Pep Anglès, Present i futur del golf

In Golf, Portada

El de Llavaneres (27/03/1993) és un dels jugadors de golf més destacats del panorama actual i ocupa la posició 262 del rànquing mundial (segon català i setè espanyol). Està en possessió de la targeta per participar al PGA European Tour 2021, l’elit del golf a Europa, i somia amb jugar molt aviat el tour americà

Parla’ns de les teves arrels, de la teva família…
Soc fill únic. Els meus pares són majoristes de flor tallada a Vilassar de Mar. Importen flors d’Equador i d’Holanda i les venen a les botigues. També fan esdeveniments que requereixin flors i decoració.

Vas estudiar al Maresme?
Sí, a l’escola Meritxell, a Mataró.

Els teus inicis en l’esport no tenen res a veure amb el golf…
Així és, vaig començar fent enduro als cinc anys, i fins als deu. No tenia el punt de bogeria que es necessita per dedicar-me a aquest esport. Un diumenge, el meu avi em va portar a l’escola de golf HCP1 a tirar unes boles i em vaig enganxar al moment. Amor a primera vista.

És a dir, vas començar relativament tard a jugar a golf.
Sí. Després d’un any i mig al HCP1, ja vaig fer el salt a camp gran de la mà del Club de Golf Sant Vicenç de Montalt. Als tretze anys, em van fer soci honorari del Club de Golf Llavaneres, on soc ara, i estic molt agraït de ser-ho.

Quan vas començar a competir?
Abans de fer el catorze anys, formant part de la Federació Catalana de Golf, així com de l’espanyola.

Com vas ‘casar’ el golf amb els estudis?
Vaig estudiar ESO i el Batxillerat Tecnològic. La meva obsessió era fer Enginyeria Industrial. Després de fer la Selectivitat em plantejava el dubte de si apostar per l’esport i marxar als Estats Units o bé quedar-me aquí fent una carrera, que no em permetria seguir amb el golf al cent per cent.

I vas apostar per l’esport…
Finalment vaig marxar als Estats Units amb una beca a la University of Central Arkansas.

A més de formar part de l’equip de golf, què vas estudiar allà?
El grau de Negocis especialitzat en MIS (Management of Information Systems) i en anàlisi de negocis. Sempre he pensat que estudiar una carrera em donaria una disciplina molt útil a nivell professional.

Als Estats Units vas ser escollit el millor esportista de la universitat. Felicitats…
Sí, millor esportista estudiant dos o tres anys. Vaig guanyar cinc campionats de Primera Divisió de la conferència sud, representant la meva universitat, i quasi 30 top ten. La veritat és que vaig jugar molt bé i l’experiència va ser molt positiva..

Arkansas es considera part de l’Amèrica profunda. Com t’hi vas adaptar?
Em vaig adaptar molt bé, tot i que els primers dos mesos van ser complicats. Passes a estar tot sol i a fer-ho tot tu, tot i que em considero bastant independent en aquest aspecte. El primer any vaig viure dins del campus, i els altres anys a un apartament.

Va ser una experiència enriquidora?
Sí, vaig madurar moltíssim. Va ser una gran escola de vida.

Com és que vas tornar a casa?
Torno perquè volia debutar com professional a Europa i acabar la carrera amateur jugant el campionat europeu per equips absolut amb l’equip nacional, que vam acabar guanyant.

Avui dia vius del golf?
Sí, des que vaig començar a ser professional als 22 anys,

“La diferència del golf amb altres esports com el futbol o el tennis és que és a pilota parada. La ment té un paper clau, ja que entre cop i cop hi ha estona per meditar i és on la pressió afecta més”

Com estructures la teva vida professional i personal des de llavors?
Els primers mesos després de tornar em vaig dedicar a acabar la meva etapa com a amateur, aconseguint situar-me el 19 del món del rànquing amateur. Llavors, debuto com a professional. Recordaré sempre que el primer torneig, un Alps Tour a França, el vaig guanyar. Em va fer moltíssima il·lusió.

Després, vas disputar les prèvies per entrar al Tour Europeu.
Sí, i no van anar tan bé. Vaig passar les dues primeres prèvies, i en la tercera i última, tot i que vaig quedar primer el dia 1, em va poder la pressió, i vaig acabar sense targeta.

Però tot va fer un gir de 180 graus…
Tot i així, vaig jugar les prèvies de l’Open d’Espanya. Les vaig guanyar, classificant-me per l’Open d’Espanya. De sobte, estava jugant en un torneig de Primera Divisió amb tota la gent que veia per la televisió a casa meva. Em va servir, però, per veure que realment tenia el nivell per competir de tu a tu amb tots aquests golfistes i en tornejos d’aquesta importància.

Com vas prosseguir la teva carrera?
Després de l’Open, la Federació Espanyola em va incloure en el programa Pro Spain, i em va entregar set invitacions per tornejos del Challenge Tour, l’equivalent a Segona Divisió. Amb aquestes set invitacions vaig quedar segon a Madrid, segon a Suïssa, i vaig adquirir prou estatus per jugar el Challenge Tour,

La temporada següent ja entres al PGA European Tour.
Així és, el 2017. Vaig començar molt bé els primers mesos, entre els 60 primers del rànquing. Però, de sobte, començo a jugar malament i fallar talls, és a dir, a no classificar-me per la ronda final del torneig, que se sol jugar els caps de setmana. Durant 8 o 9 campionats vaig tenir una ratxa molt dolenta. Al final vaig acabar el 150, però només els 110 primers mantenien la targeta del Tour Europeu.

No obstant, de nou, tot va fer un gir i vas aconseguir la reentrada…
Exacte. Vaig anar directament a l’escola de classificació. Necessitava un top 25 per tornar a aconseguir la targeta. Vaig quedar dotzè i, per tant, segueixo al tour.

Com vas aconseguir refer-te?
Fent un canvi d’equip bastant radical, començant a treballar amb un nou entrenador londinenc. Em semblava veure la llum després de molt de temps dins d’un túnel. Tot i així vaig tornar a perdre la targeta i el 2019 jugo el Challenge Tour.

Jugar l’European Tour aquest 2021 és el primer pas per aconseguir el meu gran somni: viure als Estats Units, participar en el Circuit Americà i classificar-me per als grans tornejos”

Les coses continuaven sense anar bé…
Continuava jugant molt per sota del meu nivell, i va ser llavors quan va arribar el vertader punt d’inflexió, acompanyat d’un nou canvi d’entrenador, Miguel Ángel Duque. Amb ell vaig fer un canvi radical a nivell tècnic i vaig començar a agafar confiança de nou. Em va servir per mantenir la targeta del Challenge després d’un inici molt dolent.

El teu nou equip marca la diferència.
Totalment. A més del Miguel Ángel, incorporo un psicòleg i a l’Edu Ramos, amic íntim i el meu cadi. Vaig cometre el gran error de pensar que jo sol podia amb tot i en l’esport d’elit necessites gent en qui recolzar-te.

El 2020, per fi, arriba el millor Pep.
Durant el 2020 vam continuar amb els canvis tècnics i cada cop em notava amb més confiança. A final d’any quedo segon a l’Open de Portugal, a un cop de guanyar. A més, amb aquest resultat, passo de ser el 60è a ser el vuitè en la classificació del Challenge. Poc després aconsegueixo la meva primera victòria important al Challenge d’Andalusia i em col·loco segon al rànquing. A la ronda final, quedo tercer al rànquing global i això vol dir que aconsegueixo mèrits per jugar l’European Tour aquest 2021.

Guanyador de l’Andalucia Challenge de Cadis, Challenge Tour 2020

I ja has debutat…
Aquest any hem debutat a l’Open de Kènia, a Nairobi. Hi hem disputat dues proves. En el primer campionat vaig quedar vuitè .

Quin és el teu objectiu?
Voldria entrar dins dels 60 primers del Tour Europeu quan acabi la temporada. Penso que amb l’equip que tinc al meu costat i els canvis que estem fent, ho podem aconseguir.

I a llarg termini?
El meu objectiu és tornar als Estats Units, viure allà i competir al circuit americà.

Quin és el teu punt fort com a golfista?
El meu punt fort són les sortides, el primer cop. Acostumo a fer cops molt llargs i rectes. El meu punt feble serien els cops de distàncies mitges, d’entre 100 i 150 metres.

Què tal el putt?
Tinc un molt bon putt de distància curta (de menys d’un metre i mig) i llarga. Ara estem treballant molt els putts de distància mitja, perquè hem vist que estadísticament són els que marquen més la diferència.

Qui ha estat el teu referent?
No vull seguir els passos de ningú. Penso que cadascú té la seva pròpia història. Però sí que et diré que no m’agrada mirar massa esport per la televisió. L’única persona que ha aconseguit fer-me empassar 18 forats de golf és Tiger Woods.

Aprens dels teus rivals?
I tant, penso que és molt important i sempre intento complir tres fases, que són aprendre de gent millor que tu, competir amb gent del teu nivell i ensenyar a gent amb menys nivell que tu.

El golf és un esport molt longeu…
I tant, si estàs bé físicament, pots aguantar bé fins als quaranta anys o més. I encara hi ha categories sènior, fins als seixanta anys.

… i on la ment hi juga un paper fonamental.
La diferència del golf amb altres esports com el futbol o el tennis és que és a pilota parada. En no ser un esport en constant moviment, la ment té un paper clau, ja que entre cop i cop hi ha estona per meditar i és on la pressió afecta més.

“El golf és un esport molt solitari i vulguis o no t’acabes aïllant una mica. És difícil mantenir una relació íntima i de qualitat amb la família”

És complicat tenir vida familiar?
Sí, és difícil. És un esport individual i molt solitari, i vulguis o no t’acabes aïllant una mica. És difícil mantenir una relació íntima i de qualitat amb la família. El mateix passa amb les relacions amoroses. Ara mateix, el meu focus està en tenir una estabilitat econòmica i centrar-me en la competició. Després, penso que tot arribarà i vull que arribi, però al seu temps.

Quines són les teves aficions?
Faig fitness, crossfit, bicicleta de muntanya, muay thai… La bici em té obsessionat, em torna boig. No soc gens ‘futbolero’. També llegeixo molt, em fascina la psicologia, la meditació i l’espiritualitat. Al matí em desperto a les cinc i mitja de la matinada i dedico una hora a mi mateix. Primer faig esport, després medito i escric. Em dutxo amb aigua gelada perquè té uns beneficis increïbles. És una manera de cuidar-me i de desfogar-me.

PALMARÈS


PRINCIPALS RESULTATS
Guanyador del seu primer torneig com a professional (Alps Tour Open Haut Poitou 2015)
2n Roques de Santo Domingo Open Pacific Tour 2016
3r Madrid European Challenger Tour 2016
2n Rolex Trophy Challenge Tour 2016
Top 15 Rànquing Race to Oman Tour 2016
Targeta completa European Tour 2017
4a Itàlia Rocco Forte European Tour 2017
2n Open de Portugal European Tour 2020
Guanyador de l’Andalucia Challenge de Cadis, Challenge Tour 2020
3r rànquing Race to Mallorca 2020 Challenge Tour
Targeta per a l’European Tour 2021

You may also read!

ALBERT PLA – ALCALDE DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

És l’alcalde més jove del Maresme i l’únic que fa esport amb llicència federativa. Les seves tres passions són

Read More...

TONI AVELLANEDA – Taekwondo a les venes

Millor club d’Espanya i Premi Nacional 2018 El 5 de juliol de 2019, la Real Federació Espanyola de Taekwondo,

Read More...

AMÀLIA ARGUDO, Campiona d’Europa amb Espanya

Montgat exporta talent esportiu El Maresme és una inesgotable font de talent esportiu. Un altre exemple el trobem en

Read More...

Leave a reply:

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Mobile Sliding Menu