Alcalde de Teià – ANDREU BOSCH

In Ajuntaments, Entrevista

“No sabria viure sense les meves sortides amb la bicicleta de muntanya. Ho necessito com respirar”

Com definiria Teià?
Som un poble relativament petit del Maresme, però molt dinamitzat des d’un punt de vista sociocultural. Tenim un teixit social molt cohesionat i col·laborador, molt de dinamisme per part de la gent i les entitats que conformen el municipi. Geogràficament estem envoltats pel Parc de la Serralada del Litoral, a prop del mar, per tant tenim un paisatge i un entorn natural molt bonic. Històricament tenim fins i tot arrels romanes, com ara el celler romà de Vallmora, i tradició medieval i modernista, a més de la Catedral de la Costa. Arquitectònicament aquestes èpoques són presents en els nostres edificis històrics.

És un poble dormitori?
No, de primeres residències. Aquí la gent hi viu i hi fa poble. És veritat que no tenim gairebé indústria, només el polígon de Buvisa que compartim amb Premià de Dalt. El que tenim, i la gent ho busca, és molta qualitat de vida, un bon entorn natural i molt bona comunicació amb Barcelona i Mataró.

Teià és un poble integrador…
Sí, gràcies a l’escola, l’institut, les entitats esportives, que n’hi ha moltes, les culturals, les socials… Totes elles són plataformes de gran cohesió social. I això es nota molt al poble.

Com?
El teixit sociocultural és molt ric, divers i dinàmic. Tenim diverses companyies de teatre amateur, a l’entorn de Societat La Flor de La Palma, la Colla Gegantera, els Dimonis de Teià, tres corals, el GRAM (Grup de Recolzament i Acollida de Minories), que es dedica a acompanyar en l’educació dels infants nouvinguts, entitats de lleure com el cau Mintaka, l’esplai Itaca… Al cap i a la fi, totes fan molt per la cohesió social.

Un poble molt ric en entitats esportives.
El Centre Excursionista Teià, per exemple, que és una entitat esportiva i alhora sociocultural. Des d’un punt de vista esportiu tenen diverses seccions: escalada, sortides, alta muntanya… És un centre molt potent que té molts socis. Tenim d’altres entitats històriques com l’AE Teià, el nostre club de bàsquet, o el club de futbol, que ha fet una magnífica transformació. Arran de la creació del CF Joventut Teià, que responia a la demanda d’infants i pares i mares, ara es pot entrenar i jugar a un camp de futbol en condicions, amb gespa artificial nova. Les anteriors instal·lacions eren obsoletes. Un gran pas ha estat la creació del futbol femení formatiu. Teià, històricament, havia tingut molta empenta en el futbol sala femení. Des del 1983 fins al 1993, l’equip de futbol sala femení estava vinculat al club de futbol de Teià i era un dels pioners i més importants de Catalunya, i després en va agafar el relleu el Teià Futbol 5. A mi, com a alcalde i a títol personal em feia molta il·lusió que Teià recuperés aquest terreny en el futbol femení.

“A Teià el que busca la nostra gent és qualitat de vida, un bon entorn a prop de Barcelona”

Quina va ser la inversió al camp de futbol?
Uns 280.000 euros. Ho vam tenir molt clar: si volíem reactivar l’activitat esportiva al nostre municipi, sabent que ja estava creat el Club Joventut Teià, teníem l’obligació de canviar les instal·lacions i fer pràcticament un camp de futbol nou. Si no haguéssim apostat per això, hauríem condemnat per sempre més aquelles instal·lacions de Sant Berger. Finalment, hem aconseguit dotar el municipi d’unes instal·lacions com Déu mana i ara la nostra canalla no ha de desplaçar-se a altres municipis per jugar a futbol.

També hi ha molta activitat al pavelló…
Tenim el bàsquet, futbol sala, patinatge… Està ple a vessar i ens falten hores… I no oblidem el gimnàs, que genera molta activitat. Ara tenim un projecte sobre la taula, juntament amb la Diputació de Barcelona, per ampliar-lo.

Faran una piscina municipal?
No, no ens la podem permetre, per ara. Només podem mantenir la piscina d’estiu.

Han recuperat un espai icònic a Teià com és La Pista…
Així és. Forma part de l’escenari del lleure i esportiu del nucli històric de Teià. És una instal·lació de finals dels anys cinquanta, privada, que pertany als socis de l’AE Teià i, arran d’un accident que hi va haver fa uns cinc anys, la instal·lació es va clausurar per motius de seguretat. El club no tenia prou ingressos per abordar un projecte de rehabilitació. El que hem fet des de l’Ajuntament és arribar a un acord amb la junta de l’AE Teià i firmar un conveni de cessió del dret de superfície per cinquanta anys. És a dir, ens hem convertit en els gestors d’aquesta instal·lació esportiva i per això l’estem rehabilitant. Estarà a disposició del club de bàsquet, futbol sala, etcètera, i recuperarem un lloc de lleure per als infants i, fins i tot, d’actes culturals.

Un altre actiu important és el CT Barcelona-Teià…
Molt important, sí, perquè la seva oferta esportiva de tennis, pàdel i pitch and putt és molt bona i atreu molts esportistes de Barcelona i municipis propers al poble.

Teià és llar d’esportistes molt importants…
Hi ha molts esportistes de renom que han viscut o viuen a Teià, com ara David Barrufet, “Chapi” Ferrer, jugadors de bàsquet de la Penya i del Barça… Tenim en Dani García, campió d’Espanya de bàdminton, que ja no viu aquí però que va començar a practicar el bàdminton al pavelló del poble. Estem molt orgullosos del seu èxit. Dins dels quatre candidats a Teianenc de l’any 2020 hi havia dos esportistes joves: una gimnasta i un noi que està fent furor amb l’escalada. No ens podem oblidar de dos germans que estan fent carrera internacional amb els escacs. El que més destacaria, més que tenir esportistes molt famosos, és que a Teià hi ha molt de potencial i teixit esportiu.

“Teià és un poble que té un gran dinamisme esportiu, social i cultural”

Vostè és professor…
Sí, és la meva feina. Soc professor d’institut. Tinc plaça a l’IES Maremar del Masnou. Fa més de trenta anys que em dedico a la docència. Ensenyo llengua i literatura catalanes. També soc professor associat, des de l’any 2000, de la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Filologia. Cada any imparteixo una assignatura de Grau i una de Màster.

Què li agrada més, ser alcalde o ser professor?
La docència és el meu treball, així com la recerca com a filòleg i lingüista, especialitzat en el català de l’Alguer (tot i que ara treballo en un llibre sobre el parlar salat de Tossa de Mar). Ara bé, per mi la tasca d’alcalde no la considero ben bé una feina, és una activitat complementària que em plantejo com un servei a la comunitat.

Des de quan es dedica a la política?
Vaig entrar a l’Ajuntament l’any 1999, com a regidor de l’oposició. Era la primera vegada que ERC s’hi presentava i vam ser segona força política. Al mandat 2003-2007 vam guanyar les eleccions i va ser quan hi vaig entrar com a alcalde. A la meitat del segon mandat (2007-2011) vaig estar sis anys fora de la política, en assumir la responsabilitat de dirigir l’Àrea d’Universitats de l’Institut Ramon Llull per donar projecció exterior a la llengua catalana. Va ser el 2015 quan vaig tornar a la política. Vam guanyar les eleccions i, un altre cop, alcalde de Teià.

En total, quatre mandats…
Sí, i aquest serà l’últim. Tot a la vida té un principi i un final. Hem de deixar pas a la gent jove.

Què és la política per a vostè?
Principalment la visc i la veig des d’un punt de vista municipal, de proximitat, però també estic vinculat al partit i a la política més nacional. Torno a ser a les llistes electorals del 14 de febrer… Ho faig per poder donar al partit la meva visió des de la política més local. A mi el que realment més m‘ha esperonat és la política municipal, que necessita moltes complicitats, bons companys de govern, connectar amb la ciutadania. L’objectiu final sempre és millorar la qualitat de vida de la gent del teu poble: equipaments, serveis, etcètera.

Andreu Bosch, davant de l’Ajuntament

Vostè predica amb l’exemple i fa vida esportiva…
Soc president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral pràcticament des que he estat alcalde i és un espai que em conec molt bé i que m’ha permès gaudir de dues de les meves grans passions: la bicicleta de muntanya i collir bolets. Tenim la sort de gaudir d’un entorn paisatgístic fabulós i d’un pulmó d’oxigen únic per caminar, anar en bicicleta o a cavall. A causa del confinament, moltes persones han descobert aquest parc i hem après a valorar el que tenim al voltant. Jo, particularment, surto un mínim de dos cops a la setmana amb la bicicleta de muntanya. Per mi és una activitat de salut, de lleure i esportiva vital i la practico des de fa més de vint anys. Tenim una colla petita de set amics que sempre sortim junts ben d’hora. He de dir que ara mateix no sabria viure sense aquestes sortides. Necessito fer bicicleta com qui necessita respirar.

Té tres filles…
Sí, una que va al gimnàs de Teià i dues que els encanta el futbol sala femení. Les dues bessones juguen al juvenil del Futsal Mataró després d’haver passat pel Premià de Dalt, el Futbol 5 Teià i l’Interdinàmic Masnou. Per cert, del 1983 al 1993 vaig ser el coordinador del futbol sala femení i fins i tot vaig ser-ne entrenador durant vuit anys, i la meva dona hi jugava i n’era la capitana!

Per tant, sap de què parla…

You may also read!

Silvia Mas, Campiona del Món de Vela classe 470

La glòria l’espera a Tòquio La vela espanyola té un diamant en brut. La regatista més jove de l’equip

Read More...

Joan Soteras, President FCF

Recentment, el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, va visitar la delegació que l’ens federatiu té

Read More...

Carola Llauró, Alcaldessa de Vilassar de Dalt

Carola Llauró Sastre té l’honor de ser la primera alcaldessa que ha tingut mai Vilassar de Dalt. Com a

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu