La danesa, establerta a Sant Cebrià de Vallalta des de 2018, ha completat el Tor des Géants: més de 20 pics, 342 km de distància i 24.500 metres de desnivell
La danesa Harriet Kjaer, que viu al Maresme des de 2018, ha fet curses per tot el món. Des de la marató del Cercle Polar, fins a la Transtica 200 km, travessant Costa Rica quatre vegades, del Pacífic al Carib. El setembre passat, la Harriet, veïna de Sant Cebrià de Vallalta, va completar la mítica carrera del Tor des Géants en 111 hores i 42 minuts. És una prova d’alta muntanya que es fa a la vall d’Aosta (els Alps). Un dels ultres trails més durs del món, amb 342 quilòmetres de distància, 24.500 m de desnivell positiu i negatiu amb més de 20 pics.
Com s’entrena per a una carrera d’aquesta mena?
Per fer la Tor, entreno cinc o sis dies per setmana, entre una i tres hores diàries, i alguns dies fins a cinc o set hores, segons el pla d’entrenament de José Manuel Granadero, el meu entrenador des de fa més de deu anys.
Com et vas plantejar la carrera?
El meu pla era començar a poc a poc i agafar ritme a partir del quilòmetre 200, però en carreres d’aquesta durada mai saps què passarà. El meu punt fort és l’última part, quan ja he recorregut la meitat. Enguany he passat de la posició 350 a la 155 en els últims 150 quilòmetres. Acabar ja és una gesta. Enguany, dels 1.142 participants, només en van acabar 743, és a dir que uns 399 corredors van haver d’abandonar.
“Si corres amb el cap no et fan mal les cames”, afirma aquesta atleta de 50 anys especialista en curses extremes per tot el món
Més de 100 hores corrent sense dormir?
Hi ha gent que dorm menys per anar més de pressa i altres que intenten gaudir al màxim, és a dir dormint més i usant les 150 hores autoritzades per l’organització. Jo dormo molt poc durant la carrera. Això significa uns 20-30 minuts cada nit i una migdiada de 10-15 minuts durant el dia.
Què t’ha marcat més d’aquesta carrera?
Les trobades i amistats instantànies amb altres corredors, la naturalesa, i explorar els límits i la capacitat del cos i la ment humana. Els corredors d’ultra entrenem moltes hores sols. Ens coneixem sense conèixer-nos i aquesta connexió és molt forta. Riem junts, plorem i ens posem crema. Ens cuidem.
Com et trobes en condicions tan extremes?
És molt habitual tenir al·lucinacions. Comences a veure coses que no existeixen, realment tens microsomnis… mentre corres! Durant les carreres mai escolto música ni audiollibres. Vull viure-les completament i mantenir la concentració màxima, perquè en alta muntanya, un sol pas equivocat pot tenir conseqüències devastadores.
Quant dura la recuperació d’una carrera de 300 km?
Un mes després de la competició ja estic gairebé recuperada. La primera setmana tens les cames de plom.
Vius al Maresme…
Sí, en plena naturalesa, al Montnegre des de 2020, on evito l’estrès. Dormo en un dormitori sense internet i des de 2010 segueixo una alimentació sana principalment crudivegana basada en fruita.
Si et trobes amb la Harriet al Montnegre, és molt probable que la vegis somrient… i corrent.
