ARGENTONA: LA GRAN PERLA DEL PLANTER BLAUGRANA VIU EN AQUEST MUNICIPI DEL MARESME

Un dels nostres

El Maresme ha estat, i continua sent, un inesgotable planter de talent futbolístic. Cesc Fàbregas, Jordi Amat o Héctor Bellerín, tres jugadors de la Premier League, són tan sols alguns dels molts exemples que podríem presentar.

I des d’enrere, amb molta força i impuls, ve empenyent un noi que acaba de fer 19 anys i que està cridat a ser un dels millors jugadors de la propera dècada del futbol espanyol: Carles Aleñá.

Un migcampista esquerrà de gran tècnica, visió de joc i classe que ja ha debutat en el primer equip del FC Barcelona, marcant un gol en partit oficial, com el que va fer a l’eliminatòria de la Copa del Rei davant l’Hèrcules d’Alacant.

En edat encara juvenil, Aleñá és un dels pilars bàsics en el filial blaugrana, el Barça B, entrenat per Gerard López. Un equip que lidera el seu grup a la Segona Divisió B i que, si continua així, té tots els números per aspirar a l’ascens a la categoria de plata del futbol espanyol. També, i des dels 16 anys, un fix en les seleccions inferiors d’Espanya.

El Carles té les seves arrels molt consolidades a Argentona, on resideix amb els seus pares des del seu naixement, el 5 de gener de 1998 a Mataró. D’ell podem dir allò que “els testos s’assemblen a les olles”, perquè el seu progenitor, Francesc, va ser futbolista semiprofessional en diferents equips de Segona B com el Jaén, Lleida o Xerez. El Carles, per tant, porta el futbol a les venes i ha estat la seva passió pràcticament des del bressol. Va aprendre a caminar amb una pilota als peus i mai no se’n va separar. Era una extensió d’ell mateix.

La destinació d’Aleñá va començar a escriure’s quan els seus pares van matricular-lo en el Col·legi Maristes Valldemia de Mataró. Encara no havia fet els cinc anys quan el van inscriure a l’Escoleta del Valldemia, llavors coordinada per un joveníssim tècnic anomenat Albert Espigolessis, avui entrenador del Santos de Mèxic: “Entrenava amb nens que tenien un any o dos més que ell i ja se li veia que era diferent i tècnicament més dotat que la resta”.

Luis Enrique: “És un dels triats. Té condicions per arribar al primer equip”

Espigolessis i Óscar Perarnau, el que va ser director esportiu del RCD Espanyol i en aquells anys coordinador del Llavaneres, van organitzar una  ‘Lliga d’Escoletes’ del Maresme ja que, per edat, encara no podien competir sota el paraigua de la Federació Catalana de Futbol. Aleñá va estar competint cada cap de setmana en aquesta lliga durant dos anys, fins que un dia, com recorda Espigolessis, va veure entrar en el camp de terra de Valldemia a dos entrenadors del futbol base del FC Barcelona: “Aquí vaig començar a assumir que l’etapa del Carles a Valldemia havia acabat”.

 Així va ser. Encara no havia fet els 8 anys i el Barça ja estava cridant a la seva porta. Jordi Condom, entrenador del Benjamí A del Barça i amic del pare d’Aleñá, va iniciar les converses. Solament hi havia un petit inconvenient: per edat no podia jugar aquella temporada en els benjamins, encara era prebenjamí. Condom va parlar amb Albert Benaiges, coordinador del futbol base del FC Barcelona: “No pot ser, no podem fitxar-lo encara…”, va ser la resposta de Benaiges. Aviat es van adonar que el RCD Espanyol sí tenia equips de prebenjamins inscrits en la FCF i existia el risc que el club pogués fitxar Carles Aleñá.

Va ser així com, finalment, el Barça va fer una excepció. La primera i última que es recorda.

Carles Aleñá, amb només set anys, va començar a jugar al Benjamí B amb nens de vuit anys, entrenats per Josep Gombau: “Tots els meus jugadors eren de 1997 i ell del 98, però després de veure’l jugar i entrenar uns dies no vam tenir dubtes que valia la pena fer aquesta excepció”, recorda Gombau, actualment al capdavant de la selecció olímpica d’Austràlia.

“El millor dia de la meva vida va ser el meu debut amb el Barça a Alacant”

I aquesta va ser la raó, a més de la seva gran qualitat, per la qual Carles Aleñà ha jugat cada temporada un any per sobre de la seva edat. Fins i tot sent cadet de segon any ja jugava partits amb el Juvenil.

Durant molts anys, Carles va recórrer la distància que hi havia entre el Col·legi Valldemia i els camps d’entrenaments situats en el Mini Estadi en taxi, on berenava, estudiava i dormia si era necessari. I ho va fer durant molt temps amb el seu company de classe, Dani Morer, que havia estat fitxat del Mataró. Més tard, ja en edat de cadet, va començar a residir a la Masia del FC Barcelona de Sant Joan Despí.

L’aposta del FC Barcelona per Aleñá ha estat sempre absoluta, fent un gran esforç econòmic per ell perquè no escoltés els cants de sirena que li van arribar des de la Premier League.

Carles, treballador, humil i gran company, ha guanyat moltes vegades el trofeu al millor jugador en nombroses competicions i tornejos, tant amb el Barça com amb la selecció espanyola. El 2010, per exemple, en el prestigiós Torneig Aleví a Estepona, o la Copa Miljanic amb la Sub’16 d’Espanya a Sèrbia.

Aleñá és, sens dubte, la gran promesa de la pedrera del FC Barcelona i una de les joies del futbol espanyol. Així ho va reconèixer el propi entrenador del FC Barcelona, Luis Enrique. En una recent entrevista a la televisió del club, va afirmar: “Clarament és un dels jugadors que té condicions tècniques, físiques i mentals per ser jugador del primer equip. És un dels triats, però ha de millorar encara moltes coses”. Les millorarà, sens dubte. Ho té tot per ser una gran estrella del futbol.  •

Jugadors del futbol base del Barça fitxats d’equips del Maresme

El FC Barcelona és el Sant Grial de la formació futbolística. Els seus equips base són referència i exemple a nivell mundial. Arribar a formar part de les seves plantilles és un honor, un privilegi i el trampolí per aconseguir metes més altes. Solament arriben els millors de tot Catalunya i entre ells hi ha, ni més ni menys, que vint-i-dos jugadors procedents d’equips del Maresme. Una mostra irrefutable del gran talent futbolístic que hi ha a la nostra comarca i de la bona feina que fan els nostres clubs.