Xavier Moreno Delgado va ser, el 2002, el primer àrbitre del Maresme que va arribar a Primera Divisió, on va estar quatre temporades i va dirigir 49 partits. Des de fa 17 anys és, com a director del Comitè d’Àrbitres de l’FCF, el màxim responsable de l’estament arbitral a Catalunya, de les 15 delegacions
Ja fa disset anys que exerceix el càrrec…
Quan Jordi Casals va guanyar les eleccions, el juny de 2009, em va oferir el càrrec. I fins ara. Després de Casals, Andreu Subies, com a president, em va renovar la confiança i el setembre de 2018 va ser Joan Soteras qui va confiar en mi.
Ha canviat molt l’arbitratge en aquests gairebé vint anys?
Vaig arribar amb l’objectiu i l’obsessió de dignificar el món de l’arbitratge. Afortunadament, el futbol català, espanyol i internacional ha evolucionat molt… i per a bé. El perfil de l’àrbitre també ha seguit aquesta evolució. Avui, són molt més esportistes, tenen millor forma física, són més joves i, sobretot, més dialogants, més comprensius i més ben formats.
Quan vostè va entrar com a president hi havia a Catalunya 1.450 àrbitres…
Sí, i actualment n’hi ha uns 2.200. Hi ha un gran interès per ser àrbitre, tant en nois com en noies.
Com s’arriba a ser àrbitre?
Cada any, del 15 de febrer al 15 de març, obrim la inscripció en línia, que és gratuïta. Acostumen a apuntar-s’hi entre 1.200 i 1.300 persones. A cada delegació de l’FCF els entrevistem un a un, els fem una prova de cultura general i una prova escrita de redacció.
“La imatge de l’àrbitre ha canviat molt i en positiu”
En passen molts?
Per qüestió de capacitat ens quedem amb uns 500 aspirants, que ja paguen els 60 euros que costa el curs. N’aproven uns 400 i després han de passar les proves físiques pertinents, que la majoria les supera. Entre 350 i 400 són els àrbitres que s’incorporen cada any, perquè també són els que deixen l’arbitratge, sigui per qüestions laborals o sigui per estudis.
L’edat mínima són 15 anys?
Sí, i la màxima, 24, encara que hi ha un curs especial per a aquells que han estat jugadors o àrbitres que decideixen reenganxar-se, que va des dels 25 fins als 34 anys, però aquest últim any, en tot Catalunya, s’hi van apuntar 20 persones.
Quants partits es juguen a Catalunya els caps de setmana?
5.300 partits. Això vol dir que hi ha àrbitres que un cap de setmana poden arribar a dirigir dos, tres o fins a quatre partits, la majoria de futbol 7.
Expliqui’ns l’evolució natural d’un àrbitre…
Durant les primeres setmanes acostumen a començar per prebenjamins i benjamins. Els nostres delegats arbitrals i col·laboradors els van a veure i n’elaboren un informe. Aquí ja comences a veure, a pressentir, qui té fusta. Si tot va bé, pugen a alevins i després a Futbol 11.
Parla d’informes…
Normalment, fem uns 100 informes setmanals de futbol aficionat. A Tercera Divisió, els àrbitres tenen vuit informes per temporada cadascú, a la Lliga Elit sis, a Primera Catalana, sis, a Segona Catalana, quatre, a Tercera Catalana, tres… Tenim uns 100 informadors i cada temporada es fan una mica més de 2.000 informes arbitrals.
Han d’anar a classe?
Els que comencen estan obligats a anar cada setmana a classe a la seva delegació territorial. A més, tenen dos exàmens a l’any, un en començar la temporada, que si no el superen no poden arbitrar, i un altre al gener. Això és per a totes les categories del futbol català, excepte a Tercera Divisió que tenen quatre avaluacions anuals. La gent desconeix l’exigència que tenen els àrbitres.
És molt difícil arribar a l’elit?
Molt, perquè al final les places per arbitrar a Primera o Segona Divisió són molt poques per la quantitat d’àrbitres que hi ha. Cal tenir en compte una altra cosa: també és una competició. Cada any els àrbitres són puntuats partit a partit i hi ha descensos de categoria.
“Avui dia l’àrbitre és molt més esportista, té millor forma física, és més jove i, sobretot, més dialogant, més comprensiu i més ben format”
Arribar a Primera o a Segona no és per a tota la vida, has de guanyar-t’ho cada temporada. Cada any és una revàlida.
L’exemple del català i maresmenc Víctor García Verdura, que va arbitrar l’últim Espanyol-Barça, és un cas d’èxit?
Totalment, és un àrbitre que des que va començar amb nosaltres (el vaig descobrir al camp del Masnou arbitrant un partit d’alevins), ja se li veien unes grans condicions, ho té tot a favor per arribar on vulgui al món de l’arbitratge.
Un orgull per al futbol i l’arbitratge del Maresme…
Evidentment, ha estat gràcies al seu talent innat, al que ha estudiat (psicologia, anglès…) i a tots els esforços que ha fet per superar les proves físiques i els exàmens. La clau ha estat en el fet que cada vegada que ha anat pujant el nivell d’exigència, el Víctor ha estat a l’altura.
La imatge i l’opinió que es té de l’àrbitre, ha canviat?
En el fragor de la batalla tothom es transforma, però quan hi ha normalitat, sí. Avui es veu l’àrbitre més ben format, més ben preparat físicament i molt més jove que fa unes dècades. Ara el perfil de l’àrbitre no té res a veure amb abans, precisament per les normes que hem anat introduint.
Han disminuït les agressions, insults o incidents?
Estem a nivells molt baixos, gairebé residuals. En les últimes tres jornades només hi va haver una agressió, que va ser agafar l’àrbitre per la samarreta. Allò de pegar a l’àrbitre, perseguir-lo pel camp, etc., ha desaparegut. No obstant això…
Digui’m
On sí que observem una situació de violència, sobretot verbal, és a les graderies. L’últim cap de setmana, es van haver de suspendre set partits de 5.300 per invasió de camp o incidents entre públic i jugadors, un percentatge ínfim, però que continua demostrant que encara hi ha feina per fer.
El Maresme té alguna singularitat?
Sí, que és una comarca, comparada amb altres, molt tranquil·la i esportiva on pràcticament no es veuen incidents, encara que, de tant en tant, en veiem algun de forma molt excepcional, com ara el del CD Masnou-Masnou At.
De què se sent més orgullós com a president?
De la modernització de l’arbitratge, en paral·lel a la de la Federació: Actes en línia, que els àrbitres cobrin per transferència, la uniformitat en la vestimenta tant en els partits com en les proves físiques i tècniques, i del nivell d’exigència en els exàmens.
I del creixement de fitxes femenines?
També, per descomptat. Quan vaig començar en el món de l’arbitratge amb 18 anys, només hi havien 30 dones arbitrant. Avui en tenim 113 a tot Catalunya. Les hem anat formant i ja en tenim algunes a Segona B, a Tercera, a 1a Catalana, no només al futbol base. No perseguim una quota perquè sí, hi han d’arribar per mèrits propis.
Xavi Moreno Delgado
Va néixer a Premià de Mar el 24 de març de 1968. Va estudiar Direcció d’Empreses i Administració de Finques. Aficionat a fer puzles i a la música d’autor, va arbitrar 49 partits de futbol a Primera Divisió des de 2002 fins a 2006, a més de 12 de la Copa del Rei. Va estar sis temporades a la Divisió de Plata, on va dirigir 121 partits.
