Judit Morera Chivas, campiona de l’OK Lliga i de la Copa d’Europa

In Hoquei Patins

“Des que tenia set anys volia ser portera d’hoquei patins”

Nascuda a Mataró el 30 d’abril de 1995, patina des dels set anys i va triar per voluntat   pròpia ser portera, una posició molt específica. Porta dos anys al CH Gijón i ha guanyat les últimes dues lligues i la Copa d’Europa.

Com es diu, de Mataró de tota la vida…

Vivim al centre, a prop de l’antic Hospital de Mataró. Vaig fer tota l’educació infantil i primària a l’Escola Anxaneta i secundària i batxillerat a l’Institut Campeny.

Per què una nena es decanta per jugar a hoquei patins?

Els meus pares, que sempre han fet molt esport, van veure un anunci en el qual convidaven a provar aquesta disciplina i van pensar que podria ser divertit per a la meva germana i per a mi. Ens van apuntar, hi vam anar i ens va agradar.

Amb quina edat vas començar?

Tenia set anys quan vaig entrar al Club Hoquei Mataró. A partir d’aquest moment el pavelló Jaume Parera va passar a convertir-se en la meva segona casa. Primer vaig aprendre a patinar, després a fer servir l’estic i finalment a jugar un partit. Tot forma part d’un procés.

Portera!

És curiós, però des del primer moment que em vaig posar els patins vaig voler ser portera. Em van dir que m’ho pensés bé, perquè no podria patinar com la resta de companyes, que segurament m’avorriria, que hauria de portar proteccions, però em vaig sentir molt atreta per aquesta posició tan específica.

Què té perquè et captivés?

Et permet organitzar l’equip, sobretot en funcions defensives, estar molt atenta als trets, siguin penals, tirs directes o producte de joc. És una posició que requereix un alt grau de concentració i que, alhora, desprèn molta adrenalina.

Als 17 anys deixes Mataró i emprens la teva aventura a Galícia…

Necessitava un canvi d’aires i créixer tan personalment com esportivament. Em van oferir un projecte al Liceo que finalment no va sortir bé, però ja estava matriculada a la Universitat de La Corunya i m’hi vaig quedar igualment. Vaig jugar un any al Liceo i un altre al Compostel·la. Per no perdre nivell vaig demanar entrenar amb l’equip masculí sènior.

Què estàs estudiant?

Em vaig matricular a La Corunya en Enginyeria Nàutica. Ja em queda poquet per acabar-la, encara que la meva intenció és fer després un Màster.

I de Galícia a Gijón, ni més ni menys al Club Hoquei Gijón, el millor equip d’Espanya.

Tenien dues porteres i una d’elles va marxar, així que em van proposar fitxar i vaig acceptar, entre altres coses perquè podia continuar amb la meva carrera a la Universitat d’Oviedo. Aquesta serà la meva tercera temporada a Gijón. Renovem any a any.

Dues temporades i dues Lligues i una Copa d’Europa. Brutal…

Per a mi ha estat un canvi de vida extraordinari perquè he vingut a un gran club, amb una gran organització, una gran afició i un projecte esportiu fantàstic. Estic molt orgullosa i feliç d’estar a Gijón, on encara espero créixer molt més com a jugadora.

Abaix, segona a l’esquerra, la mataronina és una de les millors porteres d’hoquei d’Espanya

I jugar més, no?

També! La primera temporada una lesió inoportuna em va passar factura i l’any passat vaig jugar a vuitens de final de la Copa d’Europa i en alguns partits més de Lliga. Hi ha competència a la porteria, és clar, i aquí t’exigeixen molt. Només així es poden aconseguir els èxits que s’han aconseguit.

Què se sent quan es guanya una Copa d’Europa?

Una alegria immensa. A més, aquest any la vam guanyar a Lisboa, al camp del Benfica, sota una gran pressió ambiental. Tenim un equip de molta qualitat però que, a més, treballa molt.

Forma part dels teus somnis poder arribar a ser internacional?

Clar! Ja vaig estar en una preselecció i m’encantaria poder ser-ho. Abans haig de treballar molt i demostrar un alt nivell de joc.

Per cert, per què et diuen ‘txiki’?

Perquè quan vaig començar a jugar en el Mataró, érem dues nenes que ens dèiem Judit. I en ser jo més petita van començar a dir-me així.

Recentment vas ser rebuda per l’alcalde de Mataró, David Bote, com a reconeixement i homenatge a la teva trajectòria esportiva.

Va ser un detall molt bonic i em va emocionar, la veritat. Que la teva ciutat es recordi de tu i et reconegui em va fer molt feliç.

Algun dia tornaràs al CH Mataró?

Mai se sap… Som moltes les jugadores sortides del Mataró que estem jugant a diferents clubs de Catalunya i Espanya i sempre diem que potser un dia podríem ajuntar-nos i tornar a casa. Florenza, Fontdeglòria, Castellví, Gurri, Xicota, Canal, Piqué…

Sereu benvingudes…

You may also read!

Calella, cinc anys del millor Triatló Mundial

Text de DAVID GIMÉNEZ FONT · Fotos de J.M. ARENAZA i Getty Images For IRONMAN® Amb 3.000 triatletes disposats

Read More...

Nascuda per fer una societat millor

La Fundació Creu Groga treballa per a la prevenció de l’abús de substàncies tòxiques des d’edats precoces. El seu

Read More...

Entrenadors: cada vegada més valorats i millor formats

Félix Gimeno: Director del Comitè Tècnic d’Entrenadors de la FCF  La Federació Catalana de Futbol (FCF), a través del seu

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu