Edu Calle, jugador d’handbol, és tot un exemple d’esforç i superació. Format a les files del FC Barcelona, el jove esportista de Mataró compagina l’handbol professional amb la carrera de Medicina, que estudia presencialment. Ha superat satisfactòriament una greu lesió de genoll i ara juga al CB Benidorm, equip de la Lliga ASOBAL, on busca fer-se un lloc entre els més grans.
T’has criat a Mataró…
Sí, he viscut a Mataró tota la vida.
Parla’ns de la teva família.
Tinc una germana, jo soc el petit. Pel que fa als meus pares als meus pares, tots dos es dediquen a la mateixa branca laboral: són comercials.
On vas estudiar?
Primària al Col·legi Sant Josep Franciscans, a Mataró. Després, el batxillerat a l’Escola Blume.
Vas estar-hi intern?
No, venia cada dia a casa.. Sortia a les 5 del matí de casa per esmorzar allà. Després, entrenava i feia classe. Finalment dinava i anava a la Ciutat Esportiva per entrenar de nou. Arribava a casa sobre les vuit de la tarda.
El teu primer esport no va ser l’handbol…
No, vaig començar amb el bàsquet i després futbol, al Mataró i al Vilassar de Mar.
I, a la tercera, la vençuda!
Sí! Amb onze anys vaig començar a compaginar el futbol i l’handbol, però quan vaig haver de decidir el cor em va portar cap a l’handbol.
“Arribar al Barça amb tretze anys va ser determinant en la meva formació”
Vas fitxar pel Barça…
Després de dos anys a La Roca, amb tretze anys arribo al Barça. Va ser increïble. Vaig aprendre moltíssim: a competir, a ser professional… Com he comentat abans, quan estàvem a la Blume vivíem com professionals, i només teníem 17 anyets. Això em va obligar a ser una persona molt organitzada, disciplinada i treballadora.
Has estat peça clau de la selecció espanyola sub-16 i sub-18.
Vaig ser el capità d’ambdues seleccions, i vam aconseguir un cinquè lloc al Campionat d’Europa. Per mi era una il·lusió absoluta anar convocat a la selecció.
La lesió, però, et va frenar en sec.
Amb el Barça B em vaig trencar els creuats del genoll, i també em va afectar el menisc. En definitiva, una destrossa. Donada la gravetat de la lesió m’ho vaig prendre amb calma, i vaig estar onze mesos sense jugar.
I vas marxar del Barça…
Quan em vaig recuperar sabia que, per tornar al meu nivell, necessitaria minuts, i el Barça no me’ls garantia. Així doncs, vaig fitxar pel Sant Martí Adrianenc, de Segona Divisió, on vaig ser màxim golejador.
A final de temporada, reps la trucada de Benidorm.
Una oportunitat d’or, ja que estem parlant d’equip de la Lliga ASOBAL, la màxima categoria.
Vius sol a Benidorm?
Comparteixo pis amb dos companys d’equip. Hi estic molt a gust.
Com valoraries fins ara la temporada a nivell esportiu?
Som un equip molt nou, hem arribat 10 jugadors aquest estiu. A nivell individual tenim plantilla per estar entre els quatre primers. No estem al lloc on volem a la classificació però de ben segur que a llarg termini aconseguirem consolidar-nos com un dels equips de la zona noble de la taula.
I a nivell personal?
Soc el més jove de la plantilla, i encara que de moment no tinc tots els minuts que m’agradaria, sento que per mi és un any d’aprenentatge i d’adaptació a la lliga, a l’equip i a la ciutat.
Compagines l’esport professional amb una carrera universitària, i no qualsevol…
Aixi és, estudio Medicina a la Universitat Miguel Hernández. Sé de la dificultat que això comporta, però he après a ser una persona molt organitzada i disciplinada, i ho estic portant prou bé.
Handbol, medicina… o potser les dues? Com veus el teu futur?
Em queden tres anys de carrera, així que segur que en els propers tres anys seguiré amb la fórmula que estic fent servir fins ara. Treballo de valent per millorar i ambiciono fer-me un lloc, qui sap, dins d’un equip de Champions en els propers anys. Si quan acabi la carrera veig que ja he assolit el meu sostre com a jugador i no arribo al nivell Champions, potser em plantejo dedicar-me exclusivament a la medicina, que m’apassiona tant com l’handbol.
Com hem dit, un exemple a seguir.
PALMARÈS
Eduardo Calle Redondo
3 de maig de 2000
Posició: Lateral esquerra
Altura: 190 cm
Pes: 93 kg
✦ FC Barcelona (2013 – 2020)
Campió d’Espanya infantil, cadet i juvenil
✦ Sant Martí Adrianenc (2020 – 2021)
Máxim golejador 1a fase Divisió d’Honor
Plata masculina (101 gols en 18 partits)
✦ Selecció Espanyola
– 5è Classificat Campionat d’Europa Juvenil de Croàcia (2018)
– 17 partits oficials en categoría Promeses i 18 en categoría juvenil
