Manel Moya, entrenador UE Vilassar de Mar
L’entitat que presideix Xevi Ramon, és l’únic equip de futbol del Maresme que competeix en categoria nacional: Tercera Divisió. Una lliga molt competitiva i difícil. El seu entrenador, tota una institució a Vilassar i en el futbol català, ens parla dels reptes i objectius de l’equip.
La seva, tota una vida dedicada al Vilassar…
Vaig arribar al club amb cinc anys i em vaig retirar amb 33. Sens dubte, és una entitat que forma part de mi mateix.
I de jugador a entrenador…
Vaig començar la meva carrera com a segon entrenador de Miquel Álvarez, després d’haver estat a les seves ordres dues temporades com a jugador. Més tard, quan Corominas era el tècnic de l’equip, i se’n va anar al Lleida, em van proposar que em quedés jo de primer entrenador.
Mai va voler fer un salt a categories superiors?
A casa tenim un negoci familiar. El meu pare sempre ha tingut mala salut i jo sóc el gran de quatre germans. Com que no puc viure del futbol, jugar-m’ho tot en auna aventura fora de la província de Barcelona com a entrenador mai m’ha compensat.
“No nego que també m’agradaria igualar o superar el desè lloc de la temporada passada”
Tot i així ha estat en molt bones banquetes…
Sí, vaig entrenar al Vilanova, Badaloní, Mataró, Granollers i Martinenc…
Sempre ha tornat a casa…
Aquí he estat tres vegades. Quan ho vaig agafar per primera vegada, vaig estar tres anys. Després vaig tornar quan el Vilassar anava últim a tercera i ho van salvar. Llavors hi vaig estar dos anys i mig. I aquesta és la tercera etapa i la tercera temporada. Vilassar de Mar no és solament el meu club, és la meva família també.
Diu Xevi Ramon, el seu president, que vostè és el Ferguson del Vilassar.
Aquí no hi soc per diners. Mentre em vulguin aquí i em deixin treballar, no tinc intenció de moure’m.
“No estic al Vilassar per diners. Mentre em vulguin aquí i em deixin treballar, no tinc intenció de moure’m”
Com és la Tercera Divisió, Manel?
El nivell futbolístic, abans, era més tècnic. La veritat és que gairebé tots eren professionals perquè hi havia menys categories i millors pressupostos. Ara falten molts recursos, no hi ha tants diners i el nivell ha baixat.
Tant?
És més físic. Quan jo vaig començar a entrenar, jugàvem amb dos pivots organitzadors. Ara costa trobar-ne un de sol. Avui dia la majoria són molt físics, defensius, forts… És un reflex també de com es treballa en el futbol base. No es presta molta atenció a la formació tècnica.
El mirall aquest any ha de ser la temporada passada?
Sí. Vam fer una primera volta horrorosa, on no vàrem guanyar un sol partit a casa. Vam fer tan sols 17 punts i en la segona, cinquanta.
El Vilassar de Mar està en la categoria que li correspon?
Sí, Tercera Divisió és la seva categoria.
No podria arribar més amunt?
Per estructura de club i pressupost, és molt difícil aspirar a arribar a Segona B. Per assolir aquest repte hauríem de tenir una altra ambició… i un altre pressupost, clar.
L’objectiu, Manel?
Mantenir la categoria. Sóc sincer.
Serà possible?
Si tens un grup cohesionat, compromès, que va a totes, pots aspirar a tot… El meu somni seria superar la desena posició de la temporada passada, però sóc conscient de la dificultat.
Per què?
Hem tingut problemes per tancar la plantilla. Blanchart se’n va anar després de la primera jornada per qüestions laborals i familiars i Omar no es va presentar a la pretemporada. Vam perdre dos jugadors que eren pilars en el nostre projecte. I ara buscar recanvis per a ells és molt complicat. Lluitarem amb altres armes.
Qui són, a parer seu, els favorits per a la promoció?
l’Espanyol, el Prat, l’Hospitalet, i pot ser l’Ascó…
A veure si aviat se suma el Vilassar !de Mar!
