L’any 2018, un grup de pares de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar, encapçalats per Tomàs Salvador i el seu pare Alfonso Salvador, el primer jugador espanyol de rugbi que va jugar a l’estranger, van decidir que seria una molt bona idea que els infants i joves de l’escola poguessin gaudir del rugbi com a activitat esportiva extraescolar.
Dit i fet, el grup va anar agafant estructura i els primers entrenaments, encara amb pocs nens i barrejats en edats, es realitzaven al Parc Mas Terrillo de Cabrera de Mar. Aquesta primera presa de contacte va agradar als infants i també a les famílies, i a través del boca a boca s’hi van anar incorporant més adeptes, cosa que va obligar l’entitat a buscar un espai més adient per a la pràctica del rugbi.
El club va néixer el 2018 com una secció de la UE Cabrera i ara ja està independitzat i compta amb 87 nens i nenes, des de sub-6 fins a sub-18
Va ser llavors quan la UE Cabrera i l’Ajuntament els va cedir un espai al camp de futbol municipal per poder entrenar, i el Rugby Cabrera es va convertir en una secció esportiva de la UE Cabrera. Fa un any i mig, però, les dues entitats es varen desvincular i avui dia el Rugby Cabrera ja és un club independent que forma part de la Federació Catalana de Rugbi.
En paraules del president del club Xavi Vila, “durant els anys que vam ser secció de la UE Cabrera, la nostra missió principal com a junta directiva era desenvolupar una bona estructura a nivell organitzatiu, la qual ens permetés tenir solidesa, solvència, poder fitxar entrenadors, transmetre els valors del rugbi i poder créixer en nombre. Estem molt orgullosos de les 87 fitxes federatives que té el club ara mateix, des de categoria sub-6 fins a sub-18. Entrenem dos dies per setmana i ens arriben nanos molt motivats de punta a punta del Maresme”.
Un dels aspectes que concerneix les famílies és que el rugbi és un esport de contacte. Xavi Vila explica que “el contacte és una part inherent al rugbi, però és precisament per això que tothom segueix al peu de la lletra les normes. Des del club fem molta pedagogia sobre com s’ha de placar, com s’han de rebre els placatges, quines zones de contacte estan permeses… Els àrbitres també ho controlen molt i s’obliga a jugar amb protecció bucal. En definitiva, practiquem rugbi amb molta seguretat”.
El president comenta que “en el rugbi hi ha un clima d’esportivitat i germanor molt palpable. Al contrari del que passa en altres esports, en el rugbi ningú no protesta ni crida, siguin pares, jugadors o entrenadors. Tothom se centra a fer-ho el millor possible, sent conscient que tothom s’equivoca. A més, al final de les trobades (en el rugbi infantil no es parla de partits) fem el famós tercer temps, on ens reunim tots dos equips al final del partit i parlem de forma amistosa, deixant enrere el que passa al camp. És una pràctica molt sana en què els infants aprenen a posar la companyonia i el fet de compartir moments per sobre del resultat i la competitivitat mal entesa”.
Actualment, el Rugbi Cabrera és un referent al Maresme. “Tot i que la situació del rugbi al Maresme no és gaire bona (només som dos clubs en actiu), estem absorbint gent de tota la comarca i de mica en mica ens estem donant a conèixer per tot el territori. Hem anat a campionats de Catalunya i d’Espanya i la gent ens va posant en el mapa. Ara també és motiu de felicitat que per fi disposarem de pals i línies al camp municipal per poder jugar a rugbi com cal. Ens encantaria poder continuar creixent i el dia de demà volem tenir un equip sènior”. De segur que ho aconseguireu…
Reportatge de Marc Frieros
