Connect with us

El Masnou

Gerard Esteva Violí, vela… i UFEC

Nascut a Barcelona el 9 d’agost de 1984, és advocat i violinista. Va ser campió de Catalunya de patí a vela i després va presidir la Federació  Catalana de Vela (2009-2014). Des del 2013, Gerard Esteva també presideix la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic Català

Què és la UFEC? Quina és la seva missió? Per què va néixer?

La UFEC és el gran paraigua de l’esport català. El gran òrgan de solidaritat de les nostres entitats i les nostres federacions, per defensar els seus interessos i proporcionar-los els millors serveis possibles.

Quins són?

Estem parlant de serveis fiscals, jurídics, laborals, comptables, d’imatge… Tot això, de forma gratuïta. Sap què és una de les coses que més agraeixen les nostres entitats?

No…

La UFEC els finança fins a un 50% de la subvenció pública. I això és molt important, perquè des que l’Administració Pública concedeix a una determinada federació, per posar un exemple, un milió d’euros, igual pot passar més d’un any i mig fins que no rep els diners. I tu, com a Federació, has de fer aquesta activitat dins de la temporada en curs.

“El Maresme és una comarca que té un gran talent i que està apostant molt fort per l’esport. No tinc el més mínim dubte que és una de les més riques de Catalunya esportivament parlant”

La UFEC els fa, diguem, de banc…

Exactament, i més ara que els bancs, des de la crisi, han deixat d’ajudar les entitats sense ànim de lucre. Fem solidaritat, i també reivindicació com a lobby del sector non-profit. El tercer sector esportiu, el dels clubs i les federacions, hem estat molt actius en aquest sentit. Tant, que hem estat capaços de proposar una nova Llei de l’Esport a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que ha recollit 154.492 signatures.

Què pretén aquesta ILP?

Modernitzar i millorar el nostre sector.

Com es finança la UFEC?

Tenim quatre grans motors que financen les quatre activitats principals. Una primera pota és el món de la Universitat. Tenim una Universitat adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, la EUNCET Business School, on hi ha diferents ofertes formatives, graus i màsters en l’àmbit de l’administració i direcció d’empreses, màrqueting i comunicació digital, ciències i tecnologies aplicades a l’esport, etcètera. Som una de les referències del sud d’Europa en matèria esportiva. Els beneficis d’aquesta activitat els destinem a beques per a esportistes.

Seguim…

La segona línia de negoci són els centres esportius, els UEsports. Al Maresme, per cert, en tenim dos (Alella i Arenys de Mar) dels vuit amb que comptem. Alguns són en concessió i uns altres els gestionem nosaltres directament. Ara, en el centre d’Alella, per exemple, fem una inversió de mig milió d’euros. La tercera branca són els gimnasos Urban Esports, que muntem nosaltres, però són cent per cent privats.

I per últim?

La Corredoria d’Assegurances, que funciona com una cooperativa. És a dir, sense ànim de lucre. El benefici que s’obté es reinverteix en l’activitat principal. Aquesta Corredoria està dedicada a donar cobertura a les federacions i als clubs. Som el número u a Catalunya en assegurances esportives i això ens permet oferir preus molt competitius.

Quantes federacions formen part de la UFEC ara mateix?

Hi son totes les federacions oficials que existeixen. Les úniques que encara no en formen part són les de surf i criquet. La primera ha d’acabar de constituir-se i la segona serà una realitat en breu. En total, 69… que en seran 71.

Vostè parlava al principi d’una cartera de serveis…

Segurament és la gran força de la UFEC. Un exemple: donem cobertura jurídica a totes les federacions en tots i cadascun dels casos que puguin tenir. Un recent cas ha estat el de la Federació Catalana de Pàdel. Si les federacions no tinguessin aquest servei gratuït de defensa, molts casos d’apel·lació es perdrien per falta de recursos econòmics.

Un altre exemple…

La UFEC assumeix la gestió laboral de les federacions. Nosaltres els fem totes les nòmines dels seus treballadors. No paguen res en concepte de gestoria, els paquets informàtics els proveïm nosaltres, així com la gestió fiscal: presentació d’impostos, etcètera. Igualment donem cobertura mediàtica, una finestra de visibilitat, a tots els campionats que fan en els mitjans de comunicació amb els quals tenim un conveni de col·laboració. Tenen servei gratuït de traducció lingüistica, de compliment normatiu…

I això no serà tot…

També tenim línies de subvencions, paguem tota l’equipació de les seleccions catalanes, els trofeus i les medalles de campions de Catalunya, que són més de 15.000 a l’any. Estem parlant, entre tot plegat, de molts milions d’euros en serveis a les federacions.

Parli’ns de les Oficines dels Clubs…

Es van començar a crear fa tres anys. És una cosa molt nova. En l’actualitat tenim dotze oficines i delegacions distribuïdes en tot el territori per donar servei de forma gratuïta als clubs sense ànim de lucre. Bàsicament els donem solucions als seus problemes. I no podem oblidar-nos de la Fundació UFEC, que agrupa tota l’acció social, tant nostra com de les federacions. Un exemple és l’Insersport, amb el qual hem fet bastants programes al Maresme.

Per què des de la UFEC es va posar en marxa la Iniciativa Legislativa Popular?

És producte d’una reflexió que va començar el 2014 veient que el sistema, molt estressat, no funcionava. El 2010 va haver-hi una retallada del 70% en les subvencions. I seguim amb aquesta austeritat. Hi ha un infrafinançament insostenible. Si volem tenir un sistema saludable hem de canviar.

A quines conclusions han arribat?

Vam fer una comparació amb els models d’altres països europeus en matèria de gestió esportiva. D’aquí va sorgir un llibre: “Temps de decidir, temps de sumar”. Què podíem implementar a Catalunya? Els objectius bàsics eren tres: simplificar la normativa, crear la Unió d’Esports de Catalunya (UEC) més representativa possible a nivell territorial i que l’Administració col·labori molt més amb les entitats. A Catalunya tenim un teixit esportiu espectacular, que arriba a tots els racons del país, a tots els barris i estrats socials.

La ILP continua en marxa…

Va ser una promesa electoral que vam fer el 2016 quan vam ser triats, fruit d’aquell estudi que vàrem fer el 2014. L’Administració ens va demanar que paréssim la ILP perquè volia posar en marxa el Pacte Nacional de l’Educació Física i l’Esport. Després d’aixecar-se el 155, comencem a recollir les signatures i en nou mesos en vam recollir més de 154.000, cosa que té molt de mèrit, perquè és molt difícil. Excepte l’antitaurina, ha estat la ILP que ha tingut més adhesions en la història del Parlament de Catalunya.

Llavors la nova Llei de l’Esport…

Anirem al Parlament de Catalunya amb una sola proposta de llei, consensuada amb l’Administració, que representarà a tot el sector. Crec que en un any, aproximadament, tindrem una nova llei de l’esport català.

Es podrà votar electrònicament a presidents de federacions i clubs?

En la nova llei aquest supòsit l’hem passat al Codi Civil. Aquest CC no prohibeix el vot electrònic. Per tant, si l’entitat, club o federació, ho vol implantar o regular-ho en els seus estatuts, ho haurà d’aprovar la seva assemblea.

Comparteix l’opinió que Catalunya és un gran referent mundial a nivell esportiu?

Ho ha estat, ho està sent, però si res no canvia ho deixarà de ser.

Per què?

Per mantenir i millorar el model actual necessitem l’ajuda econòmica de les entitats públiques. Hem passat moltes penúries econòmiques i   això no pot continuar així. En el nostre entorn hi ha nombrosos països que estan invertint molts diners en l’esport base i en el de competició. I això, avui, potser no es nota, però d’aquí a uns anys, sí. O canviem i tenim un finançament digne, o ens passaran per damunt.

Ens posa un exemple?

Suècia, que té 9 milions i mig d’habitants, inverteix 200 milions d’euros en ajudes a federacions i clubs. A Catalunya, el pressupost de la Generalitat són 60 milions d’euros, però la quantitat que es concentra en les entitats no arriba als 15 milions. Dels 15 milions de Catalunya als 200 de Suècia hi ha un abisme. El nostre objectiu seria que el pressupost de la Secretaria de l’Esport de Catalunya fora, almenys, el’u per cent del pressupost total de la Generalitat de Catalunya.

Quant seria?

Al voltant d’uns 200 milions d’euros, com Suècia.

Vostè que es mou per tot el territori, quina radiografia faria de l’esport al Maresme?

És una comarca que ofereix moltes oportunitats i que té un gran talent. Nombrosos municipis estan apostant molt fort per l’esport i no tinc el més mínim dubte que el Maresme és una de les comarques més riques de Catalunya esportivament parlant.

En què destaca?

Sens dubte, en esports nàutics, amb entitats molt potents, com el CN Balís, el CN Masnou, per no parlar de natació o waterpolo, com el CN Mataró o el CN Premià de Mar. També destacaria el gran nombre de curses de muntanya que s’organitzen al Maresme, tant de bicicleta com a peu. Jo que practico molt esport a l’aire lliure, el Maresme és una de les comarques que més m’agraden. Fer la Serralada del Litoral de Barcelona a Mataró, per exemple, és meravellós. Veure la quantitat de persones que fan esport al Maresme és molt gratificant.

Gerard Esteva praticant al Port de Barcelona la seva altra gran passió, la vela

Estima l’esport, el practica, però la seva primera formació va ser musical. He llegit que és un gran violinista…

Els meus inicis al món de la música, concretament en el violí, va ser als tres anys, amb un mètode que es diu Suzuki. Més tard vaig estudiar a Suïssa, també a l’Escolania de Montserrat… Sí, podriem dir que la meva formació musical va ser molt intensa. I no l’he abandonat. Toco el violí cada setmana.

I també esportiva. Així ho diu el seu palmarès.

Amb cinc anys, seguint la tradició familiar. El meu pare navegava i ell em va  portar al Natació Barcelona per iniciarme en la classe Optimist. Després vaig estar un temps en els nàutics de Premià i Vilassar de Mar. Vaig deixar de navegar pels estudis i en tornar a la vela, ja amb tretze anys, ho vaig fer al CN El Masnou. De fet, vaig ser campió de Catalunya de Patí de Vela pel Masnou, així com de la Copa d’Espanya.

Llavors té una connexió molt potent amb el Maresme…

Sí, van ser molts anys entrenant i navegant al Masnou. Quan sortia de l’escola, dimecres i divendres, sempre me n’anava a navegar al nàutic. I també els diumenges.

Què l’ha donat el Patí  de Vela?

La connexió amb el mar et dona pau, tranquil·litat i, sobretot, reflexió. No tens mòbil, desconnectes del món, només escoltes el vent i estàs atent a l’estratègia de la regata. Per mi aquests moments són imprescindibles per  després seguir en el dia a dia. A més, el vaixell i el violí tenen moltes coses en comú. Al vaixell del Patí de Vela se li ha arribat a dir ‘l’Stradivarius de la vela’. Per la seva construcció, que és de fusta. Tant el vaixell com el violí els has de fer servir perquè, en cas contrari, la fusta s’asseca. Un violí que no s’usa, s’apaga.

Va ser quatre anys president de la Federació Catalana de Vela…

Ens vàrem presentar el 2009 i després d’unes eleccions molt renyides, vam estar cinc anys al capdavant, que van ser molt bonics d’una banda, però també molt durs ja que a meitat de mandat ens van retallar un 70% la subvenció que teníem. Tot i així, vam ser capaços de fer grans coses, com la creació del Centre Internacional de Vela de Barcelona. I recordo especialment que vam posar mil vaixells en el mar en la Setmana Catalana de Vela, coincidint amb el 50è aniversari del Saló Nàutic. Una cosa mai vista. Per  mi, aquests cinc anys a la Federació han estat tota una universitat d’aprenentatge.

Bon vent, Gerard!

 

 

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in El Masnou