Després de gairebé 20 anys en el món del patinatge, la de Caldes d’Estrac deixa la competició professional per dedicar-se a la docència. I ho fa com a campiona absoluta d’Europa i subcampiona del món. Una trajectòria esportiva que mereix reconeixement, visibilitat i admiració
Caldes d’Estrac és la teva ‘pàtria’, però vas néixer a Mataró…
Sí, però quan tenia un anyet ja ens vam venir a viure a Caldes d’Estrac. De totes maneres la meva infantesa també va transcórrer al Berguedà. Allà passava els caps de setmana, les vacances…
Ens ho expliques?
La meva família és de la Pobla de Lillet, un poble de poc més de mil habitants. Per qüestions laborals el meu pare va haver d’instal·lar-se a Mataró, però venint d’un poble tan petit no ens adaptàvem a una ciutat tan gran, així que va buscar pel Maresme una població més petita i es va decidir per Caldetes. M’encanta el meu poble. Puc anar caminant a tot arreu. Ho tenim tot.
Per què vas decidir-te pel patinatge artístic…
De nena vaig començar fent natació i molts altres esports. La ‘culpa’ la va tenir la meva germana gran, Ivet. Ella volia patinar sobre gel, però pel Maresme no hi havia on practicar-lo, així que el més semblant era el patinatge sobre rodes. La meva mare la va portar al club d’Arenys de Munt. Jo sempre anava amb elles, així que quan tenia set anys vaig començar també a patinar tres vegades a la setmana.
“Estic molt feliç, contenta i orgullosa de la carrera esportiva que he tingut”
Quan t’adones que pots tenir una bona trajectòria en aquest esport?
Segurament el 2011, quan em vaig classificar per al meu primer campionat d’Espanya. Prèviament, has de classificar-te en el de Catalunya per poder participar-hi. Diguem-ne que el meu primer gran èxit el vaig viure un any després en quedar quarta d’Espanya. Això em va permetre poder entrar al CAR de Sant Cugat i gaudir de tots els avantatges que això comportava.
El 2018 va ser el de la teva gran explosió…
Així és, campiona de Catalunya per segona vegada, d’Espanya, tercera d’Europa i quarta del món. Ah, i segona de la Copa Alemanya, una prova molt important!
Carla, has viscut un 2023 espectacular. Vens de fer el teu millor resultat a un Mundial i de ser campiona d’Europa…
No havia estat mai subcampiona del món. El millor resultat era tercera. Ha estat un 2023 molt bo. A més és el meu últim any, ho deixo a nivell individual. La idea és continuar patinant en grup, amb quartet o en una altra modalitat. Llavors tenia aquest hàndicap, sabia des del principi que era el meu últim Mundial. Enfocar-ho des del fet de gaudir. Pensava que seria molt difícil, però la veritat és que em va agradar moltíssim saber que era l’últim i que ho estava fent per mi i perquè m’agrada, perquè és el que he fet tota la vida.
“Deixo de patinar a nivell individual i professional, però continuo a nivell de grup i com a entrenadora”
Parlem de Colòmbia, d’aquesta plata que acabes d’aconseguir al Mundial
L’experiència ha estat una mica estranya. Vam tornar l’11 de setembre d’Itàlia, de l’Europeu, i el 20 ja havíem de marxar a Colòmbia al Mundial. Normalment els campionats no són tan atapeïts ni amb tantes hores de diferència, perquè has de tenir uns dies per adaptar-te. Ja ens afectava l’alçada i havíem de mirar que no ens afectés també això. Ja hem fet diferents campionats a Sud-amèrica, però la veritat és que em va sorprendre molt les carències com a país, l’organització, la pobresa. Quan portàvem la meitat del Mundial es va anul·lar per la pluja, no sabíem quan es reprendria. Vam acabar fent-ho a les 8 de la nit. No donàvem crèdit, van ser quatre gotes, no un tifó… però molt feliç de ser subcampiona del món, és clar…
Com és el teu dia a dia?
De mitjana faig unes set hores diàries d’entrenament. Normalment, els dilluns feia la preparació física al matí. Una hora de preparació i dues d’entrenament amb patins. Llavors al migdia dues hores i mitja més amb patins. Els dilluns em bellugava molt amb el cotxe, primer a Cunit (allà entreno amb l’Òscar Molins) i després anava a Ripollet amb la Janet (l’altra entrenadora, amb qui treballo des del 2019). Allà dinava i aprofitava una horeta penjada per estudiar, ja que estic fent Educació Infantil i Primària. Després feia de 15.15 a 18h i cap a Caldes d’Estrac on faig d’entrenadora de 18.30 a 21.30. I només anem pel primer dia de la setmana…
Els dimarts era el dia més ‘light’. Preparació física una hora i tres hores d’entrenament amb patins. Quatre hores. Els dissabtes eren els dies de més canya. Començava a les 8 a Ripollet i acabàvem a les 17h. Per això les set hores de mitjana perquè si agafo les 9 del dissabte pràcticament és això…
Ens parles en passat.
Sí perquè ja he plegat de patinar. Ara estem preparant les exhibicions i el final de temporada i faig el que puc. El dia que estic cansada faig menys, el que estic millor faig més. Vaig veient, sense lligams. A les tardes continuo fent d’entrenadora, atabalada com sempre.
“El patinatge ha estat i és la meva vida”
Quin percentatge hi ha de passió i quin de retorn en la teva història d’amor amb el patinatge?
En aquest esport no hi ha ajudes. Jo tinc la sort que el fet d’haver arribat on he arribat m’ha donat molts patrocinadors a nivell de material, que no pago res. Però no hi ha cap ajuda econòmica. Hi ha autonomies o països o fins i tot ajuntaments que sí que donen ajudes. En el cas de Catalunya i de Caldetes no n’he rebut. A nivell Federació Espanyola quan tens medalles internacionals et donen les beques, això sí. No hi ha res fix.
Lògicament, t’hem de preguntar per les teves arrels, per Caldes d’Estrac, pel teu club…
Faig d’entrenadora a Caldetes. De fet, jo entrenava també al poble, però el meu entrenador, l’Albert, va marxar a Austràlia el 2019. I vaig haver de fer un gir a la meva carrera. El club com a patinatge va començar sent un club molt petitet i ara som 105 patinadors. Per ser un poble tan petit és una passada. També suposo que el fet d’haver despuntat en aquest esport i haver portat el nom de Caldes d’Estrac ha ajudat. La meva germana és qui coordina tot el club i també fa d’entrenadora. Jo porto un grup de categories i un d’iniciació.
Amb tantes hores i tan poc retorn econòmic, t’has arribat a saturar de patinar?
Sempre he tingut clar que volia seguir patinant. Igual que quan vaig decidir que seria el meu últim any no va ser per saturació. Clar que he estat molt cansada, hi dedico moltes hores. Però mai he tingut la sensació de dir que plego perquè no em compensa. L’únic cop que em vaig plantejar deixar-ho va ser el 2019 quan el meu entrenador va marxar a Austràlia. Aquell any havia sigut campiona d’Europa i tercera del món.
“És una passada que un poble tan petit com Caldetes tingui un club amb 105 patinadores”
Últimament, el tema de la salut mental està molt present. Vas al psicòleg o hi has anat?
Mira, si no m’he saturat en bona part pot ser perquè tinc una psicòloga darrere que m’ajuda a ordenar-ho tot. Des que vaig decidir estar a aquest nivell, portar un ritme de vida que no era el propi d’una adolescent de 18 anys, vaig començar a treballar amb una psicòloga. Mai he tingut una depressió o angoixa, però l’ajut de la psicòloga és clau. Informar que jo estava anant a un psicòleg als meus companys esportius no em va costar. En canvi, en el meu sector més personal potser em va costar més. Per sort tot aquest tema s’ha anat naturalitzant, la gent va començar a explicar que anava al psicòleg sense passar vergonya.
Sempre dius que l’ajuda a casa ha sigut clau per tu. Et consideres una afortunada per aquest fet?
He tingut molta sort amb la família que m’ha tocat. És un esport sense recursos i has d’invertir econòmicament sense retorn. Quan els vaig dir que volia reduir el ritme d’estudi per centrar-me en la meva carrera de patinatge ho van entendre i acompanyar. El tema del psicòleg que parlàvem, des del primer moment els meus pares ho van veure bé, m’ho van pagar. La meva germana va deixar de patinar i sempre m’ha donat molt suport. Hem compartit la passió pel patinatge, ha viscut fins i tot amb més emoció que jo els meus èxits.
El somni de ser olímpica s’ha anat apagant, hi ha hagut moments en què ho has vist més a prop?
He tingut l’oportunitat de participar en els World Games, que són les Olimpíades dels esports no olímpics. Va ser una recompensa a la meva trajectòria. M’hauria encantat participar en uns Jocs, però vaig anar assumint que no podria. Crec que és molt injust. És un esport de dedicació absoluta, professional, tot i no ser-ho. Però, vaja, sé que ser un esport olímpic o no recau en els diners que hi ha darrere. Un patrocinador potent. Si no, és inviable.
“Tenir ajuda psicològica des dels 17 anys ha estat molt important i clau per fer tot el que he fet”
Quan i com vas prendre la decisió de deixar-ho?
Va ser al Mundial de l’any passat. Vaig decidir que continuaria un any més perquè m’ho mereixia i volia gaudir d’un últim any. Però tenia molt clar que no volia plegar d’aquest esport per una lesió o perquè el meu cos ja no aguantés o no pogués seguir el ritme. Em vaig dir de donar el màxim en aquest últim any. És un esport que implica molta flexibilitat i unes condicions físiques molt dures. Sempre he dit que en principi seria l’últim, deixava una porta oberta. Va ser quan vaig acabar de competir a Colòmbia que em vaig dir ara sí.
Sempre estaràs lligada al patinatge?
Crec que la meva vida estarà dedicada 100% al patinatge. Tot pot donar moltes voltes i no tanco cap porta, però és la meva passió i tinc molta sort d’haver-la trobat. Estic molt feliç, contenta i orgullosa de la carrera esportiva que he tingut.
Palmarès Carla Escrich Solé
Mataró, 11 d’agost 1997
- 2012 (Cadet): 4a al campionat d’Espanya
- 2014 (Juvenil): 3a de BCN, 3a de Catalunya, 2a d’Espanya, 7a d’Europa
- 2015 (Júnior): 1a de BCN, 1a de Catalunya, 3a d’Espanya, 12a d’Europa
- 2016 (Júnior): 3a de BCN, 7a de Catalunya, 2a d’Espanya, 6a del món
CATEGORIA ABSOLUTA
- 6 vegades campiona de Catalunya
- 4 vegades campiona d’Espanya
- 3 vegades subcampiona d’Espanya
- 2 vegades campiona d’Europa (2019 i 2023)
- 1 Subcampiona del món 2023
- Tercera del món 2022
- Tercera dels World Games 2022
- Tercera del món 2019
Entrevista de Sergi Capdevila
Fotos de Pep Morata
