#ORGULLFEMENÍ SIS DONES, SIS HISTÒRIES

In Futbol, Portada, Reportatge exclusiu

L’Esportiu Maresme reuneix les sis presidentes de clubs de futbol de la nostra comarca

La tristament sentida frase “el futbol és cosa d’homes” ja no té cabuda en la nostra societat, que a poc a poc, però de manera imparable, està aconseguint que la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida ja no sigui una excepció sinó part de la normalitat. Una conquesta que té molts pares i moltes mares. I l’esport és un clar exemple d’això. Per aquesta raó ens enorgulleix haver pogut reunir les sis dones que presideixen tants altres clubs de futbol al Maresme, la comarca de tot Catalunya que més presència de dones té en la governança d’un club de futbol. Sis dones, sis històries de les quals sentir-se orgullos@s. Amb totes elles hem compartit una jornada molt especial, sent ‘cicerone’ d’aquesta trobada la presidenta de l’Arenys de Munt.

EVA ANDREO. L’arribada d’Eva Andreo a la presidència d’un club tan històric com és el CE Premià de Mar es va produir després d’una petita ‘revolta’ per part d’una gran majoria de pares de jugadors, cansats de la deriva que estava prenent l’entitat, en fallida econòmica i amb una fugida interminable de futbolistes quan pocs anys abans el club era una de les grans referències del Maresme: “La gota que va vessar el got va ser l’intent de destitució de tota la coordinació del club per part de la directiva”, explica l’actual presidenta.

Després de parlar amb l’alcalde i el regidor d’Esports de l’Ajuntament, van recollir signatures per forçar el canvi de rumb, objectiu que van aconseguir.
Després d’una votació, es va proposar que Eva Andreo prengués les regnes de l’entitat, sent la primera dona en la història del club en fer-ho. El seu marit, entrenador del club, i el seu fill, també jugador del Premià, van ajudar a convèncer-la per assumir el repte: “Ha estat un any molt difícil, perquè vàrem entrar una setmana abans que es decretés l’estat d’alarma. El primer que vam fer va ser començar a pagar els deutes que arrossegava el club: Seguretat Social, proveïdors, entrenadors. Vam haver de posar diners de les nostres butxaques, si bé és cert que l’Ajuntament ens va ajudar en pagar-nos unes partides de subvencions que estaven pendents. Avui dia no tenim deutes”.
L’objectiu principal del nou Premià, segons la seva presidenta, és “créixer en nombre d’equips, de jugadors i intentar retornar-li al club l’esplendor que va tenir.

El Maresme és la comarca de tot Catalunya que més presència de dones té en la governança d’un club de futbol.

Serà difícil, però no impossible. De forma molt especial volem fer-ho amb el futbol femení. De fet avui dia ja tenim problemes d’espai i volem arribar a un acord amb La Salle de Premià perquè ens cedeixin el seu camp per entrenar”. L’Ajuntament inicia ara la millora del camp i en un futur no es descarta fer-ne un de nou.

L’Eva es felicita per la normalització que la dona, per fi, hagi trobat el seu espai en el futbol: “En la junta directiva som quatre homes i tres dones i en tot moment em sento ben tractada i respectada tant en el club com allà on anem”.

GLÒRIA RUIZ. Glòria Ruiz, originària de Girona, ha tingut l’honor de ser la presidenta del Canet CF en el seu centenari, celebrat en 2019. Fa dotze anys que viu en el municipi, que va triar per viure com a centre neuràlgic de la seva activitat empresarial, ja que té tintoreries pel Maresme, així com altres comarques: “Els meus fills van començar a jugar a futbol a Canet i el gran va haver d’anar-se’n al Sinera perquè el Canet es va quedar sense equips de la seva categoria. Molts pares vam començar a preocupar-nos pel futur de l’entitat, així que quan la junta directiva d’aquell període va decidir no continuar, ens vam plantejar presentar el nostre projecte esportiu. No es va presentar ningú més i aleshores vàrem assumir el control del club, que en aquell moment només tenia set equips”.

La Glòria va posar-s’hi al capdavant “perquè sempre he tingut vocació d’ajudar els altres. He estat família d’acolliment i he estat al costat dels més necessitats. Sentia que havia de fer un esforç pel meu club, sobretot pels nois”.

Gairebé totes tenen el mateix denominador comú: van entrar al club perquè els seus fills hi van començar a jugar des de petits.

El seu balanç no pot ser més positiu: “Malgrat la pandèmia i totes les dificultats afegides, estem molt contents i feliços perquè hem aconseguit generar la confiança necessària perquè el club torni a ser tingut en compte en el mateix poble. De la desbandada de jugadors que va haver-hi a altres municipis anys enrere, avui dia els nois de Canet juguen aquí, perquè se senten orgullosos de com fan les coses en el seu club. Tenim un projecte esportiu consolidat i econòmicament estem sanejats”.

La Glòria està molt satisfeta amb la relació que té amb l’Ajuntament: “Des de l’alcaldessa, al regidor, així com els tècnics, es porten de meravella amb nosaltres. Ja estem parlant per veure si ens canvien la gespa i ampliem la zona de vestuaris”.
Com les seves col·legues, la presidenta del Canet se sent molt volguda i valorada i afirma que aquesta idea que el futbol és cosa d’homes “és una cosa que ja pertany al passat”.

FÀTIMA JIMÉNEZ. La història de la Fàtima mereix un reconeixement, perquè gràcies a la seva determinació i esforç va evitar que un club tan històric com és el CF Arenys de Mar, fundat en 1940, desaparegués. No podia permetre-ho algú que, al costat del seu marit, regenta el bar del camp des de 2003: “Abans de l’estiu de 2019 vaig començar a sentir rumors que el club desapareixia, cosa que vaig poder comprovar per mi mateixa un cert dia que vaig entrar a l’oficina. S’estaven portant equips, jugadors i entrenadors a un altre club. Els vaig dir: “No permetrem que el club desaparegui. Convoqueu eleccions i si no es presenta ningú, ja ho faré jo”. Ho vaig dir més amb l’estómac que amb el cap”, explica la Fàtima.

“L’FCF ha fet una gran labor per la promoció del futbol femení, com la campanya #Orgullosa”, coincideixen totes sis”

Després de presentar la documentació necessària i fer una Assemblea ‘sui generis’, la Fàtima va accedir a la presidència el 26 d’agost de 2019. I aquí va començar un altre viacrucis: “Va ser tot molt traumàtic perquè s’havien emportat tot el que hi havia a l’oficina i als ordinadors. Encara sort que alguna cosa vam poder recuperar. A partir d’aquí comencem a reconstruir el club, perquè solament teníem un entrenador”.

A poc a poc van començar a tornar entrenadors històrics de l’entitat i vam poder inscriure cinc equips a la Federació: “Tenim un equip de juvenils que no ha volgut anar-se’n del poble. I això és el que volem aconseguir, que l’Arenys de Mar torni a ser de la seva gent”. La Fàtima també explica amb orgull que han aconseguit crear un equip amb nois en risc d’exclusió social gràcies a un acord amb el FC Barcelona dins del seu programa FutbolNet.
“Hem detingut la sagnia de sortida de jugadors i a poc a poc intentarem fer bé les coses perquè l’Arenys de Mar recuperi part de l’esplendor que va tenir”, afirma Fàtima Jiménez, que espera aviat cedir el testimoni a una junta més jove i amb noves idees. Per descomptat, el club que va veure néixer Cesc Fàbregas, un dels millors jugadors de futbol d’Espanya, no podia desaparèixer.

MÒNICA OLIVARES. L’arribada de Mònica Olivares a la presidència del CE Arenys de Munt guarda molts paral·lelismes amb les seves companyes presidentes: “La junta que hi havia en el seu moment no volia continuar i ningú volia fer-se càrrec del club. Va ser així com un grup de pares ens vàrem plantejar agafar el club, perquè coneixíem la seva realitat. Em van proposar ser la presidenta i vaig acceptar, perquè el meu sogre havia estat jugador del club, igual que el meu marit i el meu fill, que era jugador. És veritat que al principi no teníem experiència en la gestió, però a poc a poc vam anar aprenent. A mi em va ajudar molt Quim Doy, que llavors era president de l’Arenys de Mar”.

Mònica reconeix que “al principi em sentia com una persona estranya, ja que era la segona presidenta d’un club de futbol al Maresme aquell moment”. Van ser moments difícils “perquè vam entrar amb només 60 fitxes, sense futbol onze i tot per fer”. En pocs anys van aconseguir donar-li la volta al club com un mitjó: “Vam aconseguir que tornessin molts nois i entrenadors apostant per un club amb valors, on era més important educar que guanyar. Tot i així vam aconseguir pujar de categoria a molts equips, encara que aquest no era el nostre objectiu”.

La presidenta voldria tenir més equips femenins en el club, en un poble on té una dura competència amb el futbol sala i l’hoquei patins. Està molt satisfeta i agraïda amb l’Ajuntament perquè en aquests anys ha millorat molt les instal·lacions i la gespa: “Ara tenim una necessitat que també és imperiosa: la coberta de la graderia. Esperem que molt aviat pugui ser una realitat”.
Mònica Olivares afirma que ara el fet de ser dona i presidenta d’un club de futbol “es veu amb molta naturalitat gràcies a l’evolució de la nostra societat, on quant a la igualtat ja no hi ha marxa enrere”.

LOURDES SESMA. L’anterior president de l’Atlètic Masnou, David Forniés, va tenir un ull clínic incorporant a la seva junta directiva Lourdes Sesma, mare d’un jugador del club, perquè portés la comunicació de l’entitat quan estava a punt de celebrar les seves Noces d’Or. La Lourdes va començar a donar visibilitat a l’Atlètic en xarxes socials i posant en coneixement de tota la comunitat les accions social que duia a terme el club.
“Sempre em va agradar el perfil del club, perquè érem i som una petita gran família, on el més important era i és fer esport, passar-ho bé i, si es pot, competir per guanyar”, explica la Lourdes.

L’Atlètic va ser pioner en la instauració del ‘Cinquè Temps’ en Futbol 7, ‘Equip amb Cor’ col·laborant amb Càritas i la creació d’un equip de jugadors amb diferents discapacitats, una labor que li ha permès recollir nombrosos premis.

Tret d’algun episodi aïllat, totes s’han sentit respectades, ajudades i plenament acceptades des que van assumir el càrrec.

La Lourdes va acceptar agafar el testimoni de Forniés perquè es va quedar acompanyada de grans companys de viatge, com són Jaume Cuenca, el tresorer, Albert Gallès, secretari, Sergi González, responsable esportiu i tota la seva junta directiva: “Hem crescut en equips, en categories, així com en futbol femení, un dels nostres grans orgulls, en passar de tenir una noia en 2011 als quatre equips de l’actualitat, més una escola. Tot això sense deixar de fer el que hem fet sempre: formar i educar”.

La Lourdes i tot el club esperen que molt aviat sigui una realitat el pla que té l’Ajuntament de fer una Ciutat Esportiva per al poble, amb un altre camp de futbol i més facilitats esportives, on juguen actualment: “L’Ajuntament aposta per unificar els dos clubs del poble, nosaltres i l’històric CD Masnou”, una vella idea que probablement encara trigarem a veure.

CRISTINA CARDIEL. L’actual presidenta del CF Alella va arribar a l’entitat darrere dels seus fills, un a l’Escoleta i l’altre al benjamí. La seva gran experiència en l’organització d’esdeveniments esportius, com el Godó, no va passar desapercebuda per al llavors president Joan Vidal, que li va demanar la seva col·laboració per donar-li ‘una rentada de cara’ a l’entitat: “Vaig entrar en 2014 i fins al 2017 vam transformar per complet el club. No teníem nens, no hi havia sentiment de club, no existia projecte esportiu ni social, res… Vam tenir la gran sort de contractar dos grans coordinadors, com són Àngel Bonilla i David Sánchez i amb ells, a poc a poc, hem anat creixent en jugadors i en categories. Paral·lelament hem anat treballant en l’àrea social, en xarxes socials, en comunicació i avui podem dir que som un club amb cara i ulls i un fort sentiment de pertinença”.

Cristina va assumir la presidència l’abril de 2018 i amb ella al davant del club es van dur a terme les millores en les instal·lacions: gespa nova, graderies, bar, oficines, vestidors… “Si miro enrere només puc estar orgullosa de tot el que hem fet junts, però no volem detenir-nos aquí perquè en 2022 es compleixen cent anys que va començar a jugar-se a futbol a Alella. La veritat que ja no podem créixer més, ni en equips ni en jugadors… tret que poguéssim tenir un altre camp de futbol 11”.
El fet de ser una dona al capdavant d’un club de futbol “va sorprendre al principi perquè no era gens freqüent, però ara mateix em sento molt ajudada i respectada”.

“Tant de bo es puguin incorporar més dones als càrrecs de responsabilitat al món de l’esport”

Montse Sala i Martín, la pionera Set anys al capdAvant de la UE Cabrera

Llevat d’error o omissió, segons dades de l’FCF i de la seva delegació de Mataró, Montse Sala i Martín va ser la primera dona de la nostra comarca que va exercir el càrrec de presidenta d’un club de futbol. Durant set temporades, des de 2007, va ser la cap visible de la UE Cabrera de Mar.

La Montse rememora que “jo era la tresorera del club i quan el president Salvi va voler deixar el càrrec, em va preguntar si em venia de gust agafar-lo. Vaig acceptar el desafiament tot just quan van acabar les obres del camp: gespa, graderies, bar… Van ser començaments molt difícils perquè molt poca gent veia amb bons ulls que una dona estigués en un esport tradicionalment d’homes. Vaig haver d’escoltar comentaris molt desagradables”.

“El meu començament va ser molt difícil. Vaig haver d’escoltar comentaris molt desagradables”

Reconeix que tant el llavors delegat dels àrbitres, Manuel Romero, com el representant de la FCF, Antonio Jiménez, la van ajudar moltíssim. Sota la presidència de Sala i Martín, el Cabrera va experimentar una transformació espectacular: “Vam passar de tenir només 84 jugadors a prop de 300 i equips en totes les categories, fins i tot amb equips B i C. Va arribar un moment que teníem llista d’espera. El nostre projecte esportiu es basava en els valors, on la mala educació i la violència no hi tenien cabuda i estaven sancionades. Aquesta idea de club agradava a moltíssimes famílies. Una altra de les coses que més em van enorgullir va ser la creació d’un dels primers equips de futbol femení del Maresme, que va arribar a disputar la Copa Catalunya i va guanyar diverses lligues”.

Va deixar la presidència quan va començar a sentir veus que criticaven la seva gestió i model de club. Avui està molt contenta que hi hagi sis dones presidint un club de futbol al Maresme: “Estem igual de capacitades per gestionar una entitat esportiva i soc molt feliç que es vegi com una cosa normal”.

EVA ANDREO MORENO


“Ha estat un any molt difícil, perquè vàrem entrar una setmana abans que es decretés l’estat d’alarma”

CE PREMIÀ DE MAR
Secretària de direcció (SOREA)
▶Un fill
▶Presidenta des de març de 2020
▶Equips: 24
▶Llicències: 310

GLÒRIA RUIZ DE LA TORRE


“Estem molt contents perquè hem aconseguit generar la confiança necessària per ser tinguts en compte en el mateix poble”

CANET CF
Empresària (Sector Tintoreries)
▶Quatre fills
▶Presidenta des de maig de 2018
▶Equips: 15
▶Llicències: 200

FÀTIMA JIMÉNEZ LA ROSA


“De cap manera podia permetre que el club desaparegués i me’n vaig fer càrrec més amb l’estómac que amb el cap”

CF ARENYS DE MAR
Autònoma (Regenta el bar del camp)
▶Dos fills
▶Presidenta des de juliol de 2019
▶Equips: 10
▶Llicències: 89

MÒNICA OLIVARES GRAUPERA


“Al principi va ser difícil, però ara el fet de ser dona i presidenta d’un club de futbol es veu amb molta naturalitat”

CE ARENYS DE MUNT
Empleada (Sector tèxtil)
▶Dos fills
▶Presidenta des del 10 de novembre de 2013
▶Equips: 10
▶Llicències: 140

LOURDES SESMA ORTI


“Sempre em va agradar el perfil del club, perquè érem i som una petita gran família, on el més important era i és fer esport amb valors”

ATLÈTIC MASNOU
Publicista (Directora de màrqueting, UB)
▶Un fill
▶Presidenta des d’octubre de 2019
▶Equips: 32
▶Llicències: 320

CRISTINA CARDIEL GERMÁN


“Ser la presidenta va sorprendre al principi perquè no era gens freqüent, però ara mateix em sento molt ajudada i respectada”

CE ALELLA
▶Empresària (Sector alimentació)
▶Dos fills
▶Presidenta des d’abril de 2018
▶Equips: 17
▶Llicències: 250

You may also read!

Silvia Mas, Campiona del Món de Vela classe 470

La glòria l’espera a Tòquio La vela espanyola té un diamant en brut. La regatista més jove de l’equip

Read More...

Joan Soteras, President FCF

Recentment, el president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, va visitar la delegació que l’ens federatiu té

Read More...

Carola Llauró, Alcaldessa de Vilassar de Dalt

Carola Llauró Sastre té l’honor de ser la primera alcaldessa que ha tingut mai Vilassar de Dalt. Com a

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu