Joan Pedrero, “Made in Canet”

In Entrevistes, Motor

“La meva vida gira entorn del Dakar”

Porta tota una vida dedicada al Dakar. Malgrat que és natural de Canet de Mar (Maresme), la sorra que millor coneix és la del desert. Amant del seu poble, on troba la tranquil·litat necessària per viure, té una dedicació completa a l’esport, que a més de la seva feblesa i passió s’ha convertit en el seu treball. Joan Pedrero va començar a córrer en la mítica prova des del primer any que va trepitjar terres sud-americanes, en 2009, i s’ha convertit per mèrits propis en un referent quan parlem del Dakar i dels pilots espanyols que hi competeixen

La teva vida gira entorn del Dakar?

Si, ja porto onze edicions i des de la primera la meva vida gira entorn d’aquesta prova. En funció de com et va el Dakar és com et va l’any i com has d’afrontar-lo. En l’última edició vaig tenir la mala sort de tenir un problema amb la moto i vaig haver d’abandonar, però al final tot el tema de patrocinadors, preparació i les carreres que puc afrontar estan en funció al Dakar. No es tracta d’arribar a desembre i dir “me’n vaig al Dakar”, sinó que darrere de la decisió hi ha uns nivells de preparació, tant física, psicològica com amb moto impressionants, que es prolonga durant tot l’any, sense descans. A més de córrer diverses carreres, darrere hi ha llargues sessions de preparació física, tècnica, amb moto i també amb bicicleta.

Competir al Dakar és com posar tots els ous en la mateixa cistella. L’eufòria d’un bon resultat es prolonga molts mesos, però la decepció d’un mal resultat també. Psicològicament és dur.

Ja estem acostumats i cal conviure amb això. L’objectiu de l’any, la nostra Champions League, és el Dakar i és clar que és on es focalitza l’atenció dels patrocinadors i de tota la gent que et segueix. Sens dubte és la prova més important de l’any i tractes d’arribar en el millor moment físic, amb la moto preparada i amb una posada a punt idònia i una vegada ets allà, només et centres en donar gas, intentar estar el més endavant possible, però saps que al final hi ha molts factors que entren en joc, alguns que no depenen de tu, com els problemes mecànics, i saps amb l’experiència que sempre hi ha edicions millors que unes altres, encara que el resum és que segons va el Dakar va l’any.

“És el nostre gran objectiu de l’any, la nostra Champions League. És on es focalitza l’atenció dels patrocinadors i de tota la gent que et segueix”

Per què et planteges el repte del Dakar?

El meu cas crec que és molt semblant al de la gran majoria de pilots. Comencem amb la bicicleta, ja de molt petits, després agafem la moto i ens dediquem al motocròs i al enduro. Un dia se’t presenta un amic i et diu que pel teu físic hauries de provar el Dakar. Quan jo vaig començar les motos eren més grans, molt més apropiades per al meu físic, ja que les 450cc actuals són més fàcils de conduir-les i quan fas un Dakar i et surt bé t’hi enganxes. I després d’un arriba un altre i no t’adones que ja en portes onze. També em va sortir l’oportunitat d’entrar com a “motxillero” en l’equip de Marc Coma, amb el qual vaig estar tres anys com a pilot de fàbrica i sense pensar-ho la prova ja forma part de la teva vida, s’ha convertit en el teu treball i al final vius d’això.

Onze edicions, un món ple d’experiències…

Quan era petit i mirava els resums de la carrera per televisió assegut al sofà pensava que poder córrer era un somni i ara ja en porto onze i encara em sembla una bestiesa. És tota una vida, sens dubte. Són ja molts quilòmetres pel desert, moltes anècdotes, grans històries compartides amb grans pilots i en molt bons equips. Una experiència única i inesborrable.

Els teus millors records?

En primer lloc, els anys en què vaig estar amb Marc Coma. Estar al seu costat va ser un aprenentatge accelerat, ràpid i vàlid. No només quant al pilotatge, sinó també en l’apartat psicològic i la forma com plantejar-te les carreres. Al final, estàs amb el millor del món i això s’agraeix molt. D’altra banda, quan canvies d’equip i afrontes projectes nous també et produeix una il·lusió especial, igual que guanyar etapes amb una moto que saps que és inferior…

I els pitjors?

Caigudes. Especialment l’any 2014, quan vaig tenir una caiguda molt forta i em vaig fer mal a l’esquena, que em proporcionava sensacions molt dolentes, però afortunadament al final els metges t’ajuden al fet que te n’oblidis. Hi ha moments que són complicats, ja que lluites per estar el més endavant possible i els riscos que prens són molt elevats. És el que hi ha, ja que aquest esport, i ho sabem tots, és així.

Hi ha molta diferència entre competir al Dakar com a pilot oficial o fer-ho com a privat?

Moltíssima. Sobretot si passes per l’equip KTM-Red Bull, que ho tenen tot coordinat. La veritat és que en aquest moment no ho valores prou i per això hi ha coses que no les aprofites tant, però ara m’adono que en Marc tenia raó quan em deia que quan surts de KTM i entres en un altre equip, et trobes el desert.

“Quan era petit mirava els resums per televisió i pensava que poder córrer era un somni. Ja en porto onze i encara em sembla una bestiesa”

Aràbia és un nou rumb…

És una oportunitat per a tots i, a més del repte que suposa pel desconeixement general del terreny, et poden sortir coses noves.

Parlem molt del Dakar, però la teva última experiència en el desert no va ser amb moto sinó amb bicicleta, corrent la Titan Desert i acabant entre els cent primers.

Va ser una experiència molt bonica. Vaig estar un mes al Marroc, corrent també un raid amb la moto, però em vaig quedar per afrontar aquest repte. Dins de la meva preparació també faig molta bicicleta, posant a prova el límit del cos, entrenar fins a l’extenuació i tractar de superar els moments de feblesa de la ment, ja que el cap és qui mana. Vaig afrontar el repte amb l’ànim de contribuir a un projecte solidari, ‘Jo faig els meus passos’, que és per ajudar a buscar fons per a investigar l’esclerosi múltiple.

Què és més dur una prova de motos extrema o una de bicicletes extrema?

Per a mi el més dur és el Dakar. La Titan, per descomptat, és molt complicada. Costa molt i no és el meu camp, però al Dakar tinc el xip del cronòmetre que al final és el que et porta l’estrès, el cansament d’anar a fons tot el dia. La Titan jo l’afronto per a passar-m’ho bé, el repte és acabar-la sense competir per una bona posició. El gas que li poses o

no a una carrera és la duresa que li inculques tu.

És de Canet de Mar i viu en la seva localitat natal, on se sent molt còmode.

Els meus pares són de Múrcia, però fa molts anys que vivim aquí, i és un lloc ideal per a viure. Aquí tinc la platja i la muntanya, puc entrenar de totes les maneres i és un poble petit, molt proper, còmode i que em proporciona la tranquil·litat que necessita tot esportista.

El plus que et proporciona Canet?

Necessitem entrenar molt fort i després descansar molt i molt bé, ja que això també forma part de la teva preparació. Aquí ho tinc tot a mà, gairebé no hi ha semàfors, sense estrès de trànsit i tinc la muntanya a 50 metres i a 100 la platja. Per a mi és molt important que el cos estigui tranquil i relaxat.

On entrenes amb la moto?

Normalment vaig als Monegros. Cal respectar la muntanya i hi ha moltes lleis que limiten el pas, però tinc una furgoneta per traslladar les motos i allí no tinc tants problemes. La meva disciplina és de desert i per entrenar necessites també més espais oberts, per tant cal desplaçar-se.

“A Canet ho tinc tot a mà, amb la muntanya a 50 metres i la platja a 100. És molt important que el cos estigui tranquil i relaxat”


PALMARÈS

Joan Pedrero i García

Canet de Mar · 27 de febrer de 1978

El canetenc és un dels pilots de ral·lis més importants dels últims anys del panorama nacional

Subcampió d’Espanya d’enduro en categoria júnior

Subcampió d’Espanya d’enduro per autonomies

2006

Subcampió de Portugal d’enduro “scratch” i d’enduro II

2007

al Campionat del Món d’enduro en categoria E3 (Guanyador de l’Enduro Xtrem)

Subcampió d’Espanya d’enduro en categoria E3 i 13è scratch (quedà 4t en categoria E3 i 10è scratch en la primera prova que hi disputà)

2009

42è al Ral·li Dakar

3r a la Baja España-Aragón

2010

10è al Ral·li Dakar

2n a la Baja España-Aragón

2011

al Ral·li Dakar

4t al Ral·li dos Sertoes

2012

al Campionat d’Espanya d’enduro

al Ral·li de Sardenya (puntuable per al campionat del món)

al Ral·li del Marroc (puntuable per al campionat del món) Retirada per ruptura de motor al Ral·li Dakar mentre anava setè

2013

al Ral·li Dakar (el millor català classificat), amb 5 podis d’etapa

3r al Ral·li de Sardenya (campionat del món), amb 6 podis d’etapa

3r a la Transanatolia (Turquia), amb 13 etapes guanyades de 19

2014

21è al Ral·li Dakar

27 de febrer de 1978

You may also read!

Comença el compte enrere per conèixer el campió del món de la classe Europe

Cinc dies queden per a que comenci el Campionat Mundial de la classe Europe 2019 que se celebrarà al

Read More...

LO RIU DÓNA LA VICTÒRIA AL FEMENÍ DE MATARÓ

L’equip absolut femení segueix al capdavant de la classificatòria, a falta de tres regates per acabar la lliga. Diumenge

Read More...

Bàrbara Cornudella Sara López, Caminant cap a Tòquio 2020

Van néixer amb la música dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, des de molt nenes, el mar i

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu

Dona un cop d’ull a l’edició de juliol agost