Oriol Mena, el fill pròdig de Dosrius. Millor pilot català de motos del Dakar 2019

In Motor

“Quan em van oferir córrer el Dakar el 2018 va ser com si em toqués la loteria; una història digna d’una pel·lícula”

Campió de Catalunya, d’Espanya i del món d’Enduro, així com de Cross Country, el de Canyamars (Dosrius), porta tota la vida pujat a una moto. En les seves dues participacions en l’exigent Dakar ha quedat entre els deu primers. L’any passat va guanyar el trofeu ‘Rookie’ de la prova.

Sabent qui és el seu pare, no li preguntaré per què es va dedicar a les motos…

(Riu) Així és. El meu pare, Salvador Mena, és un apassionat d’aquest esport i va ser campió d’Espanya Sènior de 80 cc el 1981 amb una moto Rieju, marca de la qual va ser pilot oficial. En néixer la meva germana Marta, va deixar de competir i es va dedicar al taller de cotxes que tenim a Dosrius.

L’olor de gasolina li és familiar des que era nen…

El meu pare tenia motos en el taller, com per exemple una de trial que ja l’hi agafava de tant en tant. El Pare Noel em va portar el 1994 una moto Lem de 50 cc i poc després el meu pare em va portar a disputar una prova d’Enduro per a nens a Castellolí (Anoia), on vaig quedar quart.

I des de llavors no ha parat…

El 1996, a l’any i mig de tenir la meva primera moto, vaig participar en totes les proves del Campionat de Catalunya d’Enduro per a alevins. El vaig guanyar!

Més d’un…

Fins a 2003 vaig ser campió de Catalunya en totes les categories. En total, en set ocasions.

Tinc entès que no era l’únic esport que practicava…

Anava a la Escola del Pi de Dosrius. Era el grassonet de la classe i quan sortíem a jugar a futbol al pati em posaven de porter. M’agradava, així que amb deu anys em vaig apuntar a l’equip de futbol sala de Dosrius. Ho fèiem molt bé, vam arribar a guanyar la Lliga.

I com t’ho feies per a compaginar tots dos esports?

Sempre anava als entrenaments, però ja sabien que les motos eren la meva prioritat. Si alguna vegada coincidien, no anava a jugar. Al final vaig haver de deixar el futbol sala, clar.

I per a estudiar?

Vaig fer l’ESO a l’Institut d’Argentona i el batxillerat científic, en horari nocturn, de cinc a deu, a l’Institut Damià Campeny a Mataró. Era una època en la qual ja participava en el Campionat del Món i passava molts dies fora de casa.

Sempre vas ser el millor pilot Enduro de la teva categoria, però quan creus que fas aquest salt qualitatiu en la teva carrera?

L’any 2003, sens dubte, quan vaig entrar a formar part de l’equip oficial de Gas Gas. Vaig estar allí des dels 15 fins als 17 anys. Em cobrien totes les despeses i ja tenia el meu primer sou. Va ser una gran època, perquè també vaig entrar a formar part de l’equip nacional espanyol. El 2004 vam ser als Sis Dies Internacionals de Enduro, celebrats a Polònia, i vam aconseguir la medalla de plata.

I també vas ser aquest any campió d’Espanya absolut…

Era una època en la qual ja vivia per a la moto. Guanyar-lo sent tan jove, amb només dinou anys, va refermar encara més el meu gran somni: guanyar el Mundial.

“Només penso en el present i en viure en harmonia. I quan tot això s’acabi, donaré un cop de mà en el taller de casa com a mecànic de cotxes. Tornaré a Dosrius”

Un somni fet realitat!

Sí! Va ser després d’acabar la meva etapa a Gas Gas, i després de passar per Yamaha i KTM… i també de recuperar-me d’un greu accident que vaig tenir a Almeria. Vaig haver de passar pel quiròfan. El 2009 vaig signar per l’equip suec Husaberg per a disputar el Campionat d’Espanya i el Mundial. Em vaig proclamar campió del món en la prova de Mèxic, quatre carreres abans d’acabar. Va ser un èxit que em va omplir d’orgull. Amb els diners que vaig guanyar vaig poder invertir en la compra d’un apartament a Argentona, que és on visc ara.

Però tu estàs molt arrelat a Canyamars, a Dosrius…

I tant! A Canyamars està la casa dels meus pares, on tenim les motos, i a Dosrius el taller de cotxes. Tota la meva vida me l’he passat aquí, encara que des de 2009 fins a 2013 passava llargues temporades a Suècia, entrenant amb el meu equip.

Vas haver de renunciar a moltes coses?

Dedicar-te al Enduro no és com jugar a futbol o al pàdel. No hi ha tantes facilitats, jo vaig haver de buscar-me la vida per a poder entrenar. Carregar la moto a la furgoneta i anar-me a Sant Cebrià, Manresa, Girona, Igualada, Castellolí… Has de viure per a la moto, preparar-te físicament, cuidar la teva alimentació…

Malgrat els teus grans èxits esportius, de ser el millor de la teva categoria, et vas quedar sense equip…

Depenem dels pressupostos de les marques i si aquestes entren en crisis econòmiques, retallen. De 2013 a 2014 vaig estar sense equip, sí. Després, la marca Beta Trueba em va donar l’oportunitat de córrer el Campionat d’Espanya i jo vaig pagar amb els meus estalvis les proves del Mundial on vaig participar. En aquest esport, si no estàs en el punt àlgid, no ets ningú. Quedes sisè del món i ja no et vol ningú.

Per què ho dius?

Durant l’any 2015 vaig tenir una sèrie de problemes personals que va fer que el meu rendiment baixés. La malaltia del meu pare em va afectar molt. Vaig voler estar al seu costat el màxim temps possible. Vaig arribar a pensar a penjar les botes, però el 2016 vaig guanyar el Campionat d’Espanya amb una Honda Impala i vaig poder córrer la Baixa Aragó.

Com arriba l’oportunitat de participar en el Dakar?

És una història que té un nexe d’unió amb la meva primera participació en el Ral·li del Marroc. La família Martí Escofet i Marta Valldosera em van ajudar a participar-hi. No tenia cap experiència en ral·lis, però vaig guanyar la cinquena carrera. L’últim dia, el mànager general d’Hero, un equip alemany, em va posar una targeta a la meva butxaca. Deia: “Call me on monday”. El vaig trucar i el dimecres estava viatjant cap a Alemanya. En arribar, tenia un contracte damunt de la taula: “Volem que corris el Dakar amb nosaltres”.

Quina passada! Digne d’una pel·lícula…

Això vaig pensar jo, que aquest tipus de coses només passen a les pel·lícules. Em va tocar la loteria, és cert. Vaig ser un afortunat per fer realitat un altre somni que tenia.

Com es prepara un per a córrer el Dakar?

Afortunadament gaudia d’una beca del CAR de Sant Cugat des de 2015 com a esportista d’elit per part del Consell Català de l’Esport. Allà entrenava, menjava i tenia l’assessorament mèdic, psicològic, nutricional… ho tenia tot. Per a aclimatar-me a l’altura del Perú i Bolívia vaig fer molts entrenaments específics en altura, en màquines hiperbàriques. I amb l’equip vam fer un stage al Marroc preparant la moto.

“En aquest esport,  si no estàs a la cresta de l’ona, no ets ningú. Quedes sisè del món i ja no et volen”

El teu primer any al Dakar i triomfes…

Sí, vaig acabar setè i em van donar el premi a ‘Rookie’ de la cursa, a més d’una compensació econòmica.

Què va ser el que més et va sorprendre del teu primer Dakar?

Les etapes a Bolívia, a més de 4.000 metres d’altura. Era un paisatge gairebé lunar, impressionant.

Qui formen l’equip Hero del Dakar?

Som tres pilots, un hindú, un portuguès i jo. Cadascun de nosaltres viatja amb el seu propi mecànic. I a més l’equip compta amb un fisioterapeuta, un cap de camió, un enginyer de motors, un altre de xassissos i el manager general. En total, som onze persones.

És veritat que és la prova més dura que existeix?

Si tens en compte que estàs sol i que durant mil quilòmetres de carrera no veus a ningú, sí. Al Dakar d’aquest any vaig córrer tretze hores seguides, des de San Juan fins a Arequipa, al Perú.

Al gener passat vas tornar a quedar entre els deu primers.

I això que en la cinquena etapa vaig caure i em vaig fracturar els escafoides i el cúbit de la mà dreta.

I vas poder continuar?

A base de Nolotil! Em donava força saber tot l’esforç que hi havia darrere, la gent de l’equip, el sponsor, i havia de treure forces d’on fos. Vaig patir, sí, però va valer la pena. En aquestes proves, la ment ho és tot.

Tornaràs en el 2020?

Ara he finalitzat el contracte, però confio en què pugui continuar amb Hero. Sóc molt feliç en aquest equip, per la seva professionalitat i tracte.

En què creus que has de millorar com a pilot?

Sóc un competidor nat. Mai em vaig conformar només amb participar. Sempre he treballat per estar davant, per a creuar el primer la meta, però haig d’intentar que no m’afectin tant les coses a nivell emocional. En aquest sentit he de ser més fort.

I després?

Tinc molt clara una màxima que diu: “Live fast, die fun”. Des que vaig viure el problema de salut del meu pare, del qual afortunadament s’ha recuperat, les meves prioritats han canviat, perquè tot és relatiu en aquesta vida. Només penso en el present i en viure en harmonia. I quan tot això s’acabi, donaré un cop de mà en el taller de casa com a mecànic de cotxes. Tornaré a Dosrius.

El seu fill pròdig.


L’ajuntament de Dosrius li va retre un homenatge

L’Ajuntament de Dosrius va retre un homenatge públic a l’esportista canyamarenc, que enguany s’ha coronat com el millor pilot català de motos de la competició. La Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius va acollir diumenge 17 de febrer, a les 11 h, un acte de reconeixement a la figura del pilot de Canyamars Oriol Mena que el passat 17 de gener va aconseguir a la ciutat peruana de Lima classificar-se en el Top-10 de la general com a primer pilot de motos català i de l’Estat espanyol en travessar la línia de meta del Ral·li Dakar 2019, el ral·li-raid més dur del món i una de les proves esportives i de motor més icòniques que existeixen. L’acte, obert a tota la ciutadania, va consistir en una recepció oficial al consistori a càrrec de l’alcalde i diferents regidors. Oriol Mena va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament i, posteriorment, es va celebrar un pica-pica preparat per l’entitat Motoclub Canyamars, sempre al costat del pilot de Dosrius.


PALMARÈS

Oriol Mena i Valdearcos

1 de maig de 1987

Canyamars, Dosrius

TÍTOLS INTERNACIONALS

EN ENDURO

Campió del Món Júnior

2009

Palmarès als ISDE

Júnior Trophy

2007, 2009, 2010

TÍTOLS NACIONALS I

ESTATALS EN ENDURO

Campió de Catalunya

Aleví

1996

Juvenil

1997-1998

Cadet

1999

Júnior 125

2001 – 2003

Sénior 125

2004

Campió d’Espanya

2006 – 2011

ALTRES

Campió d’Espanya Cross Country

2009/11

Sots Campió del món Enduro Júnior

2008

Campió del Món per nacions

Júnior

2007/09/10

Sots campió del món

per nacions Sènior

2011/13

Campió Espanya Enduro Sènior

2005/08/09/11/14/16

Campió Espanya Cross Country

2008/09/10/11/13

12è absolut Rally Merzouga

2n absolut Rally Cerdenya

2017

7è absolut Rally Dakar i 1er Rookie

2018

9è absolut Rally Dakar

2019

You may also read!

RICKY RUBIO Reportatge exclusiu

“Per mi, el Masnou vol dir casa, família, arrels…” Esportiu Maresme ha tingut el privilegi de compartir amb l’astre de l’NBA

Read More...

Gerard Esteva Violí, vela… i UFEC

Nascut a Barcelona el 9 d’agost de 1984, és advocat i violinista. Va ser campió de Catalunya de patí

Read More...

El CN El Balís, epicentre del món de la vela

Va organitzar el Mundial de la classe Europe El CN El Balís va ser el centre del món de la

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu

Accedeix a la versió impresa de setembre