Gerard Figueras Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

In Entrevistes

Gerard Figueras i Albà (Vilanova i la Geltrú, 1982)

Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya en substitució d’Ivan Tibau des del 2 de febrer de 2016. Anteriorment va ostentar el càrrec de director del Consell Català de l’Esport entre el 2013 i el 2016. President de la Joventut Nacionalista de Catalunya des de 2008 fins a 2012, va ser regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des del 2007 i, entre 2011 i 2015, va ser tinent d’alcaldia de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç, Fires, Mercats, Comunicació, Premsa i Joventut. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra i té un Màster en Màrqueting Polític a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.

“La meva obsessió és que l’esport escolar i l’esport federat s’entenguin. Que cap es vulgui menjar l’altre”

“Catalunya és el gran motor de l’esport espanyol”

ESPORTIU MARESME entrevista el secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Un home jove, esportista i ben format que estima la seva feina i pentina tot el país per estar sempre al costat dels clubs, els esportistes i les institucions

Vostè està en el món de la política des que era molt jove…

És vocacional. Des de petit sempre em van interessar els temes polítics. També vaig orientar la meva formació universitària cap aquest sector. La meva escola política van ser les JNC de l’antiga Convergència i a partir d’aquí em vaig anar involucrant en la Universitat i a l’ajuntament del meu poble, Vilanova i la Geltrú, que va ser una gran escola de política municipal. Després vaig entrar al Parlament de Catalunya i des de fa sis anys estic al Govern.

A quina edat va ‘debutar’?

Als 25 anys, després de fer Ciències Polítiques a la universitat Pompeu Fabra. Va ser allà on es va despertar aquesta vocació a la qual abans feia referència, quan vaig entrar a les JNC.

Va entrar en política amb la intenció de canviar el món?

És bo aquest concepte romàntic de creure que sí que pots canviar les coses dins de l’anomenat ‘sistema’. Primer, des dels moviments estudiantils i, després, des de la part més institucional.

És això possible?

Sí, sobretot ho he pogut comprovar en la política municipal, on els canvis els pots constatar d’una forma molt més ràpida. A nivell de Generalitat és una mica més lent, però també tens a les teves mans les eines per fer-ho.

Un exemple…

A l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú era regidor de Promoció Econòmica i teníem un teixit comercial, d’hostaleria i restauració que anava cadascun a la seva. Vaig tenir l’ocasió de reunir-los a tots i convèncer-los que havíem d’anar tots junts: ells i l’Ajuntament, amb una política de promoció turística de la ciutat. I ara veig que aquell canvi va donar els seus fruits.

Com va arribar la possibilitat de ser Secretari de l’Esport Català?

Era diputat al Parlament de Catalunya durant la segona legislatura del President Artur Mas. Ell havia designat a Ivan Tibau Secretari de l’Esport, i creia que necessitava una mà dreta que l’ajudés en la gestió. M’ho va proposar i vaig dir que sí.

“El Maresme és una comarca molt esportiva. Té una singularitat que no es troba en totes lescomarques de Catalunya: ajuntaments que han fet de l’esport la seva bandera”

Per què va acceptar?

Per dues raons. La primera, perquè mai havia estat en el Govern de la Generalitat. Coneixia l’Ajuntament, el Parlament, però no el Govern. I vaig creure que era bo per a la meva formació conèixer també el Govern per dins. I la segona, perquè era per treballar en l’àmbit esportiu, del qual jo provenia.

Quins esports practicava?

Vaig jugar a futbol i a tennis, amb llicència federativa en ambdós esports. Vaig ser durant molts anys porter de futbol en un equip filial de l’Espanyol, que es deia CE Alondra. Ja no existeix. I en paral·lel, jugava al tennis al CT Vilanova. Mai havia estat en la gestió esportiva, així que em venia molt de gust desenvolupar el càrrec que em van oferir. El vaig trobar molt interessant.

Vostè tindrà informació i elements de pes per dir-nos si és veritat que Catalunya és el gran motor de l’esport espanyol…

Cert; contrastat i demostrat. Catalunya té 7,5 milions d’habitants i 18.000 entitats esportives inscrites a la Generalitat. Aquesta ràtio no es dóna en cap altre lloc d’Espanya, ni d’Europa!

Quina lectura fem d’aquesta realitat?

Que a Catalunya l’esport no és una cosa passatgera, sinó que, com a societat, tenim l’esport molt incorporat. A més, no concentrat en una sola ciutat, com pot ser Barcelona, sinó que s’estén per tot el territori. L’esport forma part de l’ADN de Catalunya.

Té dades que ho confirmen…

Per descomptat. Tenim 73 federacions esportives, 600.000 llicències i 46 Consells Esportius Escolars, amb 450.000 llicències escolars. És a dir, una base extraordinària. A mesura que aquesta base va creixent, tenim un sistema que funciona molt bé per atendre-la adequadament, que són els set centres de Tecnificació Esportiva, associats a la Federació corresponent, l’ajuntament on es troba i la Generalitat. El paradigma és la Residència Blume, que és el centre més multiesportiu. I en el cim de la piràmide  tenim el CAR de Sant Cugat, on trobem els millors esportistes. La nostra política és acollir esportistes des de la base als més destacats i oferir-los una formació integral.

Aquesta política ha donat els seus fruits?

En els últims Jocs Olímpics, el percentatge més alt de medalles dels diferents equips olímpics espanyols van ser d’esportistes catalans. A més, formats al CAR de Sant Cugat.

“L’esport forma part de l’ADN de Catalunya. Com a societat, ho tenim molt incorporat”

Si Catalunya tingués seleccions pròpies, seria una potència?

Certament. Seríem un país relativament petit amb una proporció de medalles molt alta, sens dubte.

L’esport escolar se sent menystingut, perquè diuen que no tenen visibilitat. I les Federacions voldrien que aquests esportistes se sumessin per a tenir més llicències. Com han de conviure aquestes dues realitats, esport escolar i esport federat?

Respectant-se i respectant-les, perquè crec que si Catalunya és avui una referència en el món com a país esportiu, és precisament perquè té aquest ecosistema divers. Hem de respectar els dos models i en lloc d’enfrontar-los, construir ponts. És veritat que la relació entre aquests dos mons no ha estat sempre bona i crec que ara tenim l’oportunitat que millori. La meva obsessió és que s’entenguin. Que cap es vulgui menjar l’altre.

Quin és el pressupost de la Secretaria General de l’Esport?

Està al voltant dels 90 milions d’euros. Qui s’emporta la major part dels recursos públics és el món federat. No solament en la convocatòria de subvencions anuals de federacions i a través de la UFEC, també en la despesa pròpia del CAR de Sant Cugat, centres de tecnificació, beques… El segon destinatari d’aquest pressupost és l’esport escolar i gran part d’aquest treball es fa a través dels Consells Esportius.

Vostè es va mostrar molt crític amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per posar en marxa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reformar l’actual llei de l’esport.

Em vaig mostrar molest pel moment en què es va dur a terme; quan la Generalitat, per les raons per tots conegudes, va tenir el seu govern suspès. I segon, perquè veníem de fer un procés participatiu amb tots els agents de l’esport que va acabar en un Pacte Nacional que està vigent. I un dels objectius era transformar aquest consens en Llei. Per això no em va agradar que una part de tots els que vam signar el pacte, en aquest cas la UFEC, digués: “Vinga, jo ara passo al davant”. I a més, amb una proposta que no era tan plural com aquella en la que estàvem treballant des de feia un parell d’anys.

Què és el que no li agradava de la proposta de la UFEC?

La UFEC no entenia que el teixit esportiu de Catalunya no són únicament i exclusivament les federacions. Són molt, molt importants, sí, però això no eximeix que al seu costat, de forma paral·lela, hi ha una altra realitat que s’ha de respectar. Començant pels ajuntaments. Tenim 60.000 instal·lacions esportives censades a Catalunya. El 99% de les mateixes són propietat dels ajuntaments. Com podem pretendre fer una Llei que no pensi en els ajuntaments?

Finalment, Generalitat i UFEC aniran de la mà…

Afortunadament, després d’un primer desacord, la UFEC ha entès que si vol que s’aprovi una Llei al Parlament, els diputats demanen que es vagi amb una Llei del màxim consens possible.

Serà així?

Ara estem en una taula que està donant els seus resultats. Estem tornant a aquest esperit del Pacte Nacional. Ens veiem cada quinze dies. El terme de recollida d’adhesions s’acaba al març, i en paral·lel volem intentar que el text de consens també estigui acabat per a aquestes dates. Estem fent confluir textos.

“Després d’un primer desacord, la UFEC ha entès que si vol que s’aprovi una Llei al Parlament, hem d’anar amb el màxim consens possible”

Presentaran una sola proposta?

Així és. No només acontentarà la UFEC i el Govern, també els ajuntaments, el sector de l’esport escolar, dels professionals (tenim un col·legi de llicenciats en educació física de més de 6.000 associats), l’esport universitari, el món de tots els centres fitness i gimnasos, que és enorme… Serem capaços de fer una llei per a tot el sector i que serveixi per als pròxims quinze o vint anys.

En relació a l’elecció de presidents de federacions i clubs. Avui és obligat anar a votar presencialment i pots fer tot tipus de compres per internet. La nova Llei preveu el vot electrònic o per internet?

Totalment d’acord. El que no pot ser és que la societat avanci per una banda i el món de l’esport per una altra. La nostra Llei necessita una evolució. No demano trencar un sistema que ha funcionat bé, demano evolucionar-lo i un dels temes és aquest, que està molt a l’ordre del dia. Ho estem abordant en la nova Llei i ho farem amb sentit comú. No passarem del blanc al negre en 24 hores perquè hi ha temes de seguretat que han de ser abordats. Volem marcar uns ‘tempos’ perquè tots els clubs es puguin adaptar.

Vostè que s’ha mogut per tot Catalunya, quina radiografia fa de la nostra comarca, el Maresme?

És una comarca molt esportiva. El Consell Esportiu del Maresme, per exemple, és un dels referents a Catalunya per la seva manera d’organitzar l’esport escolar. I en aquesta relació entre clubs i ajuntaments, destaca el gran teixit de clubs i llicències. És una passada. Hi ha una cosa que m’agrada molt. El Maresme té ajuntaments que han fet de l’esport la seva bandera. La indústria de l’esport està molt present al Maresme. Té una singularitat que no es troba en totes les comarques de Catalunya. Podria citar-li l’Ironman, la Volta Ciclista, l’aposta de Santa Susanna per l’hípica, Mataró, que exerceix com a capital esportiva… El Maresme és una comarca genial.

Per cert, li queda temps per fer esport?

Intento jugar a tennis i a pàdel sempre que puc. I últimament també surto a córrer o bé a caminar. Les vambes sempre estan preparades!

Una curiositat, per quin esportista sent especial admiració?

La llista seria extensíssima, perquè n’admiro molts, però em crida l’atenció la simpatia espontània de Marc Márquez. És un 10 en tot.

Com l’esport català, Secretari!


“Els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 són la nostra gran aposta”

“Ara mateix és el projecte més important que pot tenir Catalunya en els pròxims deu anys, la nostra gran aposta. Tornar a organitzar uns Jocs Olímpics no és solament una qüestió esportiva, és una oportunitat política en tots els nivells. Aquí tots podrem treballar junts sense que ningú es posi nerviós”


RADIOGRAFIA DE L’ESPORT CATALÀ ESPORT FEDERAT:

Nombre de federacions:

70 federacions esportives i

2 unions de clubs

(Surf i Boxkarate)

CLUBS FEDERATS:

8.660 clubs/federació, que correspon a 7.816 entitats diferents l’any 2017 (darrer any disponible)

LLICÈNCIES FEDERADES:

456.832 homes

163.453 dones

620.285 en total l’any 2017 (darrer any disponible)

ENTITATS ESPORTIVES:

Les dades que consten en el Registres d’Entitats Esportives a data 6/2/2019 són les següents:

19.364

Clubs i associacions esportius:

17.216

Seccions esportives d’entitats no esportives:

1.977

Agrupacions esportives i UCEC:

83

Federacions Esportives Catalanes, Unions Esportives de Clubs i UFEC:

73

Societats Anònimes Esportives:

15

Esport escolar:

450.000

Nois i noies participen en alguns dels programes, principalment els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i el Pla Català d’Esport a l’Escola.


PRESSUPOST DE LA SECRETARIA GENERAL DE L’ESPORT 2018

61,5 milions d’euros

7.650.771,85 € INEFC

46.746.200,31 € Consell Català de l’Esport

6.972.000 € CAR de Sant Cugat 

148.125,00 € Circuit de Motocròs de Catalunya

You may also read!

IRONMAN Barcelona 2019 Un repte esportiu sense sostre

Text de David Giménez · Fotos de J.M.Arenaza (Ajuntament de Calella) Tot  funciona amb la precisió d’un rellotge suís.

Read More...
KHYZER HAYAT

KHYZER ‘THE DESTROYER’ HAYAT, LA SAVIESA DEL GUERRER

FOTOS DE GLORIA MARFIL És campió d’Espanya de Muay Thai, una de les disciplines esportives que més adeptes està tenint en

Read More...
DAVID PEÑA i NICOLÁS MARRÓN Campions d’Europa sub-19

DAVID PEÑA i NICOLÁS MARRÓN Campions d’Europa sub-19

El Maresme és una font inesgotable de talent esportiu. Una comarca on contínuament sorgeixen campions de molt diverses disciplines.

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu

CLICA SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ