D’Arenys de Mar, a Sevilla
Sorgit del planter del Mataró i del FC Barcelona, i internacional amb Espanya en categories inferiors, el central d’Arenys de Mar porta set anys consolidat a l’elit del futbol espanyol. Després de quatre temporades al Celta de Vigo, està vivint el seu tercer any al Sevilla, on ja ha lluït el braçalet de capità.
Això, Sergi, són paraules majors…
Portar el braçalet de capità d’un equip com el Sevilla és molt gran, efectivament. Significa molt i és un gran orgull i una gran responsabilitat al mateix temps.
S’acumulen les bones notícies. Acabes de fer anys…
Sí, vint-i-nou. Em faig gran! (Riu)
I d’aquí a una mica… pare!
És una alegria immensa. La Laura, la meva parella, i jo, estem molt feliços. Comencem una nova etapa en les nostres vides i estem desitjosos que el Milo vingui al món.
Per a quan?
Finals de juliol.
A veure si, quan acabi la Lliga, puc passar una llarga temporada a Arenys. A mi la terra em tira molt. Sempre presumeixo de ser d’Arenys de Mar i del Maresme, un dels millors llocs on es pot viure”
Us canviarà la vida…
Ho sabem i estem preparats. Crec que no hi ha res més bonic a la vida que ser pares.
Tornant al futbol. Quatre anys a Vigo i ara tres a Sevilla. Molta diferència?
Al Celta vaig ser molt feliç, sens dubte, i vam aconseguir grans fites, com va ser jugar a Europa. A Sevilla és diferent. Aquí es viu el futbol amb una altra passió, les vint-i-quatre hores del dia i els objectius també són uns altres, més ambiciosos.
Com diu la cançó de l’himne, “dicen que nunca se rinde…”
Així és. El sevillista porta l’escut al cor. Una de les coses més boniques que he viscut com a futbolista, i continuo vivint, és saltar a la gespa del Sánchez Pizjuán i sentir l’himne del Sevilla ‘a cappella’. Se’m posa la pell de gallina.
La primera temporada ho vas jugar tot. Després…
Efectivament, amb Machín com a entrenador vaig ser el jugador amb més minuts de tota la plantilla. Amb el fitxatge de Lopetegui i el retorn de Monchi es va canviar pràcticament tota la plantilla i es van fitxar dos centrals extraordinaris, Koundé i Diego Carlos, que ha provocat que hi hagi més competència, una cosa molt bona per a l’equip. La meva obligació és estar preparat per a quan em toca sortir a jugar, fer-ho tan bé com sigui possible i ajudar l’equip en tot el que pugui.
Ha de ser bonic lluitar per tots els títols…
Sens dubte. Això és el que més feliç fa a un futbolista. El Sevilla porta molts anys ja instal·lat l’elit del futbol europeu i jugant de tu a tu contra els grans. Ara el nostre objectiu és acabar el més a dalt de tot en la Lliga i classificar-nos per a la Champions League.
“Una de les coses més boniques que he viscut com a futbolista, i continuo vivint, és saltar a la gespa del Sánchez Pizjuán i sentir l’himne del Sevilla a cappella. Se’m posa la pell de gallina”
La temporada passada, l’Europa League…
La sisena del club. Ha estat el títol més important que he guanyat com a professional. Una alegria immensa que confirma que avui dia el Sevilla és un dels millors equips d’Europa.
Quan acabes contracte?
Em queda una temporada més. Vaig signar per quatre anys.
Com està sent jugar sense públic?
Per a nosaltres, un greu contratemps. Ens perjudica molt. El Sánchez Pizjuán ens ajuda a guanyar molts punts. La nostra afició és una afició fora de sèrie i la trobem molt a faltar.
Ser el capità d’un equip com el Sevilla es un gran orgull i significa molt per a mi”
I jugar enmig d’aquesta pandèmia?
Estem molt desgastats, la veritat, però ho portem amb la màxima professionalitat. Pensa que portem més d’un any sense descans, jugant cada tres dies, amb viatges… i el que és pitjor, passant controls PCR o antígens com si fossin part de l’esmorzar, pràcticament cada dia.
És a dir, que no has pogut venir a Arenys de Mar…
No, i trobo molt a faltar el Maresme, el meu poble, la meva gent. Encara que parlem cada dia per videoconferència, no és el mateix. M’agrada tocar i abraçar els meus. A veure si, quan acabi la Lliga, puc passar una llarga temporada a Arenys. Ho estic desitjant. A mi la terra em tira molt. Sempre presumeixo de ser d’Arenys de mar i del Maresme, un dels millors llocs on es pot viure.
La Sergi Gómez Academy, el campus de Sant Cebrià de Vallalta, vol posar el seu granet de sorra per crear una societat més justa i estar al costat dels més vulnerables amb la campanya Cap infant fora de joc”
Tindràs el teu campus a Sant Cebrià de Vallalta en actiu…
Ara hem fet el de Setmana Santa, on m’he connectat per videoconferència, i sí, espero estar presencialment a l’estiu amb els nostres nens i nenes. Seran cinc setmanes.
És un campus diferent…
Sí, per diversos motius. Primer, per la perfecta organització, les instal·lacions i la ubicació. Segon, pel control rigorós del COVID, i tercer, perquè no s’aprèn només a millorar futbolísticament, també eduquem i transmetem valors.
T’oblides de la vessant solidària…
No, no me n’oblido. Sergi Gómez Academy vol posar el seu granet de sorra per a crear una societat més justa i estar al costat dels més vulnerables. Si un nen vol estar amb nosaltres i no té recursos, serà becat. Per a mi la solidaritat és un gran valor. I així vull que sigui la nostra acadèmia. Portem ja tres anys amb la campanya solidària ‘Cap infant fora de joc’ amb l’ajuda de molts futbolistes i que està oberta a tots els que hi vulguin col·laborar.
Una gran tasca, sens dubte…
