El lateral esquerre d’Alella, format a La Masia del Barça, brilla al Como italià a les ordres de l’arenyenc Cesc Fàbregas
Esportiu Maresme ha viatjat fins a Como (Itàlia) per entrevistar en exclusiva Álex Valle. Arrelat a Alella des dels dos anys, on va estudiar i on té la seva família, es va formar al planter del FC Barcelona i va arribar a jugar amb el primer equip a les ordres de Flick a la pretemporada
Exerceixes d’alellenc?
Per descomptat! Encara que vaig néixer a Badalona, sempre he viscut a Alella, on els meus pares van comprar una casa quan jo tenia dos anys. Tota la Primària la vaig fer al Col·legi La Serreta, que estava molt a prop de casa. Fa uns anys ens vam canviar de casa, una mica més amunt del poble.
On vas fer l’ESO?
A l’Institut d’Alella. D’aquella època conservo alguns dels meus millors amics de l’actualitat, com Héctor Taboada. El Batxillerat el vaig fer a la Masia del FC Barcelona, perquè quan passes de cadet a juvenil ja entrenes als matins i ho has de compaginar amb els estudis.
Abans d’arribar al Barça, què va passar?
Els meus inicis van ser en el futbol sala… i a l’Espanyol.
De debò?
Sí… Vaig començar jugant a futbol sala amb cinc anys a l’Interdinàmic del Masnou. M’agradava molt el futbol sala. El meu pare, no obstant això, em va apuntar al campus d’estiu del RCD Espanyol i la veritat és que també m’ho vaig passar molt bé en Futbol 7, així que durant un any vaig estar entrenant i jugant a l’escola de l’Espanyol. El meu pare content, perquè ell és perico.
I d’allà…
Ja federat, em van portar al benjamí de la Gramanet, on només vaig jugar una temporada. Després una altra al Sant Gabriel en el meu segon any de benjamí, que va ser quan em va fitxar el Barça per a l’aleví D.
“Vaig ser molt afortunat i va ser tot un privilegi formar part del planter del Barça, perquè no va ser només la millor escola de futbol, també una universitat de la vida”
D’Alella a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona hi ha una estona…
Em venia a buscar un taxi tots els dies que tenia entrenament. En aquella època coincidia en el taxi amb Sergi Gómez, ara a la Reial Societat, perquè vivia a Badalona.
Sé que és molt difícil resumir tota l’etapa al planter del Barça…
Vaig ser molt afortunat i va ser tot un privilegi formar part del planter del Barça, perquè no és només una escola de futbol, també és una universitat de la vida. I d’això, te n’adones quan estàs fora.
A què et refereixes?
Pels valors que t’ensenyen, per saber guanyar i perdre, pel respecte que li has de tenir a tothom: àrbitres, rivals, companys… I perquè futbolísticament és impossible estar en un lloc millor. T’ensenyen que quan un porta l’escut del Barça, cal respectar-lo sempre, tant a dins com a fora del camp.
Vas ser feliç?
Sí, molt, encara que amb un ‘però’
Vaja!
Arribar al Barça tan petit, lluitar per ser campió en totes les competicions que jugues, sobretot aquests tornejos als quals anàvem per mig món, com el Japó, Qatar… T’omple molt, gaudeixes, et fa feliç. Ara bé, durant quatre anys, des d’infantil fins a cadet, no vaig jugar tot el que m’hagués agradat i no ho vaig passar gaire bé, la veritat.
Què va passar?
Coses que passen al món del futbol i que has d’acceptar, perquè forma part del teu aprenentatge. Havien fitxat del Sevilla el meu company Juan Larios, que era el lateral esquerre titular de l’infantil i del cadet. Després el va fitxar el Manchester City en edat juvenil i ara juga al Saragossa.
“Mai no és fàcil sortir del Barça. Ara el meu somni és jugar molt bé a Itàlia i arribar a la selecció”
Alguna vegada vas pensar que el Barça et donaria la baixa o en llençar la tovallola?
Bé, el risc que el Barça no compti amb tu a final d’una temporada sempre existeix. He vist anar-se’n del Barça a moltíssims amics i companys. Quan entres a un club gran com el Barça ho has d’assumir. Llençar la tovallola? No, això no va passar mai pel meu cap. A més, quan vaig començar l’etapa de juvenil tot va canviar per a mi.
I per a bé…
Exacte. Quan ets juvenil ja has madurat més, també t’has desenvolupat més físicament, diguem-ne que tot ja va més de debò. Sens dubte, la meva primera gran alegria va ser quan vaig debutar amb el Barça B a Primera RFEF.
Com vas viure aquell dia?
Estava a punt de fer els 18 anys i estava al juvenil A. Sergi Barjuan, entrenador del Barça B, em va cridar al seu despatx, i em va dir: “Estàs preparat per jugar aquest cap de setmana amb nosaltres?”. Vaig debutar al març contra el Cornellà a Primera RFEF.
“Sempre trobo a faltar Alella, casa meva. Fins que no te’n vas no saps el que tens. Jo soc molt familiar i d’estar amb els amics”
I a partir d’aquí comença una llarga etapa de cessions que cal ordenar…
A la temporada 2022-23 ja estava a les ordres de Rafa Márquez al Barça B quan al gener em va trucar el meu agent, Aleix Piqué, per dirme que l’Andorra volia fitxar-me en qualitat de cedit per tot el que restava de temporada. Un dels seus laterals havia patit una lesió de llarga durada. Vaig parlar amb l’entrenador de l’Andorra, Eder Sarabia, i em va convèncer. Passar de Primera RFEF a Segona Divisió va ser una gran experiència, un salt que vaig notar molt. Vam quedar setens i aquells mesos vaig gaudir una barbaritat. A títol personal era la primera vegada que me n’anava a viure sol i això em va ajudar a créixer.
I després te’n vas al Llevant, també cedit pel Barça…
Una vegada comproves que tens nivell per jugar a Segona, ja no vols tornar enrere. Vaig fer la pretemporada de la 2023-2024 amb Xavi Hernández als Estats Units i a la tornada, entre tots, vam creure que el millor era acceptar l’oferta del Llevant. Javi Calleja, el seu tècnic, em volia al seu equip. Vaig jugar 29 partits aquella lliga a Segona Divisió, dels quals 26 van ser com a titular. Va ser la temporada en què em vaig assentar com a futbolista. Sortir de la zona de confort a Barcelona, de casa teva, va ser un gran aprenentatge.
Somiaves a debutar amb el primer equip del Barça?
Quan estàs al planter del Barça, l’anhel de tots els nens que hi som, és arribar al primer equip, trepitjar un dia la gespa del Camp Nou, però jo mai m’he obsessionat amb aquesta idea. Jo sempre he volgut ser futbolista professional… en el club que fos.
Això del Celtic de Glasgow ja van ser paraules majors…
I tant! Vaig debutar amb Hansi Flick a la gira pels Estats Units el juliol de 2024. Vaig tenir minuts contra el City, Reial Madrid i Milan… però sempre com a lateral dret. A l’esquerra van jugar Balde i Gerard Martín. Era molt difícil jugar a la meva veritable posició perquè ja hi havia dos grans jugadors. Flick em va dir que em quedés, però va arribar l’oferta del Celtic…
I…
Era impossible dir que no. Anava a jugar a un club històric, a una lliga on el futbol es viu amb una gran passió i, a més, a la Champions League. En Champions vaig jugar contra Slovan Bratislava, Borussia Dortmund, Atalanta, Leipzig… L’estil de joc del Celtic anava molt bé amb les meves característiques.
“Que el Como pagués la meva clàusula de rescissió va ser tot un orgull. La vida d’un futbolista no acaba al Barça. Hi ha molts camins per arribar-hi”
Quines són?
Més carriler, lateral alt, profund, fins i tot ficat a vegades al mig del camp. Brendan Rodgers em va donar molta confiança. Guardo un gran record d’aquells sis mesos a Escòcia, els vaig viure amb molta intensitat.
I el que són les coses, només vas estar sis mesos al Celtic. El Como italià va trucar a la teva porta…
Sempre és agradable que valorin el teu treball. Cesc Fàbregas va arribar al Como el gener de l’any passat i va realitzar deu fitxatges. Va parlar amb nosaltres i amb el Barça i el Celtic ho va entendre. Vaig jugar cedit al Como fins a juny i després el club va decidir fer efectiva la meva clàusula de rescissió de contracte que era de sis milions d’euros.
El Como aposta per tu i et deslligues per sempre del Barça. Quina sensació et provoca això?
No es pot dir mai per sempre. A la vida d’un esportista poden passar moltes coses. D’una banda, que el Como comprés els meus drets és un orgull. Per una altra, sortir del Barça no ha de ser un drama perquè hi ha molts camins. Sempre em fixo en l’exemple de Marc Cucurella.
Per cert, també d’Alella i també lateral esquerre…
Cucu mai va arribar al primer equip del Barça, com jo. No obstant això, va fer la seva carrera a l’Eibar, Getafe, Brighton i ara triomfa al Chelsea i a la selecció. També tens a Grimaldo, a OImo… Com s’acostuma a dir, hi ha vida després del Barça.
“Cesc Fàbregas és un gran entrenador. Es nota que va ser un futbolista top que va jugar al Barça i va sortir del seu planter”
Et veig molt feliç a Como…
Sí, moltíssim. Soc aquí amb la meva xicota, amb els nostres dos gossos, Lotus i Zoe, vivim davant del llac de Como, que veiem des de la terrassa… A més, molt orgullós de formar part d’un fet històric per al club.
Quin?
Per primera vegada a la història del club jugarem una competició europea la pròxima temporada. Per a un club relativament petit, és un èxit brutal. Personalment, fitxar per al Como ha estat un punt d’inflexió a la meva carrera.
Què et demana Cesc?
Primer, que sàpiga defensar bé, però que alhora sigui atrevit amb la pilota, que estigui actiu i sàpiga donar solucions a l’equip. Em dona molta llibertat. És molt bon entrenador, la veritat. Sap interpretar el joc molt bé. Es nota que ha estat un futbolista top i que és de l’escola Barça. Ha aconseguit formar una plantilla de molta qualitat que juga molt bé al futbol. Que el Como parli de tu a tu amb el Milan, l’Inter, el Nàpols, la Roma… és un gran orgull per a la nostra afició.
“Fitxar pel Como ha estat el punt d’inflexió de la meva carrera. Tenim una gran plantilla i hem fet història classificant l’equip per jugar a Europa per primer cop”
Què et ve al cap quan penses en el futur?
Tinc contracte amb el Como fins a 2029 i aquí estic encantat de la vida. Hem format un gran equip, hi ha un gran ambient al vestidor, on hi ha diversos espanyols, com Morata, Nico Paz, Sergi Roberto, Alberto Moreno, Jesús Rodríguez, Jacobo… A la vida d’un futbolista poden passar moltes coses, així que em dedico a viure el present i a gaudir-lo.
Qui ha estat el teu ídol?
Sempre em va agradar molt Jordi Alba. M’identifico molt amb el seu joc. Soc molt de repetir esforços, pujar i baixar, baixar i pujar. Ara mateix m’encanten Nuno Mendes, per la seva potència, i Grimaldo i Cucurella, per descomptat.
Objectius?
Primer, guanyar títols amb el Como. I després m’agradaria molt arribar al primer equip de la selecció espanyola. He estat moltes vegades internacional sub-18, sub-19 i des de l’any passat vaig amb la sub-21. Seria un somni fet realitat anar a l’absoluta.
Trobes a faltar Alella, el Maresme?
Fins que no te’n vas de casa no saps el que tens. En els últims anys no hi he pogut anar excepte en vacances o per Nadal. Entre l’Andorra, el Llevant, el Celtic i ara el Como, passo deu mesos a l’any lluny d’Alella.
Et visiten els teus pares?
Sí, dues o tres vegades a l’any, perquè Milà està a hora i mitja amb avió i després són quaranta minuts de cotxe. Quan jo he baixat a Barcelona ho he fet amb cotxe perquè viatjo amb els meus dos gossos. A Alella faig vida familiar, com al Masnou, on la meva xicota té la seva família. A l’estiu anem a la platja, jugo a pàdel i estic amb els meus quatre o cinc amics de tota la vida. Mai oblido les meves arrels.
Ben fet!
Entrevista de Toni Frieros
Fotografies de Jordi Soler i arxiu Álex Valle
