“El waterpolo és la meva vida”

Quins dos anys d’èxits que portes!

No em puc queixar, per descomptat. El waterpolo ha estat i és la meva vida i al que li dedico tot el temps quan no estudio.

Tot just has acabat la selectivitat.

Així és. Si puc, m’agradaria fer infermeria. Aniré al Tecnocampus, que m’agafa molt a prop de casa.

Sempre has viscut a Mataró…

Al barri de l’Havana. Vaig fer primària a l’Escola Anxaneta i fins a tercer d’ESO al Santa Anna. A partir d’aquest curs, amb quinze anys, em van becar al CAR de Sant Cugat.

Esportista d’elit… Com vas arribar al waterpolo?

La meva mare feia natació de jove i em va apuntar a un curs al CN Mataró. Veia entrenar els nois de waterpolo i em va atreure aquest esport, així que em vaig tirar a la piscina amb set anys i fins al dia d’avui.

Sempre al Centre…

Sí. El club forma part de la meva vida. Aquí ens coneixem tots i som una gran família. M’omple d’orgull haver passat per tots els equips fins a arribar a Divisió d’Honor. En el Mataró s’aposta molt fort pel planter. Si vals i t’esforces, arribes. Tinc un vincle molt estret amb el meu club, amb el qual he renovat tres anys més.

Amb la selecció espanyola juvenil, una de les millors del món

Com et defineixes com a jugador?

Usant un símil futbolístic, un altre esport que m’encanta perquè sóc del Barça fins al moll de l’os, jugo de ‘carriler’, lateral en banda dreta. Crec que sóc un waterpolista molt intens, que em moc molt i que utilitzo la velocitat i la intel·ligència per igual per repartir joc. Nedo de pressa i m’agrada treure profit dels contraatacs.

No ets golejador…

Encara que en l’últim Mundial Júnior vaig quedar segon màxim golejador de l’equip, no és gens habitual que destaqui per marcar gols, més aviat per facilitar-los. M’agrada jugar per a l’equip.

Diuen que ets el ‘nen prodigi’ del waterpolo català…

No! És veritat que des de molt petit sempre he jugat en categories superiors. Era infantil i ja jugava amb cadets; era juvenil i Beto Fernández ja m’anava donant entrada al primer equip.

Te’n recordes del teu debut?

I tant! Com si fos avui mateix. Vam jugar el febrer de 2016 contra el Catalunya. Jo tenia només quinze anys i vaig tenir la sort de fer un gol. Va ser un dia inoblidable per mi.

Has citat Beto Fernández, el teu entrenador…

Sí, Beto Fernández és un técnic que sempre ha donat la cara pels joves de la casa. Li agrada apostar fort pel planter. Quan era juvenil sempre hi havia un ‘gorro’ al primer equip pels joves i sempre comptava amb el meu company Raúl Loste i amb mi, que ens combinàvem.

Amb 17 anys t’has consolidat a la Divisió d’Honor. Això només està a l’abast de Messi…

(Riu) Messi és el meu ídol des que jo era un nen! No puc queixar-me, la veritat, perquè pràcticament vaig jugar tots els partits com a titular.

Dedicar-te de cos i ànima al waterpolo ha fet que et perdis coses d’un noi de la teva edat…

Així és… No puc anar al Cocoa amb els meus amics! No tinc vida social, no puc sortir de marxa, però és una cosa de la qual no em penedeixo, perquè, si vols alguna cosa a la vida, has de sacrificar-te i treballar. Res és gratis. És una cosa que jo no diria sacrifici, perquè és el meu estil de vida.

Amb què somies?

Tinc dos grans somnis. El primer, poder participar en uns Jocs Olímpics I el segon, guanyar un títol important amb el meu club, el Mataró. Mai ho hem fet, llevat d’un campionat d’Espanya infantil crec recordar, i em faria molta il·lusió.

Difícil tal com està el Barceloneta…

Sí, és una passada l’historial que tenen, però nosaltres també formem un gran equip i tard o d’hora ho aconseguirem.

No has rebut ofertes per jugar en altres equips?

Encara sóc jove per pensar en aquestes coses. Tinc una clàusula de rescisió, però el meu desig és seguir sent feliç al CN Mataró. Com a Catalunya i al Barça, el porto sempre en el meu cor.

Ben dit! •