Connect with us

Mataró

El triomf de la constància

Albert Ramos

El millor esportista de Mataró del 2016 parla per Esportiu Maresme abans de posar rumb a Wimbledon. La seva victòria davant el número 1 del món, Andy Murray, i la final jugada a Montecarlo, li han donat visibilitat internacional. Després de Rafa Nadal és un dels millors tennistes espanyols del moment.

Als12 anys amb José Díaz
quam, occaturi

Què va fer que un nen de pocs anys es decantés pel tennis i no pel futbol o el bàsquet, per exemple?

Pot dir-se que sóc ‘fill’ del Club de Tennis Mataró. Els meus pares, Guzmán i Leonor, jugaven allí i de fet es van conèixer en el club. Es va convertir en la meva altra llar. M’hi passava passava dies sencers jugant, a tennis, frontó, a tot… Vaig començar a l’escola de tennis als cinc anys. I fins ara…

Sempre tennis?

Als nou anys, segurament influenciat pels meus companys de col·legi, el Valldemia de Mataró, on també va estudiar Aleñá, em vaig passar al futbol. Recordo que ja a final de la temporada em van donar una puntada molt forta i vaig decidir que el futbol no era per mi. Vaig tornar a agafar una raqueta i als onze anys ja vaig guanyar el Campionat de Catalunya Aleví.

“Pot dir-se que sóc fill del CT Mataró. Allà va transcórrer la meva infància i vaig aprendre a jugar a tennis”

Va ser aquí on et vas adonar que tenies un bon nivell per arribar lluny en el món del tennis?

Sí, segurament sí. Ja estava entre els quatre millors alevins de Catalunya i me n’adonava que era superior a la gran majoria de nens, potser perquè jo em dedicava més a competir.

Qui era el teu ídol en aquella època?

El meu pare seguia molt Sergi Bruguera, però jo vaig començar a fixar-me en tennistes com Alex Corretja, Albert Costa, Carles Moyá… Aquesta va ser la generació de jugadors que més em van influir.

“Em va fer molta il·lusió ser triat millor esportista de Mataró. Feia temps que volia ser-ho”

Quin torneig va marcar un abans i un després en els teus inicis?

A més dels campionats de Catalunya que vaig conquistar sent aleví i infantil, vaig guanyar dos tornejos europeus amb 16 anys i la Banana Bowl amb 18 anys. A aquesta edat vaig arribar ser el 9 del món en el rànquing ITF. També en cadet estava entre els millors, però no vaig poder jugar la Copa del Món d’aquesta categoria amb Espanya perquè van seleccionar abans a Roberto Bautista, Pere Ribas i Javi Garrapiz

Finalista a Montecarlo 2017

Creus que en alguna fase de la teva carrera et vas quedar estancat?

Sí, vaig patir molt en el trànsit de cadet i juvenil al professionalisme. De fet, amb vint anys, em van entrar tants dubtes sobre el meu futur que vaig estar un mes sense jugar, convençut que no volia seguir jugant. Segurament va ser com a conseqüència de la meva immaduresa en aquella època.

“Nadal  té una concentració, una intensitat, força i energia que és d’un altre món”

Què et va fer canviar d’opinió?

Va ser un cúmul de circumstàncies. Vaig deixar d’entrenar on solia fer-ho, vaig tornar a fer-ho prop de casa, en el CT La Genera i aquí vaig començar a entrenar amb José Díaz, que havia estat el meu entrenador des de petit. Ell em va ajudar a fer un gir total a la meva carrera, a la meva professió.

Què et va donar José Díaz?

Em va treure la pressió que jo mateix em posava sense necessitat. Em va ensenyar a relaxar-me, a ser més positiu, em va donar l’afecte que necessiten tots els jugadors que practiquen un esport individual tan dur i exigent com és el tennis. Tot això va fer que madurés, que tingués la constància necessària i que treballés de valent.

Va fer efecte…

Amb 20 anys vaig començar la temporada sent el 400 del món i aquellmateix any vaig acabar el 160. Un progrés molt gran

És cert que et vas posar a estudiar?

Durant aquella època la meva xicota em va ajudar a acabar els estudis, perquè a mi em van fer fora de l’FCF quan vaig acabar primer de batxillerat. Va haver-hi canvi de president i em van deixar una mica tirat. Estava en el CAR i això m’anava molt bé per estudiar. Em vaig posar a fer-ho a distància, però no em va anar gaire bé. Gràcies a la meva xicota i al meu pare vaig tornar a concentrar-me en els estudis per treure’m la pressió del tennis. En acabar la selectivitat em vaig apuntar a fer el primer curs d’empresarials a la UOC. En aquesta època va coincidir que vaig començar a jugar molts tornejos, les coses em van començar a anar molt bé i mentalment ja em resultava molt complicat compaginar-ho. Així que ho vaig deixar.

“Amb vint anys, em van entrar tants dubtes sobre el meu futur que vaig estar un mes sense jugar”

Quan vas començar a veure que tenies futur per endavant?

Ja en el 2012 em vaig posar el 38 del món, després de guanyar partits importants, però és veritat que quan vaig arribar als quarts de final de Roland Garros l’any passat, on vaig perdre amb Wawrinka, vaig sentir que tot l’esforç i el treball de tants anys havia valgut la pena.

...i la final de Montecarlo, on vas eliminar al número 1 del món, Andy Murray.

Va ser un gran torneig, sens dubte el millor de la meva carrera. Guanyar a Murray, després a Cilic i arribar a la final va ser molt especial. Desgraciadament no vaig tenir temps d’assaborir aquestes victòries perquè en el tennis, una hora després d’acabar un partit ja has de pensar en el següent.

Nadal en la final. És invencible?

Ara com ara està un esglaó per damunt. Un jugador fora de sèrie, que és capaç d’estar tants anys a aquest nivell i tornar després de lesionar-se amb més ambició encara. En aquest Roland Garros ha arrasat. És capaç de fer coses que els altres no som capaços. Una concentració, una intensitat, força i energia que és d’un altre món.

José Díaz,el seu entrenador, a Montecarlo

Millor esportista de Mataró 2016…

Em va fer molta il·lusió aquesta distinció. Feia anys que intentava guanyar-ho, però no havia estat possible. La temporada passada em va ajudar a aconseguir-ho.

Tens 29 anys… has arribat al teu sostre com a tennista?

De moment he estat 17 del món. Dit així sembla fàcil, però és molt difícil. M’agradaria arribar més amunt, òbviament, però fins al moment estic molt content amb la meva trajectòria esportiva.

En la teva professió és més important el cap que la mà?

Sens dubte. Sempre has de donar-ho tot, seguir millorant… De vegades solament mantenint el teu nivell no n’hi ha prou. Si no millores, hi ha molts jugadors que et passen pel costat. Jo focalitzo la meva energia a treballar per aconseguir objectius. És el que a mi em va millor.

Estàs molt unit a Mataró, al Maresme?

Molt, jo i tota la meva família. És on he passat tota la meva vida i on m’agrada estar quan no estic de viatge. •


LA FITXA

Lloc de naixement: Barcelona

Data de Naixement: 17 de gener de 1988

Residència: Mataró

Joc: Esquerrà, revés a dues mans

Entrenador: José María Díaz

Millor rànquing ATP: 17 (8 de maig de 2017)

Títols guanyats

ATP: 1

2016: Bastad (Suècia)

Finals ATP perdudes: 4

2012: Casablanca (el Marroc)

2016: Chengdú (Xina)

2017: Sao Paulo (Brasil) i Montecarlo

Títols Challenger Tour: 6

2010: Sant Sebastià i Sevilla

2011: Milà i Sant Sebastià

2014: Milà

2015: Sant Benedetto

Títols ITF Futures: 4

2008: Alacant

2009: Badalona, Balaguer i Lleida

Debut Copa Davis: 2013 (Canadà-Espanya)

2006: Campió junior de la Banana Bowl (Sao Paulo, Brasil)

2002: Campió de Catalunya Infantil

2000: Campió de Catalunya Aleví


L’OPINIÓ

ALEX CORRETJA

“Un gran professional, tremendament combatiu i molt dur de guanyar”

Albert Ramos és un tennista que posseeix una característica molt definida: és tremendament combatiu. I quant al seu joc, destaco per sobre de tot el seu gran ‘drive’, una dreta molt bona. A més, en els últims temps ha millorat moltíssim el seu revés i s’està movent de forma més adequada per la pista.

Mentalment, sens dubte, ha aconseguit aquesta maduresa que tot tennista necessita per poder arribar lluny en el joc i sentir-se segur de si mateix. Estem parlant d’un tennista cent per cent professional, que viu per i per a la seva professió. En aixó també té molt a veure la influència del seu entrenador. Albert ha sabut ser molt fidel al seu grup de treball. Com a persona és cert que estem davant un noi molt reservat. Com a tennista ha aconseguit consolidar-se en el circuit i guanyar-se a pols aquest cartell que diu: “Molt difícil de guanyar”. Albert falla poc, fica moltes pilotes dins i recolzat en la seva dreta fa realment molt mal als seus rivals.

Em consta que dins d’aquest gran nivell de professionalitat que ha aconseguit inclou una estricta cura de la seva alimentació. Segurament, de tots els tennistes espanyols de l’actualitat, el que més s’assembla pel seu estil a Rafa Nadal és Albert Ramos. El seu sistema de joc és molt semblant.

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Mataró