Connect with us

Mataró

Guillem Pujol, El tauró de les aigües obertes

El nedador del CN Mataró, natural de Blanes, és l’actual campió d’Espanya de l’especialitat. Després de tota una vida entrenant al CAR i d’èxits esportius, s’està preparant amb el màxim afany per estar als Jocs Olímpics de Tòquio de l’any vinent.

Estaves predestinat a dedicar-te a la natació?

Procedeixo d’una família molt esportista. Els meus pares corrien maratons i el meu germà gran, Ricard, era nedador. La seva influència va ser determinant perquè em dediqués a aquest esport.

Crec haver llegit que anaves per futbolista…

Nosaltres som de Blanes i vaig començar a anar a la piscina i a jugar a futbol. El meu germà era un nedador excel·lent i el va fitxar el CN Lloret, que tenia una gran escola de natació i jo, podríem dir que per ‘reunificació’ familiar, també me’n vaig anar amb ell a Lloret, compaginant el futbol i la natació fins als dotze anys.

“Em llevo cada dia a les 5:45 del matí i faig tres sessions d’entrenaments diàries… excepte els diumenges”

Per què aquesta decisió?

Destacava molt a aquesta edat, sent campió de Catalunya aleví i segon d’Espanya en 200 papallona. Era una època en la qual ja entrenava cada dia de la setmana excepte el diumenge. A l’any següent vaig entrar al CAR de Sant Cugat becat i la meva vida va canviar radicalment perquè em quedava a viure allà com a intern.

Va valer la pena aquest sacrifici personal sent tan jove?

I tant! El salt de qualitat va ser brutal gràcies a l’entrenador que tenia, Luis Rodríguez. Amb catorze anys ja era rècord d’Espanya de 400 lliures a Mallorca i em va valer per classificar-me per a l’Europeu d’Holanda amb la millor marca del continent. Allà vaig quedar tercer.

Com arribes a les aigües obertes?

Va ser estant al CAR quan li demano al meu entrenador que em deixés competir en el Campionat d’Espanya Infantil de 5 quilòmetres. Vaig guanyar-lo i em va servir per anar a l’Europeu de Turquia, on també vaig quedar primer. Ni el meu entrenador ni jo esperàvem un èxit d’aquest calibre, la veritat.

“Amb 18 anys vaig quedar subcampió d’Espanya júnior i va ser l’empenta que necessitava per dedicar-me a aquest esport”

I a partir d’aquí…

No sabem molt bé per què, però vaig estancar-me. La millora no va ser progressiva. En el Campionat d’Espanya per a nedadors de 15 i 16 anys no vaig fer la mínima per a l’Europeu, de manera que només vaig poder participar amb la selecció espanyola formant part dels relleus. En aquesta època, amb 16 anys, va ser quan vaig entrar a a formar part del Centre Natació Mataró.

Com es va produir aquest canvi de club?

El CN Lloret va començar a tenir molts problemes com a club i el meu germà Ricard va decidir venir a Mataró. I un cop més, jo vaig marxar darrere d’ell, encara que no m’entrenava a Mataró, ho seguia fent al CAR.

Quan t’especialitzes en aigües obertes?

Amb 18 anys quedo subcampió d’Espanya júnior i em classifico per a l’Europeu i el Mundial de la categoria. Va ser l’empenta que necessitava per dedicar-me a les aigües obertes.

“Des que vaig  entrar al CAR amb 14 anys, la meta ha estat poder arribar a competir als JJOO de Tòquio’20. M’he preparat per a això”

Quines diferències hi ha entre competir en piscina i fer-ho a mar obert?

Encara que sembli mentida, el contacte físic. Al mar no hi ha carrils com a la piscina. Sortim tots junts i nedem un al costat d’un altre. La tàctica és molt important en aigües obertes. Si nades sol, no vas tan de pressa com si segueixes l’estela d’un altre nedador. Has d’estar sempre ben col·locat per intentar rebre el mínim de cops d’altres nedadors. I sobretot, per passar les boies per l’interior.

És un esport molt mental?

Físicament és molt dur, però mentalment, més encara. En aigües obertes hi ha tres distàncies: 5, 10 i 25 quilòmetres, encara que només és olímpica la de deu. El pitjor moment d’una carrera de deu és entre els set i vuit quilòmetres. Estàs esgotat, no pots més, i encara te’n queden dos o tres per acabar. La sortida és també molt tàctica. Les dues primeres voltes has de fer-les molt tranquil·les, però sense despenjar-te, i en la tercera sempre has de quedar-te amb els que són adalt perquè si et distancies, ja no els agafes.

Com és un dia d’entrenament en la teva vida?

Em llevo cada dia a les 5:45 del matí. Menjo un plàtan, una barreta energètica i a les sis ja sóc a la porta del CN Mataró. Quinze minuts després ja em pots veure a la piscina. Surto de l’aigua a les 7:50, menjo fruita i cap a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Menjo un entrepà a mig matí i les 13:30 acabo les classes. Vinc a dinar al club, sempre pasta i un segon a la planxa. Entrenament de 15:30 fins a les 18:00 hores i després una hora de gimnàs. Me’n vaig a casa, estudio una mica, sopo i a dos quarts d’onze de la nit a tot tardar, ja estic dormint.

Ara t’entrenes poc al mar, oi?

Amb vestit de neoprè, a la tardor o a l’hivern, poques vegades, la veritat, només tres o quatre. Amb el bon temps, amb l’aigua més calenta, faig més sessions.

Campió d’Espanya a Sevilla, per fi!

Sí, hi havia participat quatre vegades anteriorment i aquesta ha estat la meva primera victòria. Molt important perquè em permet participar en el Campionat del Món de Corea d’aquest any, on els deu primers es classifiquen per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

“La tàctica és molt important. Has d’estar sempre ben col·locat per intentar rebre el mínim de cops d’altres nedadors”

Aquest és el gran objectiu?

Des que vaig entrar al CAR amb 14 anys aquesta ha estat la meta. Allà em van dir que per la meva edat, podia arribar a competir a Tòquio. I m’he preparat per a això.

Somni impossible o real?

A Tòquio només hi van 24 nedadors d’aigües obertes. Els deu primers del Mundial i deu de la repesca, més els quatre primers de cada continent. Intentaré estar entre ells. Ara estic participant en la Copa del Món d’Aigües Obertes. Són vuit proves arreu del món. Ja he estat a Dubai, Abu Dabi i serà un bon test competitiu.

Vas tornar a guanyar la Copa Nadal de Barcelona. Cinc vegades consecutives…

La nedo des que tenia 11 anys. I a partir dels 13 vaig renunciar a la meva categoria, perquè volia competir amb els grans. No va ser fins als 16 que la vaig guanyar. I a partir de llavors ha estat així cada any.

Quin repte, a banda dels JJOO, t’agradaria fer realitat?

Em faria il·lusió creuar nedant l’Estret de Gibraltar. Són 14 quilòmetres i és una experiència que em ve de gust provar.

De ben segur que la faràs…

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Mataró