Connect with us

Ajuntaments

ALBERT PLA – ALCALDE DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

És l’alcalde més jove del Maresme i l’únic que fa esport amb llicència federativa.
Les seves tres passions són la família, el bàsquet (juga en el primer equip del Sant Pol de Mar) i Sant Cebrià de Vallalta.

Podem dir que vostè és ‘olímpic’…
(Rialles) Sí, així és, vaig néixer el 1992, el millor any de tots. Un any de gran record també per als culers amb la primera Copa d’Europa del Barça.

És l’alcalde més jove del Maresme.
Del Maresme, sí, segur, i probablement un dels més joves de tot Catalunya. Tinc vint-i-vuit anys, a punt de fer-ne vint-i-nou el 8 de juny. En tenia vint-i-sis quan vaig prendre possessió de la vara d’alcalde. A més he de dir que vaig néixer a pocs metres de l’ajuntament, a la casa on encara viuen els meus avis.

El bàsquet ha estat molt present a la seva vida.
Molt present, sempre. Als cinc anys ja vaig començar a fer bàsquet, tot just quan al poble es va crear el Club de Bàsquet Sant Cebrià. Un grup de pares i mares de tota la vida del poble el van fundar. Curiosament mai em va interessat el futbol o un altre esport.

“Vaig començar a jugar a bàsquet als cincs anys al club del poble i vaig acabar sent el seu president”

Fins quan va estar al club del poble?
Fins als catorze, que va ser quan el Club Bàsquet Calella em va oferir jugar amb ells. Era un salt de qualitat pel que fa a categoria i Calella està molt a prop de Sant Cebrià.

Per cert, de què jugava?
Sempre ho he fet de pivot, tot i ser relativament baix per aquesta posició. Faig 1,81. M’havia de barallar cada partit amb gent molt més gran que jo. Me n’he sortit prou bé… (torna a riure).

A més de jugar a bàsquet a Calella, també hi va estudiar.
Sí, em va anar molt bé que tant el bàsquet com l’institut estiguessin al mateix poble.

Durant quant de temps va jugar a Calella?
Vaig jugar infantil, cadet, juvenil… fins arribar al primer equip. Va ser el club amb què vaig competir a categories potents. Fins i tot vam disputar fases d’ascens a Segona Catalana.

I després, de volta al Sant Cebrià.
Va ser una etapa on em vaig plantejar deixar el bàsquet, ja que estava en etapa universitària. Però parlant amb uns amics del poble vam voler reunir-nos tots aquells que vam jugar junts al Sant Cebrià anys enrere. I no només vam formar un equip sènior, sinó que vam dirigir el club, que llavors era molt petit. Vaig assumir-ne la presidència el 2016.

Era jugador i president alhora?
Sí, i a vegades fins i tot feia de conserge (riu).

Fins quan segueix vinculat al club?
Fins el 2018. Ho vam deixar perquè ens faltaven molts jugadors i no era viable. Amb els equips que teníem vam arribar a un acord amb el Club Bàsquet Sant Pol perquè formessin part del seu club. Jo mateix vaig passar a formar part del primer equip del Sant Pol, on encara jugo i soc un dels capitans.

Ara, per cert, s’ha creat La Vallalta Bàsquet…
Estem veient que el Club Bàsquet Sant Pol està creixent molt. A Sant Cebrià tenim un pavelló perfectament equipat. Es convertirà en un projecte integrador que vol captar tots els nens i nenes de la zona que vulguin jugar a bàsquet per poder créixer i donar més oferta. Volem incorporar també Sant Iscle.

Quan serà una realitat?
Ja hi ha equips que s’anomenen La Vallalta. Hi ha un sènior B i una escoleta. La idea és que el nom de tots els equips, tant els de Sant Pol, com els de Sant Iscle, com els nostres, s’anomenin La Vallalta. Tot i que el primer equip de Sant Pol mantindrà el seu nom.

Parlem de vostè… Què va estudiar?
Soc graduat en Comptabilitat i Finances, i actualment estic estudiant un màster de Direcció d’Empreses.

Només treballa com a alcalde?
Sí, com es diu ara, ‘full time’…

I abans, què feia?
Era Tècnic d’Administració de Personal d’una empresa càrnica, a Girona.

Vostè debuta al 2019 com a alcalde. Com s’interessa per la política?
Sempre m’ha interessat la política. Durant la meva adolescència, vaig estar a reunions de joventuts de diferents partits. Un cop vaig ser major d’edat, dos partits em van proposar diversos projectes i em vaig decidir per Esquerra Republicana, perquè el projecte m’agradava més i feia més poble, a més de compartir ideals. El 2015 era el número dos de la llista i el 2019 em van proposar ser cap de llista.

“A Sant Cebrià oferim tranquil·litat, un entorn natural privilegiat i un dels tresors del Maresme: la maduixa”

Per què va acceptar?
Tot i que era molt feliç amb la feina que tenia en aquell moment i em guanyava molt bé la vida, la situació política del municipi no m’agradava gens. Volia contribuir a canviar les coses.

Els seus pares són pagesos…
Així és. Durant molts anys, m’he passat tots els dissabtes al mercat setmanal del poble. De les cinc de la matinada fins a les tres de la tarda estava amb ells a la parada. Allà vaig aprendre a tenir contacte proper amb la gent del poble i implicar-m’hi.

Com vendria vostè el seu poble?
Sant Cebrià, per a mi, és el millor poble del món. Ofereix poques coses, però molt potents. Oferim tranquil·litat, un entorn natural privilegiat, i un dels tresors del Maresme, que és la maduixa.

Quina és la gran mancança del municipi?
Majoritàriament la infraestructura. A nivell de poble ens falten coses. Una biblioteca, un teatre, places… La plaça de l’Església és l’única plaça del poble. És un camí llarg de recórrer però que ja estem iniciant.

Veig que volen potenciar molt l’esport…
Sí, molt. S’han fet els nous vestidors i les grades del camp de futbol, el tancat i l’entrada de la zona esportiva i s’ha millorat tot l’entorn immediat del pavelló amb una estructura de cal·listènia, una pista de skate, mobiliari urbà, arbrat… i un bar. És a dir, tindrem una zona esportiva de veritat, no només un pavelló.

Sou la seu del campus d’estiu del Sergi Gómez, el jugador del Sevilla…
Tenim la gran sort de tenir Sergi Gómez amb nosaltres, efectivament. Tot i ser d’Arenys, té molts avantpassats santcebrianencs i una casa familiar aquí, Can Solà. El campus està funcionant de meravella i és tot un referent.

Quines entitats esportives teniu al club avui dia?
El club de futbol, que no para de créixer, el patinatge, futbol sala, la petanca, una associació de ciclistes anomenada Jabalí Bikers… i el club de bàsquet, com no, amb el projecte de la Vallalta. I no puc oblidar-me del club Pitch and Putt Sant Cebrià, a l’entrada del poble, que és tot un referent d’aquest esport al Maresme i atrau molts aficionats.

Es veu molts anys com a alcalde de Sant Cebrià?
Tinc les piles carregades al màxim i puc dir que per a mi ser l’alcalde del meu poble és la millor feina del món. No en trobaria una altra que em fes més feliç.

Se li nota…

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Ajuntaments