El pintor de l’esport

In Personatges

Jordi Alumà

Autor de l’escultura ‘La Nimfa’ del Masnou

La relació de Jordi Alumà amb el Masnou es posa de manifest amb l’excepcional obra ‘La Nimfa’, una meravellosa escultura que dóna nom a uns dels jardins més destacats del municipi i que s’ha convertit en un dels símbols de la vila, exposada en una zona molt transitada com és la N-II.


És un dels artistes vius més brillants del segle XXI. És considerat el pintor de l’esport i de l’olimpisme. La seva obra, com la seva vida, és extraordinària. El seu últim treball ha estat el quadre que commemora el 50 aniversari del Club Nàutic El Masnou, al qual se sent molt lligat, igual que a la Vila.

Net d’escultor, fill de pintor, aquest autodidacta crescut en plena Guerra Civil espanyola té, al seus 93 anys, una ment clara i un port senyorial.

Vosté está considerat el pintor de l’esport, de l’olimpisme…

És curiós com una trucada telefònica

pot canviar la teva vida, personal i professional. A mi em va canviar quan Juan Antonio Samaranch, llavors president de la Delegación Nacional de Deportes, em va cridar i em va dir: “Vingui vostè a Madrid”.

I hi va anar, clar…

El 1964 es va organitzar la primera Biennal de l’Art de l’Esport. Molt a última hora em vaig presentar amb una obra, ‘Ciclistes’. I vaig guanyar. Li vaig enviar a tots els membres del jurat els deu o dotze dibuixos previs que vaig fer i només Samaranch em va contestar per carta. Deia: “Agraït”. En català!

I desprès?

Tres anys de silenci i un bon dia aquesta trucada. Samaranch em va dir que volia que fes una sèrie de murals representant a la majoria d’esports dels JJOO de Mèxic’ 86. Així va néixer la 1a Suite Olímpica.

“Pictòricament, no hi ha esport més bonic que l’atletisme, de forma especial el salt amb perxa i el d’alçada”

I la seva amistat amb Samaranch…

Sí, no era un home afectuós, li agradava mantenir les distàncies, però si et donava la seva amistat, era per sempre, es bolcava. Culte, de gran sensibilitat, tenia una col·lecció d’art impressionant. Era molt intel·ligent, molt hàbil. Em va donar molt treball, molt.

Ni més ni menys que els nou murals del ‘Naixement Olímpic’!

Sí, estan a la seu del CIO en el Chateau Vidy, en Laussane. Vaig estar molt temps vivint allí, convivint amb Samaranch.

I el nou president del CIO, Thomas Bach?

Em va cridar i em va convidar a veure’l. Em va encarregar un altre quadre dels anells olímpics per al seu despatx. Té més sensibilitat artística que el seu predecessor, el belga Jacques Rogge.

Vostè va ser el director artístic de la Biennal de l’esport del FC Barcelona…

Núñez volia fer un museu d’art i li vaig suggerir que el primer pas era convocar un concurs. Es va organitzar dues vegades, en 1985 i 1987 i la veritat és que va ser un èxit… La d’anècdotes que tinc amb Núñez!

“Samaranch va canviar la meva vida com a pintor. Era molt culte i molt intel·ligent”

Pictòricament parlant, quin esport li resulta més inspirador?

L’atletisme, sens dubte. El salt d’alçada, de perxa…

Té noranta tres anys i està fet

un pinzell. Ha fet esport?

Vaig jugar a tennis en el Barcino durant més de quaranta anys m’agradava molt, però jo sóc un animal sedentari, de taller. No sé fer una altra cosa que pintar.

I com es defineix?

Perfeccionista, autodidacta i pintor

romànic i cubista no radical.

Vostè va conèixer, i molt, Salvador Dalí…

Com la seva obra, era explosiu. I més si hi havia periodistes davant! La seva obra hiperrealista i surrealista és admirable, com la seva sensibilitat, a flor de pell. Va ser precisament Samaranch qui li va encarregar el famós quadre que té el Rei Emèrit Joan Carles, ‘L’Atleta Còsmic’.

Vostè se sent molt lligat al Maresme, veritat?

Sí. Des de 1962 visc al Masnou, on venia amb la meva dona de vacances. Ha estat, durant aquests últims 50 anys, la meva casa i el meu racó creatiu.

“Visc al Masnou des de 1962 i aquí he trobat el meu racó perfecte per crear”

Ha deixat petjada a la vila…

L’Ajuntament em va encarregar una obra per commemorar l’entrada al nou mil·leni, ‘La Nimfa’. És un orgull per mi que una escultura meva sigui un dels símbols de la vila.

I també del Club Nàutic El Masnou…

Soc soci d’honor. Ara els he pintat el quadre que commemora el seu 50è aniversari i unes litografies numerades. Cada any hi col·laboro amb ells. És un club amb el qual em sento molt identificat.

I tots amb vostè, un geni de la creativitat.

You may also read!

Entrevista exclusiva a RUBI, entrenador del RCD Espanyol

“Porto Vilassar de Mar al meu cor” Va créixer als carrers de Vilassar de Mar i es va fer

Read More...

LA LLARGA VIDA DEL CF ALELLA

L’Alella va assolir el curs passat el mig segle de vida, segons la FCF, però la realitat dibuixa un

Read More...

Carlos Martínez, De Mataró a l’Hèrcules passant pel Japó

El Maresme té incomptables esportistes de totes les disciplines que han fet, o estan fent, una brillant carrera. És

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu