Una entrevista de Toni Frieros · Fotos: Fernando Ruso (Real Betis Balompié)
Format al planter del RCD Espanyol des dels vuit anys, va arribar al primer equip amb disset. Després de jugar tres anys a la Premier League, ha tornat a la Lliga espanyola per triomfar en el Betis. Porta Canet de Mar i el Maresme a la sang.
Estaràs feliç i satisfet…
Moltíssim. Ha estat una gran temporada per al Real Betis, molt positiva, perquè ens hem classificat per l’Europa League, un fet històric per al club. I a títol individual també, perquè he estat titular, he gaudit moltíssim jugant i crec que he crescut com a jugador.
Què has après en el Betis aquesta temporada?
A gaudir del futbol. Quique Setién té una filosofia futbolística molt atractiva. No volem guanyar de qualsevol manera; hem de fer-ho jugant bé a futbol. Fins i tot els nostres rivals han reconegut que el Betis ofereix espectacle.
Seguiràs en el Benito Villamarín?
Ja veurem que passarà, perquè estic cedit pel Swansea, on solament em queda una temporada més de contracte. Cal esperar unes setmanes més. No tinc pressa, encara que poder fitxar pel Betis és una possibilitat interessant perquè el projecte esportiu és molt atractiu.. La temporada que ve jugarà a Europa i el Swansea ha perdut la seva plaça a la Premier League. Ja veurem…
“Sóc molt deCanet de Mar i del Maresme. Sempre que puc m’escapo per estar amb la meva família i els meus amics”
T’has consagrat a Primera Divisió, però tot té un començament…
Sí, a Canet de Mar, el meu poble, casa meva.
Per què et vas iniciar en el món del futbol?
A casa meva no hi havia cap precedent. Tant el meu avi com el meu pare, tots dos es diuen com jo, es dedicaven al món de la construcció. La meva mare, que és holandesa, sempre explica que de nen no volia perdre a res, que era tremendament competitiu. Em va apuntar a l’equip de futbol perquè aprengués a competir de debò, a saber guanyar i perdre.
I què va passar?
Vaig començar a jugar a futbol als sis anys, en el prebenjamí del Canet de Mar, on vaig coincidir amb Sergi Gómez, jugador del Celta… i pràcticament no vam perdre ni un partit en dos anys! Així, el RCD Espanyol va fitxar a sis o set jugadors d’aquest equip del Canet pel seu Benjamí B.
Tu entre ells…
Sí, així va ser.
I com anaves des de Canet de Mar fins a la Ciutat Esportiva de l’Espanyol?
Cada dia que tenia entrenament, passava un autocar a recollir-me. Un autocar de color blau que anava fent parades en diferents pobles del Maresme a buscar a altres nens.
“El Betis és un club on he crescut molt com a jugador i on he gaudit del futbol … però el meu futur depèn ara del Swansea”
I també et portava a casa?
No, després de l’entrenament sempre venia el meu pare a recollir-me. Li estaré eternament agraït perquè mai va fallar un dia, mai, ni per malaltia ni per compromisos laborals. Des que tenia vuit anys fins a complir pràcticament els disset. El seu esforç i sacrifici han estat un gran exemple per a mi.
Jordi ha contribuït a la classificació del Real Betis per jugar la pròxima temporada l’Europa League
Et va donar bons consells?
En tot moment. Vaig aprendre molt d’ell perquè em feia veure coses que jo no veia en els partits. Em va inculcar l’esforç, el compromís, la motivació, a fer autocrítica, a no creure-m’ho i pensar que estava triomfant en el futbol, que encara em quedava molt camí per recórrer.
On vas estudiar?
Vaig començar la Primària a l’Escola Santa Rosa de Lima de Canet i després vaig fer la resta dels meus estudis en el Col·legi Meritxell de Mataró.
Els que et van veure jugar en aquesta època d’aleví i infantil expliquen que ja tenies fusta de líder…
Era molt competitiu i sempre volia fer-ho el millor possible, indiferentment de qui fos el rival. La generació del 92 és considerada una de les millors que ha donat l’Espanyol. Vaig coincidir amb Gerard Moreno, avui a l’Espanyol, amb Saborit, de l’Athletic de Bilbao…
Què recordes amb més afecte?
En aquesta època l’Espanyol era un club molt familiar, que cuidava molt del planter. I això ho notàvem. Vàrem guanyar moltes vegades al Barça, el nostre gran rival, fins i tot alguna Lliga crec recordar. Vam ser campions en tornejos molt importants, com el de Brunete, Arona, així que vaig gaudir molt del futbol formatiu. El millor de tot, sens dubte, ha estat els amics que vaig fer. Després de tants anys encara ens reunim i gaudim de la nostra amistat. De fet, jo segueixo considerant l’Espanyol casa meva.
A més, vas ser internacional amb Espanya en totes les categories menys amb l’absoluta…
Així és. Vaig començar a la sub-16, fins a la sub-21. Vaig tenir a Lopetegui d’entrenador, vaig disputar un Mundial juvenil i vaig compartir selecció amb grans jugadors com Koke, Isco, Sergi Roberto, Sergi Gómez, Morata…
Una experiència molt bonica.
El teu cas és molt especial perquè on realment vas explotar com a jugador professional va ser… al Rayo Vallecano!
Pochettino va ser molt honest amb mi i em va dir que tenint davant a Víctor Ruiz i Nico Pareja, ho tenia difícil per ser titular. Em va aconsellar sortir cedit i tenir minuts. No vaig poder haver triat millor perquè ho vaig jugar tot amb el Rayo Vallecano, ens vam ficar a Europa, fet històric per al club, i es va fixar en mi el Swansea de la Premier League.
Què tal l’experiència a Gal·les?
No vaig jugar tot el que m’hagués agradat, però la Premier és una altra història. És una organització perfecta, no et falta de res, és tremendament competitiva, es viu amb gran intensitat i es té un gran respecte pels jugadors. Vaig estar tres anys allí -de fet la meva germana petita segueix estudiant a Cardiff- i hi vaig aprendre molt.
Cardiff, Sevilla… però sempre et queda Canet!
Jo sóc molt de Canet i del Maresme. Quan tinc un forat, vinc a casa encara que solament sigui per menjar amb els meus pares i germans i estar unes hores amb la família i els amics. Gaudeixo molt del meu poble. I sempre dic que el Maresme és la millor comarca de Catalunya.
Què destaques de Canet i del Maresme?
M’agrada fer vida a Canet. Passo molt temps a casa. Vaig a la platja, a la muntanya, passejo pel poble, vaig a prendre un gelat a la Rambla i quedo amb els meus amics d’Arenys, Vilassar o Mataró. Jo que he passat molts anys fora, a Madrid, Cardiff, Sevilla, i tot i que totes les ciutats tenen coses estupendes, puc assegurar-te que com el Maresme no hi ha res. •
“Mai podré oblidar el 24 de gener de 2010”
Va debutar al primer equip de l’Espanyol als 17 anys
Si hi ha una data que té gravada a foc en la seva memòria Jordi Amat és la del seu debut a Primera Divisió amb el RCD Espanyol: “Jo era encara juvenil, però algunes vegades em cridaven per entrenar amb el primer equip. Aquella setmana s’havia lesionat Nico Pareja, així que Mauricio Pochettino, que va ser com un pare per a mi, em va cridar i em va dir que em portava convocat per al partit contra el Mallorca. No m’ho podia creure! Recordo que vaig trucar al meu pare per comentar-li i ens vam emocionar tots dos. Per a un noi format en el planter de l’Espanyol des dels vuit anys, poder arribar a debutar en el primer equip sent tan jove era un somni”. Va ser el 24 de gener de 2010 a Cornellà-El Prat, una data que el Jordi sap de memòria: “El Mallorca acabava d’empatar-nos, havien amonestat a Moisés Hurtado i a sobre es va lesionar, així que Pochettino es va dirigir a mi i em va dir: “Jordi, escalfa bé que sortiràs”. Va ser en el minut 83. Encara tinc guardada la samarreta amb el número 40 com un tresor”
Michael Laudrup el va fitxar pel Swansea
Jordi va viure una gran experiència a la Premier League
El 27 de juny de 2013 es va fer oficial el fitxatge de Jordi Amat per part del Swansea, equip de Cardiff (País de Gal·les) que juga en la Premier League. El club gal·lès va abonar tres milions d’euros al RCD Espanyol i va signar al defensa central català per quatre temporades que van ser ampliades a altres dues posteriorment. El ‘culpable’ de la seva contractació va ser Michael Laudrup, que no va perdre de vista l’excel·lent temporada que Jordi va fer al Rayo Vallecano, sota les ordres de Paco Jémez. En la seva primera temporada en el Swansea va ser titular en quinze partits de Lliga, però després la seva aportació va baixar. Encara i així la temporada passada va tornar a ser més protagonista, per aquest motiu el Reial Betis es va interessar per la seva cessió. En el Betis, a les ordres de Quique Setién, ha acabat sent titular indiscutible formant parella amb l’ex-blaugrana Marc Bartra, amb qui hi havia coincidit en els equips inferiors de la selecció espanyola. Amat ha disputat 25 partits de Lliga amb l’equip verd-i-blanc.
Habitual en la selecció espanyola
Jordi Amat va arribar a ser tot un símbol del planter ‘perico’. No solament per la seva personalitat i rendiment en els equips inferiors de l’Espanyol. També perquè des de molt jove va ser un dels representants del club en les seleccions inferiors d’Espanya. Membre de la fabulosa generació del 92, Jordi va disputar amb Espanya el Mundial sub-17 del 2009 jugat a Nigèria. També va representar a Espanya en el Mundial sub-20 de Colòmbia, on el combinat espanyol, després d’empatar 2-2, va caure als quarts de final per penals davant Brasil. Jordi va fallar el penal decisiu. Va seguir jugant amb Espanya sota les ordres de Julen Lopetegui qui, sorprenentment, no el va convocar per a l’Europeu sub-21 d’Israel el 2013.
Amat ha defensat en diverses ocasions la samarreta de la selecció catalana, el 2011 contra Tunísia i el 2013 enfront del Camerun: “Va ser molt especial jugar aquests partits al costat de Piqué, Busquets, Xavi… i amb Cruyff com a entrenador”, recorda.
PERFIL · TRAJECTÒRIA
Jordi Amat Maas · 21 març de 1992 · Canet de Mar · 1,84 m · 80 kg
Club any divisió edat PJ
Espanyol B 2009-10 2a B 17 14
Espanyol 2009-10 1a 17 6
Espanyol 2010-11 1a 18 26
Espanyol 2011-12 1a 19 9
Rayo Vallecano 2012-13 1a 20 27
Swansea 2013-14 1a 21 17
Swansea 2014-15 1a 22 10
Swansea 2015-16 1a 23 8
Swansea 2016-17 1a 24 17
Betis 2017-18 1a 25 23
