“M’apassiona la gestió pública i fer que passin coses”
Des dels deu anys viu a Sant Andreu de Llavaneres, on el CAP del municipi porta el nom de la seva mare, Manoli Marco. Va ser regidora del poble pel PSC i va treballar durant set anys a l’Ajuntament de Premià de Mar. Els dos últims, com a gerent. Casada i mare de dues nenes, aquesta advocada maresmenca especialista en la gestió pública és, des del mes d’agost passat, la nova directora del Consell Català de l’Esport. L’entrevistem al Parc de Ca l’Alfaro, el centre neuràlgic de Llavaneres.
Quina és la funció del Consell Català de l’Esport?
És la branca administrativa de la Conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya, l’encarregada d’aplicar i executar les polítiques esportives públiques que defineixen el conseller i el secretari general. És el responsable de la gestió perquè ‘passin’ coses.
I la seva com a directora?
Gestió, gestió i gestió. El que m’apassiona del meu treball, que és la gestió pública, és fer que passin coses. Les dinàmiques i el funcionament de l’Administració pública són moltes vegades molt complicades quant a normativa de contractació, procediments, burocràcia… per això la Generalitat de Catalunya està fent una aposta molt important per a l’agilitació dels processos, transparència, digitalització… Una de les meves funcions més importants és, precisament, posar el Consell Català de l’Esport a aquest nivell.
Cal?
Sí, perquè anem arrossegant un retard molt considerable. Fa poc el Govern de la Generalitat va aprovar el pla de xoc sobre el Registre d’Entitats Esportives. Els retards de més d’un any són inadmissibles. I com a servei públic estem obligats a donar un servei de qualitat i d’excel·lència a la ciutadania i a les entitats. És un dels reptes més importants que tenim.
Molts clubs es queixen que quan hi ha un procés electoral és tot un viacrucis registrar els canvis…
Això està creant problemes, sí, com a l’hora d’anar a votar, de demanar subvencions o d’anar al banc. Per això volem posar al dia el Registre d’Entitats. Una de les nostres obsessions és facilitar i millorar els serveis de cara als clubs i Federacions, i també als esportistes, col·locar-los en el centre. La burocràcia fa que ens oblidem per a qui treballem en realitat i per què som aquí. És el nostre gran repte: hem de facilitar els tràmits i la relació amb l’administració.
Quin missatge dona la Generalitat amb la creació de la Conselleria d’Esports?
El conseller Berni Álvarez està cada dimarts al Consell de Govern i això és important, perquè a més tenim la sort de tenir un conseller que ha estat esportista professional i que coneix la gestió pública. Sap de què parla i coneix la realitat de l’esport a Catalunya. Tot això aporta molta llum a aquest camí que estem recorrent.
“Els set anys que vaig estar a l’Ajuntament de Premià de Mar van ser el meu millor màster”
Com arriba al càrrec de directora?
Va ser una gran sorpresa per a mi, perquè jo no estava buscant feina. De fet, em trobava de vacances, el mes d’agost passat, quan vaig rebre una trucada del secretari general, Abel García. Em va dir si podia tenir una entrevista amb el conseller Berni Álvarez.
I va dir que sí…
Abans de donar el sí definitiu vaig voler parlar-ho a casa amb el meu marit i les meves filles, perquè és un càrrec que implica no solament una aposta personal i professional important en l’àmbit individual, sinó que també implica renúncies en l’àmbit familiar. I per això volia parlar amb la meva família. Recordo que la meva filla gran, que té 10 anys, em va dir: “Però mami, et fa il·lusió?”. Li vaig contestar: “La veritat és que sí”. I ella va respondre: “Doncs ja està”.
Què li va demanar el conseller?
Posar ordre, facilitar la part administrativa i millorar el funcionament del Consell Català de l’Esport.
Quines són les prioritats?
La primera, implantar el pla de xoc en infraestructures. Ara mateix estem treballant amb les diputacions per poder fer un bon diagnòstic i veure l’estat d’aquestes instal·lacions. En molts casos fa anys que no fan inversions de millora i algunes estan molt espatllades. Per tant, hem de millorar aquesta xarxa d’instal·lacions esportives a tot Catalunya.
La segona?
Millorar el sistema administratiu i facilitar tots els tràmits i processos a la ciutadania, clubs i entitats. Volem que l’excel·lència que va lligada a l’esport, també l’aconsegueixi l’administració.
Alguna altra?
Sí, el programa ‘Esport 360º’ del qual el conseller Berni Álvarez ha parlat tant. L’esport està vinculat a gairebé tot: a la salut, al turisme, on Catalunya té un gran potencial, a l’educació, al feminisme, on encara hem d’avançar molt en igualtat i paritat…
Quin pressupost té la Conselleria?
Ara mateix, disposem d’uns 88 milions d’euros per a tot, inclòs el CAR i l’INEFC. Com és sabut, els pressupostos estan prorrogats i no n’hi ha de nous. El que ens agradaria és que, com a mínim, fossin el doble en el pròxim pressupost per poder assumir i complir tots els reptes que ens hem plantejat.
Quants anys va estar a Premià de Mar?
A l’ajuntament, set anys. Primer com a assessora de l’Àrea d’Atenció a les Persones, després cap de gabinet i finalment com a gerent, càrrec que vaig ocupar durant els últims dos anys.
Què va aprendre a Premià de Mar?
Ufff, moltíssim! Ha estat el meu autèntic màster. Poder gestionar en primera persona la gerència d’un ajuntament et dona una visió molt global, perquè són molt diferents els àmbits que toques i acabes coneixent totes les realitats. A més d’això, molt contenta de poder treballar amb un equip humà fantàstic.
Presumeix de llavanerenca…
Sí, vaig arribar amb deu anys a Llavaneres i em sento molt orgullosa de ser d’aquí i estar tan lligada al municipi.
“Estem fent una aposta molt forta per agilitzar tots els processos, per la transparència i la digitalització”
La seva mare hi va tenir molt a veure…
Així és. La meva mare va morir fa quatre anys i era una persona molt vinculada al municipi i molt apassionada del seu treball. Era infermera i l’any passat van posar el seu nom, Manoli Marco, al CAP del poble. Com a filla seva me’n sento molt orgullosa. La meva mare és tot un referent per a mi.
Vostè també va ser regidora de l’Ajuntament de Llavaneres.
Sí, vaig estar set anys a l’oposició. Era molt jove. Em vaig presentar per primera vegada pel PSC amb vint-i-cinc anys. Va ser una etapa i experiència molt enriquidora. Va ser com un somni poder treballar per millorar el dia a dia del meu poble. El món municipal és una gran escola i poder veure de primera mà el que has fet per millorar la vida de les persones és molt gratificant.
És advocada de formació…
Em vaig especialitzar en dret empresarial i després vaig fer màster en Direcció Pública i postgrau en Gerència Local. El món de la gestió pública era el que més m’apassionava.
“El Govern de la Generalitat ha aprovat un pla de xoc sobre el Registre d’Entitats Esportives; retards de més d’un any són inadmissibles”
Ha estat a moltes Festes de l’Esport al Maresme, així que coneix perfectament el seu potencial…
El Maresme és extraordinari en l’àmbit esportiu, és una de les comarques més prolífiques en esdeveniments i en grans clubs i esportistes. Ho veiem a les gales esportives. A més, té un intangible que és la il·lusió i les ganes que hi posa la gent. La nostra societat necessita més que mai tots els valors que emanen de l’esport: excel·lència, constància, sacrifici…
Crec que va tenir un gran debut com a directora del seu departament…
Sí, em vaig estrenar a la festa de reconeixement que el Club Nàutic El Balís li va fer al regatista Florian Trittel, que acabava de guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de París. Va ser molt especial, perquè, a més, em vaig estrenar a casa, a Llavaneres.
En l’àmbit personal, practica algun esport?
Amb 16 anys em vaig treure el títol de monitora d’aeròbic i feia classes en un gimnàs de Llavaneres. Ho vaig deixar quan vaig entrar a la universitat. M’agrada molt practicar el tennis, com fan les meves dues filles, i sobretot caminar, que m’ajuda molt a regenerar-me físicament i mentalment.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
