Des de molt petita, la Carla Lorenzo està lligada a l’espectacular i exigent esport de la natació artística i a Llavaneres, on viu des de fa cinc anys.
Campiona del Món i d’Europa en edats formatives amb Espanya, aquest 2026 ha debutat amb la selecció espanyola absoluta a les ordres de la llegendària Andrea Fuentes… amb els JJOO del 2028 a l’horitzó
Fins als 14 anys has viscut a Sant Cugat…
Sí, estudiava al col·legi Pureza de María, des dels tres anys fins a segon de l’ESO. El tercer de l’ESO ja el vaig fer a la Blume becada.
Per què vas triar la natació sincronitzada?
Tot va començar al Club Júnior de Sant Cugat, fent els típics cursos de natació. Li van dir als meus pares que era una nena amb molta elasticitat, que podria fer-ho molt bé a la natació sincronitzada. De nena també feia ballet i, és clar, si combinava natació i ballet, passar-me a la sincronitzada era el que tenia més sentit, perquè la sincro és això, ballar a l’aigua.
“El meu gran somni és participar en els JJOO de Los Angeles 2028”
I vas començar..
Amb set anys, a l’European International School de Sant Cugat. Només hi vaig estar un any. Em van dir que tenia bones aptituds i que valdria la pena anar a un club especialitzat en sincro. Els meus pares van buscar diversos clubs i es van decidir pel CN Granollers, perquè tenien molt bones referències, era un dels millors d’Espanya en sincro i estava a prop de Sant Cugat.
I fins ara…
Sí, sempre he competit pel CN Granollers, on m’he format des dels vuit anys. Per cert, des de Sant Cugat a Granollers em portava una cuinera del col·legi que vivia molt a prop i després anaven els meus pares a recollir-me a la nit.
Com s’adapta una nena a un esport tan exigent?
La sincro és un esport molt dur i molt sacrificat, però si realment és el que t’agrada fer, hi trobes una gran satisfacció. Si el teu somni és guanyar una medalla en qualsevol esport, val la pena l’esforç. De nena ja entrenava quatre dies a la setmana, tres hores i mitja cada dia. I després els dissabtes, de nou a dues de la tarda.
Quina part de la sincro t’agradava més?
Muntar la coreografia per anar als campionats. És la part més creativa. El més dur i avorrit és la natació, l’apnea, però treballar la rutina és molt més divertit.
Em diuen que el percentatge d’abandonament en la sincro és molt alt…
És veritat, perquè l’important no és només començar, és mantenir-te i cada vegada que canvies de categoria, d’infantil a cadet, de cadet a júnior, és tot més exigent i no tothom està disposat a fer aquest sacrifici.
Més mentalment que físicament?
Totes dues coses. Has d’estar molt fort mentalment per passar-te vuit hores al dia entrenant, perquè o t’agrada o no t’agrada, no hi ha espai per al dubte. I físicament no cal que ho expliqui. Me’n vaig al llit totalment esgotada.
Quan vas visualitzar que la natació sincronitzada era el teu esport, que t’hi dedicaries al cent per cent?
Havia guanyat campionats de Catalunya i d’Espanya amb el CN Granollers, però anar al Mundial Infantil als Estats Units representant Espanya i guanyar tres medalles, una en solo, va ser com “Ostres! soc bona en això, val la pena que m’hi dediqui en cos i ànima”. Com vaig gaudir en aquell Mundial! A més, després vaig entrar a la Blume, on vaig començar a fer tercer de l’ESO, així que anava pel bon camí.
Comparties selecció amb Isabel Shuang, del CN Mataró…
Sí, l’Isabel és molt bona amiga, hem fet tot aquest camí juntes i és una nedadora de sincro increïble, és molt bona!
Com has compaginat els estudis amb un esport tan exigent?
Ha estat molt dur, la veritat, perquè des que vaig entrar a la Blume només podia estudiar i fer els deures a la nit. Sempre he estat molt bona estudiant, i vaig aprovar la selectivitat. Em vaig matricular a Enginyeria Industrial a la UPC, però la veritat és que el primer any em va superar i no he continuat. A més, se’m feia molt costa amunt arribar tan tard a casa. Aquest curs que ve faré ADE a la UAB de Bellaterra, que la tinc al costat.
I arriba la beca del CAR.
La meva entrenadora a la Blume, l’Alba Cabello, on vaig estar quatre anys, des de tercer de l’ESO fins a segon de batxillerat, em va recomanar que sol·licités la beca del CAR…
I ,a més, debutes amb la selecció absoluta…
Sí, a la Copa del Món de Pontevedra d’aquest juny, on vaig fer el duo mixt amb l’Eneko i vam guanyar la medalla de plata. Ara, a finals de juliol, tenim el Campionat d’Europa al Centre Aquàtic de Saint-Denis de París, on faré el duo mixt amb Jordi Càceres, que és el que estem preparant ara al CAR.
Què ha significat arribar a la selecció absoluta?
Uf! Un somni, un regal, un orgull… Després de tants anys treballant, tantes hores, tants sacrificis, també és un premi. Però l’important no és haver arribat, l’important és aprofitar aquesta oportunitat, perquè a la selecció hi arriben molt poques, així que cal continuar creixent i millorant.
Et pessigues i t’ho creus?
A vegades miro a les meves companyes i penso: “Ostres, són medallistes olímpiques, campiones del món i ara estic amb elles”. Abans eren les meves referències, els meus ídols, i ara entreno amb elles. Veig l’Iris Tió de prop, per exemple, i al·lucino de com n’és de bona. Ufff, estar a les ordres d’Andrea Fuentes, un altre mite de l’esport espanyol… Sí, sí, soc molt afortunada, és un somni, i reconec que, a vegades, em sento petita formant part d’aquest equip tan extraordinari.
“La sincro és molt dura físicament, però sobretot mentalment. Has de treballar molt fort i fer molts sacrificis… però val la pena”
Qui ha estat la teva gran referència?
Sobretot la Gemma Mengual, perquè va ser la primera gran figura de la sincro a Espanya. Les seves proves de solo són llegendàries. Després Andrea Fuentes, Ona Carbonell, ara l’Iris. Fa molt poc somiava amb tenir una foto amb elles! Per a les que comencem des de molt petites, sempre van ser una font d’inspiració. Gemma Mengual ens entrena al Jordi i a mi per al duo mixt.
En què has de millorar?
Sobretot en la tècnica i en el control vertical del cos. I en la part física, perquè és molt dur repetir i repetir la mateixa part una vegada i una altra. Soc bastant tímida, em costa deixar-me anar, però des que estic al CAR amb l’Andrea, la Gemma i la resta de les companyes crec que m’he deixat anar i he millorat en l’expressió artística.
I a partir d’ara?
Continuar, continuar i continuar. Visc només per a la sincro, soc una professional. Aquí no es pot fer el ximple. De la mateixa manera que has arribat, te’n pots anar. No et pots relaxar ni un minut. Són vuit hores al dia de màxima concentració.
Amb què somies?
Òbviament, el meu gran somni seria participar en els pròxims Jocs Olímpics de Los Angeles el 2028. Només hi van vuit nedadores i una reserva. Ara arribarà l’Europeu, l’any que ve el Mundial i les Copes del Món…
Què t’agrada fer quan no entrenes ni competeixes?
Sobretot estar amb la família. He viscut fora de casa des dels catorze anys, molts viatges, molts tornejos, moltes concentracions, així que quan tinc temps lliure procuro estar amb ells, els meus pares, el meu germà, els meus avis, els meus amics. Necessito estar amb ells per recuperar aquesta part familiar que et treu l’esport d’elit.
Fa pocs anys que vius a Llavaneres…
Sí, cinc, però la meva vinculació amb Llavaneres ve de lluny, des que vaig néixer. Els meus avis materns sempre han viscut a Llavaneres, a prop del Tennis Mora. La meva infància i adolescència estan molt lligades a Llavaneres, perquè he passat molts estius i caps de setmana a casa dels meus avis, que ara s’han mudat on nosaltres vivim, prop del camp de futbol.
T’agrada…
M’encanta. És tan tranquil Llavaneres, s’hi viu tan bé! A mi la platja, estar en contacte amb el mar, em fascina, em tranquil·litza molt. Si algun dia em perdo em trobaràs a la platja del passeig dels Anglesos o a la platja del Balís, on tinc moltes amigues i m’hi passo molts caps de setmana.
Palmarès Carla Lorenzo
2022 INFANTIL
❱ Campionat del Món (Charlotte/EUA) – Or en equip lliure, plata en combo i bronze en solo lliure
❱ Campionat d’Europa (Montceau-lesMines /França) Or en equip lliure, plata en combo i bronze en solo
2024 JÚNIOR
❱ Campionat del món (Lima, Perú) Dos bronzes en equip tècnic i equip lliure
❱ Campionat d’Europa (Cottonera/Malta) Or en equip tècnic i equip lliure i bronze en rutina acrobàtica
2025 JÚNIOR
❱ Campionat d’Europa (Atenes/Grècia) Tres ors en equip tècnic, equip lliure i rutina acrobática
2026 ABSOLUT
❱ Copa del Món (Pontevedra, Espanya) Or en equip tècnic i equip lliure (suplent) i plata en duo mixt tècnic amb Eneko Sánchez
GEMMA MENGUAL “TÉ TOTES LES CONDICIONS PER ARRIBAR ON ELLA VULGUI”
La mítica medallista olímpica, campiona del món i d’Europa, col·laboradora de l’equip espanyol de natació artística, treballa diàriament amb Carla Lorenzo: “És una noia amb molt de talent i molta capacitat de treball. Potser és una mica tímida, però quan arriba el moment sap dominar perfectament la situació. Té molt camí per recórrer i les condicions necessàries per arribar on ella vulgui: flotabilitat, força, presència, una mica de tot. M’encanta entrenar amb ella perquè és molt agraïda. T’escolta, té ganes i es fa estimar. És un encant”.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Sergi Blasco
