DAMIÀ DEL CLOT, Passió per Vilassar de Mar, el Maresme… i el bàsquet

In Ajuntaments, Entrevistes, Personatges

DAMIÀ DEL CLOT Alcalde de Vilassar de Mar

Home vitalista com pocs, Damià va heretar del seu avi matern la passió per la cultura i la política. És advocat, escriptor, alcalde de Vilassar de Mar (ERC) i president del Consell Comarcal del Maresme. Té una feblesa: la seva família… i el bàsquet.

Vostè és vilassarenc de mena…

I tant! El 15 de novembre de 1973 vaig néixer a Vilassar de Mar, al Casal de Curació que, precisament, ara fa cent anys de vida. La meva mare també és nascuda a Vilassar de Mar i el seu pare, el meu avi, va ser alcalde del poble. A causa que  els meus pares es van separar quan jo era molt jove, qui va tenir una gran influencia sobre mi, com una mena de tutor, va ser el meu avi.

Josep Trias Pujol…

Així és. Ell em portava al Camp Nou a veure el Trofeu Joan Gamper, al cinema, fins i tot a actes de caire polític. També vaig heretar d’ell la passió pels llibres. Des de molt petit sempre vaig tenir molt clar que volia estudiar Dret  i Ciències Polítiques.

I ho va aconseguir…

Efectivament. Tot just estic acabant el doctorat de Dret Constitucional.

“Com a president del Consell Comarcal vull potenciar la marca Maresme i crear un fort sentiment de pertinença a la nostre comarca”

“La política és la gestió de la dissidència i la municipalista és la més complexa de totes. És la política real”

S’ha guanyat la vida com a advocat…

Des de molt jove, sí. Vaig començar a exercir als 24 anys. Porto ja 22 anys de col·legiat.

Com i per què arriba a la política?

A l’any 2002 entro a militar a Esquerra Republicana més que per qüestions romàntiques i teòriques, per conviccions materials. Vaig entrar a nivell local i de forma bastant passiva, apartant-me anys després per poder centrar-me en el meu treball d’advocat. Va ser quan al 2005 vaig obrir el meus despatxos professionals. El primer a Barcelona i després, el segon, a Mataró ja al 2011. Ara mateix només tinc obert el de Mataró.

Quina és la seva especialitat?

El Dret Civil. Faig bàsicament herències, bancari, accidents i família.

I continua treballant?

Sí, però només un 5% del meu temps, el que em reservo per anar algunes tardes al despatx i a la universitat.

Tornem a la política…

Al 2007, com a cap de llista, estic a la oposició a l’Ajuntament de Vilassar de Mar fins al 2011. I des de llavors fins el 2015, ho deixo per temes professionals. El 2009 guanyo un premi literari molt important, el Premi Fiter i Rossell, amb una dotació econòmica de 24.000 euros, amb el llibre ‘Absolut taronja: cròniques de la ciutat desacomplexada’. Aleshores em surt la possibilitat d’escriure molts llibres: novel·la negra, assaig… i vaig preferir centrar-me en el despatx i en escriure, deixant la política una mica al marge. En total he publicat catorze llibres…

“El nostre objectiu és posar al dia els equipaments esportius. Farem inversions en tres d’ells i canviarem la gespa del camp de futbol”

“El nostre objectiu és posar al dia els equipaments esportius. Farem inversions en tres d’ells i canviarem la gespa del camp de futbol”

Es va retirar de la política però va tornar amb molta força…

Em vaig tornar a presentar a les municipals del 2015 com a cap de llista i és quan fem el salt de passar de tenir un regidor a empatar les eleccions a Convergència amb cinc regidors, que venia de tenir-ne nou. Amb aquell empat vam poder governar quatre anys en coalició amb Gent per Vilassar.

Què és per a vostè la política?

És aquell exercici temporal en què una persona dedica anys de la seva vida a incidir en allò públic, en el seu referent vital més pròxim, en el meu cas, Vilassar de Mar, el Maresme i Catalunya. I se li ha de dedicar un temps, no tot. Dedicar a la política uns anys, vuit, dotze, per aportar la teva experiència professional, personal i la teva estima. Per desprès tornar a la teva activitat.

No es veu més anys com alcalde?

Crec que aquest serà el meu últim mandat… però no ho puc assegurar.

Es considera municipalista?

Sí. La política municipalista és la més complexa de totes. És la política real. L’alcalde ha de tenir discurs polític, sensibilitat per poder assumir temes que son molt polièdrics, tenir empatia, perquè la crítica està a peu de carrer. I capacitat per poder estar a molt llocs un mateix dia. Sobretot, ha de tenir molta cintura política per negociar temes amb l’oposició.  Per un municipi tan gran com Vilassar de Mar, que presta més serveis dels que realment té competències, l’alcalde ha de saber pactar molt perquè no tenim majoria.

Això està molt bé…

La legislatura passada vam governar amb set regidors de 21 i vam aprovar-ho tot, tres pressupostos i tots els punts que es van portar al Plenari. La política és això, la gestió de la dissidència. Jo et dono per aquí, tu em dones per allà… Sempre buscant un objectiu fonamental: el que és millor per el teu poble. És a dir, buscant l’interès general.

Potser no es parla tant de banderes i ideologies…

Efectivament. En política municipal les ideologies queden més aparcades. No ens amaguem. Nosaltres vam posar les urnes, som independentistes, donem suport al procés, però alhora, prenem decisions que no tenen res a veure amb el nostre posicionament polític. Aquí som més pragmàtics. El pragmatisme a nivell municipal és una de les eines més importants de totes perquè el que tu fas és amb l’objectiu de millorar el teu poble. I, òbviament, sense posar per davant la ideologia.

Quan arriba al 2015, quin Vilassar de Mar es troba?

Un municipi molt endeutat, amb molta tensió financera. Teníem un pressupost de 20 milions d’euros i devíem 37 milions. Amb aquella fotografia podíem fer molt poques coses en un moment en què Vilassar necessitava actuacions vitals. En matèria d’esports, per exemple, ens vam trobar equipaments molt poc optimitzats. Un camp de futbol i un pavelló saturats. També equipaments culturals molt deficients o inexistents. Vam comprar l’Ateneu, per exemple. Era un ajuntament amb molt pocs treballadors i alhora un nivell d’exigència del ciutadà molt alt. Vilassar ha crescut de forma ordenada, no s’han fet animalades urbanístiques, però teníem la mentalitat de ser un poble de 10.000 habitants quan en realitat en som més de 20.000.

Què van fer?

Donar resposta a totes aquelles exigències. El primer que vàrem fer va ser un concurs de creditors  de la S.A. Municipal. I ens va anar molt bé perquè vam tenir una quitança d’aquest deute bancari de la SA Municipal que l’ajuntament avalava i que sortia a les nostres finances com a passiu.  Amb la quitança dels nostres bancs i proveïdors vam rebaixar moltíssim el deute. Vàrem renegociar els préstecs, perquè pagàvem molts diners en interessos. Gairebé tres milions cada any. Una animalada. Ara devem només 16 milions d’euros. Hem eixugat 21 milions. Això ens ha donat oxigen per poder fer inversions, comprar patrimoni municipal, adreçar vies públiques…

I en esports?

El nostre objectiu és posar al dia els equipaments esportius per destensionar el Pavelló Paco Martín, el camp de futbol, La Bòbila…  Farem inversions en tres equipaments que són vitals per a nosaltres:  la pista Lluís Guardiola, que la transformem de dalt a baix. Farem vestidors i un camp de futbol sala descobert. Darrere del camp de futbol Xevi Ramon farem un mòdul on encabirem la gimnàstica artística i activitats de la gent gran. I el tercer objectiu es fer una pista exterior al pavelló de La Bòbila per entrenaments de bàsquet i de vòlei.  Aquestes tres actuacions son prioritàries per nosaltres.

“Com a president del Consell Comarcal vull potenciar la marca Maresme i crear un fort sentiment de pertinença a la nostre comarca”

“Com a president del Consell Comarcal vull potenciar la marca Maresme i crear un fort sentiment de pertinença a la nostre comarca”

I la gespa del camp de futbol?

Ara compleix el cicle de deu anys i la tornem a licitar en un renting per tenir gespa nova durant els propers deu anys. L’any vinent la UE Vilassar de Mar compleix cent anys! L’altre dia el president de l’FCF, Joan Soteras, em va dir que des de Vilassar fins a Figueres, l’equip amb la categoria més alta és el Vilassar. Tenia una gran relació amb Xevi Ramon pare, ara amb el seu fill, el Bebi, i també amb Josep Estrada, un directiu històric del club.

Quin és el pressupost que destineu a l’esport?

Entre subvencions als clubs, manteniment de les instal·lacions i personal en destinem uns 800.000 euros.

Vostè és un malalt del bàsquet!

Sí! Tota la meva vida he jugat a bàsquet. Vaig començar en un equip que es deia La Tortuga Esportiva, d’aquí del poble. A partir de llavors sempre vaig jugar en el CB Vilassar, tret d’un any que vaig anar al Cabrera. Vaig deixar de jugar al començament de la meva carrera de Dret. Hi havia moltes assignatures a la nit i no podia anar als entrenaments. Però ha estat la meva passió. Vaig anar a la famosa Final Four de París on va perdre el FC Barcelona.

Era base?

Em defensava força bé per ser baixet. Era molt nerviós i tenia un bon domini de la pilota. El bàsquet també és un esports de baixets. En ‘Chichi’ Creus va guanyar l’ACB amb 42 anys i 1,79 metres d’altura. He de dir que vull que el Barça guanyi, però jo soc de la Penya.

Com que no tenia prou feina, assoleix la presidència del Consell Comarcal del Maresme…

ERC em va proposar presidir el CCM. Aleshores vaig parlar amb els meus companys de govern de Vilassar de Mar i els hi vaig explicar que això comportava, evidentment, un dia i mig no estar a Vilassar i sí al CCM. També combinar-me actes els caps de setmana.

Què vol fer?

Potenciar la marca Maresme i crear sentiment de comarca, de pertinença al Maresme. I hem de ser capaços de fer-ho sobre la base de quatre eixos que per a mi són molt importants: Esports, cultura, medi ambient (canvi climàtic) i habitatge. Son el eixos que han de vertebrar una comarca molt llarga i estreta que poc té a veure el nord amb el sud.

Fa referència a l’esport…

Sí, perquè l’esport va associat al turisme i la salut. L’esport al Maresme és molt potent en instal·lacions esportives, clubs, proves, campionats, grans esportistes, que són els nostres ambaixadors… Ens caldria organitzar més esdeveniments esportius de primer ordre.  Som-hi!

You may also read!

PAU RIBES Tendresa i valentia

Pioner de la natació sincronitzada masculina “Competir al costat de la Gemma Mengual va ser un somni. Ella és

Read More...
Marc Bosh Vicepresident CEM

Marc Bosch, “Treballarem per potenciar l’esport escolar”

Marc Bosch Vicepresident CEM Va néixer a Mataró l’any 1973 i viu a Dosrius, municipi on ha fet d’alcalde en el mandat

Read More...
ATC-SantPo

AT.C.SANT POL 100 anys fent futbol i fent poble

326 Socis · 21 equips · 300 llicències · 40 entrenadors La partida de naixement diu que l’Atlètic Club

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu