Connect with us

Bàsquet

Carles Duran, entrenador del Club Joventut de Badalona

Quins records li porta fer aquesta entrevista al pavelló Paco Martin de Vilassar de Mar?

Molt bons. Molts llunyans, per desgràcia (riu), però molt bons. He passat gairebé tots els dies aquí des dels 14 anys fins als 20. Recordo sortir a les cinc de l’escola i venir directament aquí a entrenar. A partir dels 15 anys ja vaig ser entrenador i per tant m’hi passava moltes més hores. Els meus millors amics els he conegut aquí i per tant són meravellosos records d’aquest pavelló. És un lloc que fa poble i jo em sento molt de poble.

Per vostè, el Bàsquet VDM és part de la seva família…

Sí, ha format part del que jo sóc. A més, per una situació personal, passava més hores aquí que a casa meva. La meva mare treballava i on jo estava controlat era aquí, al club i al pavelló. Ha marcat molt la meva vida, no només professionalment sinó que m’ho ha ensenyat quasi tot.

Va néixer a a Barcelona…

Sí, a l’Hospital Lourdes, que ja no existeix, però als tres dies ja estava a Vilassar.

“A Vilassar de Mar ho tinc tot. No hi ha res que em faci moure d’aquí”

“A Vilassar de Mar ho tinc tot. No hi ha res que em faci moure d’aquí”

Parli’ns dels seus pares…

El meu pare, que per desgràcia ja no hi és, es dedicava a la banca. Després va canviar de sector. La meva mare, que em va marcar més, va ser subcampiona d’Espanya de gimnàstica rítmica, va estar a punt d’anar als JJ.OO. de Montreal 1976 però va quedar embarassada d’un noi que es diria Carles Duran un any abans dels Jocs (riu). Ara treballa als Jesuïtes de Sant Ignasi. Tota la vida ha sigut professora i entrenadora de gimnàstica rítmica. A casa meva, el món de l’esport ve de part de la meva mare. Ella m’ha inculcat una forma de ser i de fer, sobretot en l’esport.

Té germans?

Sí, tinc germans varis, ja que els meus pares estan separats, però el meu germà de sang és l’Albert. És sis anys menor que jo. L’esport sempre ha sigut molt important per ell. És un fanàtic del Barça de futbol i un hooligan del Joventut de Badalona. A vegades, quan perdem, s’enfada amb mi!

Qué curiós és el destí, ara vostè és l’entrenador de la Penya…

Sí, circumstàncies de la vida. Ell em diu que és més de la Penya que jo (riu).

On va començar a estudiar?

A l’Escola Pérez Sala de Vilassar de Mar fins a 8è d’EGB, on ara estudia el meu fill petit. D’allà vaig estudiar dos anys a la Salle Comtal i després vaig tornar a l’Institut de Vilassar.

Per què el bàsquet i no altres             esports?

Amb cinc anys vaig fer una mica de futbol, però hi va haver una persona que va crear la Tortuga Esportiva, una mena d’escola multiesports, molt més focalitzada en el bàsquet. A l’any d’existir va ser absorbida pel Bàsquet Vilassar. En aquella època, el Bàsquet Vilassar només tenia equip sènior, júnior i juvenil, però no tenien base. Va ser a través d’aquella escola quan vaig començar al bàsquet i fins ara.

Era base…

Sí, jo era petit i molt ràpid, qui pujava la pilota…

“La passió per l’esport em ve de part de la meva mare. Ella m’ha inculcat una forma de ser i de fer”

“La passió per l’esport em ve de part de la meva mare. Ella m’ha  inculcat una  forma de ser i de fer”

La seva vida canvia quan el fitxa el Joventut…

Amb 19 anys em vaig retirar del bàsquet havent jugat només a Vilassar. L’entrenador del sènior, Martí Cabrera, em va proposar ser el seu ajudant quan em vaig lesionar del dit i vaig quedar fora de la pista per tota la temporada. Set o vuit partits després, ell va deixar l’equip i em va dir que me n’encarregués jo. Per tant, vaig passar a entrenar els meus amics!

Però…

L’últim any notava que necessitava un canvi, necessitava millorar. Vaig estar durant un any veient entrenar el Miquel Nolis, que entrenava al Sant Josep de Badalona, l’equip vinculat al Joventut. Al final d’aquella temporada es va trencar la vinculació entre el Sant Josep i la Penya i ell va fitxar per la Penya. Em va oferir ser el seu ajudant júnior del Joventut.

I així, 15 anys a Badalona…

Sí, quinze anys a la Penya, vinculat en diversos equips, fins que vaig marxar a València com a ajudant de Velimir Perasovic.

Com va ser l’experiència?

Molt enriquidora. La meva formació va créixer molt. Vaig tenir la gran sort d’estar al costat de grandíssims jugadors i de molt bons entrenadors, com Aíto García Reneses.

El va marcar l’Aíto?

Sí, ell va ser la persona que em va donar l’oportunitat d’estar en un equip professional, però especialment ell va marcar molt la manera de fer del Joventut, del bàsquet espanyol i europeu en general. En la seva segona etapa del Joventut, que jo vaig viure, va apostar fort pels jugadors joves com Rudy Fernández, Ricky Rubio… Amb ell vam tornar a ser competitius. Molts entrenadors d’avui en dia, copiem i ens reflectim en l’Aíto.

Ricky Rubio ha estat el talent més important que ha tingut a les seves mans?

Bé, seria egoïsta dir que he tingut el Ricky. He estat al costat d’ell, però mai l’he entrenat. He entrenat grans talents com  David Jelinek, Pau Ribes, Marko Todorovic… Entre aquests dos últims estaria el jugador amb més talent que he entrenat.

El València va ser el seu primer equip com nàxim responsable…

Sí. Després de Reis de l’any 2014 van destituir Perasovic i jo vaig agafar l’equip. Vaig estar els tres primers partits ‘a prova’ i els vam guanyar tots, així que em vaig quedar fins a final de temporada. En acabar, torno a ser l’ajudant perquè entra Pedro Martínez.

“Aíto García Reneses em va influir molt. Els entrenadors d'avui dia el copiem i ens reflectim en ell”

“Aíto García Reneses em va influir molt. Els entrenadors d’avui dia el  copiem i ens reflectim en ell”

I després, cap a Bilbao!

Sí, el València em va oferir renovar contracte com a ajudant, però Sito Alonso va marxar al Barça i va deixar lliure la banqueta del Bilbao.

Quant de temps va estar al País Basc?

Un any i mig. Al novembre de la segona temporada em van destituir. Vaig marxar pensant que no entrenaria mai més i vaig tornar a Vilassar… I al febrer de 2019, el Joventut em va fer una oferta per agafar l’equip.

Com estava la Penya en aquell moment?

Estava penúltima i amb una situació econòmica molt greu. Quan arribo perdem els primers cinc partits consecutivament… Però a partir de l’última derrota, vam guanyar nou de deu partits i ens vam salvar. I el Bilbao va baixar.

Què és la Penya per a vostè?

Com a entrenador professional, la Penya és on ho he après gairebé tot, i és el club que em dóna l’oportunitat d’estar a l’elit del bàsquet. Considero que el Joventut és un club diferent de la resta. És un club veritablement de bàsquet. És veritat que necessitem diners, com tothom, però el valor fonamental és fer créixer jugadors i entrenadors de la casa. Pocs clubs poden dir això en el món. És un club que amb aquesta filosofia ha guanyat títols importants, com una Eurolliga amb vuit jugadors de la casa.

O el més important no és guanyar o perdre?

No diria tant com això, ja que a l’elit, per desgràcia, se’ns valora molt per si guanyem o perdem, però el fet d’haver estat a València o a Bilbao, clubs on sí que els resultats són el factor determinant, m’ha fet veure que al Joventut no és només guanyar sinó la manera de guanyar.

Quina és aquesta filosofia del com?

Jugar un bàsquet atractiu, amb gent jove, de la casa… Al cap i a la fi, l’aficionat que va a l’Olímpic no només vol guanyar, sinó guanyar amb uns certs valors que representin el club. Particularment, m’emmirallo en el Barça de Puyol, Xavi, Iniesta, Messi i companyia: no és només guanyar, sinó la manera de guanyar, fer-ho amb gent de la casa i que representin els valors d’un club… i que la gent recordi aquests jugadors.

Creu que això s’ha perdut?

Sí, sobretot per circumstàncies econòmiques. El fet que el jugador europeu tingui els equips grans i l’NBA tan a prop fa que els grans jugadors es perdin per gegants europeus i per Amèrica. Penso que el Joventut ha de tornar a recuperar aquesta essència.

Veu l’NBA?

Poc, m’agrada veure jugadors i coses puntuals, però m’agrada molt més l’Eurolliga que l’NBA.

Podeu competir contra el Barça i el Madrid, o és impossible?

Podem en moments puntuals. Per exemple, l’any passat vam guanyar al Barça, però en línies generals és molt difícil competir contra ells per pressupost. Al final fa que tinguin plantilles plenes d’estrelles i, per tant, en una lliga regular, o en un play-off a 5 partits, és molt complicar poder guanyar més d’un partit seguit.

“La Penya és el club que m’ha donat l’oportunitat d’estar a l’elit del bàsquet. El Joventut és diferent de la resta, un club veritablement de bàsquet”

“La Penya és el club que m’ha donat  l’oportunitat d’estar a l’elit del bàsquet. El Joventut és diferent de la resta, un club veritablement de bàsquet”

Què va significar per a vostè l’experiència com a seleccionador nacional sub-17?

Per una banda, il·lusió. El Mundial va ser a Dubai, una experiència meravellosa. Vam tenir un grup de jugadors que molts d’ells ara estan a l’elit. La llàstima va ser que vam perdre la semifinal contra Austràlia a la pròrroga, i el tercer i quart lloc el vam perdre amb Sèrbia. Tot i així, va ser una experiència molt enriquidora com a entrenador perquè vaig ser capaç de veure moltes maneres diferents d’entendre el bàsquet arreu del món.

Espanya és campiona del món de bàsquet…

Està clar que el bàsquet espanyol i català dels últims anys té un nivell extraordinari. Històricament, Espanya sempre ha fet bons papers en competicions, però ara és una de les favorites en totes les competicions per endur-se alguna medalla. A més, hi ha jugadors espanyola extraordinaris arreu del món.

Aquí, al Maresme, podem presumir d’en Ricky…

Hem de presumir d’en Ricky! Ja no només com a jugador, que és un talent extraordinari. És una persona diferent, molt propera, molt normal i que transmet uns valors molt importants per a tots els nens i nenes que s’iniciïn en qualsevol tipus d’esport.

Què li agrada fer quan desconnecta del bàsquet?

M’encanta estar amb la meva família. Tinc dos fills encantadors i passo molt poques hores amb ells perquè el meu dia a dia no m’ho permet. També m’agrada estar amb els amics de tota la vida. I una altra cosa que envejo quan no estic al poble: poder passejar per Vilassar. M’agrada moltíssim i m’ajuda a relaxar-me.

Què vol dir Vilassar per a vostè?

Vilassar és casa meva, Vilassar és la família, els amics, la tranquil·litat… És un poble petit però gran alhora. Tenim Mataró i Barcelona al costat i tenim una gran qualitat de vida. Com a Vilassar, enlloc.

Vagi on vagi, sempre torna a Vilassar…

Sí. València és una ciutat meravellosa, i Bilbao és sens dubte el lloc on aniria a viure si no pogués viure a Vilassar, però a Vilassar ho tinc tot. No hi ha res que em faci moure de Vilassar de Mar.


Trajectòria

1998-2003

Joventut de Badalona.

Categories inferiors.

2003-05

DKV Joventut (ACB), Copa del Rei i ULEB Cup. Entrenador ajudant d’Aíto García Reneses

2005-06

CB Prat EBA

2006-07

CB Prat LEB 2

2007-08

DKV Joventut Cadet

2008-09

DKV Joventut (ACB), Copa del Rei i Eurolliga. Entrenador ajudant de Sito Alonso

2009-10

DKV Joventut (ACB) i Eurocup. Entrenador ajudant de Sito Alonso i de Pepu Hernández

2010-14

CB Prat LEB Plata

2014

València Basket (ACB). Entrenador ajudant de Velimir Perasović

2015

València Basket (ACB). Entrenador principal

2015-2016

València Basket (ACB). Entrenador ajudant de Pedro Martínez Sánchez

2016-2017

Bilbao Basket (ACB).   Entrenador principal

2018-Actualitat

Club Joventut de Badalona (ACB). Entrenador principal

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Bàsquet