Marc Cucurella, no para de créixer

In Entrevistes, Futbol

“Presumeixo de ser un enamorat del Maresme i d’Alella”

El futbolista d’Alella és una de les revelacions de LaLiga defensant la samarreta de l’Eibar, equip al qual està cedit pel FC Barcelona. Des de Sant Sebastià, on viu amb la seva parella, repassa per a Esportiu Maresme tota la seva trajectòria personal i esportiva

Fill d’Alella i del Maresme…

Així em considero. Tota la meva vida he viscut a Alella, en una urbanització del poble. Sóc un enamorat d’Alella i del Maresme. I en presumeixo. Em sembla que és un dels millors llocs de Catalunya per viure. Som uns privilegiats, perquè gaudim d’una gran qualitat de vida, tenim muntanya, platja, pobles preciosos, gran gastronomia i el que més m’agrada: hi ha molt bona gent.

On vas estudiar?

Fins a quart d’ESO, a l’Escola Bergantí d’el Masnou. I el Batxillerat el vaig fer a La Masia, quan ja era jugador del Barça.

“Carles Aleñá és més que un amic, gairebé un germà. Anàvem cada dia junts en taxi a entrenar i sempre hem compartit habitació”

Els teus inicis futbolístics van ser en el futbol sala.

Sí, des de molt petitó, crec que amb cinc anys, els meus pares em van apuntar a jugar en el Futbol Sala Alella, fins que vaig fer el salt al futbol de camp gran.

Com i quan es va produir?

Es veu que ja de nen em veien condicions. Jo no n’era conscient perquè a mi l’única cosa que m’interessava era divertir-me. M’ho passava molt bé jugant a futbol sala. El meu pare Òscar, que treballa en un concessionari de cotxes, tenia un amic que li va dir que el RCD Espanyol feia proves a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià a nens que despuntaven. Es va preocupar de fer els passos oportuns i em va portar a fer les proves. Després d’un mes d’entrenaments, i alguns partits amistosos, em van fitxar.

Quina edat tenies llavors?

Vuit anys. Vaig entrar a l’Espanyol en categoria aleví.

Com definiries la teva etapa ‘perica’?

Molt positiva. Van ser sis anys molt bons on vaig aprendre a jugar i a competir. Vaig estar dos anys de benjamí, dos d’aleví i dos d’infantil, i vaig acabar sent el capità de l’equip.

“Crec que fitxar per l’Eibar va ser una decisió molt encertada. Havia de sortir de la zona de confort, tenir minuts a Primera i jugar contra els millors”

Alella està molt a prop de la Ciutat Esportiva de l’Espanyol…

Em portava tots els dies la meva mare, Patricia, i solien acompanyar-nos els meus germans petits, Lucas i Inés. Mentre jo entrenava, ells feien deures en el bar del camp. Alguns dies em deixava i marxava, i jo tornava a casa amb el pare de Carles Torrent, un company d’equip que també era d’Alella.

Acabant la teva etapa infantil, el Barça truca a la teva porta…

Va ser una gran alegria per a tota la família, perquè tots són molt culers. Jo vaig experimentar, com era normal, un sensació una mica estranya, perquè defensant la samarreta de l’Espanyol, el Barça sempre havia estat el nostre oponent a batre. Hi havia molta rivalitat.

Per què vas decidir anar al Barça?

Com dic, la meva família és molt culer. El meu avi ja anava al Camp Nou cada diumenge i a casa es vivia molt el Barça. Recordo que havia acabat de jugar un partit contra la Damm, tornem a casa i el meu pare es va canviar de roba, es va vestir més formal. Ens va dir que tenia una entrevista amb alguns tècnics del Barça a la Ciutat Esportiva. Quan va tornar a casa ens va dir que el Barça em volia fitxar. Una altra de les coses que em va ajudar a prendre una decisió és que també havien fitxat dos companys meus de l’Espanyol, Carles Pérez i Carles Torrent.

Et va saber greu deixar l’Espanyol?

Molt, perquè sempre em van tractar molt bé, em van ensenyar molt en tots els aspectes i vaig deixar molts amics. Tinc grans records d’aquesta època tan important en la meva formació.

Què va suposar fitxar pel Barça?

Una progressió en la meva carrera. Van canviar moltes coses. D’entrada, anava a Sant Joan Despí en taxi. Ho compartia amb altres nois del Maresme, entre ells Carles Aleñá. Havíem estat sempre rivals en el terreny de joc i de sobte compartíem taxi, equip i vestuari. Va ser l’inici d’una gran amistat. També vaig passar d’estudiar al Masnou a fer-ho a La Masia, on vaig tenir professors que es preocupaven molt per nosaltres.

Continues estudiant?

No. Ho vaig deixar després d’aprovar la selectivitat. Em vaig matricular per fer la carrera d’Educació Física a INEFC però finalment no la vaig començar. Amb tants entrenaments i viatges era impossible compaginar-ho. És una cosa que tinc pendent. Haig de dir que al Barça treure bones notes és obligatori. Ens estaven molt a sobre per ajudar-nos en cas de tenir problemes amb algunes assignatures.

El Barça va canviar la teva vida?

Sí, sens dubte. I per a bé. També futbolísticament, perquè jo venia de l’Espanyol, on es juga d’una manera i en el Barça era diferent: cal jugar al toc, controlar més la pilota, ser més ofensiu… Em va costar adaptar-me al Barça, no va ser gens fàcil. Haig de dir que el que sóc ara, en gran part, ha estat gràcies al Barça. Em vaig formar d’una forma integral, tant esportiva com humana. En el Barça els valors són molt importants, perquè allí cal guanyar sempre, és cert, però dins d’un respecte i unes normes. Això és innegociable. I això et serveix en la vida, en el teu dia a dia.

“Tant si em recupera el Barça com si em quedo a l’Eibar, seré molt feliç”

Has citat abans a Aleñá, un altre símbol del Maresme…

Més que un amic, és un germà. Sempre compartíem habitació quan anàvem de viatge, fins i tot quan comencem a anar a la selecció espanyola sub-16. És un futbolista que ja de jove era un referent per a la resta de companys d’equip. Sempre em va donar molt bons consells, perquè té el cap molt ben moblat.

Per cert, qui ha estat el teu ídol?

No tenia el seu pòster a la meva habitació perquè la meva mare no em deixava penjar res! Sempre he admirat molt a Ronaldinho. M’encantava com jugava, l’alegria que desprenia.

Has guanyat lligues i tornejos amb el Barça, però com va ser el teu moment més feliç com a blaugrana?

Recordo molts moments amb afecte, però potser quan sent juvenil d’últim any vaig debutar amb el Barça B i també quan vaig disputar el play off d’ascens a Segona A. Debutar en el futbol professional i ajudar a pujar de categoria al teu club va ser una gran experiència. I clar, també tinc gravat el dia que vaig jugar el meu primer partit amb el Barça. Va ser la Copa del Rei de la temporada passada contra el Múrcia. Vaig entrar en la segona part substituint a Digne.

Vas apostar per no seguir en el Barça i acceptar la cessió d’un any al Eibar. I has encertat…

No negaré que va ser una decisió arriscada, però en la vida, a vegades, has de sortir de la zona de confort i buscar el teu propi creixement personal. Va ser una decisió que vaig meditar i madurar amb la meva família, la meva companya i els meus representants. L’Eibar era una oportunitat per a tenir més minuts, saber què és la Primera Divisió, competir contra els millors jugadors i equips del món i la veritat és que estic encantat de la decisió que vaig prendre.

Estàs triomfant en el Eibar i no com a lateral, la teva posició de tota la vida…

Amb Mendilíbar sóc el quart home del centre del camp dins del 4-4-2. El míster em demana que sigui intens, que pressioni, que procuri jugar en banda i guanyar el u contra u per a ficar bons centres. El Eibar és una meravella de club, humil, però ambiciós i professional al mateix temps. És com una petita família. Dues vegades per setmana mengem tots junts en el club i ens portem molt bé.

Vius a Sant Sebastià…

Eibar està a menys d’una hora amb cotxe. Visc al centre de la ciutat i ho tenim tot a tocar. Donosti és una preciositat: els seus carrers, la seva gent, la platja de La Concha, la seva gastronomia. Tot…

Quins somnis et queden per complir?

Consolidar-me a Primera Divisió com a futbolista… i guanyar un títol! Més d’una vegada he somiat que aixecava el trofeu de la Champions League!

Amb el Barça?

Home, és el meu club, és casa meva. Si el Barça vol, puc tornar. També l’Eibar té l’opció de quedar-se amb els meus drets. En aquest sentit sóc un home afortunat perquè, passi el que passi al juny, seré feliç. Tant si retorno al Barça com si em quedo a l’Eibar.

No t’oblidis del Maresme!

Mai! Casa meva està a Alella i la meva companya Clàudia és de Mataró, així que sempre que podem aquí estem, gaudint de la nostra terra.

Així és, la nostra terra.


Gerard López

Exentrenador Barça B

Gerard López va ser el tècnic que el va fer debutar en el Barça B quan Marc estava acabant la seva temporada com a juvenil al FC Barcelona: “Havia tingut algunes baixes en defensa i la posició de lateral esquerre no la tenia doblada. Coneixíem bé en Marc i no vaig dubtar a fer-lo debutar a la Lliga contra L’Hospitalet, sabent que el seu lloc era el juvenil, on va tornar. Malgrat això, va acabar jugant onze partits amb nosaltres a la Lliga. Durant el Play-off d’ascens a Segona A també vaig comptar amb ell, però sabent que, malgrat la seva joventut, era tota una garantia. Pujar a Segona A amb nois tan joves, encara juvenils, va ser un gran orgull. Cucurella és un jugador de Primera Divisió indiscutiblement. Potser no té el talent d’altres futbolistes, però et dóna un set de deu en tot. És molt ràpid, no està exempt de tècnica i ha millorat molt en l’aspecte defensiu, en el tema de les cobertures. És d’aquesta classe de jugadors que tots els entrenadors volem tenir en els nostres equips, perquè és molt disciplinat, s’implica molt i fa una cosa molt important: crea molt bon rotllo en el vestidor, on és molt carismàtic. A més, és molt complet com a jugador de banda, tant en la posició de lateral com d’interior. Ja està fent carrera com a futbolista i té un gran futur per davant”.


PERFIL I TRAJECTÒRIA

Marc Cucurella Saseta

22/07/1998 (20 anys)

Alella (Barcelona)

1,72 m / 68 kg

Lateral esquerre

2006-2012

RCD Espanyol

2012-2016

FC Barcelona

2016-2018

Barça B

2018:

SD Eibar

DEBUT 1r EQUIP

FC BARCELONA

27 octubre 2017

Barça-Múrcia

(Copa del Rei)

SELECCIÓ ESPANYOLA

2014

Espanya sub-16

2014 – 2015

Espanya sub-17

2016

Espanya sub-18

2016–2017

Espanya sub-19

2018

Espanya sub-20

You may also read!

IRONMAN Barcelona 2019 Un repte esportiu sense sostre

Text de David Giménez · Fotos de J.M.Arenaza (Ajuntament de Calella) Tot  funciona amb la precisió d’un rellotge suís.

Read More...
KHYZER HAYAT

KHYZER ‘THE DESTROYER’ HAYAT, LA SAVIESA DEL GUERRER

FOTOS DE GLORIA MARFIL És campió d’Espanya de Muay Thai, una de les disciplines esportives que més adeptes està tenint en

Read More...
DAVID PEÑA i NICOLÁS MARRÓN Campions d’Europa sub-19

DAVID PEÑA i NICOLÁS MARRÓN Campions d’Europa sub-19

El Maresme és una font inesgotable de talent esportiu. Una comarca on contínuament sorgeixen campions de molt diverses disciplines.

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu

CLICA SOBRE LA IMATGE PER A MÉS INFORMACIÓ