Campiona d’Espanya de tennis taula
Nena prodigi del tennis taula espanyol, la jugadora gironina del CTT Calella acaba de conquerir el títol nacional absolut en individual, doble i doble mixt.
Vas néixer a Cartagena…
La meva mare, Hong Xu, va ser una destacada jugadora de tennis taula de Hebei, una província xinesa. Allí, en el Centre d’Alt Rendiment de Hebei, va conèixer al meu pare, un brillant futbolista. La mare va deixar la Xina per jugar a Croàcia i estant allí va rebre una oferta de la UCAM de Cartagena. I va ser on vaig néixer.
Molt aviat us vau traslladar a Catalunya…
Encara no havia complert els cinc anys quan ens traslladem a Cassà de la Selva perquè a la meva mare la va fitxar el Foment Deportiu Cassanenc com a entrenadora. Va ser quan ens instal·lem a viure a Girona i jo vaig començar a estudiar als Maristes.
“Vaig arribar al CTT Calella amb tretze anys i és com la meva segona casa: és on millor m’he format i més he progressat”
Ara s’entén perquè jugues tan bé a tennis de taula…
De fet, el meu primer esport va ser el tennis. Al principi va començar com una activitat extraescolar en el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, el GEiEG. Vaig jugar des dels sis fins als 11 anys, arribant a ser tercera millor jugadora de la província. No obstant això, és veritat que compaginava el tennis amb el tennis de taula. Feia tres dies d’entrenament d’un esport i dos dies de l’altre. En aquest últim ho tenia fàcil, perquè acompanyava la meva mare a Cassà de la Selva als entrenaments. Ella va ser la meva mestra i guia.
Quan ‘penges’ la raqueta i et quedes només amb la pala?
Deien que tenia més talent per al tennis de taula. En 2010, quan encara no havia complert els 11 anys, vaig quedar campiona d’Espanya infantil sent encara benjamí.
Estava clar que tenies talent!
Un any abans havia fet el triplet en benjamins amb el Cassà: individual, dobles i per equips.
Sofia ens va rebre a Calella
Per què recomanaries el tennis de taula als nens?
Independentment que puguis ser millor o pitjor competint, es tracta d’un esport molt divertit. T’ho passes molt bé jugant a qualsevol edat. Després, i encara que no ho sembli, és un esport molt complet: exigeix estar molt preparat físicament, tenir els músculs condicionats, tenir molta psicologia, flexibilitat… Ho recomano!
Quan arribes a Calella?
En la temporada 2012-2013 la meva mare va acabar el seu compromís amb el Cassanenc i jo, per dir-ho d’alguna manera, quedava lliure. En aquell moment el millor club per a entrenar era el Calella. Hi havia molt bons entrenadors i jugadores i per això la meva mare em va portar allí. De fet, només arribar ja em van fitxar per jugar pel club.
Què ha significat Calella en la teva carrera esportiva?
Sens dubte ha estat fonamental en la meva formació i en els resultats obtinguts. Calella ha estat on millor m’he format i més he progressat. Jessica Hernández va ser la meva entrenadora, una gran campiona espanyola, i gràcies a ella vaig créixer en tots els aspectes. I no puc oblidar-me de…
Continua, continua…
De la meva ‘germana’ Gabi Feher. Quan vaig arribar em va acollir i em va ajudar a integrar-me, ja que em coneixia des de feia molts anys. Vam coincidir un parell d’anys en el Cassanenc quan a ella la van fitxar per jugar superdivisió i jo encara estava en els inicis d’aquest esport. L’estimo moltíssim. També va ser clau trobar-me a Calella Aitor Puig, el responsable tècnic. L’havia tingut d’entrenador en les seleccions catalanes i ja el coneixia. El CTT Calella és com una segona casa, sens dubte.
“Galia Dvorak és un gran referent per a mi, és una altra de les meves germanes, com Gabi Feher”
Quin ha estat el teu moment més feliç a Calella?
Tots, cada dia, però en la nostra memòria sempre estarà la Copa de la Reina que vàrem guanyar el juny de 2017. Va ser un gran èxit per al club.
Des de nena no has parat de representar Espanya en tots els campionats haguts i per haver…
Sí, per sort ha estat una constant en la meva vida. Vaig obtenir tres bronzes en l’europeu júnior de 2016, arribant a quarts de final del mundial Juvenil del 2017 i sent tercera en dobles a l’europeu sub-21.
Quina relació tens amb Galia Dvorak, una altra de les nostres grans campiones?
És un gran referent per a mi i és una altra de les meves germanes. La seva vida i la meva tenen molts punts en comú. Som grans amigues, de fet és la meva companya de dobles, i moltes vegades he anat a Mataró per a entrenar-me amb ella.
A què et refereixes quan dius ‘punts en comú’?
Ella va dir una vegada que abans dels divuit no li havia agradat el tennis taula i que ho deixaria tan bon punt pogués, perquè va ser una cosa que no va triar, que va haver de fer perquè la seva mare era jugadora i va ser la seva entrenadora (tot i que després li va trobar l’afecte en aquest esport i ara n’és una gran professional i enamorada del tennis taula). A mi em va passar igual. De fet, encara no sé si el que més m’agrada en la vida és jugar a tennis de taula. Els meus pares sempre han estat molt exigents amb mi i he crescut dins d’una gran disciplina.
Quina és la teva identitat?
Jo penso en català i la gent es sorprèn quan em veu i escolta el meu marcat accent gironí. També és cert que tinc arrels xineses. Normalment viatjo a la Xina una vegada a l’any per a veure als meus familiars, ja que a part dels meus pares, tota la resta de la meva familia es troba allà. Normalment hi vaig a l’estiu ja que aprofito també per entrenar i fer la pretemporada. També he jugat per Catalunya i sóc membre de l’equip espanyol. Així que em sento una mica de tots els costats: gironina, catalana, espanyola i xinesa.
Portes una vida amb una agenda molt atapeïda, no?
Sí! Encara que casa meva és a Girona, ara visc a Sabadell mentre curso Estudis de l’Àsia Oriental en la Universitat Autònoma de Barcelona. El dia de demà vull dedicar-me a alguna cosa on pugui usar el català, espanyol, anglès i xinès. Podria ser una carrera diplomàtica, relacions internacionals, traducció… Compaginar els estudis, els entrenaments (moltes vegades haig d’anar al CAR de Sant Cugat), els viatges i els partits no és fàcil.
Ets competitiva?
Molt. Em van educar i em van formar per a intentar ser sempre la millor. M’agrada guanyar i no m’agrada quan perdo, però sé perdre, per descomptat.
El teu somni a partir d’ara?
Com tots els esportistes d’elit, seria participar en uns Jocs Olímpics. És pràcticament impossible que pugui ser a Tòquio, però si de cara a 2024 continuo competint, aquest serà el meu objectiu
De Calella al cim… •
PALMARÈS
Campiona d’Espanya Benjamí (Individual, dobles i equips)
2009 i 2010
Campiona d’Espanya Infantil (sent benjamí) (Individual i dobles)
Campiona Open d’Hongria Mini-Cadet
2010
Campiona d’Espanya Aleví (Individual, dobles i equips)
Campiona Open Luxemburg Mini-Cadet 3a ITTF Hopes World Challenge
2011
Campiona d’Espanya Individual Juvenil (sent aleví)
2012
Campiona d’Espanya Juvenil Individual
2013
3a de dobles a l’Europeu Cadet
3a Top 10 Europeu Cadet
2014
Campiona d’Espanya Juvenil (Individual, dobles i equips)
2015
Campiona de dobles Open Júnior d’Espanya
2015 i 2016
Campiona d’Espanya Individual sub-23
Campiona de dobles i equips Open Junior de Bèlgica
3a Europeu Junior (Individuals, dobles i equips)
2016
Campiona Copa de la Reina (equips)
Quarts de final individual al Mundial Júnior
2017
Campiones per equips Jocs Mediterranis
2018
3a Individual Open de Suècia sub-21
3a Dobles Europeu sub-21
2018 i 2019
Campiona d’Espanya Absolut (Individual, dobles i mixte)
2019
