Cristina Nogué: Talent emergent

In Reportatge, Waterpolo

La de Sant Pol, campiona del món júnior de waterpolo

Tímida, però somrient, impressiona per la seva altura i corpulència. Només porta sis anys practicant el waterpolo, sempre al CN Mataró, i ja està entre les millors de la seva edat. Sempre amb Sant Pol com a bandera.

Algun precedent a la família lligat al waterpolo?
No, el meu pare i la seva família, que són de Calella, sempre han estat pescadors. Curiosament tan el meu pare com la meva mare havien fet bàsquet. Jo vaig néixer a Barcelona, però al cap de poques hores ja era al poble, on ha transcorregut tota la meva vida. Aquí vaig estudiar a l’Escola Sant Pau i després a l’Institut

Un treball dur ser pescador…
Molt sacrificat! Cal matinar molt, estar moltes hores a la mar. Jo estimo la mar, la platja, però no m’ho passo tan bé dins d’un vaixell.

Com arribes al waterpolo?
Per unes circumstàncies una mica especials. En realitat vaig començar a fer natació sincronitzada al CN Calella quan tenia set anys. Em vaig apuntar a un Casal d’estiu perquè també hi anava una amiga de la meva edat. I amb la broma vaig estar cinc anys fent sincronitzada, fins als dotze anys. I ho vaig deixar.

Per què?
La meva tieta volia que el meu cosí fes waterpolo, ell no ho veia clar i jo li vaig dir, doncs jo sí que vull. Vaig venir a provar un dia aquí, al CN Mataró, i m’hi vaig quedar. I això que pràcticament no coneixia ni les regles, però m’ho vaig passar molt bé en els entrenaments que fèiem amb Pau Cardenal i ho vaig trobar molt interessant.

Així, de cop?
Em va agradar el waterpolo perquè venia de fer uns entrenaments molt estrictes amb la natació sincronitzada, molt estressants i, la veritat, no gaudia. El waterpolo el vaig trobar més divertit, més social, hi estava més a gust.

Als seus 18 anys acabats de fer, la jugadora del CN Mataró torna d’Israel amb una medalla d’or en la seva primera convocatòria amb la selecció nacional

T’inicies molt tard en el waterpolo…
Al principi em va costar agafar la dinàmica del joc, però en començar com a boia no es requeria tenir tanta visió del joc. En arribar al CN Mataró era la més gran físicament i des del principi vaig començar sent boia. La veritat és que va ser una sort entrar al Mataró perquè hi havia un grup de noies molt bo i ens ho passàvem molt bé, érem molt amigues i això va ajudar moltíssim al fet que m’integrés. Cada dia m’aixecava amb ganes d’anar a entrenar i jugar.

Quants dies entrenaves?
Diàriament, de vuit a deu de la nit. I encara que l’aigua està climatitzada, a l’hivern, a l’aire lliure, fa un fred que pela. Sortíem corrent de l’aigua i ens n’anàvem a la sauna! També he d’agrair l’esforç dels meus pares, que s’han sacrificat molt per mi.

En quin equip vas començar?
En l’infantil de segon any, després cadet de primer any i quan era cadet de segon vaig entrar becada en el CAR de Sant Cugat.

Et va canviar la vida el CAR?
Totalment, perquè em quedava a estudiar i dormir allà de dilluns a divendres. Durant el meu segon any al CAR entrenava als matins allà i a les tardes a Mataró. A Sant Cugat tenia d’entrenador a Jordi Valls.

“Estimo molt el meu poble. Necessito estar a Sant Pol, amb la família, els amics, per ser feliç del tot”

Quan vas debutar en el primer equip del Mataró?
Aquesta serà la quarta temporada. El meu primer partit el vaig jugar amb 15 anys, quan Marina Zablith es va fer càrrec de l’equip. Ella també era l’entrenadora del juvenil, així que em coneixia molt bé.

Què vas sentir quan vas debutar?
Molta admiració per totes les meves companyes, perquè les admirava; a Marta Bach, Helena Lloret… totes em van ajudar molt a integrar-me i em van ensenyar moltes coses positives per millorar el meu joc. Al principi tenia molt pocs minuts en el primer equip, però la Marina em demanava que els jugués amb la màxima intensitat i concentració, que donés el millor de mi mateixa. Era una època en la qual durant un cap de setmana podia arribar a jugar fins a tres partits.

T’agrada fer de boia?
Sí, és una posició de força i m’hi sento molt còmode.

Fa dos anys vau ser campiones de Lliga per primera vegada en la història del club.
Érem primeres quan es va decretar l’estat d’alarma a causa de la COVID i la Federació ens va atorgar el títol a mitjan temporada. Ens en vam assabentar quan estàvem confinades a casa. Ens hauria agradat guanyar-ho jugant tots els partits, però va ser igual de meritori.

La temporada passada us vau quedar amb la mel als llavis…
Sí, perquè vam guanyar quatre subcampionats: Lliga, Supercopa, Copa LEN i Copa de la Reina. Enguany ja ens hem tret la primera espina.

Sí, la Supercopa…
Guanyar-la a la piscina del Sabadell, el nostre màxim rival, sempre és molt especial. Aquest és el nostre objectiu com a equip, intentar guanyar-ho tot.

“Soc molt exigent amb mi mateixa, forta i intento donar el millor a l’aigua. Visc el waterpolo amb molta intensitat”

Quin rol tindràs aquesta temporada a l’equip?
Encara hem de veure-ho perquè pràcticament no he pogut entrenar a les ordres de Dani Ballart. He estat gairebé dos mesos concentrada amb la selecció preparant el Mundial júnior d’Israel.

Dos mesos!
Sí, sota les ordres de Jordi Valls, el seleccionador que ha estat el meu entrenador en el CAR, així que em coneix molt bé. Vaig anar al mundial com a segona boia de l’equip. Vaig jugar molts minuts en els partits contra rivals més assequibles i en els més difícils vaig jugar defensant. En la final, on guanyem a Grècia de cinc gols de diferència, sí que vaig tenir més presència ofensiva.

Què significa per a tu ser campiona del món?
És que m’aixeco cada dia i no acabo de creure-m’ho encara! Ha estat el premi a un treball molt dur. Pensi que ens vam concentrar al setembre; dues setmanes d’entrenaments a Sierra Nevada, dues més al CAR i ja per al Mundial. Un mes llarg preparant-nos per a la cita.

“Quan em desperto als matins encara no m’ho crec”

Com et defineixes com a jugadora?
Molt exigent amb mi mateixa, forta i donant el millor de mi a l’aigua. Visc el waterpolo amb molta intensitat.

Jugues amb la millor generació de waterpolistes espanyoles de la història…
Així és, les millors. Un orgull i una sort entrenar, jugar i aprendre amb elles. L’Anni, la Marta, etcètera, medallistes olímpiques, campiones del món, d’Europa… Només entrenant amb elles ja n’aprens, perquè tenen una enorme experiència.

Quins són els teus objectius ara?
Primer, tenir més minuts al Mataró, ser una jugadora important per Dani Ballart. I a partir d’aquí continuar creixent i arribar a la selecció absoluta, per descomptat.

Què et demana Ballart?
Per sobre de tot, seguir la tàctica, les seves instruccions. I després, jugar amb personalitat, no tenir por de tirar a porta, ser atrevida en el joc.

Has tingut o tens una referència?
Marta Bach, sens dubte. M’agraden totes, eh?, però ella és especial per a mi. M’agrada com entrena, com juga i com exerceix de líder. A mi m’ajuda molt, em sento molt emparada pels seus consells.

Continues estudiant…
Sí, vaig a l’Autònoma, a Bellaterra, on estudio Publicitat i Relacions Publiques. Ara visc a Mataró, en un pis que té el club, i hi vaig amb autobús.

Sant Pol segueix present a la teva vida…
I tant! És el millor poble del món. Sempre que puc estic a Sant Pol amb la meva família, els meus amics, a la meva casa de tota la vida. M’encanta la gent, conec a tothom i em sento molt a gust. Sant Pol forma part de mi, de la meva vida i necessito estar al meu poble…

Ara tenen a una campiona del món…
Molt agraïda per les mostres d’afecte que m’han donat. Tothom m’ha felicitat pel carrer i jo, molt feliç de poder representar Sant Pol.

OPINIÓ


DANI BALLART Entrenador CN Mataró

Per primer cop aquesta temporada, ara que ja està incorporada després del Mundial, podré entrenar amb ella. És una jugadora de molta envergadura i força, però té poc passat waterpolístic a la família i només porta 5 anys practicant-ho. Aquest és un desavantatge que haurem de posar fil a l’agulla.

L’entrenarem a la posició de boia aprofitant els dos miralls de nivell internacional que té davant com son la Vivian i l’Anna Timofeeva. Té un xut molt potent des del perímetre exterior així que veuré al llarg de la temporada com la puc encaixar dins l’esquema a nivell de joc. Pot ser que jugui de boia o cobridora de boia. El que està clar és que fem una aposta de futur amb ella per les qualitats que li veiem, però haurem de treballar també el seu aspecte psicològic per endurir-la de cara futur.

You may also read!

ANNA CAULA – Secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya

Com va ser la seva infantesa, relacionada amb l’esport? Jo vaig començar, com molts nens i nenes, fent esport

Read More...

1991 ILURO HOCKEY CLUB 2021

30 anys del primer i únic club del Maresme d’aquest esport olímpic L’Iluro Hockey Club és l’únic club de

Read More...

Ona Castellví – Campiona d’Europa amb Espanya

TOTA UNA VIDA SOBRE RODES L’Ona va néixer, com aquell qui diu, amb uns patins sota el braç. Ha

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu