“Vull gaudir d’aquest moment, no em poso límits”
El seu és un cas poc comú. Amb només dos anys d’entrenament (és cinturó marró), l’esportista de Montgat va ser seleccionada per la Federació Catalana per representar Catalunya en el Campionat d’Espanya sub-21. I va guanyar la medalla de plata…
No ets practicant de taekwondo des de petita…
No. El vaig provar quan tenia vuit anys, però llavors em dedicava més al patinatge i principalment al volei. Vaig jugar a l’equip de Montgat i també vaig estar federada uns anys al de Tiana. Compaginava el volei amb la música. Toco el saxo com a hobby.
I com es produeix aquest canvi d’esport?
Em vaig cansar del volei. Als quinze anys vaig voler fer un esport individual i vaig recordar que de petita havia fet taekwondo. Ho recordava amb afecte. Em vaig apuntar al gimnàs Gimdantae de Montgat, que forma part del club Crazy Jumper, i em va entusiasmar des del primer dia.
Qui és el teu entrenador?
Paco de la Rosa, un tècnic de gran prestigi i experiència en aquest esport. Vaig començar molt motivada, amb molta passió i en aquest temps ja he obtingut el cinturó marró.
Quina va ser la teva primera competició?
Vaig participar en un torneig de Vinaròs poc després de començar a entrenar. Va ser la meva primera experiència. El que va marcar un abans i un després en la meva incipient carrera va ser l’últim Campionat de Catalunya. Em va tocar enfrontar-me a una noia de nivell molt alt, que havia participat en mundials i europeus, i vaig perdre d’un sol punt.
Està molt bé…
No sabia que tècnics de la Federació m’estaven observant i en acabar el campionat em van convidar a entrenar amb la Catalana. Va ser una alegria perquè allà el nivell és molt alt.
“Va ser una gran sorpresa que em convoqués la Federació Catalana. I penjar-me la medalla de plata al coll, una gran alegria”
Però això no va ser tot…
No. Fa uns mesos, en sortir de l’institut Thalassa de Montgat, on estudio, vaig anar a dinar a casa de la meva àvia i vaig notar que alguna cosa passava per la cara que posava la meva família. Em van dir que havien de donar-me una notícia. Com jo tenia el mòbil trencat, resulta que van trucar a la meva mare per dir-li que la Federació Catalana m’havia seleccionat per participar en el Campionat d’Espanya sub-21.
Amb només 17 anys. Quina alegria!
Moltíssima felicitat. No ho esperava. Va ser una meravellosa sorpresa per a mi. Vaig plorar d’alegria.
I, a més, vas i guanyes la plata…
Per a mi ja era un premi anar convocada a Marina d’Or a Oropesa de Mar. Vaig fer tres combats i vaig perdre la final, però penjar-me la plata al coll va ser una satisfacció immensa perquè demostra que vaig pel camí adient i que aquests dos anys de treball han tingut la seva recompensa.
Què esperes a partir d’ara?
Entrenar molt, aprendre tot el que pugui i no posar-me límits. Arribaré fins on pugui arribar. El meu desig ara és que la Federació Catalana segueixi comptant amb mi.
Quantes hores entrenes a la setmana?
Quatre dies a les tardes. No em suposa cap sacrifici, perquè m’encanta el taekwondo. Em fa disciplinada, fa que em senti millor amb mi mateixa i noto que físicament estic molt millor.
El teu pare és arquitecte, la teva mare treballa al comerç. A tu a què t’agradaria dedicar-te?
L’any que ve ja entraré a la Universitat. Encara no ho tinc decidit, però estic tan enganxada a l’esport que segurament m’inclini per fer CAFE. •
