Nascuda el 10 de juny de 1999 a Vilassar de Mar, estava predestinada a ser una de les millors jugadores de futbol del panorama nacional. Molta culpa d’això la va tenir el seu germà gran Joan, que va fer tota la seva carrera al Vilassar i actualment juga en el primer equip de Los Molinos de Mataró. L’Ona volia ser com el Joan, a qui acompanyava als entrenaments, partits i al parc, però no tenia edat per jugar a futbol en un equip federat: “Esportivament parlant, el meu primer esport va ser el patinatge artístic. Vaig començar al club de Vilassar patinant al Pavelló Paco Martín”, ens explica una Ona tímida com poques.
L’Ona va jugar a Vilassar fins categoria aleví
Quan va complir els sis anys se li va obrir el cel. Ja va poder apuntar-se al Vilassar de Mar de futbol. La seva habilitat, força i caràcter la van portar a començar a jugar, des del primer dia, en equips formats per nens: “Així va ser tota la meva trajectòria a Vilassar de Mar, des de prebenjamins fins a l’últim any d’aleví, on vam aconseguir l’ascens de segona a primera divisió amb Pau i Marc com a entrenadors”, recorda.
Ona destacava tant fins i tot jugant amb nens, que el FC Barcelona se la va emportar quan va tenir l’ocasió: “Porto el Vilassar al cor, però crec que tot el que sóc futbolísticament li dec al Barça, perquè és on vaig acabar de formar-me com a futbolista. Sobretot perquè no té res a veure jugar a Futbol 7 que a Futbol 11. Al Barça vaig aprendre a atacar bé, a defensar, a voler la pilota, a jugar amb sentit… vaig evolucionar moltíssim”.
Van ser sis anys de continus viatges des de Vilasssar fins a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí: “Vaig jugar dos anys d’infantil, dues de cadet-juvenil i dos en el segon equip, el Barça B. Vaig arribar a anar convocada una vegada amb el primer equip per a un partit de Champions League davant el PSG”. Sis anys d’èxits esportius, perquè sempre va ser campiona de Lliga de la seva categoria i, a més, va conquerir cinc Copes de Catalunya.
Propietària del lateral dret, molt aviat va tenir la recompensa de la trucada de la selecció espanyola: “Amb quinze anys em van convocar per a un stage de tres dies a Las Rozas. Va ser un dels dies més feliços de la meva vida, com el meu debut amb l’equip sub-17”.
A partir d’aquell dia, el palmarès d’Ona parla per si mateix, ja que va esdevenir una jugadora fixa en els diferents equips nacionals, amb els que ha disputat ni més ni menys que 37 partits oficials. La de Vilassar ha estat campiona d’Europa sub-17 en 2015 (Islàndia), subcampiona continental a 2016 (Bielorússia) i el mateix any tercera del Món a Jordània. No acaben aquí els seus èxits esportius. El 2017, a Irlanda del Nord, es va proclamar campiona d’Europa sub-19 i mesos més tard, a França, va obtenir la medalla de plata al Mundial sub-20. Un subcampionat agredolç per a l’Ona: “Em vaig trencar els lligaments del turmell dret en els últims minuts del primer partit contra el Paraguai i em vaig perdre la resta del Mundial”, recorda amb certa tristesa.
L’Ona milita actualment en les files del Llevant UD Femení i somia amb debutar a la selecció espanyola absoluta (Foto: Levante UD)
Una de les decisions més difícils en la carrera esportiva de la vilassarenca va ser deixar el FC Barcelona el 2017: “No em veia capaç de guanyar-me un lloc de titular al Barça i volia seguir progressant, jugant, no estancar-me, per això vaig decidir fitxar pel Madrid CFF, un club molt familiar on em van tractar de meravella”.
Abans, però, d’anar-se’n al Mundial sub-20, li va arribar l’oferta de la UD Llevant i no va poder rebutjar-la: “Em van presentar un projecte molt bonic, molt professional i el meu desig és posar el meu gra de sorra ara que ja m’he recuperat de l’operació de turmell i puc començar a jugar”.
Mai va tenir ídols, però sempre li va encantar el caràcter i la manera de jugar de Dani Alves. Està encantada a València, però troba a faltar casa: “Sóc molt de Vilassar de Mar, d’estar amb la família i els amics i ara que fa dos anys que sóc fora, m’agrada més que mai Vilassar”. Ona espera recuperar el seu millor nivell per complir un altre somni; debutar amb la selecció absoluta. Mentrestant, s’està preparant per al futur. A les tardes estudia INEFC. És una gran esportista … I també molt responsable. •
