EL CLUB ESPORTIU DE WATERPOLO FUNDACIÓ CREU GROGA HA FITXAT COM A DIRECTOR ESPORTIU DE LA SECCIÓ I ENTRENADOR EL TÈCNIC SERBI MIRKO BLAZEVIC. CAMPIÓ DEL MÓN I D’EUROPA AMB LA SELECCIÓ DE SÈRBIA. TAMBÉ VA ACONSEGUIR EL BRONZE I UNA PLATA OLÍMPICA. HA COL·LABORAT TAMBÉ AMB LA SELECCIÓ ESPANYOLA DE WATERPOLO. PER TANT, CALELLA POT GAUDIR D’UN TÈCNIC DEL MÀXIM NIVELL MUNDIAL PER ENTRENAR NENS I NENES I FORMAR ELS FUTURS CRACS D’AQUEST ESPORT. TOT AIXÒ, A LES INSTAL·LACIONS DE LA PISCINA OLÍMPICA.
Entrevista a Mirko Blazevic
El tècnic serbi treballarà en totes les categories de la secció: sènior, sènior amateur, femení, cadet i infantil. El seu pla de treball és potenciar des de la infància la pràctica del waterpolo i els valors d’aquest esport, que sorgiran del treball en equip. L’escola esportiva que s’ha creat té com a objectiu el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva sense finalitat de lucre.
Què tenen els entrenadors serbis al seu ADN que els fa ser tant bons entrenadors?
Tot ve de l’antiga Iugoslàvia. Jo conec bé Pesic. És amic meu. També Obradovic, que va estar a Badalona. Radomir Antic va deixar un bon regust al Barça i a l’Atlético de Madrid, per exemple.
Però els tècnics serbis mengen alguna cosa especial?
Ha, ha, ha… No, no, mengem el mateix que tothom. Però a l’antiga Iugoslàvia sempre es treballava molt fort en tots els esports col·lectius: bàsquet, waterpolo, futbol, voleibol… El waterpolo continua fort a Sèrbia. En bàsquet, també tenim molts jugadors serbis que juguen a l’NBA.
Potser és la mentalitat, la competitivitat, l’ambició, les ganes de treballar…
Clar. La nostra escola sèrbia té molts anys i la filosofia continua igual.
Vostè sap que a Catalunya, Manel Estiarte és com el Messi del waterpolo.
Sí, clar, clar. Jo estava amb Iugoslàvia quan ens vam enfrontar a Estiarte en Jocs Olímpics i Mundials. Conec Estiarte molt bé. Vaig jugar contra ell als Jocs de Sidney del 2000.
Com era Estiarte en aquella època com a jugador?
Com tu dius, Estiarte era el Messi del waterpolo. Jugava a la seva posició com el millor del món. Ningú ho dubtava.
Vostè, ara, vol posar tota la seva experiència en el waterpolo a disposició d’aquest nou projecte a Calella.
Hem d’organitzar totes les categories i que el club vagi pujant, poc a poc. Si t’hi fixes, des de Mataró fins a Girona no hi ha cap club de waterpolo.
“Amb la meva experiència, vull ajudar la Fundació Creu Groga per formar equips en totes les categories”
I aquí a Calella tenim una piscina olímpica.
És una piscina meravellosa. Anem a captar nens d’aquesta comarca i a anar creant una estructura a llarg termini. Les coses no seran a curt termini. Ho hem parlat així amb Albert Guinart, el responsable de la Fundació Creu Groga. El club també té al cap aquesta idea de treballar a llarg termini.
Cal anar poc a poc.
Si podem anar ràpid, ho farem. Però el més important és construir els fonaments d’un club, amb nens i nenes a la base. Sense pressa, però amb uns fonaments sòlids.
També busquen nenes i nens que vulgui jugar al waterpolo?
Sí, sí, amb la pandèmia, tot és més complicat, però sí, també volem que les noies i les nenes entrin en el món d’aquest esport. Farem saber a les escoles de Calella, i del Maresme, que tindrem jornades de portes obertes els dissabtes. Així, els nens i nenes interessades poden veure les nostres instal·lacions i els pares, també.
D’alguna manera, vostès començaran a buscar si hi ha algun Estiarte en potència pel Maresme?
Jo crec que sí, però hem de trobar-los i parlar-hi amb ells. Tot depèn també del COVID 19. Espero que aquesta pandèmia passi aviat i es pugui treballar amb normalitat una altra vegada. Puc ajudar i hi dedicaré tot el temps que pugui.
Entrevista a Oriol Gili
El club esportiu de triatló Fundació Creu Groga ha fitxat com a entrenador el triatleta i entrenador personal, Oriol Gili. L’Oriol és un apassionat del triatló, la gestió esportiva i li agrada anar a l’última en tecnologia. Creu fermament en el planter i per això treballà conjuntament amb el responsable de l’Escola de la Fundació Creu Groga, l’Isam Mounir.
“La idea inicial és treballar des de la base i cobrir totes les franges d’edat per tal d’aconseguir en un futur un equip de triatló absolut que pugui competir i sigui un referent de Calella i de la comarca del Maresme”
Quin mètode de treball utilitzes?
L’entrenament parteix d’un calendari de competicions on el club vol estar representat i també d’activitats d’interès com poden ser training camps o jornades de club. Això es trasllada al calendari que cada esportista del club rep al seu telèfon i a la pràctica van mirant setmana a setmana, però l’equip tècnic ha de crear un tetris segons la periodització moderna per mesocicles ATR, definir els microcicles i fer una simulació per veure que les càrregues d’entrenament estan equilibrades. Sabem que per un esportista popular és molt complicat complir amb el 100% de la planificació, tenim perfils molt variats i la nostra planificació de club cobreix el gran públic.
Com planifiques les sessions d’entrenament?
Les dividim en sessions amb entrenador i d’altres són lliures on tenen una sessió proposada online que fan individualment o queden en grups. Encara desconeixem la magnitud que pot agafar l’equip, però ja hem començat amb 3 entrenadors per cobrir entrenaments diaris de dilluns a dissabte. Estem oberts a tot, quants més siguem més coses podrem fer a nivell de grup. Tots els entrenadors estem en contacte i coordinem el tipus d’entrenaments per estar en la mateixa línia. Utilitzem una APP dinàmica que es diu Training Peaks, així quan creem un entrenament aquest es distribueix al telèfon de tots els components de l’equip.
Quina és l’importància de la tecnologia en el triatló?
A la competició el que compta són les adaptacions fisiològiques aconseguides, la nutrició, la capacitat de patir i la gestió de les nostres emocions. Per arribar a controlar tot això la tecnologia ens ajuda sens dubte amb eines de planificació i comunicació, control de zones d’entrenament a nivell mecànic com pot ser un medidor de potència per a la bicicleta i també un control a nivell fisiològic com per exemple una banda de freqüència cardíaca o la medició de lactat en sang. Rebre informació durant l’entrenament al rellotge és tant important com poder analitzar-la després correctament amb varietat de programaris que tenim al mercat. Cada esportista és un món i aquí entra l’ús que es faci de la tecnologia.
Quins són els objectius de la temporada del Club Esportiu Fundació Creu Groga?
Per ara s’ha fet la presentació de l’equip. Fins novembre-desembre tenim temps perquè l’equip prengui una direcció i defineixi els objectius. L’equip haurà de decidir si abarcarà totes les distàncies de competició, si li interessa la competició nacional oficial o bé tira cap a proves privades. A nivell nacional, un equip nou cal que comenci a 3a divisió, després podria ascendir a 2a divisió i finalment entrar en els 15 millors equips nacionals que formen la 1a divisió. En cas de seguir aquest camí cal una organització més específica per aquest objectiu de llarg termini, mentre es cuida de l’Escola de Triatló i també del triatleta popular que vol fer proves de llarga distància. Tindrem tres mesos de reflexió on els responsables de l’equip s’hauran de posicionar.
Hi haurà escola de triatló per als més petits?
El planter és molt important per a qualsevol equip, és una roda que gira temporada rere temporada. Necessitem cobrir totes les franges d’edat per evitar talls en el camí. Un infantil necessita un cadet de model, el cadet necessita el juvenil, aquest els sub-23 i finalment els adults seran la imatge per a tots els petits. Imaginem que tinguessim un buit de triatletes juvenils, passaria que els infantils tindrien molta dificultat en asumir el nivell de juvenils. Un equip de triatló és una cadena humana. El responsable de l’Escola de Triatló és l’Isam Mounir i ja té força nenes i nens al grup. Hem volgut fer coincidir alguns horaris d’entrenament amb el grup adult que entrena al costat Cada triatleta amb el seu entrenador, però amb la imatge model que comentàvem.
