Irene González, Força, caràcter i talent

In Entrevistes, Waterpolo

“Volem fer història al CN Mataró”

Ha estat campiona d’Europa 2020 i subcampiona del món 2019 amb la selecció espanyola de waterpoloDarrere d’aquesta aparent timidesa s’amaga la força d’una extraordinària esportista. Després de quatre anys triomfant a Hawaii, aterra en el CN Mataró per  aportar el seu gra de sorra. Per sobre de tot, és una gran lluitadora.

On vas néixer?

A Esplugues, però tota la meva família sempre ha viscut a Corbera de Llobregat. Els meus pares són comptables i treballen junts a la mateixa empresa a Sant Vicenç dels Horts, molt a prop de casa.

Tens germans?

Sí, l’Enric, que és cinc anys més gran que jo i ara està treballant de pastisser.

Quins van ser els teus inicis al món de l’esport?

Anava a l’escola a Molins de Rei, al Virolai, on també estudiava el meu germà. Ell va començar a jugar a bàsquet i suposo que perquè ell feia bàsquet, jo també. Era una etapa en la qual un parell de dies a la setmana anava a natació i formava part de l’equip del col·legi. Com a jugadora federada de bàsquet els meus inicis varen començar al CB Molins de Rei.

Després vas marxar al CN L’Hospitalet…

Sí, em van fitxar. També jugaven l’Anni i la Clara Espar. Curiosament vam tenir uns inicis esportius molt semblants. Continuava fent natació però només com a complement esportiu. I això que la natació no m’agradava gens, tot el contrari que el bàsquet, que m’apassionava. Jugava de base i m’encantava dirigir el joc.

Ha estat campiona d'Europa 2020 i subcampiona del món 2019 amb la selecció espanyola de waterpolo. Darrere d'aquesta aparent timidesa s'amaga la força d'una extraordinària esportista. Després de quatre anys triomfant a Hawaii, aterra en el CN Mataró per  aportar el seu gra de sorra. Per sobre de tot, és una gran lluitadora.

Ha estat campiona d’Europa 2020 i subcampiona del món 2019 amb la selecció espanyola de waterpolo. Darrere d’aquesta aparent timidesa s’amaga la força d’una extraordinària esportista. Després de quatre anys triomfant a Hawaii, aterra en el CN Mataró per  aportar el seu gra de sorra. Per sobre de tot, és una gran lluitadora.

Com entra el waterpolo a la teva vida?

Va ser estant a Molins de Rei que em van dir que provés el waterpolo. Jo no en tenia ni idea, però em van dir que ho feia prou bé. Tindria uns vuit o nou anys. L’equip de waterpolo del Molins no tenia gaire nivell ni prou jugadores i em van aconsellar que anés al Sant Feliu, que sí tenia un waterpolo més potent.

Disculpa… Estàs dient que vas jugar a bàsquet al Molins i a waterpolo al Sant Feliu al mateix temps?

Sí! Des dels vuit anys fins als tretze ho vaig estar compaginant. Ho sabien tots dos clubs, així que si coincidia algun partit durant el cap de setmana, deixava de jugar amb un d’ells.

Déu n’hi do…

Va arribar el moment en què, és clar, havia de decidir-me per un o l’altre. Abans de rebre una beca per entrar al CAR de Sant Cugat vaig prendre la decisió.

Vas escollir waterpolo…

Realment vaig escollir seguint jugant a bàsquet, però els meus pares, la Núria i l’Enric, em van dir que si volia fer bàsquet havia de canviar-me de club perquè l’Hospitalet no els acabava de fer el pes. A mi sí, estava molt a gust. Canviar-me de nou de club, fer nous amics, començar des de zero… no em venia de gust. Va ser llavors quan vaig decidir quedar-me definitivament al Sant Feliu de waterpolo.

Et va ajudar en el teu desenvolupament estar al CAR?

Sí, moltíssim. Van ser tres anys molt intensos. Allà vaig estudiar 4t d’ESO i Batxillerat. Només anava a casa, a Corbera, a dormir.

“Estudiar, viure i jugar a Hawaii va ser una experiència inoblidable i meravellosa. Sóc una enamorada dels seus  paisatges i de la  seva cultura”

Més entrenaments i partits…

Sí. En aquella època, el Sant Feliu va baixar de Divisió d’Honor, així que, per no perdre nivell competitiu, em va fitxar el Rubí, que jugava a la màxima categoria. Jo feia, aleshores, primer de Batxillerat. Cada cap de setmana compaginava els partits del Rubí absolut amb el Sant Feliu juvenil.

Com et defineixes jugant?

Fins aquest any, tota la meva vida he jugat de 4/5 per la banda dreta. Aquesta temporada també estic participant, tant al Mataró com a la selecció, de defensora de boia. Com sóc? Crec que lluito molt, mai em rendeixo i que genero molt d’espai amb les meves entrades, tant per mi mateixa com per les meves companyes. També m’agrada xutar. Em prenc molt seriosament els entrenaments i partits, sempre molt concentrada.

Explica’ns aquesta gran aventura d’anar a estudiar i jugar a Hawaii…

Va ser ‘culpa’ d’una amiga meva que també jugava al Rubí amb mi i i se’n va anar un any abans a Hawaii. Em va encoratjar a anar-hi, dient-me que aprendria un nou waterpolo, anglès… M’ho vaig pensar durant un any. Casualment un jugador de waterpolo del Sant Feliu treballava en una agència que es dedica a enviar estudiants esportistes als Estats Units. Vam parlar, em van fer vídeos i va ser quan la universitat de Hawaii em va oferir una beca del cent per cent.

Què vas estudiar?

Vaig marxar a Hawaii, a Honolulu, després del meu primer any d’universitat, on feia la carrera de fisioteràpia. És impressionant tot el que vaig aprendre a Hawaii. Gràcies a això m’ha estat molt més fàcil jugar a la selecció espanyola i al CN Mataró quan he tornat a casa.

I una vegada a Honolulu…

Allà vaig estar quatre anys: el primer any o freshman, el segon o sophomore, i després júnior i sènior. La ‘Big West Conference’ la vam guanyar en el meu últim any. Anàvem a jugar a San Diego, Los Ángeles, San Francisco, Fresno, etc. i cada vegada eren cinc hores i mitja de vol des de Hawaii, malgrat que aprofitàvem cada viatge per jugar contra tres o quatre universitats de la costa oest la mateixa setmana.

Vas triomfar…

No puc queixar-me! Vaig ser escollida millor jugadora de la meva conferència durant dos anys consecutius, els dos últims. Desgraciadament no vam poder fer res destacat als ‘Nationals’.

“Soc una lluitadora que gaudeix molt jugant i que mai es rendeix a l’aigua” 

Deies que vas progressar i millorar molt a Hawaii…

Molt, sí. Hem de pensar que per la universitat, guanyar la lliga de la nostra conferència és com pel Barça guanyar la Champions League. És impressionant la pressió que hi ha i la passió amb què es viu. A vida o mort, diria. Aquest sentiment tan fort només l’he viscut a la selecció espanyola.

Eren molt durs els entrenaments?

Duríssims. Començaven a les sis del matí i duraven dues o tres hores. I a la tarda, una altra tanda d’entrenaments. Només jugàvem de gener a maig. La resta de mesos pràcticament no fèiem res més que nedar i nedar durant milers  d’hores. Es feia molt pesat, la veritat.

I en l’àmbit personal?

Una experiència que recomano a tothom. Molt enriquidora. Van haver-hi moments difícils, per l’idioma i perquè vaig estar molts mesos sense veure a la meva família, però tenia la meva amiga Carla a Hawaii, vam fer molts amics i a poc a poc tot es va convertir en un paradís per mi. M’agrada molt la cultura hawaiana, les seves platges i els seus paisatges. Oahu és una illa meravellosa.

Tornes a Espanya, vas a la selecció espanyola i… subcampiona del món! Increïble, no?

Sí, quelcom que mai hagués imaginat per res del món. Quina emoció! Durant els meus quatre anys a Hawaii no em van trucar mai per anar a la selecció. En el meu últim, em va contactar Rafa, de l’equip de Miki Oca, per dir-me si podia avançar la meva tornada de Hawaii per preparar el Mundial de Corea del Sud. M’estaven seguint i em va fer molta il·lusió tornar a la selecció.

Qui et va fer l’oferta per fitxar pel CN Mataró?

Tant el Mataró com el Sant Andreu em van trucar el gener de 2019 mentre estava a Hawaii. En principi em vaig decantar pel Sant Andreu perquè estava l’Anna Gual i una jugadora holandesa que era amiga meva. A la Marina Zablith, l’entrenadora del Mataró, li vaig dir que seria en una altra ocasió… però, en arribar a Barcelona i parlar amb el Sant Andreu em vaig adonar que no era l’equip que m’havien venut. Va ser quan vaig canviar els meus plans. Vaig trucar a la Marina per saber si seguia interessada i em va dir que sí. I aquí estic!

Per què et convenç el projecte del Mataró?

El nivell dels fitxatges, com l’Anna Gual o l’Anni Espar, a més de les jugadores que ja hi havia, com l’Helena Lloret, la Marta Bach… Totes grans amigues meves de la selecció, així que encantada.

Què esperes d’aquesta etapa?

La Marina ens va dir que aquesta temporada podria ser de transició, per acoblar del tot els fitxatges i  aprendre a jugar totes juntes, perquè individualment hi ha un talent increïble, però… déu n’hi do com estan anant les coses. La Marina em genera molta confiança. Tenim un nivell competitiu molt alt i crec que el nostre equip està capacitat per guanyar el campionat. Vam tenir un mal dia a Europa, és cert, però aquest és un projecte de futur, pels propers tres o quatre anys.

Vau guanyar al Sabadell a la Lliga per primer cop en gairebé vint anys…

Sí, va ser històric. Aquest any volem anar a totes, donar el cent per cent de nosaltres mateixes perquè sabem que podem guanyar qualsevol rival. Som molt ambicioses. Abans totes sabien que el Sabadell ho guanyaria tot. Ara, com a mínim, hi ha més emoció i competitivitat al waterpolo femení.

Bé, tot just acabes de guanyar l’or a l’Europeu… Quina tornada a casa!

Mai havia anat a un Europeu absolut. Una medalla d’or en el meu debut és quelcom somiat.

I a l’estiu, els Jocs Olímpics de Tòquio!

Em fa moltíssima il·lusió. Tant de bo pugui ser seleccionada, perquè serien els meus primer jocs. Ha de ser una experiència meravellosa, el somni de qualsevol esportista. I anirem a per la medalla!

Ja has pensat què faràs en el futur?

Sóc llicenciada en fisioteràpia i m’agradaria continuar en aquesta línia i fer osteopatia. ·


Una estrella en la Universitat de Hawaii

Pot afirmar-se que Irene González s’ha convertit en una de les millors jugadores de waterpolo de la Universitat de Hawaii de tota la seva història. Després de quatre temporades, va deixar la universitat ostentant la millor mitjana golejadora per partit de tots els temps (2,31), tercera màxima golejadora (226 gols), cinquena que més pilotes robades (160) i sisena en assistències (91). A tot això cal sumar que va ser triada dos anys consecutius millor jugadora de la Big West Conference, sent a més la peça clau en l’històric triomf de la Universitat de Hawaii en la gran final de 2019 contra la UC Davis. Irene també ha estat la primera waterpolista d’aquesta institució universitària que durant quatre anys consecutius ha format part de l’equip ideal de la temporada de tota la competició americana (All-America Award) per part de l’ACWPC, l’associació americana d’entrenadors de waterpolo.


PERFIL

Barcelona, 23 juny de 1996

Residència: Corbera i Mataró

Estudis: Llicenciada en Fisioteràpia

PALMARÈS

2013

Subcampiona d’Europa Juvenil a Istanbul (Turquia) 

Subcampiona mundial Júnior a Volos (Grècia)

2014

Setena del món Juvenil (Madrid )

2015

Tercera d’Europa juvenil a Òstia (Roma)

Subcampiona del món júnior a Volos (Grècia)

Subcampiona Super Final Lliga Mundial Absolut (Xina)

2019

Subcampiona mundial Absoluta a Gwangju  (Corea del Sud)

2020

Campiona d’Europa Absoluta (Budapest)

You may also read!

La nova pilota oficial per la temporada 2020-2021

Els clubs del futbol i futbol sala català ja poden fer la petició per rebre l’ajut en pilotes per

Read More...

L’FCF aprova un pla econòmic post Covid-19 amb més de 6,8M€ d’ajuts per clubs i federats

La Junta Directiva de l’FCF activa el paquet d’impuls econòmic més important de la història del futbol i futbol

Read More...

COMUNICAT OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

Comunicat oficial PDF Aplicació dels efectes classificatoris PDF Llistat informatiu PDF    

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu