Amb més de 200 partits en Primera Divisió, l’exjugador del RCD Espanyol, Eibar, Granada i Girona comença la seva carrera com a primer entrenador en la banqueta del CE Premià de Dalt. És llicenciat en Periodisme
Com diu la cançó: Què fa un noi com tu en un lloc com aquest?
M’apassiona entrenar tant o més que jugar. Em vaig treure tots els títols necessaris, però em faltava experiència i pràctica. Vaig fer els meus primers passos al Sant Cugat, també amb Manolo Márquez al Sant Andreu, fins que em va sorgir l’oportunitat d’entrenar al Cabrera de Mar.
Com arribes al Premià de Dalt?
Em va cridar Agustín per encapçalar un nou projecte esportiu a Premià i vàrem acceptar el grup de treball que hi havia a Cabrera.
“Entrenar m’apassiona tant o més que jugar. En aquestes categories s’aprèn molt”
Per què has començat tan a baix? Tens un nom…
No m’agrada que em regalin res. A més, no tenia la formació adequada i tampoc podia entrenar com a primer, per això vaig agrair l’oportunitat que em van donar a Cabrera i ara a Premià. És veritat que començar a Tercera Catalana és complicat, sobretot perquè no hi ha jutges de línia i els partits es decideixen moltes vegades per atzar. No obstant això, haig d’admetre que s’aprèn molt en aquesta categoria. En totes…
Què has après?
A treballar amb el que tens, a treure el millor de tots els jugadors, que són amateurs i estan aquí per hobby. És una tasca més motivacional que competitiva. És molt important crear un gran grup de treball, de convivència, apartar les pomes podrides.
“El meu millor record amb l’Espanyol va ser el títol de la Copa del Rei i la final de la UEFA”
Quin nivell hi ha?
Hi ha molts jugadors que haguessin pogut jugar perfectament a TerceraDivisió o en Segona B. Saben jugar, però una altra cosa és saber competir en aquestes categories. Aquí està la dificultat: els camps, els rivals… Jo estic molt content amb el grup que tinc i crec que estan capacitats per pujar de categoria. Si no haguéssim perdut a tres jugadors molt importants al començament de temporada, hauria estat factible l’ascens.
Has estat molts anys a l’elit. Quins són els teus millors records?
La final de la Copa de la UEFA amb l’Espanyol davant el Sevilla el 2007. Encara que la vam perdre i vaig ser expulsat, aquella època amb Valverde com a entrenador va ser molt bonica. El títol de la Copa del Rei enfront del Saragossa un any abans també va ser molt important per a l’entitat. Com a ‘perico’ de tota la vida un títol de tant prestigi em va fer molta il·lusió. I la temporada a l’Olymiacos grec amb Valverde també la recordo amb molt afecte. Sense oblidar-me de la meva etapa a Granada i a Girona, on vaig penjar les botes després d’una lesió de genoll.
I el futur, Moisés?
M’agraden els reptes i els bons projectes. Vull créixer com a entrenador i seguir aprenent. I el que hagi d’arribar, ja arribarà.
Sort!
Perfil
Moisés Hurtado Pérez
20 de febrer de 1981 (37 anys)
Sabadell, Catalunya
Clubs formatius
CE Mercantil
1996-2001 RCD Espanyol
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2001-2004 RCD Espanyol B 129 (6)
2002-2010 RCD Espanyol 146 (3)
2004-2005 SD Eibar (cedit) 33 (1)
2010-2011 Olympiacos FC 18 (0)
2011-2013 Granada CF 18 (0)
2013- Girona FC 11 (1)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1997-1998 Espanya sub-16 2 (0)
2009 Catalunya 1 (1)
Palmarès
Copa del Rei RCD – Espanyol – Espanya 2005-2006
Copa Catalunya – RCD Espanyol – Espanya 2005-2006
SubcampióUEFA – RCD Espanyol – Espanya 2006-2007
Superlliga de Grècia – Olympiacos – FC Grècia 2010-2011
