Xavi Moreno: Director del Comitè d’Àrbitres de la FCF
Ha estat el primer i únic àrbitre del Maresme de la història que ha arribat a Primera Divisió, on s’hi va estar estar quatre temporades. A més, avui dia és el màxim responsable de l’estament arbitral a Catalunya, una estructura de la Federació Catalana de Futbol que ara coneixerem a fons.
Ja sap el que diuen, que darrere d’un bon àrbitre hi ha un mal futbolista…
(Riures) Més o menys! Jo jugava en el Teià juvenil i em vaig apuntar a fer la mili com a voluntari a la Creu Roja del Masnou. Fent el campament a Sant Climent Sescebes, on vaig coincidir amb Guillermo Amor, Cristóbal Parralo i Tito Vilanova, es van organitzar uns tornejos de futbol sala. El capità del regiment, davant la gran quantitat de jugadors que es van apuntar, va demanar si algú volia arbitrar. Em vaig posar a xiular i em va agradar.
I després?
En acabar el servei militar vaig anar a la delegació de Mataró i m’hi vaig apuntar. Em van donar el reglament i l’escut. Al cap de quinze dies ja estava arbitrant el meu primer partit.
Se’n recorda?
Si! Va ser l’octubre de 1986, un Salesians-Premià de Mar d’infantils. Jo tenia 18 anys. En aquella època gairebé no existien els partits de benjamins ni alevins i molt menys de Futbol 7. El futbol ha canviat molt en els últims vint anys.
I així fins a Primera Divisió…
Sí, des de la famosa Tercera Regional vaig anant pujant tots els graons. El meu debut a Primera Divisió va ser el 15 de setembre de 2002 amb un Valladolid-Vila-real.
Va estar pocs anys en l’elit, ho va deixar aviat…
Vaig patir un accident de trànsit molt greu el 1990. Van haver d’extirpar-me la melsa i això em va condicionar tota la vida a nivell físic. Per arbitrar en primera cal estar molt ben preparat i jo sofria moltes lesions musculars que m’impedien tenir regularitat.
Quan ho va deixar?
El 2005, després d’un Cadis-València. Això a Primera Divisió, encara que l’última vegada que em vaig vestir de curt va ser al maig en un Catalunya-Costa Rica que es va disputar a Terrassa.
Quin és el seu millor record?
Molts! Un Atlètic de Madrid-Reial Madrid, un Sevilla-Betis, encara que potser em quedi amb el partit Catalunya-Brasil del 2004 en el Camp Nou. Va ser la segona vegada que Brasil jugava al nostre país.
I el pitjor?
Mai vaig tenir incidents ni grans crítiques. Vaig ser un àrbitre, en aquest sentit, amb sort. El meu pas per l’arbitratge va ser molt tranquil.
Vostè no s’ha guanyat la vida arbitrant, clar…
No, per descomptat. Sempre vaig treballar en el sector bancari, concretament a Bankia, on em vaig acollir a l’últim ERO.
Com entra a la Federació Catalana de Futbol?
Quan Jordi Casals va guanyar les eleccions em va oferir ser president del comitè territorial d’àrbitres. I en arribar Andreu Subies a la federació em va renovar aquesta confiança nomenant-me director del comitè.
Quines han estat, en resum, les seves aportacions?
La meva obsessió sempre ha estat dignificar la figura de l’àrbitre i això passa, primer, per donar exemple nosaltres mateixos. És a dir, elevar el nivell d’exigència al màxim. I li posaré un exemple amb el qual entendrà el que li vull dir: en l’últim curs es van presentar 802 aspirants. Solament en vam aprovar 302.
Són més durs que a la selectivitat!
No solament cal aprovar el reglament tècnic, també proves mèdiques, proves físiques, test psicotècnics… Cada estiu, per exemple, han de superar proves ‘on line’, on han de posar-se al dia de les últimes novetats del reglament. En els exàmens que fem en les diferents territorials exigim que aprovin un mínim del 70% de les proves. I en la categoria de ‘talents’, a partir de Tercera Divisió, aquesta exigència puja al 85%.
Són vigilants del nivell dels seus propis àrbitres?
No li diré que d’una forma obsessiva, però gairebé. Tenim una xarxa d’informadors molt àmplia que tenen diverses funcions: avaluar l’actuació de l’àrbitre per puntuar-los i així saber si estan preparats per pujar de categoria o no, i també perquè compleixin el reglament intern que tenim. Pensi que si un àrbitre comet una falta molt greu, és expulsat, si comet dues faltes greus, també i si comet tres faltes lleus, el mateix. En això som inflexibles.
Han funcionat les campanyes de la FCF en contra de la violència física i verbal cap als àrbitres?
Sí, sens dubte. El futbol ha deixat de ser la llei de l’oest i solament es viuen casos de violència, gairebé sempre lleu, molt aïllats i puntuals. I més en les graderies, entre pares, que cap a la figura de l’àrbitre. De totes maneres no estarem contents fins a esborrar-la per complet.
Està a favor del VAR?
Sí, de tota ajuda tecnològica que ajudi a l’àrbitre, tenint en compte que és impossible que ho pugui veure tot i que el futbol no és el futbol americà on es pot aturar el joc sempre que es vulgui.
Vostè que és del Maresme, quin nivell d’arbitratge té la nostra comarca?
Ara mateix tenim dos nois a Segona B, Víctor García i Òscar Sauleda. El Maresme és una comarca amb molta activitat futbolística. Pugen joves amb molta il·lusió, vocació i molt ben preparats. En general, l’arbitratge català té una gran reputació a Espanya. Hi ha tres àrbitres catalans a Primera Divisió, Álvarez Izquierdo, Estrada Fernández i Medié Jiménez. I a la Lliga Iberdrola tenim a tres col·legiades, Ainara Acevedo Dudley, Paula Líndez i Ylenia Sánchez. •
PERFIL
Xavi Moreno Delgado va néixer a Premià de Mar el 24 de març de 1968. Va estudiar Direcció d’Empreses i Administració de Finques. Aficionat a fer puzles i a la música d’autor, va arbitrar 49 partits de futbol a Primera Divisió des de 2002 fins a 2005, a més de 12 de la Copa del Rei. Va estar sis temporades a la Divisió de Plata, on va dirigir 121 partits.
