Format futbolísticament als planters del Canet de Mar, Mataró i Barça, triomfa avui en les files del Celta de Vigo a Primera Divisió, on ja fa quatre anys que és titular indiscutible. Un central consolidat en l’elit del futbol espanyol
Et sents molt vinculat a Arenys de Mar, la teva ciutat natal?
Totalment, tant els meus pares, els meus dos germans, com jo mateix. El meu pare sempre ha estat relacionat amb negocis d’hosteleria i la meva mare, amb la moda. Els meus pares i els meus germans han estat pilars en la meva carrera. Sense ells no hauria arribat on estic..
Què trobas a faltar?
Abans de res, la família i els amics. Recordo molt el nostre port pesquer, les regates que es fan, la Riera, els nostres carrers, la facilitat que tenim per gaudir de la platja o de la muntanya, anar al Montnegre, a Vallgorguina… La nostra comarca és ideal per viure. Una meravella.
On vas estudiar?
Vaig anar al col·legi de la Presentació, com tants i tants nois d’Arenys. Grans records! Sempre vaig intentar compaginar els estudis amb el futbol. Vaig arribar a fer un curs d’INEFC a Blanquerna, però va arribar un moment en el qual em va ser impossible compaginar-ho amb el futbol.
El futbol. Has arribat a l’elit…
Ha estat un llarg camí, per descomptat. Tot va començar quan jo tenia cinc anys. Els pares d’uns amics meus eren entrenadors al Canet de Mar i vaig començar a jugar allà. És curiós, però jo mai vaig arribar a jugar a l’Arenys de Mar, en l’equip del meu poble.
“Malgrat que sóc d’Arenys de Mar, vaig començar jugant a futbol al benjamí del Canet”
Ja destacaves?
Jugava de central, com he fet sempre, i sí, ja cridava l’atenció per la corpulència que tenia en relació als nens de la meva edat. Recordo amb afecte un torneig de Futbol 7 que es va fer a Canet i va venir a jugar el Barça. Vam jugar contra ells i vaig marcar el gol de l’empat. Teníem un equip aleví tan bo que aquell any l’Espanyol va fitxar alhora a cinc o sis nois, entre ells a Jordi Amat, gran amic meu i que ara juga al Betis.
Et vas quedar sol al Canet!
A l’any següent em va fitxar el Mataró, que era el millor equip del Maresme. Per a mi, llavors, va ser un pas molt important en la meva carrera. Vaig jugar tres anys a Mataró. Un com a Aleví A i dos com a infantil. Vam pujar a la màxima categoria i gran part dels amics que tinc actualment són d’aquella època, que recordo amb molt afecte.
Com anaves d’Arenys de Mar fins a Mataró?
Al principi em portava el meu pare, fins i tot el meu avi, però va arribar un dia que vaig anar en patinet.
“Gran part dels amics que tinc ara són de la meva època de jugador del Mataró cadet”
Com?!
Li explico. Anava riera avall fins a l’estació. Allà agafava el tren fins a Mataró i pujava després fins al camp de futbol. Més tard vaig fer aquest mateix recorregut, però en bicicleta.
I com tornaves a casa?
Quan acabava els entrenaments me n’anava a casa del porter Nil Marín, a qui tant trobem a faltar. La seva pèrdua va ser un dur cop per tots els que l’estimàvem. Em quedava a casa seva fins que el meu pare sortia de treballar i passava a recollir-me a Mataró. Són records que tinc molt presents, perquè no se m’oblidi mai el que costa arribar a complir els teus somnis.
Què va significar per a tu fitxar pel Barça?
Una passada! Al Mataró estava com a tècnic Albert Benaiges, que després va tornar al Barça. En el meu últim any d’infantil em va cridar la selecció catalana. Vaig compartir equip amb nois del Barça, Damm, Espanyol, Cornellà… Els millors de la categoria. Vaig anar a jugar un torneig a Extremadura. Després em va cridar el Barça per fer una prova durant quatre dies. Estant jugant la fase final del Campionat Infantil de Catalunya, Benaiges es va acostar al meu pare i a mi i ens va dir: “T’ha agafat el Barça”. No m’ho podia creure!
“Quan als 14 anys em van dir: “T’ha fitxat el Barça”, no m’ho podia creure. Va ser una passada”
El Barça! Però la Ciutat Esportiva està molt lluny d’Arenys de Mar…
Venia a buscar-me un taxi a la tarda a la sortida del col·legi i compartia itinerari amb Marc Muniesa, que vivia a Lloret, i amb Carles Aleñá, al que recollíem a Mataró… Vaig jugar dos anys de Cadet i quan vaig arribar a l’edat juvenil, amb setze, ja em vaig quedar vivint a La Masia.
Luis Enrique va ser molt important en la teva carrera…
Moltíssim. El Barça B ja estava classificat per disputar el Play Off d’ascens a Segona A i Luis Enrique va reservar jugadors titulars. Va cridar a diversos del juvenil i un d’ells vaig ser jo. Després, durant aquest Play Off, es va lesionar un jugador i Luis Enrique em va atorgar la titularitat durant els sis partits. Vam pujar a Segona A!
I aquell estiu vas arribar a debutar amb el primer equip del Barça de la mà de Pep Guardiola.
Sí, vaig jugar un amistós en la pretemporada i després em va donar uns minuts en la final de la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla. En tres mesos vaig jugar en tres equips: el juvenil, el Barça B i el primer equip.
Et va doldre no poder arribar al Camp Nou, complir el teu somni de triomfar en el Barça?
Doldre no, però sap greu no arribar a fer realitat aquest somni que tens des de nen, però cal tenir en compte que en aquesta època estaven Puyol, Piqué, Bartra, Fontàs… Era molt difícil fer-se un lloc en el primer equip. Vaig estar cinc anys en el Barça B i veient que no tindria opcions de pujar, vaig parlar amb el club per no complir l’any de contracte que em quedava i que em deixessin fitxar pel Celta de Vigo. Hi ha vida després del Barça.
Crec que et va recomanar Luis Enrique…
L’any que jo vaig arribar a Balaídos, Luis Enrique se’n va anar al Barça. Em va fitxar el secretari tècnic, Miguel Torrecilla.
Pot afirmar-se, sense equivocar-nos, que estàs triomfant en el Celta?
Tot l’equip porta realitzant temporades molt bones. Hem arribat a dos semifinals de la Copa del Rei i hem disputat l’Europa League. Ens hem consolidat com un dels equips més competitius i que millor futbol fan a Primera Divisió.
Què vas aprendre de Luis Enrique?
És l’exemple perfecte de professionalitat. Per a ell, cada entrenament compta, cada pilota, cada partit. Sap treure el millor de cada jugador.
Eduardo Berizzo?
Sap arribar al jugador, convèncer-lo. És un gran entrenador. L’acompanya un staff tècnic extraordinari i tant físicament com tàcticament treballen molt bé.
Ara estàs a les ordres de Juan Carlos Unzué…
En sap molt,, molt de futbol. Es passa hores estudiant els rivals. I porta en la sang l’ADN Barça, cosa que a mi m’encanta.
Et queda corda per a estona a Vigo?
Per a tot el temps que em vulguin aquí! Vaig tenir la sort de coincidir amb Carles Planas, company meu en els equips inferiors del Barça i també en el B. Van ser deu anys els que van estar junts i això em va ajudar molt. Vigo i Arenys de Mar tenen moltes coses en comú. Gran gastronomia, el mar, en el cas de Vigo les ries… Està Portugal al costat, així que puc anar a fer un volt quan vulgui. No em puc queixar, per descomptat. Això sí, sempre que tinc dos o tres dies me’n vaig a Arenys i a Mataró per gaudir de la família i dels amics.
Es casa seva… •
El Canet i el Mataró, els seus inicis i arrels
Sergi Gómez va destacar des de ben petit futbolísticament per la seva altura, corpulència i seguretat darrere. En la fotografia de la dreta el veiem en una alineació amb l’aleví del Canet de Mar, on apareix el segon de la fila superior des de l’esquerra. Va compartir equip amb Jordi Amat, actualment en les files del Betis, cedit pel Swansea, equip de la Premier. Del Canet de Mar, a Sergi el va fitxar el Mataró, on va estar dues temporades en l’infantil abans de fitxar pel Barça. En el Mataró (foto de l’esquerra) era el central titular i capità, aconseguint l’ascens a la màxima categoria i, després, classificant l’equip per a la Copa de Catalunya.
Ambaixador de la Fundació BIOT
“Des de fa 3 anys que sóc ambaixador de la Fundació BIOT, on l’esport en general, i el futbol en particular, hi són molt presents. Som una ONG que té con a missió educar en valors i crear referents positius per a nens i adolescents, i ho fa precisament a partir d’eines com l’esport, el lleure i altres tipus d’activitats i tallers, que són les més útils per treballa
r amb la infància.
Avui en dia tenim un projecte fora, a Guinea Equatorial, en un orfenat d’Aldeas Infantiles SOS, amb qui tenim una aliança, i un altre aquí a Catalunya, i és aquí on jo hi he pogut ser personalment. Es tracta de tornejos de futbol, per a nens i nenes de 5è i 6è de primària, amb unes normes de joc especials per tal de fomentar el joc net, la solidaritat, el respecte al rival, la igualtat entre nens i nenes… Crec que és important que persones que podem tenir més repercussió, com som els jugadors de futbol, ajudem a aquests tipus de projectes solidaris a fer que el bon treball que realitzen arribi a més gent que s’hi sumi o col·labori d’alguna manera. I també, és clar, a ajudar a traslladar als més petits la importància d’aquests valors positius i necessaris pel seu desenvolupament humà i personal”
L’apunt
Vuit anys sota la disciplina del FC Barcelona
Va fitxar pel Barça el 2006. Va ser campió de Lliga en totes les categories: cadet B i cadet A, juvenil B i juvenil A. Va conquistar molts tornejos, com la prestigiosa Nike Cup juvenil en l’estadi de Wembley. Va començar la temporada 2009-10 en l’equip juvenil, però en el tram final del curs va ser cridat per Luis Enrique pel Barça B. El seu rendiment va convèncer el tècnic, que li va donar la titularitat en la promoció, sent una peça bàsica en la consecució de l’ascens a Segona Divisió A. L’estiu de 2010, Pep Guardiola el va convocar per realitzar la pretemporada amb el primer equip, debutant en un amistós davant el Vålerenga IF, disputat a Oslo el 29 de juliol de 2010. Aquell mateix estiu es va estrenar en partit oficial amb la samarreta blaugrana: el 14 d’agost disputant els noranta minuts del partit d’anada de la Supercopa d’Espanya davant el Sevilla FC. En total, Sergi Gómez va estar vuit anys sota la disciplina del FC Barcelona. Amb el filial va disputar gairebé 100 partits oficials. El 30 de juny de 2014 va signar pel Celta de Vigo
