Silvia Mas, present… i futur

In Vela

Formada al Club Nàutic del Masnou, Silvia Mas Depares, la tercera de cinc germans, ha heretat el millor dels seus pares fins a esdevenir una de les millors regatistes del món. Tres vegades campiona del món júnior i actual subcampiona mundial de la classe olímpica 470, ha classificat a Espanya, amb la seva companya Patricia Cantero, per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. La del Masnou és talent pur, i un exemple de tenacitat, sacrifici i esforç.

Tot just acaba d’arribar de Lanzarote i amb prou feines té uns dies lliures per passar el Cap d’Any amb els seus pares i preparar els exàmens de la Universitat. Coincidir amb ella és gairebé un miracle. Està tot l’any viatjant, entrenant i competint.

Em permets una petita broma?

És clar!

Si arribes a dir-li als teus pares que volies dedicar-te al bàsquet, et deshereten…

(Riu) Segur! La veritat és que a casa fer vela no era una opció, era una cosa obligatòria.

I això?

Els meus pares consideraven navegar com una part bàsica de la nostra formació, educació i valors. No com una excusa per competir, no, com a complement al nostre desenvolupament personal.

Què té llavors la vela?

Sobretot, disciplina i responsabilitat. Tots els nens comencem a la classe Optimist, un vaixell individual, petit, i quan surts sol a navegar has de ser responsable, saber superar les teves pors, de manera que guanyes en confiança, autoestima i altres virtuts.

Comparteix-les amb nosaltres…

Has de ser metòdic, ordenat, saber tenir cura del material, obeir, ser disciplinat, saber guanyar, saber perdre… I preparar-te molt bé. Això t’ho dóna l’entrenament diari.

Per a tu navegar era com respirar o menjar…

Més o menys, perquè era el que veia a casa cada dia, cada cap de setmana, quan acompanyava la meva família a navegar. Jo vaig començar a competir amb vuit anys a la classe Optimist. Al principi em costava. No era capaç de passar de la primera boia, fer anar un vaixell mitjançant el vent, les veles i tenint en contra les onades i el corrent no és fàcil quan tens 8 anys. Però per altra banda, tu ets la capitana i tens a les teves mans la llibertat de anar per sobre del mar tan lluny com vulguis. S’arriba a passar por, sobretot quan fa molt de vent i mal temps, però és una cosa que has d’aprendre a superar. Per sort vaig tenir a la millor entrenadora del món.

Quina?

La meva mare!

“A casa meva fer vela no era una opció, era obligatori. Els meus pares consideraven navegar com una part bàsica de la nostra formació, educació i valors”

Sí, quina sort! Quan te n’adones que tenies futur a la vela?

El meu primer gran record va ser quan, formant part del Club Nàutic del Masnou, vaig guanyar el meu primer campionat d’Espanya d’Optimist. Però quan realment vaig ser conscient que tenia possibilitats en aquest esport va ser en el meu penúltim any d’Optimist, en una altra competició.

On va ser?

En el Trofeu Ciutat de Palma. Hi havia més de 360 vaixells competint en Optimist, procedents de molts països. I vaig guanyar el campionat absolut, a tots els nois i totes les noies, ja que competíem junts. Aquell any vaig quedar tercera d’Europa.

I de l’Optimist a…

Només pots navegar en aquesta categoria fins als 15 anys i el salt natural és passar-te després a la classe 420. És un altre món, poc a veure.

Per què?

Passes de navegar sola a fer-ho amb una companya. Primer vaig navegar amb Núria Miró i després amb Marta Dávila. La Núria era un any més gran que jo i vaig aprendre molt d’ella. En el nostre segon any vam guanyar el campionat d’Espanya i ens vam classificar per al Mundial juvenil del 2013, on només hi anava un vaixell per país.

Quines característiques té el 420?

El vaixell té tres veles, dues s’usen en la cenyida i la tercera a l’empopada. Jo era la patrona, la que portava el timó i la meva companya la que donava estabilitat al vaixell. Quan dic que no té res a veure amb Optimist és perquè el 420 exigeix molta tàctica i molta tècnica. I hi ha afegit el factor humà. Has de compartir-ho tot amb la teva companya d’equip.

És el més difícil, la convivència?

És com tot a la vida. Cal saber superar moments de tensió, de nervis, de mal humor quan les coses no et surten bé. No deixa de ser com un matrimoni que està les 24 hores del dia junts. És una lliçó de vida, sens dubte.

“Em vaig iniciar en la classe Optimist amb vuit anys tenint a la millor professora del món: la meva mare!”

En 420 aconsegueixes el teu primer gran èxit internacional…

Sí, el 2014, en el meu tercer any en aquesta classe. Amb Marta Dávila com a companya de vaixell, ens vam proclamar campiones del món a Tavira (Portugal). Va ser un moment màgic en les nostres vides, com guanyar una Champions League.

I dónes el salt al 470. Paraules majors…

Així és. És un vaixell més gran i, per tant, més coses que tocar i que cal tenir en compte. Ja és una disciplina olímpica i entres en el món mes competitiu de la vela de regates.

Què vols dir?

La immensa majoria de regatistes estrangers  professionals viuen de la vela. A Espanya gairebé ningú. Són professionals, tots els dies i a totes hores. I això es tradueix en una competitivitat brutal. Jo vaig arribar sent la més petita, una nena. La campiona del món, per exemple, té actualment 37 anys i jo 22.

Tres anys navegant en aquesta classe i tres anys d’èxits…

Quan pots dedicar-te de cos i ànima a aquest esport, tens darrere el suport de la Federació, del teu club, es tradueix en entrenaments de qualitat i això també es reflecteix a l’hora de competir.

Dos Mundials més en la classe 470!

Sí, els júniors, el de 2016 a Alemanya i el de 2017 al Japó. Els dos Mundials els vaig fer amb la meva amiga Paula Barceló. 2017 va ser un any molt important en la meva carrera ja que, a més de competir al campionat del món júnior, vaig entrar a l’equip olímpic de vela 470 per aspirar a participar als Jocs de Tòquio el 2020. La meva parella per a aquest repte és Patricia Cantero, una gran regatista canària que és set anys més gran que jo.

I amb ella, el passat estiu, vàreu triomfar al Mundial d’Aarhus, a Dinamarca…

Va ser el millor regal d’aniversari que vaig poder tenir! Vam guanyar la Medal Race i vam aconseguir penjar-nos la medalla de plata. Un èxit que li va donar a la vela espanyola el dret a competir a Tòquio 2020. Una gran satisfacció perquè ens vam imposar a moltes medallistes olímpiques, a parelles que porten molts anys competint juntes.

Patricia Cantero i tu no teniu la plaça garantida en els propers Jocs Olímpics?

No. L’equip olímpic espanyol de 470 el formem dues tripulacions. Bàrbara Cornudella i Sara López (que van participar en els Jocs Olímpics de Rio el 2016) per una banda i Patricia i jo per un altre. La classificació per als Jocs de Tòquio depèn de tres regates. Aquestes són: el Campionat del Món 2019, la World Cup Enoshima 2019 i el Campionat del Món 2020. En aquestes tres regates es fa un rànquing i la guanyadora del rànquing serà qui representi a Espanya als jocs olímpics de Tòquio 2020.

Quin desafiament!

Sí, queda molt poc per als Jocs!  El meu gran somni és guanyar aquesta plaça i penjar-nos una medalla a Tòquio. Ara formem part de l’elit de la vela mundial de la classe 470, però darrere hi ha molt entrenament, molt d’esforç. És tenir una disciplina constant i pressió durant anys que la gent des de fora no pot veure. A mi les meves amigues de tota la vida em pregunten: ¿Quan comences a entrenar per a Tòquio? I sempre ric. Els hi dic que ja porto tres anys entrenant per a Tòquio. Pensa que des el 22 d’octubre passat fins al 23 de desembre, vam estar sis dies a la setmana navegant. Parlem de 180 hores d’estar a l’aigua, més unes altres 180 hores de gimnàs i entrenaments.

Ara competeixes pel CN Arenal de Palma de Mallorca, però sempre vas estar al CN Masnou…

Així és, fins 2016. Encara que tinc patrocinadors, com Movistar i UNIR, i també el suport de la Federació Espanyola quan competeixo oficialment, viatjar per tot el món i tenir un bon vaixell costa molts diners. El CN Arenal m’oferia una sèrie d’ajudes que eren indispensables. Entrenem molt a les Balears i l’Arenal quant estic en preparació olímpica. Tota la meva família, els meus pares i germans, segueixen navegant al CN Masnou, perquè és la nostra casa, tot i que he de dir que al CN Arenal també em trobo molt a gust, com si fos la meva família.

Tens temps per estudiar?

I tant! Això és obligatori. Estic fent quart d’ADE a la Universitat internacional de Catalunya (UIC) . Em presento als exàmens quan puc. M’ajuden moltíssim a poder compaginar la vela amb la carrera.

I per fer altres coses?

Intento quedar amb les amigues de tota la vida del col·legi, la Vall de Bellaterra. M’encanta esquiar, fer bici de muntanya…

Admires algú en particular?

Sí, a la regatista anglesa Hannah Mills, or en 470 a Rio. És molt bona i molt normal. Té virtuts essencials per fer vela: controla les seves emocions, mai perd la calma i tècnicament és molt completa.

Com Silvia Mas, present i futur de la vela.


Una família de grans regatistes

La família Mas Depares està lligada al món de la vela com les artèries al cor. David Mas va ser subcampió del món Juvenil de la classe Vaurien el 1985 i el 1992 va passar a ser entrenador nacional. Va portar José María Van der Ploeg als JJOO. d’Atlanta 1996, Neus Garriga a Atenes 2004 i l’equip Olímpic Portuguès el 1995. Va guanyar dues Copes del Rei i va ser tripulant de l’Azur de Puig, Movistar, National Nederlanden etc…

Silvia Depares, per la seva banda, va ser dues vegades campiona del món de la classe Optimist (1981, 1982), així com del campionat d’Espanya. Va entrenar durant molts anys l’equip nacional d’Optimist. En l’actualitat tots dos regenten una empresa al Masnou, David Mas Yacht Equipment, de material nàutic, especialitzat en veles.

Tenen 5 fills dels quals tots han estat navegant desde petits, Els dos grans’ David i Santi, sumen entre els dos 6 campionats d’Espanya de vela.  El seu quart fill, Lluís, que va participar en el concurs ‘Operación Triunfo’ al 2018, va guanyar el Mundial de 2015 de la classe Creuer. Pablo, el petit, actualment navega en 420.


PALMARÈS

Lloc de naixement: Barcelona

Data: 23 d’agost de 1996

Lloc de residència: El Masnou

CLASSE OPTIMIST

Campiona de Catalunya

2010 – 2011

Campiona d’Espanya

2010 – 2011

Campiona d’Europa

2011 (per equips)

CLASSE 420

Campiona de Catalunya

2012 – 2013 – 2014 – 2015

Campiona d’Espanya

2013

Campiona del Món

2014 (Portugal)

CLASSE OLÍMPICA 470

Campiona d’Espanya

2017 – 2018

Subcampiona d’Europa

2015 (Bulgària)

Campiona del Món Júnior

2016 (Alemanya) – 2017 (Japó)

Subcampiona Copa del Món

2017 (França) – 2018 (França)

Subcampiona del Món absolut

2018 (Dinamarca)


Què és la classe 470?

És un vaixell de vela lleugera per a 2 tripulants. Dissenyat el 1963, ja va ser construït originalment en fibra de vidre i es va estendre ràpidament per tot el món. El 1969, la classe ja va rebre estatus internacional i ha estat olímpica en categoria masculina des de 1976. El 1988 també va ser escollida com a classe olímpica femenina. Ve equipat amb spinnaker i trapezi, el que converteix la seva navegació en un veritable treball en equip.

El 470 exigeix molta tàctica ja que les diferències de velocitat són petites, mentre que les flotes que competeixen són, generalment, nombroses. Veloços i lleugers, consten de tres veles: floc, major i un spinnaker.

A bord, dos regatistes: el patró, assegut i en popa, i un tripulant que se situa a la zona de proa.

Eslora: 4,70 m Màniga: 1,68 m Major: 9,12 m2 Floc: 3,58 m2 Spinnaker: 14,30 m2

Tripulació: 2 persones Pes: 115 kg

 

 

You may also read!

Comença el compte enrere per conèixer el campió del món de la classe Europe

Cinc dies queden per a que comenci el Campionat Mundial de la classe Europe 2019 que se celebrarà al

Read More...

LO RIU DÓNA LA VICTÒRIA AL FEMENÍ DE MATARÓ

L’equip absolut femení segueix al capdavant de la classificatòria, a falta de tres regates per acabar la lliga. Diumenge

Read More...

Bàrbara Cornudella Sara López, Caminant cap a Tòquio 2020

Van néixer amb la música dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, des de molt nenes, el mar i

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu

Dona un cop d’ull a l’edició de juliol agost