Aquest mes fa 22 anys i ja és la capitana del CN Mataró, on va arribar amb 8 anys. Ha començat la temporada amb dos títols, la Supercopa d’Espanya i la Copa de Catalunya, tot i que res no és comparable amb les dues últimes lligues. La Queralt, subcampiona del món sub-20 el 2023, té molts somnis per complir; entre d’altres, participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles. La piscina del CN Mataró és casa seva.
Escorpí!
Cent per cent. Faig 22 anys el 10 de novembre.
Imagino que vas començar a fer waterpolo per influència familiar.
Més o menys, sí. Els meus pares eren socis del Centre i, de petita, vaig aprendre a nedar aquí. Uns cosins meus feien waterpolo i em va atreure aquest esport. Aleshores feia ballet, però no m’acabava d’agradar del tot. I aquí vaig començar, amb set anys, amb allò que en dèiem “pilota groga”.
Vas debutar al primer equip femení quan eres molt jove…
Tenia 15 anys i va ser la Marina Zablith qui em va donar l’oportunitat de debutar en el partit contra el Rubí. Gràcies, Marina! En aquella època érem de les millors d’Espanya en categoria cadet i juvenil. Recordo que m’impressionaven el ritme, la intensitat i el nivell dels entrenaments del primer equip.
Ja tenies aleshores algun referent?
Sí! La Marta Bach, per la seva personalitat dins i fora de la piscina, sempre va ser el mirall en què em fixava; després ho va ser la Clara Cambray, les nostres dues últimes capitanes.
“Agafar el relleu de llegendes com Marta Bach i Clara Cambray és tot un honor i una gran responsabilitat”
La teva missió principal a l’aigua és defensar la boia...
És una posició molt sacrificada, molt defensiva, perquè m’enfronto a jugadores molt fortes i de gran nivell.
No és una posició tan agraïda com jugar a dalt i fer gols…
En tots els esports i en tots els equips, totes les posicions són igual d’importants, perquè si una falla, l’equip perd l’equilibri. Potser la meva posició no és tan agraïda, potser no surto a les fotos fent gols, però em sento igual d’important.
Reconeixement…
Sí, sempre m’he sentit valorada per les meves companyes i pels meus entrenadors, que, al capdavall, és l’únic que importa.
Últimament, tant en Dani Ballart, el teu entrenador, com el seleccionador Jordi Valls t’han donat altres papers…
Sí, he jugat de 5, de 6 i fins i tot d’1-2. Soc una jugadora polivalent.
Quan t’adones que et dedicaràs al waterpolo professionalment?
Al llarg de la vida d’una esportista vas rebent indicis que et van col·locant al teu lloc gairebé sense adonar-te’n. El primer, òbviament, va ser debutar al primer equip del Mataró. I el segon, quan em van convocar per primera vegada a la selecció espanyola per a l’Europeu juvenil.
I més tard, subcampiona del món juvenil.
Sí, sub-20, el 2023, a Coïmbra (Portugal). Del Mataró hi vam anar la Cristina Nogué i jo. Guardo amb molt d’afecte aquella medalla de plata, perquè va ser la meva primera medalla internacional.
I tres lligues al teu palmarès. Això ja fa patxoca.
La primera va ser atípica perquè es va suspendre la Lliga per la covid i ens van atorgar el títol sense poder acabar la competició. La segona, la del 2023-2024, va ser especial perquè la vam guanyar a casa contra el Sabadell. Però, sens dubte, la tercera, la de l’any passat, va ser extraordinària; encara més perquè vam fer una cosa històrica.
“Guanyar l’última Lliga, i com ho vam fer, va ser increïble: és el premi que mereix un club com el nostre, que té tanta cura del planter”
Què vau fer?
Veníem d’un any força dur perquè havien marxat jugadores molt importants. Vam haver de fer un equip nou, amb gent de casa i fitxatges. Va ser un any de transició. El que ningú no s’esperava la temporada passada era que guanyéssim la Lliga a casa del campió d’Europa, el CN Sant Andreu, i amb el factor camp en contra. El Sant Andreu feia molt de temps que no perdia a casa, sempre ens havia derrotat, i vam ser capaces de guanyar-lo a la seva piscina contra tot pronòstic. Va ser el millor moment de la meva carrera esportiva.
Parlaves de la importància de les jugadores de casa…
Crec que les de casa hem sabut fer aquest pas endavant que ens demanava el nostre entrenador, en Dani Ballart. El CN Mataró sempre ha apostat molt fort pel planter; és un dels seus trets d’identitat. I hem sabut estar a l’altura, demostrant maduresa i ambició.
Has citat en Dani Ballart…
És l’ideòleg de tot plegat. Crec que té una vareta màgica per saber fitxar jugadores, perquè les que van venir l’any passat van ser determinants: la Jeweil Roemer, la Tilly Kearns, la Paige Hauschild i ara la Kamila Farago… Crec que al CN Mataró tenim alguna cosa especial.
“El que està fent en Dani Ballart aquests últims anys és increïble. Ha fitxat molt bé i ha aconseguit que siguem una gran família”
Per exemple?
Les instal·lacions que tenim i la sintonia que hi ha entre totes, perquè som una família, i això fa que tinguem un sentiment d’identitat molt fort. És veritat que el club no té el pressupost d’altres clubs i no hi pot competir, però els altres clubs no tenen el nostre esperit. I nosaltres no som aquí pels diners.
Tot i això, sou les rivals a batre aquest any…
Hem començat molt bé la temporada, guanyant la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya. Òbviament, sabem que serà molt, molt difícil tornar a guanyar la Lliga, però no impossible, tot i que tenim una espina clavada.
Quina?
La Lliga de Campions. El 2023 vam ser subcampiones i encara ens queda aquell regust amarg. És un objectiu real, no una quimera, tot i que lluitem contra «monstres» del waterpolo.
No has pensat mai a jugar en un altre club, en un altre país?
No, mai. Vaig tenir una oferta de la Universitat de Hawaii, com l’Alba Bonamusa i la Irene González, però jo estava molt a gust a Mataró, al meu club, entrenant i jugant al màxim nivell amb algunes de les millors del món… No tenia cap motiu per canviar.
I en el futur?
Em faria molta il·lusió seguir l’exemple de la Marta Bach i la Clara Cambray, que es van retirar havent jugat només al Mataró. Seria molt bonic, però ja se sap que la vida dona moltes voltes.
“Arribar a la selecció absoluta em fa molta il·lusió i em dona empenta per continuar somiant, per exemple, a participar en uns Jocs Olímpics”
De totes les jugadores estrangeres que han passat pel Centre, amb quina et quedes?
Amb totes!
Això no s’hi val…
(Riu) Sempre m’ha atret moltíssim l’estil i la manera d’entrenar i de jugar de l’hongaresa Rita Keszthelyi. Per alguna cosa la van considerar la millor del món.
Què t’aporta a tu i a l’equip en Dani Ballart?
A mi m’ha donat molta confiança i molta responsabilitat. I a l’equip, una solidesa extraordinària. Som un equip molt difícil de guanyar. És un entrenador amb un gran coneixement del waterpolo i una gran capacitat per motivar-nos i treure el millor de cadascuna de nosaltre
Un altre premi per a tu va ser que et convoquessin per a la selecció espanyola absoluta.
Un somni fet realitat, i crec que un premi a la meva trajectòria. És molt difícil arribar-hi, molt, perquè només n’hi poden anar dotze o catorze. Estic molt agraïda a en Jordi Valls.
De moment, amb bon peu…
Vam quedar cinquenes a l’Europeu de Funchal, tenint en compte que hi havia un nou seleccionador després del mític Miki Oca i noves jugadores. I va estar molt bé la medalla de plata a la World Cup de Sydney, on vam perdre la final contra els Estats Units. També va ser molt divertit participar en el World Aquatics Water Polo 4×4 Open Championships 2026 a Dubrovnik (Croàcia).
Un nou format de waterpolo…
Sí, en lloc de jugar en una piscina, es juga al mar, en un camp més petit, amb porteries més petites i quatre contra quatre. És espectacular, ràpid, superofensiu i molt divertit. Vam guanyar la medalla de plata i els nois, l’or.
Amb què somies?
Em faria molta il·lusió viure uns Jocs Olímpics, i guanyar una medalla ja seria el súmmum. Espanya ha tingut una generació de grans jugadores de waterpolo —l’Anni Espar, la Laura Ester, la Maica Garcia i moltes altres— que han triomfat als Jocs, com amb l’or de París 2024 o la plata de Londres i Tòquio. Seria molt bonic agafar-ne el relleu.
Estàs estudiant…
Sí, faig tercer curs de Nutrició al TecnoCampus de Mataró. L’alimentació és molt important a les nostres vides, i encara més en la d’una esportista d’elit. M’ajuda molt a entendre millor el nostre cos i el nostre rendiment.
Fa poc parlaves de la importància de la salut mental.
Treballo amb el psicòleg que ens ha posat el club. No hem de tenir por d’explicar i parlar del que ens passa pel cap; és molt sa posar-se en mans d’un especialista. Jo, per exemple, em sentia insegura i nerviosa, tenia por de no rendir i em posava molta pressió. Sempre he estat molt previsora, i l’ajuda del psicòleg ha estat molt important per creure molt més en mi mateixa.
I es nota, sens dubte.
L’opinió d’en Dani Ballart. Entrenador del CN Mataró
«La Queralt és un exemple de com l’esforç té recompensa. Me’n sento orgullós per tot el que està aconseguint, per com continua evolucionant i per haver arribat fins aquí, en un camí de coneixement i descobriment personal que l’ha fet avançar. Viu el waterpolo amb una passió enorme i cada dia dona el màxim d’ella mateixa. La vida hauria de recompensar aquest tipus d’esportistes, perquè avui dia no és fàcil trobar persones amb aquesta dedicació. Competim contra clubs amb un potencial econòmic brutal, però al CN Mataró tenim alguna cosa que ens fa especials i que atrau grans jugadores»
Palmarés
CENTRE NATACIÓ MATARÓ
❱ Campiona de la Lliga de Divisió d’Honor (2019/20, 2023/24, 2025/26)
❱ Copa de la Reina (2021/22)
❱ Supercopa d’Espanya (2019, 2021, 2022,2026)
❱ Copa Catalunya (2021, 2023, 2025, 2026)
❱ Subcampiona de la LEN (2020/21)
❱ Subcampiona d’Europa (2022/23)
CATEGORIES INFERIORS
❱ Campiona d’Espanya i de Catalunya juvenil
SELECCIÓ ESPANYOLA
❱ 5a d’Europa (2026)
❱ World Cup (2026)
❱ Subcampiona del món sub-20 (2023)
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de David Ramírez
