GISELA PULIDO, 10 vegades campiona mundial de kitesurf

De Premià de Mar al cel      

Ningú a la història de l’esport mundial ha igualat la seva gesta: amb deu anys va guanyar el seu primer mundial de kitesurf. Va deixar el seu Premià de Mar natal al costat del seu pare, guia i mestre, per perseguir el seu somni a Tarifa. El vent i el mar són la seva vida, que li somriu gràcies a la seva tenacitati talent.

Quins records tens de la teva infància a Premià de Mar?

Molt bonics. Vaig tenir una infància molt feliç. Al principi vivíem en un pis molt a prop de Premià de Dalt i més tard ens vam mudar a una casa més gran a la zona de Can Pou, al costat de la platja.

Teníeu una botiga, oi?

Sí, el meu pare era modista de vestits de núvia i la botiga estava al costat de la Gran Via. Es deia Teixits Pulido.

A quin col·legi vas anar?

Vaig anar a l’escola bressol El Petit Príncep i la primària la vaig fer a l’Escola Sant Cristòfol.

Tu i l’aigua heu estat molt units des de ben petita.

Així és, amb un anyet el meu pare ja em va portar a la piscina a aprendre a nedar i quan vaig tenir l’edat em va apuntar al CEM de Premià per poder entrenar i competir.

Va ser el teu pare qui et va guiar en els esports extrems…

La passió pels esports de risc va néixer d’ell, efectivament. El que més li agradava era el windsurf, però també feia surf, patinava, surf de neu, li agradaven les motos… L’adrenalina!

Els teus regals de reis sempre van ser estels, skate, neoprens… Estaves predestinada…

(Riu) Recordo perfectament els regals que em feien els meus pares perquè sempre eren els que m’il·lusionaven més. Com dius, patins, skates, neoprens, motos, estels… Quan em regalaven nines o colors per dibuixar, gairebé no prestava atenció.

On vas començar a fer windsurf?

Vaig començar a la zona de la Costa Brava, a Sant Pere Pescador. Igual que el kitesurf, poc després. No obstant això, practicava molt sovint per la zona del Maresme: les platges de Premià, Vilassar, Cabrera, Masnou, fins i tot Malgrat.

Per què anàveu a Sant Pere Pescador?

Pel vent. Sempre que podíem ens escapàvem a aquella zona, com Port de la Selva, Empuriabrava, per poder practicar els esports que ens agradaven a tots dos.

Quan et decideixes a fer kitesurf?

Era Sant Joan, el juny del 2002, el dia del sant del meu pare, i estàvem a Sant Pere Pescador. Jo tenia llavors vuit anys i havia estat volant estels a la sorra des dels sis. Aquell dia el vent no bufava molt fort, així que el meu pare em va deixar el material i em vaig ficar a l’aigua perquè m’iniciés.

I partir d’aquest dia et converteixes en una nena prodigi…

Amb nou anys, el 2003, vaig guanyar el Campionat d’Europa sub-14 i vaig quedar segona en el sub-18. A casa meva es va plantejar un dilema: estudiar, entrenar o competir? El meu pare em va dir que mentre seguís fent pòdiums, estar entre les tres primeres, em donaria suport per continuar competint.

I va arribar la “bomba”…

Va ser tot molt inesperat. El maig de 2004 vaig guanyar el campionat d’Europa sub-21, i al juny la meva primera prova al KPWT (Kite Professional World Tour) a Turquia. Sense adonar-me ens vam plantar al novembre en l’última prova del Mundial a Nova Caledònia, on em vaig proclamar campiona del món.

Amb deu anyets!

Va ser una passada, una cosa que mai no podré oblidar. Un dels millors moments de la meva vida, sens dubte.

I aquí canvia la teva vida radicalment…

Després de conquerir aquests títols, el meu pare em planteja que ens dediquem professionalment al kitesurf. Necessitàvem un lloc on poder entrenar cada dia amb la garantia que tindríem vent tot l’any per fer-ho. I així va ser com ell i jo ens vam mudar a Tarifa.

No era un risc molt gran deixar tot el que teníeu a Premià (casa, botiga, escola…) tenint en compte que només eres una nena de 10 anys?

És clar que ho era! Però la pressió era per al meu pare. Jo no n’era conscient. L’única cosa en què pensava era en practicar kitesurf. Estava boja de ganes de mudar-me a Tarifa per poder entrenar i navegar més.

El teu pare ha estat clau en la teva vida…

Sens dubte. Ha estat i és el meu mentor. El meu entrenador, preparador, amic, fins i tot ha fet de mare. Durant alguns anys vivíem tots dos sols a Tarifa i passàvem tot el temps junts. També hem tingut els nostres problemes, com és normal, però és una persona molt treballadora i exigent amb ell mateix i també ho feia amb mi. Li estic tremendament agraïda perquè ara sóc disciplinada i constant. I això ho vaig aprendre d’ell. Gràcies a ell he aconseguit totes les meves metes.

La teva mare es va quedar a Premià de Mar. Et va costar haver de separar-te d’ella? Ha estat el moment més dur de la teva vida?

És clar que em va costar… i molt. També separar-me dels meus avis, ja que tots dos formaven una part molt important de la meva vida. He tingut moments molt durs al llarg de la meva vida, però sens dubte aquest va ser un dels més difícils d’afrontar.

La teva mare, Montserrat Borrell, és catalanoparlant. Va ser la teva llengua materna. Segueixes parlant català amb ella actualment?

Així és, amb la meva mare segueixo parlant català i amb el meu pare castellà. Quan ens vam mudar a Tarifa el vam canviar per poder adaptar-nos millor allà, sobretot per al col·legi.

També va ser dura la teva adaptació a Tarifa?

Van ser dies molt, molt durs. Em va costar moltíssim adaptar-me al col·legi. Em sentia una nena completament diferent. Els anys de 5è i 6è de primària van ser els més difícils, sobretot amb els companys de classe, fins i tot amb els professors, que no entenien molt bé que em dediqués al kitesurf professionalment i faltés a classe per competir. A l’institut va ser una altra cosa, vaig trobar molt bons amics i els professors eren molt més comprensibles i em donaven suport en tot.

Imagino que va ser una gran alegria que la teva mare anés a viure amb tu a Tarifa el 2013…

Va ser una gran notícia, perquè finalment, encara que els meus pares s’havien separat, podria gaudir-ne cada dia. De petita ens vèiem molt poc, només algun cap de setmana, a l’estiu o Nadal.

Vas guanyar 10 mundials, vuit consecutius, la més jove de la història: creus que a Espanya estàs prou reconeguda o més a l’estranger?

Crec que a Espanya estic bastant reconeguda, tenint en compte que el meu esport és poc conegut, tot i que és cert que cada vegada hi ha més persones que el practiquen.

És veritat que ja de nena no suportaves perdre?

No m’agrada perdre, és cert. Però he après molt, sobretot a acceptar i felicitar quan el rival ha estat millor que tu. Quan això passa, acostumo a trobar una motivació molt gran per seguir entrenant al màxim.

Vas dir en una entrevista que ets competitiva i necessites estar sota aquesta pressió de guanyar…

Així és. M’he habituat a mantenir molt bé la pressió i no posar-me nerviosa en situacions límit. Tot i que els nervis sempre hi són. A vegades et poden jugar una mala passada, però si saps utilitzar-los bé, poden treure el millor de tu mateixa.

Què és el vent per a tu, la teva vida? Has dit que quan no hi ha vent et poses de mal humor…

Planifico tota la meva setmana al voltant de la previsió de vent i de les onades que hi ha, sobretot els entrenaments físics. Si no hi ha vent per un dia, puc sobreviure, però si s’allarga, sí que m’entra una mica d’ansietat!  També em poso de mal humor quan hi ha bones condicions i sé que no puc anar a l’aigua perquè he de viatjar.

Creus que sempre has estat molt més madura que les noies de la teva edat?

El fet de començar a competir i viatjar tan jove m’ha fet tenir una altra perspectiva de la vida. En certs aspectes sí que era més madura que altres nenes de la meva edat, però ara, en l’actualitat, de vegades sento que he deixat de viure certes coses que les meves amigues sí que han fet. L’èxit té un preu i no ha estat un camí fàcil per a mi.

Podem dir que la teva oficina és la platja?

Així és! No està gens malament, no?

Entrenes sis hores al dia, tres de gimnàs i tres de platja?

Una cosa semblant. Depenem molt del vent i de les onades, així que sempre ens hem d’adaptar a les condicions. De vegades més gimnàs i ioga, altres nedar i córrer, altres surfejar i navegar en kitesurf…

Què acostumes a treballar més al gimnàs, la flexibilitat, la força, resistència?

Treballo tot per igual. Al final el gimnàs l’utilitzo per estar forta i prevenir lesions. Òbviament treballo la força i la resistència per estar en forma i tenir millors resultats en competició i en maniobres, però també és molt important per a recuperar-me. Per exemple, en èpoques de postcompetició o jetlags.

En l’actualitat, teniu diversos negocis a Tarifa.

Tenim un centre de kitesurf amb botiga i l’Escola. La meva mare ho porta tot perquè el meu pare passa vuit mesos a l’any a Panamà, ja que tenim un altre centre de kite allà.  A l’estiu, quan és temporada alta aquí, el meu pare ve per ajudar-me. Jo sóc l’encarregada de la part del “back office” i fer que no els falti de res als centres.

Estàs estudiant a distància, oi? Podràs viure del teu esport el dia que pengis el kite?

Estic estudiant Relacions Públiques i Publicitat a la UCAM. No sé si podré viure del kitesurf quan sigui més gran, però no és una cosa que em preocupi ara mateix. El kitesurf seguirà sempre en la meva vida, això ho tinc molt clar.

Quin creus que ha estat la teva millor temporada?

Va ser l’última, el 2015. Va ser un dels mundials més difícils quant a rivalitat entre Bruna Kajiya, Karolina Winkowska i jo. Quan vaig aconseguir la victòria, sens dubte, va ser un dels millors moments de la meva carrera esportiva.

Vas estar un any sense competir. Vas parar per netejar el teu cos i ment?

Vaig parar perquè feia 12 anys que competia i tenia la necessitat d’un break. Després de guanyar el mundial el 2015 vaig parlar amb el meu equip i vam prendre la decisió d’aturar. Ara el Mundial està patint uns canvis i no tenim un circuit de competició amb proves establertes, de manera que en el dia d’avui segueixo sense competir. Estic centrant-me més en altres projectes, relacionats amb enfrontar-me a les meves pors i amb la natura.

Ara mateix, quin és el teu projecte, en quins reptes estàs treballant?

Estic preparant el projecte de surf d’ones grans. Ja vaig tenir l’oportunitat de surfejar Peahi, l’ona de Jaws a Hawaii, una de les ones més emblemàtiques i conegudes al món del surf, però encara em queda molt recorregut.

Heu tornat a Premià de Mar des que vau marxar a Tarifa?

Sí, hi tornem de vacances o per Nadal per visitar a la família. Els meus avis, oncles i cosins viuen entre Barcelona, Premià i Mataró.

T’agradaria rebre algun dia el Premi Princesa d’Astúries?

Crec que a qualsevol esportista li agradaria ser reconegut amb aquesta distinció.

Et veus representant Espanya en uns Jocs Olímpics i guanyant una medalla?

Per a mi poder anar a uns jocs representant a Espanya seria fer realitat un somni. Així que treballaré el més dur possible per aconseguir-ho.

Què t’omple quan estàs lluny del mar, les ones, el vent, què t’agrada fer?

Sempre esport. Córrer, muntar en bici, nedar, encara que sigui a la piscina… No puc passar un dia sense tenir una mica d’activitat. Des de fa dos anys estic fent apnea. També passo molt temps a la natura. Sóc bastant Mowgli!

Si haguessis de recomanar-me un paradís en el qual perdre’m, un lloc meravellós, quin seria?

Fora d’Espanya et recomano Hawaii, concretament l’illa de Maui. Ho té tot, condicions per a esports d’aigua, naturalesa, fauna, cultura….. Viatjar i conèixer diferents llocs és meravellós.

Quins altres esports segueixes? Admires especialment altres esportistes?

M’encanten els esports en general. Prefereixo practicar-los, però també m’encanta veure’ls. El tennis, per exemple,  em sembla un gran esport, també les motos. M’encanta Marc Márquez!

I a nosaltres Gisela Pulido… •

Què és el kitesurf?

El kitesurf o kitesurfing, anomenat també de vegades kiteboarding o flysurfing, és un esport extrem aquàtic de lliscament que consisteix en l’ús d’un estel de tracció (kite, de l’anglès) que tira de l’esportista per quatre o cinc cordes, dues fixes a la barra (direcció), i les dues o tres restants (de potència) passen pel centre de la barra i se subjecten al cos mitjançant un arnès, permetent lliscar-se sobre l’aigua amb una taula (wakeboard). Aquesta combinació permet aconseguir grans velocitats sobre l’aigua i realitzar espectaculars salts. Es poden practicar diverses modalitats; salts i maniobres (freestyle), regates entre boies (race) i surf en ones (surfkite).

En la modalitat de Freesyle, on Gisela Pulido s’ha proclamat deu vegades campiona del món, es puntuen els millors i més difícils salts. A major dificultat, major serà la puntuació si el salt ha estat correctament realitzat. A més compten les maniobres i moviments que s’efectuen.

Altres reptes: Gibraltar, Illes Canàries, els 12 Apòstols…

Gisela, a més de ser la millor kitesurfer de tots els temps, ha aconseguit reptes esportius meravellosos. “Creuar l’estret de Gibraltar va ser una experiència inoblidable, perquè no és una cosa que pots fer sovint. Encara que siguin només 15 km, la sensació d’unir dos continents, la força del mar enmig de l’estret, és brutal… El repte d’unir totes les Illes Canàries, de la Graciosa fins El Hierro, va ser duríssim: 7 dies i 390 km. Ho vaig viure com un campionat, molt concentrada i quan ho vaig aconseguir ho vaig celebrar igual, com si es tractés d’una victòria. I el desafiament dels ’12 Apòstols’, a Victoria (Austràlia), ho vaig viure com una privilegiada. Poder navegar en una de les meravelles del planeta és una experiència única!