BLANCA ARBELL, ALCALDESSA DE CANET DE MAR

In Ajuntaments, Entrevista

Les seves arrels són a Canet…
Des que els meus avis van venir a Canet procedents d’un poble petit anomenat Joanet, tots es van instal·lar aquí. Els meus avis van obrir una botiga i els meus pares regentaven un hotelet. El meu pare, desgraciadament, va morir jove i vaig haver d’ocupar-me de l’hotel des de jove. És a dir, des de molt jove estic acostumada a portar un negoci i tot el que això comporta.

“Els canetencs i les canetenques estem acostumats a fer feina. No dubtem a arremangar-nos i posar-nos a treballar de valent”

Encara manté l’hotel…
No, el vaig canviar per una casa de colònies. Com que estudiava Psicologia i la meva mare era mestra, volia aprofitar aquesta vessant, el mètode Montessori i altres. També tinc una escola de mar. Encara que, amb la pandèmia, ara estem tancats.

Com definiria Canet?
La vall de Pedracastell ens atorga un clima privilegiat. Podem gaudir tant del mar com de la muntanya. Com vaig escriure i dir el dia de meva presa de possessió com a alcaldessa, som vila modernista, hereus de Domènech i Montaner, però també terra de pescadors, pagesos, comerciants i treballadors del tèxtil. Els canetencs i les canetenques estem acostumats a fer feina. Per això, no dubtem a arremangar-nos i posar-nos a treballar de valent, tocant de peus a terra com ens han ensenyat els nostres pares.

Sou coneguts per moltes coses…
I tant! El Canet Rock, la Fira Modernista de Canet, l’Aplec de la Creu de Pedracastell, els cargols amb ceba (riu)… També és un lloc que atrau bastanta gent coneguda amb interessos culturals, com ara actors, periodistes, artistes… Ara estem edificant un teatre municipal amb dues sales, de 142 i 256 butaques respectivament.

Com neix la seva vinculació amb la política?
Els meus dos avis van estar empresonats per ser republicans. D’aquí, amb molta prudència, els meus pares em van transmetre aquest sentiment de republicanisme, d’injustícia i d’orgull per la nostra cultura. En el moment que la meva empresa funcionava, un amic em va oferir un lloc a Esquerra l’any 2007. Tot just era l’època en què entrava amb força Oriol Junqueras i la veritat és que és un home que enganxa. Les seves idees, la seva passió… Ell va ser el meu referent.

“Els meus dos avis van estar empresonats per ser republicans i els meus pares em van transmetre aquest sentiment de republicanisme, d’injustícia i d’orgull per la nostra cultura”

Quines creu que són les mancances del municipi?
A Canet ens fan falta més serveis. De mica en mica ho estem aconseguint. El teatre municipal, per exemple, és un projecte amb més de quinze anys d’antiguitat, però és el nostre equip de govern qui l’ha tirat endavant. I quan el teatre estigui acabat, construirem un nou pavelló d’esports, necessari pel nostre municipi. També la indústria i la promoció del municipi és una mancança. Des de l’alcaldia intentem atraure indústria amb valor afegit, aquelles que no necessiten grans infraestructures però que aporten valor i ocupació de qualitat.

I les fites més importants que ha aconseguit des que és alcaldessa?
Hem pogut sanejar la Hisenda de nou milions de deute a tres. Ho hem aconseguit amb un gran esforç i no només gestionant el dia a dia, sinó plantificant bé el futur i mirant a llarg termini. També estem ‘espolsant l’estora’. És a dir, fent-ho tot transparent i net, corregint mals hàbits, atenent les necessitats de la ciutadania amb la màxima professionalitat… Canet és un municipi amb molt potencial i ho volem aprofitar. Disposem, per exemple, d’un laboratori únic al país, un centre de recerca i transferència en tecnologia tèxtil que és pioner en la recerca i el desenvolupament de teixits intel·ligents, com per exemple un teixit que cura a persones que han patit cremades. És genial tenir-los a Canet.

Quina és l’aposta de Canet per l’esport?
Fem una aposta ferma. No només per l’esport en si, sinó per l’associacionisme del poble. Canet és un municipi amb més de cent entitats, entre esportives i culturals. El pavelló se’ns ha quedat petit perquè hi ha molta demanda i les escoles també l’utilitzen. Ens agradaria que a les escoles, des de petits, els nens fessin un tastet de tots els esports que hi ha al poble. Amb el nou pavelló, ho podrem aconseguir i d’aquesta manera les escoles seran el planter dels clubs. També hem cobert la pista d’hoquei, hem instal·lat zones esportives a les platges, una pista de skate…

En definitiva, intenteu lligar-ho tot.
Exacte, pensem que si escoles, clubs, Ajuntament, empreses i ciutadania aportem alguna cosa al teixit que formem entre tots, prosperarem més i tindrem un teixit esportiu de més qualitat. És per això que vam crear la regidoria de Participació.

“Som terra de grans esportistes, com ara Pedrero o el malaguanyat Jordi Llopart i de clubs importants que porten amb orgull el nom de Canet arreu”

Canet també és llar d’esportistes d’elit…
Així és. Són exemple per tots els joves en el moment en què ens trobem. No només per la covid-19, sinó per la manca de valors generalitzada de fa uns anys ençà. També, l’esport, en concret l’atletisme, ha ajudat com a nexe d’unió amb els nens d’origen magrebí del poble. L’Ibrahim Ezzaydouni, per exemple, està lluitant per anar als JJOO de Tòquio. Dit això, aprofito per expressar el meu sentit record pel Jordi Llopart, un extraordinari corredor de marxa canetenc, medallista olímpic i una gran persona de la qual tot Canet se sent extraordinàriament orgullós.

Menció apart mereix Joan Pedrero, oi?
I tant! És tota una referència en el seu esport i per a tots nosaltres també, perquè fa marca Canet de Mar allà on va. I no podem oblidar-nos del Jordi Amat, exjugador de l’Espanyol que va sorgir del planter del Canet. O la judoka Marta Also, una de les millors d’Espanya. O de la jove tennista Carlota García Alonso. Els nostres clubs han assolit èxits a nivell nacional, com el club de billar i d’altres que apleguen molts esportistes i seguidors, com el futbol sala, patinatge o el futbol, club centenari que presideix una dona, la Glòria Ruiz.

Deia vostè que hi ha molta crispació en la política actual…
Ni s’ho imagina. Vaig haver d’estar de baixa i tot. Vaig ser diputada de la Diputació de Barcelona el mandat passat, i havia d’arribar a acords amb gent del PP, o de Ciutadans. Aquí a Canet, és impossible. És evident que entre membres de partits diferents, molts cops no pensem igual, però la política és dialogar i arribar a acords. Si jo ho veig blanc i tu negre, per què no intentar trobar un gris? Però si a l’altra banda no hi ha ningú per dialogar, és realment frustrant.

Té intenció de continuar un altre mandat?
Ho decidiré més endavant. Fa dos mesos hagués dit que no. Vaig haver de demanar la baixa perquè la doctora em va dir que el cos em faria parar. Vaig poder carregar piles i tornar amb força en comptes de deixar el càrrec. No vull que puguin amb mi. Si en Junqueras aguanta, jo també!

BLANCA ARBELL


Alcaldessa de Canet de Mar
Barcelona – 13 de gener de 1965
Divorciada
2 fills
Empresària

Trajectòria política
Presidenta comarcal d’Esquerra Republicana (2012 a 2016)
Consellera Comarcal de Joventut, Salut, Cultura i Consum (2013 a 2015)
Diputada a la Diputació de Barcelona (2015 a 2019)
Segon mandat com Alcaldessa de Canet de Mar (2015)

You may also read!

Pep Anglès, Present i futur del golf

El de Llavaneres (27/03/1993) és un dels jugadors de golf més destacats del panorama actual i ocupa la posició

Read More...

LES MARESMENQUES DEL BARÇA Marta Torrejón i Leila Ouahabi CAMPIONES D’EUROPA!

El FC Barcelona, i per extensió el futbol espanyol, va escriure diumenge passat 16 de maig unes de les

Read More...

ALBERT PLA – ALCALDE DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

És l’alcalde més jove del Maresme i l’únic que fa esport amb llicència federativa. Les seves tres passions són

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu