El de Mataró suma el títol mundial al de Catalunya, Espanya, Europa i del Mediterrani: “Han valgut la pena aquests vint anys de sacrificis”
Després de ser campió de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Mediterrani, Antonio Campoy Pozo, l’heroi de Cerdanyola de Mataró, conegut com a ‘El Flamenco’, es va proclamar campió del món el passat estiu per la Federació Internacional WAKO. Una vida dedicada a les arts marcials i especialment al Kickboxing. El seu gimnàs a Mataró és una gran escola formativa
Què et diu aquesta data? 26 de juliol de 2025
Segurament un dels dies més feliços de la meva vida, una nit on vaig fer realitat un dels grans somnis que tenia des que vaig començar en aquest esport.
Ser campió del món de kickboxing K1 (64,5 kg), déu-n’hi-do!
Per mi no solament ha estat el títol més important de la meva carrera, ha estat la cirereta del pastís, el fermall d’or a una trajectòria esportiva de vint anys. Començar des de baix i arribar a dalt de tot del meu esport em fa sentir molt orgullós, per mi i per la gent que m’ha acompanyat tots aquests anys, la meva família, els meus amics… Aquest títol significa moltes coses.
Aquest títol mundial és el premi a un llarg viatge de vint anys
Per exemple?
Jo vaig començar al món de les arts marcials per gràcies al meu oncle patern, Juan Campoy, que feia taekwondo. Amb quatre anys ja estava al tatami clavant puntades de peu! Per tant, ha estat un llarg viatge de vint anys, ple d’esforços, sacrificis, de somriures i llàgrimes, de moments meravellosos i també difícils. Però miro enrere i dic per a mi mateix: “Antonio, ha valgut la pena”.
És que ja tenies fusta…
Sí, m’apassionava el taekwondo, que és l’esport que vaig començar a practicar. Vaig ser quatre anys campió de Catalunya de joves promeses per part de la Federació Catalana i amb 16 anys em van seleccionar per entrenar al CAR de Sant Cugat. Però haig de dir-te que durant una època bastant prolongada ho vaig compaginar amb el futbol, esport que m’agradava tant com el taekwondo.
Eres central…
Sí, així és. Vaig compaginar tots dos esports molts anys, fins a cadet, quan vaig deixar la pilota per dedicar-me només a les arts marcials. Recordo que quan acabava l’entrenament de futbol, me n’anava corrent al gimnàs. Mai em va costat tot aquest esforç perquè gaudia moltíssim. Crec que he fet esport cada dia de la meva vida.
Com va ser aquest pas del taekwondo al kick-boxing?
En el gimnàs on entrenava vaig conèixer Juanma Chacón, campió del món de Muay Thai, que també feia kick-boxing. Vaig provar-ho i em va agradar moltíssim. Durant alguns mesos vaig combinar taekwondo i kick-boxing. No em va costar gens adaptar-m’hi perquè tenía facilitat per fer servir les cames, que és fonamental en aquest esport. Amb divuit anys vaig deixar definitivament el taekwondo i em vaig centrar en el kick-boxing.
ANTONIO, amb el quimono i com a jugador de futbol del Pla d’en Boet
Recordes el teu debut?
Vaig començar a entrenar amb Jordi Calvet. Va dirigir la meva carrera esportiva durant molts anys i va ser amb ell amb qui vaig debutar com a professional amb vint anys en una gala celebrada a Vilanova i la Geltrú.
És a dir, quinze anys en el kickboxing…
Que es diu aviat, oi? Han estat 53 combats, amb 44 victòries, cinc derrotes i quatre nuls.
Al marge d’aquest títol mundial, quin ha estat el millor període de la teva longeva carrera?
Possiblement quan vaig guanyar consecutivament el Campionat d’Espanya de la WKN els anys 2014 i 2015 i, per descomptat, el Campionat Europeu del 2019 celebrat a Badalona, també de la WKN.
Va haver-hi un abans i un després de guanyar l’Europeu, oi?
Sense dubte. Aquell títol em va permetre signar un contracte de tres anys per participar en la lliga mundial GLORY, la promotora de kick-boxing més important del món que organitza una sèrie de tornejos arreu del planeta. Vaig poder fer dos combats, a Alemanya i els Països Baixos, i quan tenia signat el tercer combat, va arribar la COVID.
Quina és la potència mundial del kick-boxing?
Espanya està entre les millors, sense cap mena de dubte, i podem afegir-hi els Països Baixos, Bèlgica i també el Japó, on els lluitadors de kick-boxing són molt famosos.
“El millor de les arts marcials són els valors que representen. Humilitat, respecte i perseverança”
Què li podem dir als que no coneixen aquest esport i voldrien començar?
Que és molt bonic, molt divertit, que t’ho passes genial i que t’ajuda a estar bé físicament i psicològicament. A més, en ser un esport de contacte t’obliga a respectar les regles i el rival. El millor de les arts marcials són els valors que representen. Humilitat, respecte i perseverança. Això és el que he après des de nen i el que intento transmetre als meus alumnes.
Sí, perquè tens un gimnàs fantàstic a Mataró…
Ja fa sis anys que som aquí, al carrer dels Remences, al Polígon Industrial Vallveric. Estic molt content, perquè tenim més de 200 alumnes de totes les edats. Fem boxa, kick-boxing K-1, Brazilian Jiujitsu i entrenaments físics i personalitzats tant per a adults com per a nens. Ser empresari és una responsabilitat afegida que haig de saber compaginar amb els meus entrenaments i combats.
Tornem al principi, al títol mundial WAKO d’aquest estiu…
Estava en poder del suís Jason Kongolo. Jo havia pujat al lloc número 5 del rànking mundial després de guanyar el títol Mediterrani i l’organització va aceptar la nostra proposta com a ‘retador’. Vam fer el combat a casa, en el nou pavelló d’esports de Santa Coloma de Gramanet. Guanyar davant el meu públic, amb la meva família i els meus amics al pavelló va ser molt emotiu, inoblidable.
Parles en plural, “vam demanar”…
Sí, perquè no estic sol. Tinc un equip darrere de primer nivell. Ara pertanyo a l’escola Sparta, de Barcelona, amb els entrenadors César Córdoba i Juan José Albuixec. Tinc un psicòleg esportiu, un nutricionista, preparador físic i treballo també amb el meu amic Oliver Lara, que és el que em fa les tasques de guants i escuts.
També treballes la salut mental?
Sí, la salut mental és molt important tant en l’esport com en la vida. Vaig conèixer José Donate, el meu psicòleg, ja fa uns anys i la veritat és que m’ajuda moltíssim a tot, organització, seguretat i a expulsar les pedres de la meva ‘motxilla’.
Què és WAKO?
L a World Association of Kickboxing Organizations és l’organisme rector a escala mundial del kick-boxing que estableix les regles, promou i desenvolupa l’esport a través de federacions nacionals afiliades.
La més important del món?
Sens dubte. Compta amb més de 140 països afiliats i d’ells, en 122 WAKO està reconegut pels seus respectius Comitès Olímpics nacionals. És present en els cinc continents. Un dels seus objectius és que el kick-boxing sigui esport olímpic molt aviat.
Ja tens 35 anys. Has pensat en la retirada?
No, la veritat, encara que també és cert que és més a prop. És llei de vida. Mentre tingui il·lusió i el cos aguanti, continuaré. Sempre hi haurà temps de penjar els guants.
Que sigui el més tard possible…
Un documental sobre la seva vida i trajectòria: “ Ara mateix estic ficat en un projecte molt bonic, un documental sobre la meva trajectòria esportiva i també la meva vida més personal. La meva idea és fer una presentació d’aquest treball audiovisual i tot el que es recapti serà destinat a una associació per a la lluita contra el càncer infantil. Em fa molta il·lusió aquesta nova aventura en què estic bolcat”.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Cristian Martos
