Les mataronines toquen el cel després de guanyar el tercer títol de lliga de waterpolo de la història del club en un play-off impecable davant el CN Sabadell i el CN Sant Andreu
“El que han aconseguit aquestes noies i aquest club és un veritable miracle, una cosa extraordinària”. Qui així opina és Dani Ballart, entrenador del Centre Natació Mataró des de maig de 2020, quan va substituir Marina Zablith a la banqueta.
El campió olímpic de waterpolo a Atlanta 1996 i del món a Perth 1998 i a Fukuoka el 2001, resumeix així l’extraordinari èxit esportiu del primer equip de waterpolo de l’Assolim CN Mataró, que va guanyar la tercera lliga de la seva història enfront del CN Sant Andreu tenint el factor piscina en contra: “Sabíem que competíem contra equips que manegen uns pressupostos molt per sobre del nostre, però hi ha una cosa que no es compra amb diners i és la fe. La fe mou muntanyes i les nostres jugadores l’han tingut de principi a fi”.
El CN Mataró havia guanyat la primera lliga de la seva història el maig de 2020, amb Marina Zablith com a entrenadora, quan liderava la classificació de la lliga regular. La RFEN, a causa de la pandèmia provocada per la COVID, va donar la Lliga per acabada sense jugar-se els playoff. Un títol que va acabar amb l’hegemonia del CN Sabadell, campió de les últimes nou lligues.
El segon títol, guanyat el maig de 2024, va tenir un sabor molt especial per a l’entitat maresmenca, ja que es va aconseguir a casa, en la piscina Joan Serra de Mataró, després de guanyar els quatre partits del play off. En semifinals, l’equip va fer història derrotant el CN Sabadell (13-6 i 10-12), llavors vigent campió d’Europa, i que no faltava a la final de la Lliga des de 1998.
Dani Ballart: “La fe mou muntanyes i les nostres jugadores l’han tingut de principi a fi”
En la gran final, l’Assolim CN Mataró es va imposar a un renovat CN Sant Andreu sense necessitat de disputar-se el tercer partit.
Renovar-se o… No ha estat, per descomptat, un èxit fàcil d’aconseguir per l’Assolim CN Mataró, ni per als responsables tècnics, Dani Ballart i Elena Padilla, ni per a l’entitat presidida per Francesc Casabella sota la gerència de Jordi Neira.
L’equip i el club van haver de sobreposar-se a baixes molt sensibles i importants, com la retirada de la carismàtica i irreemplaçable Anni Espar, les holandeses Laura Arts, Simone van de Kraats i Vivian Sevenich, la campiona del món júnior Cris Nogué o la gran jugadora hongaresa Rita Keszthelyi, considerada una de les millors del planeta.
Aquesta temporada van arribar dues jugadores veteranes, Clara Espar i el retorn d’Anna Gual després del seu periple a Roma. I llavors va aparèixer la vareta màgica de Dani Ballart amb els fitxatges. Una vegada més.
Primer va arribar la boia australiana ‘Matilda’ Tilly Kearns, medalla de plata en els Jocs Olímpics de París 2024. Després, l’extrem dret dels EUA Jewel Roemer, campiona del món a Doha 2024, olímpica a París i tres vegades campiona de NCAA dels Estats Units. I ja iniciada temporada, al gener, una sorpresa ‘inesperada’: l’arribada de l’estatunidenca Paige Hauschild, defensora de boia que pot jugar també de 4 i de 5.
Què tenia d’especial aquest fitxatge? Que Paige, després de proclamar-se campiona olímpica a Tòquio 2021 i del món 2017 i 2019, s’havia retirat del waterpolo. “Fa sis mesos treballava vuit hores al dia en una entitat financera. Vaig rebre una trucada telefònica [de Dani Ballart] oferint-me l’oportunitat de jugar una altra vegada a waterpolo en la lliga espanyola després de gairebé tres anys sense fer-ho. Gràcies Mataró per l’oportunitat, gràcies per creure en mi”, va escriure la californiana en les seves xarxes socials després de guanyar la Lliga.
Paige, sens dubte, ha estat fonamental en l’èxit de l’Assolim CN Mataró, tant en la part final de la Lliga regular com, sobretot, en els play off, on va anotar deu gols. “Han estat diverses les claus del títol”, explica a Esportiu Maresme l’Elena Padilla, que porta cinc anys com a segona de Dani Ballart i tota la vida en el Centre. “Primer, que totes les peces han encaixat com un puzle. Segon, la gran mentalitat defensiva de tot l’equip. Ha estat molt difícil fer-nos un gol”.
Dani Ballart afegeix que també ha resultat clau “el pas endavant de les jugadores formades a la casa, noies que juguen al club des de nenes i que per a elles el Mataró és una cosa seva”. Parla de Martina Claveria, Aina Behrens, Rita Bertrán, Queralt Bertrán, Laia Gil o la capitana Clara Cambray. Sense oblidar les juvenils Queralt López, Mariona Figueras, Aura Mataró i Arlet Herrera, que han aportat el seu granet de sorra aquesta temporada.
El títol. Si meritori va ser el segon títol de Lliga en la història del club el 2024, aquest tercer pot qualificar-se d’antològic. Primer, per haver-li endossat un 2-0 al Sabadell en semifinals. I segon, perquè el tercer partit de la final es va guanyar en la piscina del CN Sant Andreu (9-10) després de tres anys sense perdre a casa seva l’equip barceloní: “Poques vegades he vist a un equip jugar tan bé i amb tanta energia com el segon partit de la final, que vam guanyar a casa contra el Sant Andreu per 14-10. Va ser un festival”, afirma Dani Ballart.
De cara a la pròxima temporada, Dani haurà de tornar a treure la seva vareta màgica ja que quatre jugadores molt importants per a l’ecosistema de l’equip es retiren: la històrica capitana Clara Cambray, la italiana Silvia Avegno, Clara Espar i Anna Gual. Al tancament d’aquesta edició, ja s’havien confirmat els fitxatges de la jugadora internacional hongaresa Kamila Faragó, Carla Martín i Queralt Antón, aquesta del CN Sant Andreu.
El gran paper de les jugadores formades al club i l’altíssim rendiment dels fitxatges realitzats van permetre superar les sensibles baixes de l’any passat
Una temporada inoblidable que, com a colofó, es va tancar amb la quarta participació en la Final Four de la Champions League, on l’equip va signar la quarta posició. Que ningú dubti que la pròxima temporada, la 2026-2027, l’Assolim Centre Natació Mataró tornarà a ser protagonista.
CLARA CAMBRAY: “RETIRAR-ME AMB LA LLIGA SOTA EL BRAÇ ÉS UN RECORD PER A TOTA LA VIDA”
En el CN Mataró des dels tres anys i capitana de l’equip des de la retirada de Marta Bach, Clara Cambray ha decidit penjar el casquet prop de complir els 30 anys: “És un orgull molt gran haver estat jugadora només del CN Mataró, com la Marta Bach, que sempre va ser la meva referència. Anar-me’n amb el títol de Lliga sota el braç, el tercer del club i també el meu, és un record que m’acompanyarà mentre visqui”. Per a Clara, la clau ha estat “l’extraordinari ambient familiar que es respira en l’equip, som una família, i també la gran competitivitat de totes, sobretot en l’aspecte defensiu”. La Copa LEN del 2016 i les tres lligues l’acompanyaran sempre: “Ha estat una decisió molt difícil de prendre, perquè el Centre és la meva segona família, però ara toca descansar i centrar-me en la meva professió, l’enginyeria química. No m’aniré del club. Al setembre tornaré a ser aquí, perquè és casa meva”.
JEWEL ROEMER: MÀXIMA GOLEJADORA
El títol de Lliga ha arribat acompanyat d’una altra gran satisfacció. L’estatunidenca Jewel Roemer va tancar la temporada sent la màxima golejadora de la competició de lliga amb 79 gols, dels quals 30 van ser de penal. La van seguir Alice Williams (CN Sant Andreu) amb 70 gols i Isabel Piralkova (CN Sabadell) amb 69. Sense tenir en compte els penals, només els gols de tir de camp, la màxima golejadora ha estat una altra jugadora del CN Mataró, l’estrella de la selecció australiana Emily Tilly Kearns que en el mundial de 2023 de Fukuoka va ser designada com la millor boia del món. L’aussie va anotar 55 gols amb el Mataró.
Reportatge de Toni Frieros
