Connect with us

Hoquei Patins

Gerard Pérez, “Ninu” d’Arenys de Munt al món

PERFIL

12/07/2001 (18 anys) · Barcelona · 1,79 m · 70 kg

PALMARÈS

Temporada 2015-16

(Infantil 1r any) · Campió d’Europa sub-17 amb la Selecció Espanyola

Temporada 2016-17

(Infantil 2n any) · Subcampió d’Europa sub-17 amb la Selecció Espanyola

Temporada 2018-19

(Juvenil 2n any) · Campió del món sub-19 amb la Selecció Espanyola


El de Mataró ha passat les millors vacances de la seva vida, amb el títol de campió del món sub-19 d’hoquei patins conquerit per la selecció espanyola durant els passats World Roller Games. Aquesta és la història del porter del CE Arenys de Munt

Et dius Gerard, però tothom et diu “Ninu”. D’on ve aquest sobrenom? Me’l va posar el meu tiet als pocs dies de néixer, no sé ben bé perquè. D’allà es va estendre a tothom.

Estudies?

Sí, faig Doble Grau de Cuina i Hosteleria a l’EUHT de Sant Pol. La cuina sempre ha sigut la meva passió, així que no m’ho vaig pensar dos cops.

Quins són els teus inicis?

El meu pare era jugador d’hoquei, va jugar a l’Arenys. Des de molt petit he viscut en primera persona el món de l’hoquei. Amb només 18 mesos ja em vaig posar els meus primers patins i vaig aprendre a patinar, i amb tres anyets, a la porteria.

Per què vas decidir ser porter?

És una posició que em va cridar molt l’atenció. És molt diferent a les altres. A més, el meu pare em deia que la posició de porter era molt important, el cinquanta per cent de l’equip. Per tot això vaig decidir posar-me a la porteria.

Parlem de la teva trajectòria…

Vaig estar jugant sense estar federat fins als 6 anys. Haig de reconèixer que em va costar adquirir la disciplina que requereix l’hoquei, ja que de petit era mandrós i em costava anar a entrenar.

I ja vas començar a jugar federat…

Recordo que el meu primer campionat, sense comptar les lligues regulars, va ser el Campionat de Barcelona. El millor resultat va ser un cinquè lloc en aleví de primer any. I el segon any vam guanyar l’Euro Hockey Cup.

Quan vas debutar amb la selecció catalana?

En categoria aleví. Recordo que vam disputar un torneig amistós a Suïssa, i el vam guanyar. Va ser la primera experiència internacional.

I després, l’espanyola…

Així és, en categoria infantil de primer any. Una altra grandíssima experiència. Vaig ser habitual en tota la categoria infantil. Després, en juvenil de primer any, vaig caure de les convocatòries, però em vaig refer i en juvenil de segon any vaig tornar a la selecció… I fins avui.

El teu entrenador, Marc Comalat, et va fer debutar al primer equip.

Va ser un dia somniat. Les circumstàncies no eren les millors, ja que vaig debutar contra el Lleida, quan l’equip ja estava matemàticament descendit de l’OK Lliga, però tot i així vaig disputar els meus primers 15 minuts en la màxima categoria. Va ser un dia inoblidable.

Què representa en Marc per a tu?

És una persona molt important. Sempre ha confiat en mi i m’ha portat amb ell sempre que ha pogut. És un entrenador dur, exigent, però sempre ho fa pensant pel bé dels jugadors i de l’equip. És una pena que aquest any se’n vagi a Girona. Espero que els nostres camins es tornin a creuar.

També jugues amb el teu germà gran, el Jordi… Què t’aporta una cara familiar dins el vestuari?

M’aporta moltíssima confiança. Des del primer dia em va ajudar en tot el que va poder. Li estic molt agraït.

Mai t’has plantejat un canvi d’aires?

No, sóc molt feliç a l’Arenys, em sento com a casa. El club té una filosofia que m’encanta. Les plantilles són curtes. Això et permet tenir molts minuts i fins i tot doblar amb altres equips.

El teu últim èxit és el mundial sub-19. Explica’ns l’experiència!

Guanyar el mundial va ser un dels dies més feliços de la meva vida, una alegria immensa. Vam arribar allà amb mentalitat guanyadora… però el primer partit el vam perdre 3-2 davant l’Argentina.

Va ser un cop molt dur…

Sí, perquè ens dificultava molt les co

ses. El nostre entrenador, Sergi Macià, ens va fer veure que res estava perdut. Vam recuperar la confiança que teníem i vam guanyar els partits que restaven de la fase de grups. Vàrem arrasar fins arribar a la final…

I de nou davant  l’Argentina…

Van sortir millor que nosaltres. Al descans perdíem 2-0. Però un cop més, la màgia del nostre vestuari ens va fer forts. Vam parlar sobre la situació i vam remuntar 3-2 i ens vam fer amb el títol. Va ser una victòria complicada, però alhora va saber a glòria.

Quins són els teus objectius a assolir?

En tinc dos de principals. El primer, aconseguir l’ascens a l’OK Lliga amb l’Arenys. I també m’agradaria convertir-me en un fix al primer equip. Espero aconseguir-ho.

Molta sort!


Oriol Llenas, també campió mundial

En l’equip sub-19 espanyol hi havia més d’un jugador del Maresme. És el cas de l’Oriol Llenas, membre del FC Barcelona i format a l’Hoquei Vilassar de Mar. Esportiu Maresme ja el va entrevistar el passat mes de gener després que l’Oriol, excel·lent jugador i golejador, es proclamés campió d’Europa sub-17 amb Espanya. Aquest nou èxit confirma la seva magnífica trajectòria i esplèndid futur. L’Oriol està cridat a ser un nom important dins de l’hoquei patins nacional.

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

More in Hoquei Patins