Connect with us

Mataró

Marta Bach, la ‘castellera’ de l’aigua

Marta Bach és un meravellós exemple del triomf del treball ben fet des de la base. Es va tirar a la piscina per primera vegada en el CN Mataró sent una nena i aquí segueix, ara com a campiona del món, d’Europa… i subcampiona olímpica als JJ.OO. de Londres 2012

Li diuen ‘Martona’?

Aquest sobrenom me’l van posar quan feia castells…

Ah sí, era castellera?

Sí, sóc ‘capgrossa’. Amb tres anys vaig entrar com enxaneta en els Capgrossos de Mataró i ho vaig deixar amb tretze anys, quan ja no podia compaginar-ho amb el waterpolo.

Del cel… a l’aigua.

Tenen molts valors en comú els castellers i el waterpolo. El treball en equip, dependre uns dels altres, el sacrifici, la humilitat, l’esforç, la persecució d’un objectiu col·lectiu…

Els Capgrossos de Mataró tenen un gran prestigi al món casteller….

Sens dubte, un dels més importants del país. La meva afició ve pel meu pare, que va ser un dels fundadors de la colla castellera.

“Guanyar la plata en els JJOO de Londres i l’or en el Mundial de Barcelona és quelcom inoblidable”

Per què va escollir el waterpolo?

Vaig començar a nedar perquè m’anava molt bé per a l’esquena. El meu germà gran ja feia waterpolo i a mi m’agradava molt més el treball en equip que no un esport individual. Així que amb nou anys vaig començar waterpolo. No tinc cap dubte que vaig néixer per estar en l’aigua!

 Quin va ser el seu primer èxit?

Recordo amb molt afecte quan vàrem quedar terceres en el campionat d’Espanya juvenil. Ens sentíem com si haguéssim guanyat el Mundial!

Podem dir que va ser una ‘nena prodigi’?

Si es refereix al fet que vaig debutar en el primer equip de waterpolo del CN Mataró amb tretze anys…

Sí…

El waterpolo llavors no tenia res a veure amb el d’ara. Les jugadores d’aquella època havien de recollir signatures de suport perquè l’equip continués existint. El que som ara, el que hem aconseguit en aquests anys, ho devem a aquelles lluitadores. Llavors no teníem espónsors, no hi havia mitjans…

“Fins als tretze anys vaig compaginar el meravellós món dels castells amb el waterpolo”

Quantes temporades en Divisió d’Honor?

Onze ja en el primer equip.

També va debutar molt jove a la selecció espanyola…

Abans d’arribar a l’absoluta vaig estar a la catalana i en les categories juvenil i júniors. El 2010 va entrar com a entrenador Miki Oca, que va canviar de dalt a baix la selecció, tant de jugadores com de mentalitat. El 2011 vam guanyar a Trieste el Mundial júnior i gran part d’aquell equip va ser el que, un any després, va obtenir la plata en els Jocs de Londres.

Quin èxit, Marta!

Per mi va ser molt especial perquè vaig arribar a pensar que no em seleccionarien per anar a Londres.

Per què diu això?

Miki Oca, el seleccionador, no em va portar a l’Europeu d’aquell any. Va ser un moment difícil, però després sí que vaig ser-hi per al preolímpic, on vam fer un paper extraordinari.

Londres 2012…

Els meus primers jocs! Jo crec que com a esportista res és comparable a l’experiència d’estar dins d’uns jocs olímpics, de viure’ls. Això ja és, per si sol, un gran regal. I si a sobre guanyes una medalla de plata, ja és el ‘el súmmum’!

Vostès van posar al waterpolo femení en el mapa…

Sí, és veritat. Vam passar de no existir a ser tota una referència per a l’esport espanyol i el femení en particular. M’enorgulleix molt formar part de l’edat d’or del waterpolo espanyol. Molt…

Les ‘guerreres’!

Vam ser el centre d’atenció, tothom parlava de nosaltres… I a l’any següent vam guanyar el Mundial a casa! Ser campiona del món a Barcelona, davant dels teus, no té preu. Encara m’emociono quan ho recordo.

I sempre en el Centre Natació Mataró…

És un somni fet realitat. Arribar on hem arribat sense sortir del club de tota la teva vida és una passada, una cosa meravellosa.

Han aconseguit, a més, plantar-li cara a un rival que semblava imbatible, el Sabadell…

Té molt mèrit que amb el nostre pressupost, i sent gairebé totes formades en el planter del club, els guanyéssim la Copa de la Reina. I també que guanyéssim la Copa LEN i que arribéssim a la Final Four europea.

Vostè és defensa, central, de les que ‘reparteix’…

Reparteixo i rebo! (rialles) Com en qualsevol esport d’equip, totes les posicions són importants. Al món del waterpolo la posició de central està molt ben valorada, perquè tots són conscients que és una labor sacrificada i poc vistosa.

Vostè, a més, estudia…

El dia de demà no podré viure amb el que em dóna el waterpolo, així que haig de preparar-me bé. Estic fent Nutrició i Dietètica. Per a mi l’estudi també és una eina per desconnectar una mica de tantes hores d’entrenament.

Quins somnis li queden per complir?

Molts! Somio amb anar als meus tercers Jocs Olímpics, a Tòquio 2020, i penjar-me la medalla d’or… I ja posats, guanyar el proper Europeu que es disputa a Barcelona i conquistar títols amb el meu club.

Segur que ho aconsegueix…

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Mataró