Anni Espar, una gran campiona a Mataró

In Entrevistes, Waterpolo

És una de les millors jugadores de tota la història del waterpolo espanyol. Campiona del món i d’Europa amb la selecció,  medalla de plata en els Jocs Olímpics de Londres i nombroses vegades guanyadora de la Lliga Espanyola i de la Copa d’Europa amb el CN Sabadell. També va ser campiona de Lliga  Universitària dels Estats Units i Austràlia. Una autèntica fora de sèrie que ha triat jugar en el CN Mataró per continuar creixent.  ESPORTIU MARESME ha estat amb ella.

Comencem pel final, Anni. Quina és la principal raó per la qual has fitxat pel CN Mataró?

Necessitava nous objectius en la meva carrera esportiva, seguir creixent, tenir nous entrenadors i noves companyes d’equip.

Ara faràs 27 anys. Pràcticament ho has guanyat tot. Encara tens reptes per complir?

El waterpolo és la meva passió i encara em queden molts anys al davant. Sobretot, continuar gaudint d’aquest esport.

Has estat 10 anys al CN Sabadell. Era una etapa tancada ja?

En part sí, perquè va lligat al tema de l’ambició. Estava en un club on sempre guanyàvem i no teníem gaire competència, especialment a la Lliga. Jo vaig jugar als Estats Units i a Austràlia, i per guanyar la lliga vaig haver de lluitar i suar moltíssim cada partit fins a l’últim segon. Aquí, al Mataró, haurem de lluitar molts partits per poder guanyar i jo necessito aquesta competitivitat.

“Necessitava nous reptes, més competitivitat, i el projecte del CN Mataró era la millor opció”

Però, perquè el CN Mataró i no el Mediterrani o el Terrassa, per exemple?

És veritat que tenia altres opcions sobre la taula, dins i fora d’Espanya, però el projecte del CN Mataró em va atraure molt, era molt ambiciós. No vaig mirar la part econòmica, tan sols la part esportiva.

És realment el que et van ‘vendre’?

Sí! Ara que estic aquí m’adono del que és el CN Mataró. Em trobo molt feliç. El fet d’estar amb la Marta Bach o amb l’Helena Lloret ha estat molt important perquè he compartit amb elles moments extraordinaris a la selecció. És molt probable que no hagués vingut si elles no haguessin estat al club.

Has vingut al CN Mataró per tornar a guanyar-ho tot…

I tant! Sóc molt ambiciosa i competitiva i aquí puc mantenir viva aquesta flama. L’única condició que vaig posar per fitxar va ser que el CN Mataró fes un equip competitiu.

Ja s’està demostrant…

Així és. Vam guanyar la Supercopa d’Espanya al Sabadell i, després, a la Lliga, les vam tornar a superar en la que va ser la seva primera derrota a casa en nou anys.

“Guanyar el Mundial a casa va ser una passada, però res comparable a la medalla de plata als meus primers jocs olímpics”

“Guanyar el Mundial a casa va ser una passada, però res comparable a la medalla de plata als meus primers jocs olímpics”

Això té molt bona pinta, Anni…

Sí, però la temporada és molt llarga i s’ha d’anar a poc a poc. Estem treballant molt bé i tenim equip per assolir tots els objectius.

També la Copa d’Europa?

També. Hem de ser ambicioses. Potser no tenim l’experiència d’altres equips, però si les ganes. I com et deia abans, he vingut per guanyar-ho tot amb el Mataró.

Acceptes aquest rol de líder que tens a l’equip?

Quan cal, sí, però això de portar el pes de l’equip és una responsabilitat compartida. Totes hem de fer-ho. Particularment, em trobo molt a gust tant als partits com als entrenaments amb aquesta responsabilitat que m’ha donat la junta directiva i l’entrenadora.

Es pot traduir com donar exemple?

Sí, ho podem dir així. Però cap companya va de crac o es creu millor que l’altra. La clau del Mataró és el bon rotllo que hi ha entre totes.

Has vingut a Mataró per quedar-t’hi?

Sí. He signat per tres anys i aquesta és la intenció.

Vens d’una família esportista. El teu pare, Xesco, va ser jugador i entrenador d’handbol…

I la meva mare corre maratons! Sí, l’esport el porto a la sang, des que anava a veure jugar el meu pare.

Per què waterpolo i no handbol, per exemple?

Vaig començar fent natació al Mediterrani i també bàsquet i tennis. A mi, particularment, la natació em semblava molt avorrida. Veia jugar als de waterpolo i em va agradar com a esport d’equip. Així que el vaig provar i això de tenir una pilota a les mans em va resultar molt divertit.

Vas començar molt tard, no?

Comparat amb avui dia, sí, amb onze o dotze anys. Aleshores era waterpolo mixt. Érem només dues nenes a l’equip.

La teva progressió va ser meteòrica, no?

Quan feia 3r d’ESO vaig ingressar al CAR de Sant Cugat i ja entrenava matí i tarda. Aquí sí que vaig evolucionar molt de pressa. Als quinze anys ja jugava al primer equip del Mediterrani, on vaig estar un parell de temporades fins que em va fitxar el CN Sabadell.

Un club de waterpolo de referència, emblemàtic…

El CN Sabadell ha estat casa meva, em va ajudar moltíssim a créixer i vaig poder compartir vestidor i piscina amb jugadores de molta qualitat. Nani Guiu, l’entrenador que tenia, va ser bàsic en la meva carrera.

Al CN Sabadell la pressió per guanyar era tan alta com es diu?

Sí, tot el que no era guanyar sonava una mica a fracàs, malgrat que sabíem que no sempre es pot.

A la piscina ets la directora, la catalitzadora del joc…

M’encanta aquest rol. Crec que tinc bona visió de joc i sé pensar dins de l’aigua.

I talent…

L’experiència m’ha donat la sang freda per saber què fer en moments delicats del partit i quan s’ha de tenir mala llet, treure-la. El waterpolo és un esport molt dur moltes vegades.

Has viscut moments molt especials en la teva carrera. Quin va ser el primer?

Guanyar el Mundial Júnior a Trieste l’any 2011. No només per mi, sobretot pel waterpolo espanyol, perquè va ser el naixement d’una generació fantàstica. Moltes jugadores d’aquell equip vam anar l’any següent als Jocs Olímpics de Londres, on vam aconseguir la primera medalla del waterpolo femení.

I un any més tard, el 2013, campiones del món a casa, a Barcelona! Va ser el súmmum?

Per mi, els Jocs de Londres. Guanyar el Mundial a casa va ser una passada, sense cap mena de dubte, però anar als Jocs i guanyar una medalla de plata és un altre sentiment. Un somni fet realitat.

Vas guanyar després la Lliga Universitària als Estats Units amb les Trojans de la Universitat del Sud de Califòrnia.

Una experiència molt enriquidora. Teníem un entrenador molt exigent, que exigia una intensitat d’entrenaments brutal que a Espanya no estem acostumades i tot plegat feia que acabés els partits i entrenaments molt cansada físicament i mentalment. Va pagar la pena tant patiment i esforç. Pensa que, als Estats Units, per a moltes jugadores és molt més important el títol universitari que una medalla olímpica.

I també vas jugar a Sydney…

Allà vaig marxar amb una altra mentalitat, més aviat de gaudir de la ciutat, del país, de la gent, malgrat que teníem un gran equip i també vam guanyar la lliga australiana.

“He vingut per guanyar-ho tot”

“He vingut per guanyar-ho tot”

I què li agrada fer a l’Anni Espar fora de l’aigua?

M’agrada molt viatjar. Austràlia i Nova Zelanda, per exemple, em van marcar molt. També Jerusalem.  També gaudeixo molt llegint i sortint amb els amicsCom dèiem abans, el teu pare, Xesco Espar, ha estat un exitós jugador i entrenador d’handbol al Barça. Què tens d’ell?

Ell m’ha ensenyat la constància, perseverança, ajudar els altres i a gaudir de tot el que faig.

I de la teva mare?

Jo sóc com ella. Si un dia no puc fer esport, estic neguitosa, em falta quelcom. Ho necessito, ja sigui sortir a córrer, jugar a pàdel…

Jugar amb la teva germana petita, la Clara, què t’ha aportat?

Molt, perquè el millor de l’esport és compartir-lo i quina millor manera de fer-ho que amb algú de la teva família. Hem jugat juntes al Sabadell, a la selecció espanyola i hem viscut moments molt entranyables.

Tens cap referent al món de l’esport?

Admiro Rafa Nadal. És un gran exemple. I al waterpolo, les meves companyes d’equip quan vaig començar a jugar, perquè les admirava moltíssim.

Et van ensenyar molt bé… 


Perfil

Anni Espar Llaquet

Barcelona 8 de gener de 1993 (26 anys)

Alçada: 1,80 m · Pes: 63 kg

“M’agrada el rol de portar el pes de l’equip, però al final ha de ser una responsabilitat compartida per totes”
Ha signat un contracte de tres temporades amb el CN Mataró

Palmarès

Selecció absoluta 2012

Plata Jocs Olímpics

de Londres 2012 2013

Or Mundial de Barcelona 2014

Or Europeu de Budapest 2016

5è JJOO de Rio de Janeiro 2017

Plata Mundial de Budapest 2018

Or Jocs del Mediterrani de Tarragona 2018

Bronze Europeu Barcelona 2019

Plata Mundial Corea Sud

Selecció júnior 2010

Plata Europeu de Dniprodzerzhynsk 2011

Or Mundial de Trieste 2013

Plata Mundial de Volos

Clubs

CN Sabadell

Competicions nacionals:

Divisió d’Honor (9) 2011 a 2019

Copa de la Reina (9) 2009 a 2019

Supercopa d’Espanya (11) 2009 a 2019 (l’últim amb el CN Mataró)

Competicions internacionals

Copa d’Europa (4) 2011 a 019

Supercopa d’Europa (3) 2013 a 2016

NCAA Estats Units (1) 2013

Lliga Australiana (1) 2017

You may also read!

FCF

Tots som un equip, una campanya amb una gran acollida

La Federació Catalana de Futbol ha desenvolupat al llarg dels darrers anys diverses campanyes per fomentar els valors en

Read More...

PAU RIBES Tendresa i valentia

Pioner de la natació sincronitzada masculina “Competir al costat de la Gemma Mengual va ser un somni. Ella és

Read More...
Marc Bosh Vicepresident CEM

Marc Bosch, “Treballarem per potenciar l’esport escolar”

Marc Bosch Vicepresident CEM Va néixer a Mataró l’any 1973 i viu a Dosrius, municipi on ha fet d’alcalde en el mandat

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu