“Sota l’aigua desconnecto del món”

In Pesca Submarina

UNA ENTREVISTA DE TONI FRIEROS · FOTOS DE PEP MORATA

Xevi Blanco: Campió mundial i d’Europa

El de Premià de Mar és, a la seva edat, un dels grans cracs de la pesca submarina, on Espanya és la gran potència mundial. Aquest bussejador i mariscador professional competeix per al SPAS de Mataró des dels 16 anys i viu a l’Ametlla de Mar. També és mecànic i patró de vaixells. En la temporada de la tonyina es passa dos mesos a l’any a alta mar embarcat.

Premià de Mar i el Maresme formen part de la teva vida…

Sens dubte. Vaig viure a la Gran Via de Premià de Mar fins als 18 anys i vaig estudiar a les Escoles Betlem de Premià de Dalt tota la meva vida, tot i que he d’admetre que estudiar no era el meu fort.

Els esports potser?

Vaig jugar a futbol sala federat a Premià de Dalt fins als catorze anys. Era defensa, però des de molt petit a mi el que realment em cridava l’atenció era el mar.

I això per què?

Per influència del meu germà gran Màrius, que té quatre anys més que jo. Ell ja feia temps que pescava a la platja amb el fusell, la canya, i a mi aquest món em va captivar.

Premià, al Maresme, té bones platges…

Així és, però els meus pares tenen una casa a Tossa de Mar i tots els caps de setmanes i per vacances anàvem allà. Va ser on realment vaig desenvolupar la meva passió pel mar, fins que va arribar fins a esdevenir el meu hàbitat natural. Sempre estava bussejant, buscant peixos. Tenia molt clar el que volia fer.

I què volies fer?

Amb dotze anys em vaig voler apuntar per fer un curs de pesca submarina al SPAS de Mataró. Em van dir que era molt petit, que esperés a tenir setze anys. Va ser un gran disgust per a mi, però vaig conèixer la gent del SPAS, em va agradar molt el club i vaig començar a anar-hi molt sovint. I als 14 em vaig fer soci.

I ja no hi va haver qui t’aturés...

Vaig intentar formar-me el millor que vaig poder. Vaig estudiar cultius marins a Sant Carles de la Ràpita, vaig fer pràctiques a l’Aquàrium de Barcelona durant sis mesos i a la Piscifactoria d’Arenys de Mar uns altres sis. Però volia més, així que em vaig matricular a l’Escola Nàutica de l’Ametlla, on em vaig treure els títols de Patró Litoral i de bussejador professional. Em va sortir feina aquí, vaig conèixer l’Olga, qui ara és la meva dona, i vaig entendre que tot el que necessitava ho tenia a l’Ametlla.

Com t’has guanyat la vida?

Vaig tenir la gran sort d’entrar a treballar com a bus professional per al Grup Balfegó i en la campanya de la captura de la tonyina estic embarcat el temps que es triga a cobrir les quotes. Hi va haver anys que vaig arribar a estar fins a quatre mesos i últimament en dues o tres setmanes s’acaba la feina.

I què fas la resta del temps?

Quan no competeixo, també sóc mariscador professional i m’he especialitzat en la captura de la garota, l’eriçó, que viu sobre roques o pedres recobertes d’algues.

Anem al teu perfil esportiu. Quan debutes en el teu primer campionat nacional?

El primer campionat en què vaig participar va ser el de Catalunya. I vaig tenir la sort de guanyar-lo. Al nacional va ser amb 19 anys i mai l’he guanyat. He estat segon o tercer.

Però has estat campió del món!

Mai vaig somiar a aconseguir aquesta gesta. La Federació em va convocar per a l’Europeu de 2013, però no hi vaig poder anar perquè va coincidir amb la captura de la tonyina. A l’any següent vaig quedar segon d’Espanya i van tornar a convocar-me per anar al Mundial del Perú. Era el meu debut en l’equip espanyol com internacional i vaig tenir la fortuna de proclamar-me campió tant en l’individual com per equips.

Com funciona un Mundial de Pesca Submarina?

L’equip nacional el formen nou bussos: tres titulars i dos reserves per a cadascun. Solem anar vint dies abans a reconèixer la zona on es fa el Mundial: estudiem els corrents, la zona de les roques i de les pedres, la temperatura de l’aigua, les espècies de peixos que hi ha, on s’amaguen, etc.

I el dia de la prova?

Sempre són dos dies, dissabte i diumenge. Tens dues zones on pescar, senyalitzades per coordenades. Cada jornada dura cinc hores i durant aquest temps pots entrar i sortir del mar tantes vegades com vulguis. Puc arribar a baixar fins a cent vegades per dia. Hi ha una puntuació que té en compte diferents factors: nombre de peixos (el meu record ha estat d’ uns quaranta), el pes de cada peix i l’espècie. Si pesques un peix per sota del pes mínim, et penalitzen. L’organització tria quines tres espècies molt concretes donen més punts i altres deu espècies, diguem, més comuns. La competició de pesca submarina és pura estratègia. Més que capacitat física, és coneixement del mar.

Va ser una sorpresa guanyar el Mundial del Perú?

Molt, perquè era debutant. Em va ajudar que l’aigua estigués tan bruta. No es veia res més enllà d’un metre i jo estic molt acostumat a pescar en aquestes condicions.

Tot a pulmó. Quant de temps aguantes dins l’aigua?

De jove vaig fer un curs especial i vaig arribar a estar més de quatre minuts, però mai no he treballat l’apnea estàtica. No m’agrada. L’apnea que jo faig és una habilitat que he anat desenvolupant de forma natural a força de baixar a l’aigua dia a dia. Ara mateix, pescant, puc estar una mica més de dos minuts.

Algun ensurt?

Una sola vegada, pescant un llobarro, vaig estar a punt de patir una síncope. És molt important que tot el que es vulgui dedicar a la pesca submarina, es prepari adequadament, que faci cursos i que controli els límits del seu cos.

I a més, cal tenir punteria amb el fusell…

Aquesta és una habilitat que es va adquirint amb la pràctica. És com tirar a cistella o xutar a porteria …

Què t’aporta la pesca submarina?

Desconnecto del món. Em dóna una pau bestial. Estàs allà baix, sol, tu i els teus sentits. És una pràctica esportiva que t’enganxa.

Recomana’ns un paradís per pescar…

Hi ha centenars de llocs, però jo estic  enamorat de l’illa grega de Syros. Mai vaig veure aigües tan transparents. Una de les grans desgràcies de la nostra professió és que comprovem de primera mà com de bruts estan els nostres mars. Hauríem de tenir més consciència d’aquest problema mundial.

I a Espanya?

A Mataró, Vilassar o Arenys es pesca molt bé, però crec que el millor lloc per a la pesca submarina és l’Estret de Gibraltar.

Fins quan continuaràs, Xevi?

Diuen que la millor edat per a un esportista de pesca submarina és a partir dels 35 anys. Jo compliré 36 al 30 de maig, així que es pot dir que estic ‘a la flor de la vida’.

Ja ho dèiem. Un crac mundial…

You may also read!

Calella, cinc anys del millor Triatló Mundial

Text de DAVID GIMÉNEZ FONT · Fotos de J.M. ARENAZA i Getty Images For IRONMAN® Amb 3.000 triatletes disposats

Read More...

Nascuda per fer una societat millor

La Fundació Creu Groga treballa per a la prevenció de l’abús de substàncies tòxiques des d’edats precoces. El seu

Read More...

Noces d’or d’un club exemplar

Un dels clubs de tennis més importants i emblemàtics del Maresme i Catalunya, el CT Cabrils, està d’enhorabona. Durant tot

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu