferents.

Com vas començar el projecte amb l’Àngela Lobato?

Quan vaig acabar amb l’Ester, necessitava un projecte il·lusionant i la RFEVB em va oferir un a plena dedicació, amb tots els mitjans i amb un entrenador… i podent fer la World Tour… Un cop més, vaig tenir sort que la RFEVB apostés per mi i per l’Àngela.

Quines parelles femenines i masculines destacaries?

Crec que Lili i Elsa i Herrar-Gavira són molt tops. El problema és que només des de fa un parell d’anys es comença a treballar al vòlei platja amb una estructura, diferenciant vòlei platja i vòlei pista, donant la importància que es mereix a la platja. Ara, tant la RFEVB com la FCVb treballen anar a buscar des de la base, que fins ara no n’hi havia. Sortia gent amb talent per sort, però no gent formada. Abans era molt anàrquic.

Però ara dius que estan canviant les coses.

En el projecte en el què estic amb l’Àngela Lobato ens ho permeten. Crec en l’esport d’una manera seriosa, amb criteri i ara ens donen diners per poder viatjar, instal·lacions per entrenar, un entrenador, tota una base que fins ara no s’havia tingut.

Et pots dedicar en exclusiva al vòlei platja?

No tinc temps per a res més!

Com és el teu dia a dia?

Al matí faig cada dia un entrenament, i a la tarda hi ha tres dies de peses i dos de pista. Això és de dilluns a divendres. Dissabte al matí també s’entrena i sovint es fa un partit. De descans tenim dissabte a la tarda i diumenge. Aquí a Tenerife venen els millors equips d’Europa a entrenar, això et permet entrenar amb els altres equips (cosa habitual al vòlei platja) i sempre tens un bon equip amb qui entrenar. A més, sempre fa sol, vent i per tant s’entrena en condicions molt reals.

Pròxima competició?

Iniciem la World Tour a l’abril a Xiamen, Xina. Un torneig 4 estrelles.

T’imagines que es pogués tornar a viure, i tu jugar-lo, un torneig World Tour a Barcelona?

Seria increïble, un somni!

Ets fotògrafa! Quina foto t’agradaria fer?

A mi m’agrada l’art contemporani i la foto que m’agradaria fer hauria de tenir diferents conceptes i que et facin pensar alguna cosa. Ha d’explicar una història.

I la foto en la que tu fossis la protagonista?

Ho tinc claríssim. Una classificació per l’Olimpíada. Sortiria jo estirada a la sorra amb un gran somriure!

Com et defineixes com a jugadora?  Què t’ha donat el vòlei?

Crec que tinc una gran disciplina i molta capacitat de concentració, molta facilitat de treballar sota pressió, crec que és el meu estat idoni per treballar. El vòlei, sense tenir gaire diners, m’ha obert el món.

I què t’ha tret?

He perdut sobretot la relació amb els de casa. No tenir uns amics de tota la vida. No poder tenir una estabilitat, sóc nòmada. A vegades penso que m’agradaria tenir una casa on deixar les meves coses i on buidar la maleta.

A casa teva t’han animat sempre?

El meu pare és el meu fan número 1. A la meva mare sempre li ha semblat molt bé, però no és tant incondicional. El meu pare és un boig de l’esport. Els dos m’han donat molt de suport i sempre que han pogut m’han vingut a veure.

On et veus d’aquí 5 anys. Amb 40…

Ostres (riu…). No en tinc ni idea. El dia que acabi de jugar no tinc ni idea del que faré. Miraré les oportunitats i em deixaré portar com sempre he fet. Va amb el meu caràcter.

Tornar a Mataró…

No tinc objectius en aquest sentit. Sé com està el món, sóc realista, i sóc conscient que quan tens una oportunitat l’has de seguir i a vegades això suposa no ser a casa. Tant de bo fos a casa, seria l’ideal, però no ho se.

A lwa platja de Mataró hi jugues a vòlei platja?

No! Quan vinc a casa és per desconnectar. Com a molt, gimnàs però res de sorra.

Et tornarem a veure pel Campionat de Catalunya de Vòlei Platja?

Ho tinc molt complicat perquè tenim un calendari molt ajustat, però si pogués, m’encantaria.


PALMARÈS

Mataró, 11/08/1983

2000

CV B Barcelona

2002/2004

CV Burgos – subcampionat Copa de la Reina

2004/2006

CV Albacete

2006/2008

CAV Múrcia Campiona dues Superlligues, dues Copes de la Reina, dues Supercopes d’Espanya i la Top Team Cup, i disputa la final a 4 de la Copa d’Europa.

Itàlia

2008/2009

Santermo

2009/2010

Pavia

Polònia

2010/2011

Atom Trefl Sopot

2011/2012

Gdánsk

234

partits Internacionals amb la Selecció Espanyola Femenina absoluta des del 2001 al 2011

2014

Inici com a jugadora vòlei platja

2016

Campiona de Catalunya de Vòlei Platja amb Ester Ribera

2017 i 2018

Subcampiona d’Espanya

2017

17a al Mundial de Vòlei Platja

2018

5a al Campionat d’Europa

2018

Bronze als Jocs del Mediterrani amb Ángela Lobato

2019

34a al rànquing mundial i 24 al rànquing d’Europa amb Ángela Lobato

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Mataró