Sergi Llongueras s’ha proclamat recentment campió del món de Bici Trial al Mundial de Chengdu (Xina), tant individual com per equips. L’il·lustre veí d’Òrrius ens parla sobre la seva persona, els seus inicis i el seu llarg i exitós camí en el món del bici trial
Comencem pel final… Què se sent al guanyar un campionat del món de trial?
És quelcom increïble i molt especial. Sento una satisfacció immensa. Mai vaig pensar que podria acabar l’any d’aquesta manera, ja que a principis d’any em vaig operar del genoll i no aspirava a guanyar el Mundial.
Una operació que es va complicar… Com ha estat el camí fins al cim?
Ha estat molt dur, sobretot a nivell psicològic. Em van operar el dia 16 de gener i, a priori, era una operació senzilla de genoll que en dues setmanes em permetia reprendre els entrenaments. Al cap de dues setmanes, els metges em van dir que havia d’esperar uns altres 30 dies, ja que era un tractament innovador i, al no estar del tot recuperat, s’havia d’improvisar una mica…
Quan vas tornar a entrenar?
A l’abril, després de tres mesos de recuperació. No vaig poder planificar la temporada fins llavors. A més, seguia sentint una mica de dolor al genoll a l’hora de realitzar certs moviments, tant entrenant com en competicions, i vaig perdre una mica de confiança.
I, per si no fos poc, succeeix el greu accident que va patir teu company Eloi Palau…
Sí, va ser duríssim psicològicament. Aprofitant que estàvem a Itàlia per la segona prova del Campionat del Món, l’Eloi i jo vam fer una excursió als Dolomites i, al entrar en una cova, van explotar uns explosius de la Primera Guerra Mundial. L’Eloi va quedar molt mal parat, jo per sort només vaig patir una lleu lesió als ulls per les partícules despreses.
“Si he arribat on soc ara és en gran part gràcies al suport de la meva família”
Afortunadament, l’Eloi ja es troba perfectament…
Sí, de fet ell em va fer de motxiller en el Mundial. Aconseguir aquesta fita al seu costat i després d’un any tan complicat ha sigut una experiència molt emocionant i satisfactòria.
En haver guanyat el Mundial, has rebut el maillot amb els colors de l’arc de Sant Martí. Explica’ns aquesta anècdota.
La Unió Ciclista Internacional (UCI) atorga aquest maillot als campions del món de totes les disciplines del ciclisme, i ens dona el dret de competir amb ell durant tot l’any vinent. És un maillot molt prestigiós i és un honor per mi portar-lo.
Com et vas iniciar en el món del trial?
El meu tiet, Lluís Campmajó, ha fet trial durant gran part de la seva vida i ara fabrica bicicletes. Amb 5 anys em va construir una bicicleta per anar pel poble amb els amics i hi va posar el seu cognom. Llavors, en una activitat extraescolar, el monitor va reconèixer el cognom del meu tiet perquè de joves havien fet trial junts, i ens va portar a uns amics i a mi a fer unes proves.
El món és un mocador…
I tant! Primer vam provar BMX i Dirt Bike, però ens va semblar avorrit i vam provar amb el trial. Allà m’hi vaig enganxar.
Et vas enganxar al Bici Trial relativament tard, oi?
Sí, tenia 12 anys quan vaig provar el trial per primera vegada, i el vaig compaginar amb el futbol durant un any, fins que em vaig dedicar exclusivament al trial.
On vas jugar?
Primer a Òrrius i desprès a l’Argentona, perquè al poble ja no hi havia equips per nens de la meva edat.
Què va fer que et decidissis pel trial?
El que més em va agradar és que es tracta d’un esport on el teu màxim competidor ets tu mateix. Això em va aportar i em segueix aportant molt de creixement personal.
És difícil arribar a dedicar-se exclusivament al trial?
Sí, és un esport on no hi ha molts recursos ni molts diners. Per poder viure del trial has de tenir molt bons resultats, i per aconseguir aquests resultats cal dedicar-hi moltes hores als entrenaments. També cal tenir l’ajuda de patrocinadors i complementar-ho. Molta gent, quan acaba l’any de Júnior i se n’adona de tot l’esforç que ha de fer per guanyar-se la vida amb això, és quan ho deixa.
Quin paper ha tingut la teva família en la teva formació i la teva professionalització?
Han tingut un paper molt important, des del primer moment m’han ajudat moltíssim. Ells sempre han sabut que el trial és la meva passió i tant el meu pare com la meva mare m’han acompanyat sempre a les competicions. Si he arribat on soc és en gran part gràcies al seu suport.
En quin moment et vas adonar que eres capaç de ser un referent en aquest esport?
Jo crec que va ser quan vaig acabar l’últim any de júnior, amb 18 anys. Aquell any vaig ser subcampió del món júnior i vaig aconseguir entrar a diverses finals del Campionat del Món. Vaig pensar que si sent júnior era capaç de participar en finals de categoria Elit, quan finalment fos Elit i m’hi dediqués al 100% al trial podria aconseguir grans coses.
Com entrena un campió del món?
Tinc un entrenament molt complet. Entreno unes 20 hores a la setmana. Faig bicicleta de muntanya, de carretera, surto a córrer, nedo… També treballo molt al gimnàs per potenciar l’explosivitat. I, sobretot, moltes hores de bici de trial per treballar els aspectes tècnics, ja que calen moltes hores per perfeccionar els moviments i altres aspectes com l’equilibri.
Quins aspectes són claus per a ser un bon rider?
Crec que el més important és la disciplina. El trial requereix molt esforç i moltes hores d’entrenament per poder arribar a dalt. Després, sobretot pels que s’inicien, és clau no tenir por a sobre la bici i tenir confiança. Si tens por de caure o no confies en els teus moviments, és molt complicat progressar.
“Per poder viure del trial has de tenir molt bons resultats. Es tracta d’un esport on el teu màxim competidor ets tu mateix”
I quant als aspectes tècnics?
És molt important l’equilibri i la força explosiva.
Això és innat?
En una petita part sí, però crec que el 90% és esforç i entrenament i el 10% restant és talent, que és el que s’acostuma a veure en els nens i nenes joves. També hi ha aspectes com la força explosiva que són innats depenent del tipus de fibra muscular que predomina en cadascú, però al final tot s’entrena i per arribar a la perfecció no hi ha més secret que el treball.
El Bikepark La Poma és un referent que tenim molt a prop, a Premià de Dalt… Et podem trobar allà entrenant?
Sí, hi vaig molt. En disciplines de salt com el Dirt Bike o el BMX es tracta d’un referent mundial.
El teu pare va fundar l’Escola de Trial d’Òrrius….
Sí, la va fundar un cop jo ja havia començat a fer trial. Vam anar construint poc a poc un camp de trial i va arribar un moment que vam veure que podíem fer una escola. Vam agafar professors, vam anar ampliant el camp i posant més equipament… i fins avui.
D’allà ha sortit també una altra campiona del món, la Laia Esquís…
Sí, és tot un orgull que el poble tingui dos campions del món de trial. D’una banda perquè un d’ells sóc jo (riu)… I, sobretot, perquè ens sentim orgullosos del nostre poble i ens agrada que Òrrius es doni a conèixer gràcies a nosaltres. Conec a la Laia des que va començar i li he fet de professor durant molt de temps. Té molt talent i ho dona tot als entrenaments. Si continua així, tindrà un gran futur i arribarà molt lluny.
Què és per a tu Òrrius?
Doncs per a mi representa el lloc perfecte per entrenar. És un poble envoltat de muntanya, on hem pogut construir el camp de trial sense cap problema. A més, és un poble petit, on tothom em coneix, i em sento molt orgullós de ser d’aquest poble i poder compartir el que he aconseguit amb tothom.
Tens algun projecte en ment a curt termini?
A part de continuar competint i estar al màxim nivell, vull contribuir a atraure a atraure audiència perquè conegui i s’aficioni al trial a través de mi i dels meus vídeos, que comparteixo a les xarxes socials. Crec que aquest esport no té la repercussió que es mereix.
Per què creus que no està tan arrelat?
Penso que és perquè és un esport molt complicat, on costa molt millorar i que no tothom pot practicar un diumenge per passar l’estona. A més, crec que els formats en què es ven el trial no són els més adequats. És un esport molt espectacular i crec que s’haurien de fer més esdeveniments, no només unes poques competicions a l’any, i que poguessin assistir els millors del món i vendre-ho com el que és: tot un espectacle.
I… un cop deixis de competir?
M’agradaria continuar en aquest món, encara no ho tinc del tot clar però m’agradaria tenir la meva pròpia marca de roba esportiva. El que sí tinc clar és que no vull treballar de 9 a 5 en una oficina, vull tenir el meu propi projecte.
A banda de la competició, estudies Enginyeria Mecànica al Tecnocampus de Mataró.
Sí, és quelcom que m’aporta un creixement personal molt gran, no només pel meu futur sinó per treballar també a nivell intel·lectual, no només físicament. L’enginyeria és un camp que m’agrada molt i que crec que serveix per quasi tot.
Com compagines els estudis amb la competició al més alt nivell?
És molt complicat compaginar-ho perquè hi ha èpoques de l’any on viatjo molt i és molt difícil assistir a classes, estudiar, fer exàmens, etc. El que acostumo a fer és matricular-me de menys assignatures de les habituals per no tenir tanta càrrega de treball.
T’agrada viatjar? Què t’aporta?
Sí, m’agrada viatjar, tot i que el fet de viatjar per competicions no se sembla gaire al que és habitual i no acostumo a tenir gaire temps per fer turisme. M’agrada molt veure món perquè acostumo a viatjar amb amics i companys de professió i conec llocs i persones genials gràcies al meu esport.
Què t’agrada fer més enllà de la bicicleta?
Gairebé totes les meves aficions estan relacionades amb l’activitat física. Quan estic fora de temporada m’agrada fer snowboard, surf, cliff diving… I també escoltar música.
Tot un campió del món!
Perfil
Sergi Llongueras Campmajó
17 de juliol de 1996 · Òrrius · 1,76 m · 75 kg
Palmarès
Júnior
Subcampió del Món
3r del Món per equips
Subcampió d’Europa
Campió d’Espanya
Campió de Catalunya
Elit
2018:
Subcampió del Món
Campió del Món per equips
3r General Copa del Món
Campió d’Espanya
Campió de Catalunya
Campió de Copa Catalana
Premi a millor ciclista català de l’any
2019:
Campió del Món
Campió del Món per equips
3r d’Europa
