Albert Zanca, ALCALDE DE SANT POL

In Ajuntaments, Entrevista

Nascut el 3 de febrer de 1977 a Sant Pol, és Administratiu i máster en Comunity manager i Social Media i té estudis de Gestió i Administració Pública. Fins que va arribar a l’alcaldia portava 18 anys d’experiència en el sector bancari relacionat amb projectes d’organització, eficiència i digitalització de processos. Milita a ERC des de 2002, i és president de la secció local d’ERC de Sant Pol de Mar des de 2015 al desembre de 2019. Actualment ocupa l’alcaldia i la regidoria de Comunicació.

Santpolenc de tota la vida…
Ja ho pot dir, de tota la vida! sempre he viscut al poble. El meu pare treballava a una impremta a Calella, on va néixer. La meva mare, de Sant Pol, va treballar molts anys a un estudi d’arquitectura. I com deia, he nascut i viscut sempre aquí.

“Sant Pol ho és tot per mi”

Què és per vostè Sant Pol?
En poques paraules? Sant Pol ho és tot per mi.

Està casat i té dos fills…
Sí, dos fills del meu primer matrimoni i un tercer fill de la meva dona actual.

Quina era la seva passió de jove?
Des de sempre he estat molt fanàtic del futbol. M’apassionava però no tenia les qualitats per dedicar-m’hi. Crec que sóc la persona que millor coneix les banquetes dels camps del Maresme (riu).

On va jugar?
De molt petit jugava a la SEIR L’Hotel, que era una petita societat esportiva del poble, i d’allà vaig anar a jugar al Sant Pol en edat prebenjamí.

Quina posició?
Principalment era lateral, però com era més aviat fluix, era bastant comodí. He jugat en totes les posicions, fins i tot de porter! Malgrat això, jo sempre anava als entrenaments amb il·lusió. I m’ho passava d’allò més bé.

“Som un poble acollidor. Aquí es pot trobar calma, platja, esport… i sobretot, gent amable”

Va arribar molt lluny?
Sempre al Sant Pol, fins a juvenil, que és quan vaig plegar. Era una època on ens entrenava gent del poble, familiars de gent del club… Fins i tot em va arribar a entrenar el meu pare! Ho recordo amb afecte, tot i que ara està molt més professionalitzat.

Continua fent esport fins al dia d’avui?
He tingut etapes. Em vaig aficionar molt a la bicicleta de muntanya, però després vaig passar uns deu anys sense fer esport. Estava absorbit per la feina, la família, els fills… I fa quatre anys, vaig reprendre l’esport, aquest cop com a runner. És un esport on no depens de res ni de ningú, i durant l’estona que corro em dona molta calma.

M’han dit que va tenir una mala experiència fent parapent…
Sí, un aterratge forçós (riu). Arrel d’això em vaig lesionar el genoll i vaig estar uns quants mesos parat. Durant aquest temps tenia ‘mono’ de sortir a córrer.

Com explicaria a un nouvingut què pot trobar a Sant Pol?
Hi pot trobar calma. Calma, platja i esport. I gent amable. Penso que Sant Pol és un poble acollidor. És més, a Sant Pol vivim molt del visitant, tant de segona residència com del turisme.

És, doncs, una mena de refugi…
Sí, sobretot a l’hivern. Durant l’estiu podem arribar a triplicar la població. Moltes vegades se’ns considera, amb un to no del tot amable, un poble dormitori. En el fons sí que és una mica així, però és normal, com molts altres pobles que estan prop de ciutats com Barcelona i molta gent s’hi desplaça per treballar. Però la calma que tenim aquí és un gran al·licient. Som un petit oasi entre Calella i Canet, dos pobles molt més grans amb dinàmiques molt diferents.

“Volem diversificar les activitats esportives del poble i que els nens i nenes tinguin l’opció d’escollir quin esport volen practicar”

Com a santpolenc, quina creu que és la gran mancança de Sant Pol?
Em costa veure les mancances, ja que soc del poble i a vegades ho miro des de la subjectivitat, però és clar que tenim coses a millorar, com per exemple l’habitatge. Som un poble que no volem crèixer més ellà del creixement natural, no urbanísticament i sense abans garantir tots els serveis, però és cert que la gent jove o amb menys recursos es veu obligada a anar-se’n del poble.

Quina és la realitat esportiva del poble?
Durant molts anys hi ha hagut un predomini del futbol sobre la resta d’esports. Fa poc el club va celebrar el seu centenari, la qual cosa dóna a entendre la història i la importància del futbol al nostre poble. Fa uns anys que el Bàsquet Sant Pol està vivint un creixement molt gran, tant en equips masculins com femenins, i tenim un club de petanca que està entre els tres millors d’Espanya. També tenim club de tennis, club nàutic… i recentment s’ha creat una associació de vòlei platja, que es podria convertir en un club oficial. En definitiva, amb el lideratge de la nostra regidora d’Esports volem diversificar les activitats esportives del poble i que els nens i nenes tinguin la opció d’escollir quin esport volen practicar.

Canvi de terç. D’on ve el seu interès per la política?
Sempre he tingut el cuquet a dins i fa molts anys que milito a Esquerra, des del 2002. M’hi vaig afiliar, en primer lloc, per ideologia i valors de partit, amb els quals em sento identificat. I, d’altra banda, em vaig decantar per la política municipal perquè tenia ganes de tornar al poble allò que el poble m’havia donat a mi. Volia el millor pel al poble i per a la seva gent. I la manera més fàcil de fer-ho és ser un servidor públic.

Com va ser, doncs, la seva entrada a l’Ajuntament?
El 2015, vaig voler involucrar-me més en la política del poble i vaig estar quatre anys a l’oposició. I a les eleccions de 2019 varem tenir uns grans resultats que va permetre que Sant Pol tingués un alcalde republicà.

S’imaginava vostè, el 2015, que acabaria sent alcalde?
No, per a mi ja va ser tot un èxit entrar com a regidor a l’oposició. A mig mandat, cap al 2017, ho vaig voler intentar, i vaig parlar amb l’Albert Font, que sempre havia estat el cap de llista i és una persona a qui aprecio molt i de la que he après un munt. Ell em va donar tot el seu suport i finalment m’hi vaig presentar.

Quines virtuts ha de tenir un alcalde?
Un alcalde ha de ser una persona molt empàtica, que es posi en la pell dels altres. A part d’adquirir responsabilitats i signar molts papers, ser alcalde és majoritàriament conèixer allò que necessita el poble i la seva gent. Si un alcalde no parla amb la seva gent, no pot saber mai què precisa.

Un alcalde ha de ser-ho 24 hores al dia?
Jo ho soc, 24 hores al dia i 7 dies a la setmana. Penso que no hauria de ser així, perquè tothom té dret a desconnectar i a descansar de la feina, però molts cops és inevitable. En un poble petit, on la premissa és l’empatia i el tracte amb la gent, acabes sent alcalde sempre. Tot i que no em queixo, a vegades voldria sortir amb la família els diumenges sense que em diguessin la famosa frase: «Ara que et veig…» (riu). Però al final ho acceptes i t’hi acostumes.

“Un alcalde ha de ser una persona molt empàtica, que es posi en la pell dels altres. Si no parla amb la seva gent, no pot saber mai què necessita”

Voldrà repetir mandat?
Sí, em veig amb ganes i amb il·lusió. Considero que dos mandats és el temps mínim per tirar endavant projectes. Però més anys ho trobo innecessari, es poden mantenir els projectes amb gent nova. Així que sí, em presentaré a les properes eleccions i, sigui quin sigui el resultat, un cop acabi el segon mandat deixaré pas a les noves generacions.

You may also read!

Extraordinari balanç de l’esport maresmenc a Tòquio 2020

Els Jocs Olímpics més especials de la història En uns jocs celebrats un any després del que tocava, i

Read More...

El club nàutic més poliesportiu

És molt possible que més de la meitat de la població de Vilassar de Mar hagi après a nedar

Read More...

CLUB TENNIS MASNOU, MÉS VIU QUE MAI

Només fa dos anys que el Club Tennis Masnou va celebrar les seves Noces d’Or. Cinquanta anys d’una vida

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu